Hora Inicio: 9,45 h
Hora Fin: 10,30 h
Distancia recorrida: 180 m
Altura Mínima: 39 m
Altura Máxima: –
Ganancia Altitud: –
Aproximación: 2′:
Temps total: –
!! Altes concentracions de CO2 !!
Tipo Ruta: Circular
Data: 20.06.2020
Cova de ses Rodes
Avui no hem caminat gaire perquè la Cova de ses Rodes ( o de la Palla), a cala Barques (Cala Sant Vicenç), té una aproximació de tans sols 180 m / 2′, si aparcam el cotxe a l’Av., Cavall Bernat.
La tarea és provar la darrera adquisició que ha fet la nostra Associació, un detector de CO₂, marca Drager Pac 8000 de darrera generació.
Sabem que aquesta cavitat és una de les que tenen una important concentració de CO₂, sobre tot a l’estiu.
L’aire que respirem a la Terra té concentracions del voltant de 390 parts per milió (0,039%) en volum. Qualsevol increment per sobre d’aquesta quantitat seria la causa d’augment del ritme en la respiració. Una concentració del 10% causa paràlisis respiratòria i mort en pocs minuts.
En les coves, el CO2 es troba en concentracions més altes perquè es desgasifica de les aigües infiltrants o es produeix en descompondre compostos orgànics. La seva difusió lenta fa que les concentracions en coves aconsegueixin 10,000 parts per milió (1%) fàcilment.
El CO2 és un gas important per a les coves, ja que està involucrat en les reaccions químiques que regeixen la dissolució de roques carbonatades i la formació d’espeleotemes, i s’utilitza com un marcador de gas natural en els processos de ventilació de coves.
En general , els punts més alts de la cova, mostren les concentracions més altes en CO 2 , mentre que la galeria del llac, amb menor material orgànic i més lluny d’on entra l’aigua de degoteig a la cova (és a dir, el sostre), generalment mostra valors més baixos.
Aqui podeu trobar info de la revista Endins.
La primera sorpresa es qué ens trobem amb la barrera, que dóna accés a la finca de la Pleta de Sant Vicenç, tancada amb pany i clau, amb un cartell que diu que és ven. Aixó pel futur pinta malament.
Voltejem la barrera per l’esquerra, als 5/8 m girem dreta per dins un espés bosquest, passem pel mig de grans xiprers amb antic tancar de fil ferro, donant accés a un espai obert, amb una barca abandonada, arribem al camí de la barrera i a s’enfront vurem uns escalons que baixan al torrent, just a la dreta tenim la boca de la cova.
En la boca d’entrada a la cavitat, ens col·loca’m l’arnès, llum, etc. ho feim de pressa perquè està plegat d’insectes, moscards, papallones i altres…. que no tenen miraments amb noltros i ens ataquen i piquin constantment. És un infern.
Abans d’iniciar el recorregut i davallar a l’interior, engega’m el detector, i !! sorpresa !!, sona l’alarma ( A-1) i dóna concentració de CO₂ de 0,5% a tan sols 2 m de l’entrada, amb atenció continuem davallant uns metres, sona novament l’alarma (A-2) que ens indica zona de perill i que hem d’abandonar immediatament, marca concentració superior al 2% i fins i tot a 3%, al pocs segons el detector fa lectures amb pics que van del 4% fins el 5,1%. Notem una acceleració del ritme cardíac. I això que encara no hem fet cap esforç, l’aire està molt viciad. Uns dels símptomes detectats ha sigut un gust «àcid» a la llengua. Encara no hem arribat a la sala de les Pictografies i al primer pou.
Decidim fer enrere els pocs metres que havíem avançat i donam per conclosa la jornada espeleològica. La més curta que hem fet mai i sense embrutar-ens, no hem tingut ni temps de fer fotos. Tornarem a l’hivern. Estem contents per la bona compra feta.
Acabam fent un capfico a Cala Barques, tot un luxe, per la poca gent, amb l’aigua en calma i cristal·lina.
