493. Morro de na Mora, Torre de na Seca. Pas de s’Heura i pas des Morro de na Mora.

 
Morro-de-na-Mora-(183)Data: 17/09/2016

Distancia total recorrida: 14.3 Km.
Tiempo total del recorrido, incluido paradas: 9 horas. (cierto es que se puede hacer en 7 horas.)
Desnivel positivo: 926 m.
Desnivel Negativo: 926 m.
Altitud máxima : 513 m.
Altitud mínima: 28 m.

icono empleo manos

493- Morro de na Mora i torre de sa Seca

Comencem a caminar aquesta llarga ruta d’avui des de el mirador de ses Barques, Km 44,80 de la Ma-10. Agafem el camí esglaonat i senyalitzat que en mitja pujada ens durà al GR-221. En 20′ arribarem a Bàlitx de d’Amunt. Finca del repartiment allà per l’any 1232, derivat de la conquesta catalana, com a alqueria Baalichi. Lloc que inspirà una cançó popular molt trista» La mort de na Margalida», que comence diguen…

En Bàlitx, tota la vida,
en Bàlitx jo pensaré;
allà on Déu vertader
judicà na Margalida.
Encara la sent que crida:
-Treis-me d’aquí, no estic bé.-
Noltros, que havíem de fer
si la mort la perseguia ??

Quanta tristor i angoixa surt d’aquestes paraules…. Bé tornem a lo nostro;

Seguirem en descens per la pista ( GR-221), per l’altre vessant que s’obri sobre la vall de Bàlitx, unes corbes més avall passarem del pal que ens indica la direcció ( dreta) a seguir del GR-221, no li feim cas i continuem per la pista i quan duim 5’/7′ arribem a una corba que gira a dreta, idò just aquí neix una altra pista, bona de veure pel color vermellós, supòs per la gran quantitat d’òxids que té la terra. Continuarem per aquesta pista i aviat arribem a una cruïlla de camins que uneix Bàlitx d’Amunt amb el camí de la Figuera i el port de Sóller, noltros girem dreta per la mateixa pista i aviat pasem per un portell que dóna pas a la casa de sa Tanca dels Bous, es tracta d’una petita explotació agrària ramadera, i també del cançoner popular de Malllorca;

A dins sa Tanca des Bous
oliva de dalt coïa.
Qualque olivera hi havia
que, p’es cappares, tenia
unes olives com ous.

Continuem per la pista, parsi en fixem a l’esquerra hi ha l’antic camí empedrat i esglaonat, cridant l’atenció els revolts perfectes que fà. Des d’aqui ja podem veure la torre de sa Seca, per on tornarem a l’horabaixa.

Seguirem uns 5′ més pel camí, però em de tenir esment perquè ens em de sortir del camí per l’esquerra per un petit carrerany que en lleugera pujada en farà passar per davall el penya-segat (esquerra) , on just a baix hi ha una petita balma amb la tanca.

Ara es tracta de continuar per aquest carrerany que avança en davallada cap a l’esquerra fins al pas de s’Heura, es tracta d’un terreny amb grans blocs de lapiaz i mol envaït pel càrritx.

El pas de s’Heura, ens surt a l’encontre una vegada arribats a la coma de Cala Ferrera. Está format per roca calcària i forma una travessia segura i relativament còmoda, però aèria i espectacular. Que sa situa en una cornisa que davalla de dreta a esquerra. Ja no té l’heura que li donà nom, però a pocs metres n’hi ha un altre. Un clàssic dels clàssics.

Una vegada dins la coma, iniciem un ascens direcció al coll de na Cordellina, i quan estem a la mitat girem N ( dreta), direcció a uns enormes pins que en mitja davallada ens durà al tàlveg del torrent de na Mora. Aquí aturem a berenar, just devora un salt de 7 m equipar amb una corda fitxa.

Just a l’enfront de per on em baixat, s’inicia N un pas en forma de bretxa que grimparem i ens permetrà salvar el primer escaló rocós que ens situarà a la dreta i sobre el barranc, Les vistes són extraordinàries, es pot veure l’àrea des Joncar, el Morro de Sant Joan i s’Illeta. Des d’aquí comence un dur terreny que em de superar amb tranquil·litat i bona lletra, ens dirigirem NO, per damunt la sortida del torrent, el Port de Fornalutx o Cala Ferrera, seguirem per aques infernal terreny en forta pujada per situar-nos a l’endret des Cavall. Ens podran ajudar les fites que ens anirem trobant, però no ens em d’equivocar perquè n’hi ha unes que pugen a sa torre de sa Seca. Noltros no em de guanyar massa altitud i ens dirigirem al caire del rocam, que girarem i ens situarem sobre el pas del Morro de na Mora, amb una àmplia panoràmica sobre el morro i la zona des Cavall.

El pas impresiona, encara que no té cap dificultat tècnica encara que es molt, molt aeri i molt, molt vertical. Noltros posarem un cordellí per facilitar i asegurar aquest tram. Ens recordà un tram del pas d’Aniràs i no Tornaràs. El desgrimpen mirant be on posar els peus i aferrar-nos amb les dues mans i poc a poc anem davallant. El penya-segat es d’escàndol. A la mitat gira N (dreta) i des d’aquí se suavitza la davallada fins a arribar a la Punta del Morro de na Mora.

L’arribada fins aquí ha estat dura. Després de descansar una mica comencem el pitjor tram fins arribar a la torre de sa Seca. Ara de pujada grimpen i ascendim pel pas des Morro de na Mora, tornam per les passes fetes fins que arriben davall un pinar al qual em de pujar NE seguint unes fites que després de passar terreny terrible ens situarà a una plana on el terreny es suavitza de moment. Je ens trobem en terreny d’Escorca. I sobre el cingle de n’Amet, a la vista del Morro de Cala Roja. Conta la llegenda que en aquest lloc fou agafat el moro Amet i conduït a la possessió de sa Costera.

El carrerany puja i puja fins a arribar a un penya-segat em de girar SE ( dreta) i seguir per un terreny mes agraït. Passarem el coll de na Seca. Aviat veurem, allà dalt, la solitària torre de sa Seca a 514 m.

Des d’aquest privilegiat lloc podem contemplar un autèntic espectacle paisatgístic. La Costera i la torre de Can Palou, sa torre des Forat, el puig Roig, el puig des Castellot, cap al sud la Muntanya de Montcaira i el puig major, la serra de son Torrella, el coll de Sóller, la serra d’Alfàbia, es Teix i tota sa costa de Tramuntana tant familiar per noltros.

La davallada la feim seguin les fites direcció al coll de Biniamar, primer per un carrerany i després per una àmplia pista. Uns metres abans d’arribar al mateix coll de Biniamar ens desviarem S ( dreta) i seguir davallant per la pista, fins a arribar a un pal indicador, esquerra, que ens indica l’antic camí cap a Bàlitx d’Avall, Fornalutx i Soller. Es tracta d’un magnífic camí empedrat que quasi ens arriba a les portes de la possessió.

Ara ja només queda seguir el GR 221 fins el mirador de ses Barques i disfrutar d’unes chandis ben merescudes.

flickr75wikiloc75youtube75

Deja un Comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina