685. Avenc de sa Moneda

Distancia recorrida: 13,36 km
Desnivell: -m
Salt més Alt: 41 m
Cordes utilitzades 1×60, 1×40, 1×300 m:
Altura Máxima: 443 m
Ganancia Temps Aproximació: 1’35 h
Temps Retorn: 1,35 h’

Data: 5.10.2019

Avenc de sa Moneda

Per arribar-hi tenim dues opcions; una des de l’urbanització de la Costa d’en Blanes ( Calvià) molta més curta, i l’altre des del mirador de na Burguesa (Palma), avui noltros triem aquesta darrera opció, a continuació vos deig les indicación per arribar-hi des de l’Urbanització de la Costa d’en Blanes, que coincideix amb el trak; entrem per l’avinguda Tomas Blanes Tolosa i seguirem fins a arribar a una rotonda, seguim recte pel carrer Sant Eduard, ens em de fitxar perquè em de prendre esquerra pel carrer Sant Carles, prosseguim en forta pujada fins al carrer Sant Joan també esquerra, veurem un senyal de trànsit de carrer sense sortida, prosseguim fins arribar al carrer Sant Gabriel també esquerra i que en forta pendent ens deixarà a les barrares de l’entrada de la finca s’Hostalet on hi ha una gran esplanada per deixar els cotxes.

Sortim des del Mirador de na Burguesa ( Génova), per la pista que surt del darrera i passa vora les antenes, i que en mitja pujada ens endinsa dins la serra. Es tracta d’una pista ampla i cómoda. Obviarem qualsevol desviament que anem trobant fins que en dur 2,9 km arribarem al coll des Pastor, es tracta d’un punt important, aqui abandonem la pista per agafar el ramal de l’esquerra, als pocs metres i en lleuger descens arribem a un nou encreuament i agafam el ramal de la dreta, deixant el puig Gros de Bendinat (486 m) a la nostra esquerra, arribem al coll de Bendinat, 375 m, continuem per la pista, novament ens trobem amb un ramal ( esquerra) que obviem i continuem per la pista, fins arribar al pla de Vilarrasa, que ens situa a un nou encreuament, el ramal de l’esquerra ens duria a l’Urbanització de las Costa d’en Blanes, és l’altre opció que he comenta al comencement. Noltros continuem per la pista uns 100 m per després abandonar-la per la dreta i ficar-mos dins un pinar espés. Al principi costa mouren’s pero poc a poc anem sortim d’aquesta zona esponerosa per en mitja-forta davallada anirem cercan la depressió que forma el terreny, amb tèndència anar cap a l’esquerra.

Passarem per devora el petit l’Avenc de n’Andreu. Es de petites dimensions, 2,5 m x 1 m i una vertical de 12 mi 37 m de longitud, probablement es comuniqui amb l’avenc de sa Moneda que es troba a tan sols 25 m de distància i uns 15 m mes avall.

Arribat a l’enorme boca de l’avenc de sa Moneda ja podem intuir la grandiositat d’aquesta cavitat.

El nom de la “Moneda” no m’ha quedat clar; uns diuen que és perquè es va trobar una moneda, altres més estudiosos que prové de Monedero ( Podemos no te res a veure), depressió on va l’aigua, altres van més enllà i cita’n a la Diosa Juno que tenia a Grècia el malnom de Moneda per la seva mare receptora de les aigües. La fàbrica de la moneda estava a Atenes a prop de un temple prostituïu, dedicat a l’adoració de Astaré, la Tanit semítica. En qualsevol cas totes me serveixen per anomanar-lo Avenc de sa Moneda.

La cavitat està situada en la Serra de na Burgesa dins la finca de s’Hostalet, presenta una boca de 14 m x 9 m realment impressionant amb una gran figuera, que li dona un certa bellesa ( en s’estiu, pèrque en s’hivern la figuera no te fulles i te deixa veura l’inmensidat del buit ), en la vertical de la via de descens. Encara que es poden instal.lar dues vies, la més vertical de 45 m i practicamente volat en gairebé la seva totalitat, i l’altra lateral es realitza migjançant una vertical de 30 m amb diverses repises intercalades. Tots dos descens desemboquen a la gran sala de 42 m. x 42 m.

La gruta ha estat reequipada i millorada recentment, substituint els parabolts per químics.

Muntem la capçalera 1 en els dos químics per a muntar una V i efectuar un petit ràpel de 3 m fins a situar-nos sobre un cornisa on avancem fins al següent químic, a manera de passamans. Seguim el descens d’uns 4 m cap a la boca fins a un altre químic i superar un petit pas en descens desgrimpable però exposat. Amb cura continuem caminant uns 6 m, fins al químic que en vertical de 6 m, ens porta fins al següent químic i fraccionament. Li segueix ràpel de 25 m. Un últim químic per a evitar un frec d’aresta. Acabant amb un altre ràpel de 10 m.

La capçalera 2, la muntem en la part superior N de la boca. Amb un ràpel de 4 m que ens situa en un fraccionament que realitzem totalment en volat, aquest és el punt més complex de tot el descens i remont. Iniciant el ràpel volat sobre la figuera que traspassem, per a després de 45 m ens situa sobre un caramull de terra en plena sala Principal.

Aquesta immensa sala presenta gegantesques bugades estalagmíticas en la qual destaca una enorme columna de 21 m. d’alçada, separada per uns pocs metres d’una altra columna enorme.

D’aquesta gran sala s’inicien una sèrie de passos que val la pena recórrer. Especialment el situat en el costat W, a la qual s’accedeix ascendint per enmig de macizos estalagmítics, i unes finestres que ens permeten admirar des de l’altura la gran sala. Destaca a l’altre costat un pou de 20 m. que dona a la part mes fonda de la cavitat.

Una vegada a la sala podrem gaudir de les gegantesques columnes, explorar els nivells inferior en direcció SW una serie de passos i galeríes per arribar als -54 m i superior que ens situa a una balconada que ens permet visualitzar tota la gran sala.
La sortida la feim remuntant la gran vertical uns pel gran volat i altres per la pared de l’esquerra.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

463. Avenc de sa Moneda

Aproximació; 2 km

Circular: sí

Ràpel màxim: 41 m

Cordes: 1 x 60 m, 1 x 40 m. 1 x 20 m.

6 plaques i 2 baques

icono rapel

463. AVENC DE SA MONEDA.

Per arribar a l’inici de la ruta d’avui ens hem de situar amb els cotxes a la Urbanització de la Costa d’en Blanes; entrem per l’avinguda Tomas Blanes Tolosa i seguirem fins a arribar a una rotonda, seguim recte pel carrer Sant Eduard, ens em de fitxar perquè em de prendre esquerra pel carrer Sant Carles, prosseguim en forta pujada fins al carrer Sant Joan també esquerra, veurem un senyal de trànsit de carrer sense sortida, prosseguim fins arribar al carrer Sant Gabriel també esquerra i que en forta pendent ens deixarà a les barrares de l’entrada de la finca s’Hostalet on hi ha una gran esplanada per deixar els cotxes.

Comencem a caminar per la pista forestal, arribarem a un encreuament de camins, noltros em de seguir O (recte) durant uns 200 m i en arribar a una corbe abandonem la pista ( fites) per la dreta per endinsar-nos en un tupid bosc per un sender poc evident fins sortir del bosquet i arribar a una zona mes buida de vegetació damunt una torrentera.

Passarem per devora el petit l’Avenc de n’Andreu. Es de petites dimensions, 2,5 m x 1 m i una vertical de 12 mi 37 m de longitud, probablement es comuniqui amb l’avenc de sa Moneda que es troba a tan sols 25 m de distància i uns 15 m mes avall.

Arribat a l’enorme boca de l’avenc de sa Moneda ja podem intuir la grandiositat d’aquesta cavitat.

