Data: 20-1-2015
Distància: 17 Km.
Circular: Sí
Desnivell positiu: 513 m.
GR 221 Variant; Orient – Refugi Tossals Verds 525 m.
Noltros començam l’excursió a la carretera d’Alaró a Orient Km 18, i on podem aparcar els cotxes, que és on prendrem l’antic camí públic que comunicava Alaró amb Lluc, documentat des de 1638 ; per cert que aquesta via de comunicació havia estat tancada per els propietaris de Solleric però gràcies a que l’Ajuntament d’Alaró ha fet la seva feina, que no és altra que defensar un bé públic, aquest ha estat recuperat i restaurat, passant a formar part del GR- 221. Ja podrien altres ajuntaments prendre exemple i defensar el patrimoni públic i no els interessos d’uns particulars barruts. Seguim l’itinerari i arribam a un tram empedrat on se pot apreciar la bona feina dels margers del Consell que n’han restaurat part.
Està perfectament retolat amb les indicacions: Solleric i Tossals Verds. Al poc, passarem una barrera que i mig quilòmetre després, una altra més que tancarem. Just després creuarem el Torrent de Solleric, lloc d’anteriors aventures, on podrem admirar un dels molts elements etnològics que perduren en la Serra de Tramuntana. Es tracta de l’empedrat del llit del torrent, amb les pedres col·locades a la nostra esquerra, anomanades passadores, que facilitaran el pas si el torrent va crescut.
El camí prossegueix, en lleugera costa amunt, deixant a la dreta una desviació que no haurem de prendre. Arribarem així a la finca de Solleric després de creuar una barrera que per descomptat deixarem tancada. Amb la casa a la nostra dreta creuarem una barrera més i prosseguirem per camí asfaltat sense fer cas d’una desviació, també asfaltada, que apareix a la nostra esquerra. Està perfectament senyalitzat tot el tram.
Entre oliveres arribarem al coll de Corona i a la Placeta d’en Sion, una petita construcció, amb una preciosa cisterna, que serveix de refugi de caçadors i que deixarem a l’esquerra. El camí prossegueix, ara en descens encara que no hem de anar per l’asfalt sinó per una sendera senyalitzada que observarem a la nostra dreta i que ens permetrà atallar entre les oliveres parteix del camí. En general la ruta prossegueix, molt evident, vall a baix deixant a l’esquerra una desviació (veurem en ella una casa en ruïnes denominada sa Casa Nova) que no haurem de prendre. El descens, molt agradable, conclou en una barrera de fusta al costat del Torrent d’Almadrà. Creuem la barrera i el torrent (aquesta vegada per un pont) per arribar al camí asfaltat que des del Clot d’Almadrà puja fins al refugi. Ho prendrem a l’esquerra atallant segons les senderes habilitades mitjançant balises de fusta fins arribar al refugi de Tossals, tancat al públic, encara que les obres sembla estàn acabades.
Per dinar feim ús de la porxada amb companyia d’uns agradables ases, però com el temps no pinte bé, en donam presa per retornar el camí, però es inutil, l’aigüa ens agafa de plé. En arribar al cotxe no hi ha temps per xandis, aviat a casa a canviar-nos de roba.
