Hora Inicio: 9:28 29 may. 2021
Hora Fin: 16:42 29 may. 2021
Distancia recorrida: 8,7 km (07:13)
Tiempo en movimiento: 03:04
Velocidad media: 1,21 km/h
Altura Mínima: 58 m
Altura Máxima: 433 m
Ganancia Altitud: 524 m
Pérdida Altitud: -515 m
Tiempo Ascenso: 03:59
Tiempo Descenso: 03:09
Data: 29.05.2021
Clot de Déu – Fortificació de Son Marc – Fesa de s’Heura – Cova Mala.
Iniciem aquesta ruta, com a moltes altres, just a l’entrada de Can Melsion, del camí Vell de Lluc, entrada per la cruïlla del pi de les Creus, punt quilomètric 5,300 de la Ma-10. Podem aparcar els cotxes uns metres abans del portell de Can Melsion.
Entram tot duna dins el tàlveg del torrent de Muntanya i ho remuntem uns metres passant per una barrera oscil·lant. Abandonam el torrent per la dreta, passam vora un bonic forn de calç i unes menjadores. Continuem NW per voltejar un rocam de l’esquerra, fins a arribar a una paret de partió que no traspassem, giram esquerra paral·lels a la paret. Passarem per davant la Balma dels Sestadors ( esquerra), de 5,7 x 2,6 x 4,5 m, amb parament de pedra.
Aviat localitzem un típic i bonic camí de muntanya que puja fent ziga-zagues, pel que transitarem fins a arribar al Clot de Déu. Passarem per davant una font o bassa, no ho podem assegurar, però té aigua. Amb una mirada retrospectiva podrem gaudir d’una magnífica estampa de la Vall Verda d’en Marc i més amunt del ratllar de son Marc.
Deixam a la nostra esquerra una paret de roques. Descendim cap a l’esquerra, per on s’obre un collet a la paret i just a la dreta trobem una cova de la qual desconeixem el nom.
Un poc abans d’arribar al Clot de Déu, trobarem uns abandonats camps de conreu, amb alguna figuera i garrover. A l’esquerra i entre el rocam localitzem la capçalera de la tirolina, formada per un gruixut cable d’acer enganxat amb una cadena a una biga de ferro encaixada enmig de roques. Baixem uns metres mes, seguin el cable, i ens situem al seu costat i des d’on podem veure tot el seu recorregut d’uns 320 m que salva el torrent de Muntanya. No sabem exactament la seva utilitat, però pareix a ser que fou instal·lat per pujar els queviures als caçadors que s’instal·laven a la caseta del clot de Déu. Jo personalment trobo exagerat la seva instal·lació fou per pujar els queviures, tenint en comte que el cable deu pesar més d’una tona i que el material (cadena, biga de ferro, baula d’unió…) no són tan antigues, i que per pujar-ho probablement es fes servir un helicòpter.
Fetes ses fotos amb el cable, continuem la ruta direcció NW, als pocs metres passem per un curiós lloc amb dues fileres de pedres a terra ben rectes, que després de consultar vàries informacions, pareix a ser que són les restes d’una síquia. Arribem a les runes d’unes cases. Ens situem al darrere i prenem N ( dreta), per anar a sortir pel coll dels Moixerrins, que encara no podem veure, unes fites ens guiaran. L’avanç és lent dificultat pel càrritx. Passarem per una paret de partió, d’on ja podrem veure el coll dels Moixerrins i a la dreta el turó d’en Marc amb la fortificació. No sabem res de la seva història, un reducte musulmà, pretalaiòtic, etc., el cert que és una zona fortificada molt interessant amb murades ben gruixudes.
Iniciem el descens incòmode pel coll dels Moixarrins ( 429 m) que ens dóna pas al vessant N. Separats de la carretera pel torrent de Mortitxet.
La nota desagradable la mos dona el tremend i abominable renou que fan els cotxes que participen a la prova d’automobilisme «III Pujada Pollença-Lluc». És tal el renou a la zona de Mortitx que entre noltros no podem xerrar i escoltar-nos, es podia sentir a kilòmetres… ens sap greu pels polls de les aus de la zona, que acaben de néixer, per l’estrès que hauran tengut amb el renou retronador… incloses zones d’exclusió properes tan gelosament «protegides» darrerament per l’Administració Autonòmica,
Anirem descendint fins que la vegetación es fà més clara, així i tot resulta complicat.-La direcció a pendre es SW direcció a uns grans xiprers, on trobarem la font del Xiprers. Continuarem intentan mantenir la mateixa altitura fins a uns gran blocs on i trobem la Fesa de l’Heura, un curiós racó on hi havia una gran heura que avui en dia es poden veure els trosos de la soca pel terra.
Sortim d’aques indret girant a S per una coma marjada. Ens pot servir d’orientació una torre elèctrica. Arribarem a uns camps llaurats i un camí que seguirem en ascens, arribarem a un alzinar, el camí continua però si volem visitar la Cova Mala, ho farem pujant fins a la paret rocosa on localitzem l’amplia entrada. Una primera sala de 25x 14x 5 m. Dominen els grans blocs caiguts del sostre. S’hi han trobat restes de vaixelles prehistòriques, musulmanes, tardomedievals i de l’epoca moderna. Si volem veure les úniques formacions destacables ens aurem d’endinsar fins la part més profunda.
Sortim novament al camí, pasem un botador metàlic i enllacem amb el camí de les cases de Muntanya, prenem E ( esquerra) durant 360 m on girem pel camí de l’esquerra, després girem dreta en lleuger descens. A partir d’aquí resulta complicat orientar-se. Es tracta d’entrar dins un torrent ( desconeic el nom), per després arribar a l’entreforc amb el torrent de Muntanya. Després de 111 m arribem al camí ( dreta) que puja fins a la font de Muntanya, que no agafem, continuem pel tàlveg durant 140 m, on sortirem E, per unes penyes de la dreta, al prinicipi pareix que no té sortida però si la té. Entrem dins un terreny molt complicat de caminar, ho farem girant a S per localitzar es torrent de ses Covasses que seguirem, fora del tàlveg, per la seva dreta direcció NE, ens crida l’atenció dos bots esportius… continuem per la dreta del torrent fins enllaçar amb un antic camí carreter. Passarem pel costat d’un forn de calç on just per damunt passa el cable de la tirolina.
Ara es tracta de seguir el talveg del torrent de Muntanya, a vegades per la dreta i altres per l’esquerra, a vegades per camí, a vegades per tirany. Fins arribar finalment al cotxe.