El nom de la “Moneda” no m’ha quedat clar; uns diuen que és perquè es va trobar una moneda, altres més estudiosos que prové de Monedero ( Podemos no te res a veure), depressió on va l’aigua, altres van més enllà i cita’n a la Diosa Juno que tenia a Grècia el malnom de Moneda per la seva mare receptora de les aigües. La fàbrica de la moneda estava a Atenes a prop de un temple prostituïu, dedicat a l’adoració de Astaré, la Tanit semítica. En qualsevol cas totes me serveixen per anomanar-lo Avenc de sa Moneda.

La cavitat està situada en la Serra de na Burgesa a la zona de s’Hostalet, presenta una boca de 14 m x 9 m realment impressionant amb una gran figuera, que li dona un certa bellesa ( en s’estiu, pèrque en s’hivern la figuera no te fulles i te deixa veura l’inmensidat del buit ), en la vertical de la via de descens. Encara que es poden instal.lar  dues vies, la més vertical d’uns 45 m i practicamente volat en gairebé la seva totalitat, i l’altra lateral es realitza migjançant una vertical de 30 m amb diverses repises intercalades. Tots dos descens desemboquen a la gran sala de 42 m. x 42 m.

El comencemen del descens no impresiona gaire perquè sa figuera te tapa sa visual, però una vegada que has pasat per dintre la fuaque la cosa canvia, en aquest moment pots disfrutar de la inmensidad de la sala i les seves columnes.

Aquesta immensa sala presenta gegantesques bugades estalagmíticas en la qual destaca una enorme columna de 21 m. d’altura, separada per uns pocs metres d’una altra columna enorme.

D’aquesta gran sala s’inicien una sèrie de passos que val la pena recórrer. Especialment el situat en el costat W, a la qual s’accedeix ascendint per enmig de macizos estalagmítics, i unes finestres que ens permeten admirar des de l’altura la gran sala. Destaca a l’altre costat uin pou de 20 m. que dona a la part mes foda de la cavitat.

Per davallar muntem dues vies, una a la part mes alta de la boca amb un fraccionament amb un ràpel de 45 m, en el que podem gaudir suspesos dins la seva immensitat.

Per muntar la segona via em de davallar uns metres fins a la part mes baixa de la boca devora una figuera SE. Damunt una roca hi ha un spit on podem muntar una corda per davallar uns 10/11 m fins a una cornisa de 3 m ,on hi ha un pont de roca que ens serveix per muntar la baga de la reunió. Aquí tenim dues opcions; una primera és muntar la corda per fer un ràpel directe de 20 m però com te rosament es aconsellable muntar al nivell inferior un desviament a un altre pont de roca. La segona opció es davallar uns 2,5 m fins a un spit per muntar la corda del descens. Noltros optem per la primera opció. En qualsevol cas el ràpel es de 20 m, que ens deixan damunt un turó que després davallarem fins a la sala.

Una vegada a la sala podrem gaudir de les gegantesques columnes, explorar els nivells inferior en direcció SW una serie de passos y galeríes per arribar als -54 m  i  superior que ens situa a una balconada que ens permet visualitzar tota la gran sala.
La sortida la feim remuntant la gran vertical uns pel gran volat i altres per la pared de l’esquerra.

Un día intens.

flickr75youtube75wikiloc75

422. Avenc des Clot des Sero i avenc de sa Moneda

 

 

 

Clot-des-Sero-41Data: 21-2-2015

Dificultat;  dificil

 

 

 

 

 

 

icono rapelicono cueva

 

 

 

AVENC DE SA MONEDA:

La cavitat està situada en la Serra de na Burgesa a la zona de s’Hostalet, presenta una boca de 14 m x 9 m realment impressionant amb una gran figuera, que li dona un certa bellesa ( en s’estiu, pèrque en s’hivern la figuera no te fulles i te deixa veura l’inmensidat del buit ), en la vertical de la via de descens. Encara que es poden instal.lar  dues vies, la més vertical d’uns 45 m i practicamente volat en gairebé la seva totalitat, i l’altra lateral es realitza migjançant una vertical de 30 m amb diverses repises intercalades. Tots dos descens desemboquen a la gran sala de 42 m. x 42 m.

