Hora Inicio: 8:46 27 jun. 2020
Hora Fin: 15:29 27 jun. 2020
Distancia recorrida: 4,5 km
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 135 m
Ganancia Altitud: 120 m
Pérdida Altitud: -210 m
Tiempo Ascenso: 02:25
Tiempo Descenso: 02:17
Circular: Si
Data: 27.06.2020
Coves de Cala Figuera
La ruta d’avui, més que una ruta, és exploració per trobar diferents cavitats a la zona occidental, de la Cala Figuera (península de Formentor), entre el Maressar i el Mig Quintar, ambdós noms que probablement fan referència a la típica pedra de marès, el primer per possible pedrera i el segón «D.C.V.B. 3. Pedra molt grossa, de forma tronc-cònica, adherida a la part inferior de l’espiga de la biga de tafona, i que a força de rodar a l’espiga arriba a alçar-se de terra per reforçar la pressió de la biga damunt els esportins (Mall.); cast. pilón. Ni amb un quintar de tafona | li traurien sa llecor, Aguiló Poes. 140. Donar quintar: rodar fins que el quintar s’alça de terra.»«Cent quintars de carabassa, no fan una unça de greix» , de fet a prop dels escars és trobem algunes peces de molí de mà, semitallades en el marès.
Arribem al pàrquing de dalt de cala Figuera, inutilitzat amb grans blocs de roca que impedeixen accedir al pàrquing ( incomprensible per les persones normals ), mos cercam sa vida per aparcar i descendim pel caminoi que ens situa a un replà que constitueix una bella mirada de Cala Figuera, per cert en alguna publicació antiga he vist que aquesta cala li deien Cala Canterina, avui com està ennigulat i amb xafugò no podem gaudir de les transparències de colors i tonalitats del fons del mar.
Arribem als còdols de la cala i prenem per la ribera del Maressar ( esquerra) , passem els escars i continuem. Al pocs minuts aixecam la vista i veim al roquisar el Ulls que ens miren i al mateix temps vigilen la Cala, es tracta de dues petites covasses, que visitem.
Continuem ascendint deixant els Ulls a la nostra dreta i ens situem a dalt del rocam just per on davalla la coma que del Corral Fals.
Continuem en lleuger descens, intentant, sempre que sigui possible, anar vorera de mar. Passarem i deixarem enrere dues petites roques de dins el mar, primer una i després l’altre. En arribar a un altre coma o torrentera que davalla del Corral Falç la prenem cap avall fins al més a prop que puguem de la mar. Hem arribat al Mig Quintar on les parets verticals impedeixen continuar per la ribera. Desgrimpem uns metres fins a trobar una balma amb una gran roca al davant, idò just darrere hi ha l’obertura de la Cova del Tresor, és fàcil de veure perquè del sostre pengen unes enormes pedres que donen la sensació que han de caure en qualsevol moment.
Hem fet medicions de CO2, amb el detector de monogas Dräger Pac8000, a l’entrada, sala principal i sala petita del fons, i totes han donat 0. Tampoc esperavem que n’hi agués.
Passem pèl davall i entrem a la cova. El primer que ens crida l’atenció és la seva grandària, amb unes dimensions de 56 m de llargària, per 25 d’amplària i 14,5 d’altària, una enorme sala. Però la vista la fixem a terra, estem a una platja. Sí, tot està cobert d’una arena blanca que forma una platja d’interior amb les marques de la correntia de l’aigua de mar, amb restes d’algues i petites copinyes.
Anem avançant i a la dreta trobem una surgència d’aigua, ara salobre, però que un temps enrere devia ser dolça i molt benvolguda pels mariners i pirates. Suposadament aquesta font devia ser el millor tresor i no el típic cofre ple de pedres precioses i joies. L’aigua que cau ha donat curioses formes a la pedra plana, on devien col·locar les gerres per recollir l’aigua. Continuem la visita a la propera sala més petita amb un forat lateral.
Acabada la visita, tornem enrere. Passat la Pesquera del Senyor i a la part alta trobem una cova allargada d’uns 14 m per 2,5 d’ampla, una extraordinària balconada sobre la Cala. Al seu final i a la part de dalt hi ha un petit foradingo pel que entre un raig de llum, d’aquí el nom que li posem Cova del Foradet, ja que no hem trobat cap indicació sobre ella.
Continuem en lleuger descens i direcció a la cala. En arribar a la zona del Maressar ens aturem per visitar la cova marina de l’Amo de 8,6 m de llargària per 11,5 d’amplària i 2,6 d’altària, sense gaire interès. Aprofitem per fer un capfico i dinar.
En acabar iniciem la tornada per la pista que arriba a la Cala i que seguim fins a dalt, en el punt quilomètric 12,100 de la carretera. Ara ja per asfalt caminem fins al pàrquing. No donant per acabada sa jornada fins a ver pres unes xandis gelades.
Fonts consultades: Marinas de Tramuntana dels germans Sastre, CCM de J. Encinas, Wikipedia