El comencemen del descens no impresiona gaire perquè sa figuera te tapa sa visual, però una vegada que has pasat per dintre la fuaque la cosa canvia, en aquest moment pots disfrutar de la inmensidad de la sala i les seves columnes.

Aquesta immensa sala presenta gegantesques bugades estalagmíticas en la qual destaca una enorme columna de 21 m. d’altura, separada per uns pocs metres d’una altra columna enorme.

D’aquesta gran sala s’inicien una sèrie de passos que val la pena recórrer. Especialment el situat en el costat W, a la qual s’accedeix ascendint per enmig de macizos estalagmítics, i unes finestres que ens permeten admirar des de l’altura la gran sala. Destaca a l’altre costat uin pou de 20 m. que dona a la part mes foda de la cavitat.

En aquesta ocasió no em pogut devallar per falta de material, les plaques hans desaparagut. Però varem decidir anar a un altre no mol enfora l’avenc del Clot des Sero

AVENC CLOT DES SERO

La boca superior es d’uns 8 metres de diàmetre i una profunditat màxima de 16 metres. La llum, encara que més o manco atenuada, arriba pràcticament a tots els racons.

El clot des Sero sens dubte conté una vegetació de les més interessants de la zona. Aquesta cova esta formada per una única sala, de planta gairebé circular, la cúpula de la qual s’obre a l’exterior mitjançant un esfondrament.

Llevat d’alguns espeleotemes a les parets i al terra de la cova, les morfologies són típiques d’esfondrament, però no s’observen acumulacions de blocs en el centre de la sala. És probable que el terra, sorprenentment pla, i la volta ben regularitzada indiquin el llarg temps transcorregut des de l’etapa d’esfondraments que donaren a la cova la seva actual configuració (GINÉS i GINÉS, 1992).

Segons GINÉS i GINÉS (1992) es Clot des Sero actua com una trampa d’aire fred i l’establiment de comunitats vegetals singulars no és més que la conseqüència d’aquest microclima fred i humit, que serveix de refugi a espècies la presència de les quals a l’exterior (àrid i especialment sec i calorós durant l’estiu) seria impossible.

El centre de la cavitat i donat el seu microclima ha afavorit el creixement de l’esbarzer que ocupa la major part del sòl, gairebé impossibilitant el seu curt recorregut.

El nom de Clot des Sero  suposam que ve distersionat del nom Clot de Servol, no fent referència a l’animal sino a la planta que habita en el seu interior anonamada LLengua de Servol).

La llengua de cérvol, Phyllitis scolopendrium, sinònim de Asplenium scolopendrium, deu el seu nom popular a la forma de les seves frondes que s’assemblen a la llengua llarga i estreta dels cérvols. El seu nom científic es compon d’una paraula d’origen grec «Phyllitis», de Phyllon, que significa fulla, per les seves frondes simples no pinnadas i una paraula d’origen llatí «scolopendrium», que fa referència a la forma de escolopendra de les seves frondes, que solen presentar ondulacions semblants als segments del cos d’aquest cuc. Pertany a la gran família de les Aspleniaceae.

USOS:
En infusió, deté la diarrea i redueix les inflamacions intestinals. En gargarismos és útil contra les inflamacions de boca i gola.

El nom científic de el gènere Asplenium fa referència a l’ús terapèutic que es donava a aquestes plantes durant la Edat Mitjana per curar malalties lligades amb la melsa (malenconia, suposadament, causada per excés de bilis negra). Així, Asplenium seria una adaptació a el llatí de el grec » splen» (melsa).

PTERIDÒFITS I BRIÒFITS DE LES CAVITATS DE LA
SERRA DE NA BURGUESA Endins nº 34:69-86 2010.
CAVIDADES DE LA SERRA DE NA BURGUESA
ZONA 1 : S’HOSTALET, Endins n.’ 17-18. 1992.
RECERCA PRÒPIA.

flickr75wikiloc

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina