854. Comuna de Biniamar – Ermita de la Reconciliació – Penya de la Senyora – Oratori de Santa Llùcia.

Hora Inicio: 9:06 19 mar. 2022
Hora Fin: 15:56 19 mar. 2022
Distancia recorrida: 12,8 km (06:50)
Tiempo en movimiento: 04:21
Altura Mínima: 138 m
Altura Máxima: 477 m
Ganancia Altitud: 703 m
Pérdida Altitud: -705 m
Tiempo Ascenso: 04:31
Tiempo Descenso: 02:17

Data: 19.03.2022

Comuna de Biniamar – Ermita de la Reconciliació – Penya de la Senyora – Oratori de Santa Llùcia.

Ens situem al petit i encisador llogaret de Biniamar, que pertany al municipi de Selva, al costat de l’església Nova. Una edificació inacabada, el 25 de setembre de l’any 1910 es col·locava la primera pedra d’aquest temple, amb un pressupost inicial de cent mil pessetes. Fou dissenyat per l’arquitecte Guillem  Reinés i apadrinat pel polític mallorquí Antoni Maura Montaner molt vinculat a Binibona, en l’època que fou president d’Espanya, Primer govern (1903-1904), Segón govern (1907-1909).

Comencem a caminar cap a la plaça de la Quintana, on destaca un magnífic aljub, amb el seu coll circular (120 cm de diàmetre) i una inscripció: «AÑO 1898». Continuem caminant pel carrer del cementeri en què destaca’n l’harmonia arquitectònica del conjunt de cases i el bon estat de conservació. Aviat arribem al cementeri que voltegem per la seva dreta. Tot duna s’inicia un tirany que passa per damunt el Camp Sant i que ens acosta fins a l’Ermita de la Reconciliació, beneïda l’any 1981, on es celebren les contrades al Pancaritat, .

Continuem caminant direcció S i aviat arribem a les pedreres Pieres que traspassem, creuem un antic camí i continuem SE i aviat arribem a un segon camí o tirany que agafem fins que acaba amb una barrera en un carrer asfaltat. Continuem per l’asfalt, veurem a la dreta una barrera metàl·lica amb un botador que no li fem cas, uns pocs metres més envant trobem una segona barrera també amb un botador, que fem servir per traspassar a l’altre costat, ja dins sa Comuna de Biniamar. Ara només queda seguir per l’ampla pista que volteja el massís de la Comuna. Passarem per davant un antic cisternó.

La comuna de Biniamar, juntament amb la de Caimari, són les dues úniques terres comunals que han perviscut de les moltes que tenia el municipi de Selva al segle XIV. És un massís muntanyós que arriba als 476 m d’altitud amb la penya de sa Senyora com a cim més alt (algunes publicacions l’anomenen Penyal Gros), s’estén al llarg de més de 180 quarterades. Disposa d’una àrea recreativa en un alzinar de gran bellesa. També destaca una antiga canalització que solca aquesta comuna procedent de la font d’en Patró de Biniatzent o font de sa Canal.

En arribar a la par més alta trobarem una paret de partió que traspassarem, després un gran dipòsit d’aigua pels contraincendis. La baixada es fa feixuga, a estones amb terra i estones formigonat.

Després de passar el sofriment que han petit els genolls, arribem a una barrera amb botador, després  arribem a un encreuament, a la dreta arribaríem a les senyorials cases de possessió de Son Odre, La configuració actual de les cases sembla remuntar-se a finals del segle XVII o principis del XVIII, segons les dates que figuren al coll de l’aljub (1698) i sobre el portal forà (1709), i tancaríem el cercle a sa Comuna, però noltros continuarem N (esquerra) per pista asfaltada fins que s’acaba i dona entrada a unes pedreres (esquerra), veurem a enfronts una barrera metàl·lica amb un petit botador i a l’esquerra una petita  barrareta per la que passarem, continuem per un petit tirany que passa per dins una gran pedrera i que enllaça amb l’antic camí de Biniamar asfaltat i que acaba a Mancor de la Vall.

Continuem pel carrer de Montaura ( esquerra). En arribar al cementeri i punt verd, girem esquerra i tota duna prenem dreta pel carrer Santa Llùcia de forta pendent, girem esquerra pel carrer de sa Murada, continuem esquerra pel mateix carrer fins que s’acaba i comence l’antic camí de Sta. Llùcia i la III estació del viacrucis. Continuem pujant i arribem a la carretera del Monestir, la creuem i continuem per l’antic camí, anirem troben diferents estacions del viacrucis. Tornem a enllaçar amb la carretera i aviat arribem a l’oratori i al monestir de Santa Llùcia.

L’oratori de Santa Llúcia és una petita església medieval al cim d’un puig del terme de Mancor de la Vall. Es documenta el 1275, i fins a principis del segle XVII, fou el centre de culte pels nuclis de Mancor, Biniarroi, Massanella i Biniatzent. Ha estat objecte d’importants reformes al llarg de la història, tot i conservar bona part de les seves característiques originals. Al segle XX se li ha adossat un gran edifici que ha estat destinat a activitats espirituals per part de les congregacions religioses que l’han regentat des d’aquell segle.

La tornada la feim desfent les passes fetes fins a les cases de possessió de Son Odre, que he mencionat abans, i pels carrers de Binibona arribem a l’Esglèssia Nova on tenim els cotxes aparcats. Donant aixií per acaba la ruta d’avui.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

776. Serra des Migdia: Puig des Castell_Penya Foradada_Forat_Coma Llarga.

Hora Inicio: 9:34 23 ene. 2021
Hora Fin: 15:54 23 ene. 2021
Distancia recorrida: 8,5 km (06:20)
Altura Mínima: m
Altura Máxima: 549 m
Ganancia Altitud: 973 m
Pérdida Altitud: -875 m
Circular: NO

Puig d'en Costurer

Data: 23.01.2021

Serra des Migdia: Puig des Castell – Penya Foradada – Forat – Coma Llarga.

A la ruta d’avui ascendirem al Puig des Castell, de tan sols 549 m, però amb unes vistes al Raiguer, Pla i Nord realment espectaculars. Després cresteixarem la carena, per finalment descendir per sa Coma Llarga. Per tant es tracta d’una ruta no circular.
Iniciem la ruta a l’Oratori de Sant Miquel, a Campanet.

«Sant Miquel de Campanet és una església situada al Pla del Tel al terme de Campanet que, essencialment, conserva la factura gòtica de les esglésies de repoblament catalanes edificades a l’illa de Mallorca després de la conquesta, amb l’afegit d’una espadanya vora el portal d’accés del segle xv.
Es documenta per primera vegada a la butlla del Papa Innocenci IV de 1248 en què se l’esmenta com parròquia, tendria jurisdicció sobre els actuals termes de Campanet, Búger i sa Pobla, on hi havia l’oratori de Crestatx, el 1315 la parròquia fou traslladada a la Pobla d’Huialfàs i fins a 1362 fou vicaria sufragània; aquest any, en un context de separació de les viles de sa Pobla i Campanet, recuperà la condició de parròquia que mantingué fins a 1425, any en què l’església parroquial queda residenciada a l’actual ubicació a l’interior del poble de Campanet.
Una tradició sense fonament, però ben arrelada en la historiografia local fins a principis del segle xx, indica que la causa del trasllat foren unes inundacions l’any 1425 que arrasaren una suposada població primitiva  ( Campanet), però la documentació exclou l’existència de cap població al Pla del Tel i, en canvi, esmenta que les obres de la nova església ja estaven iniciades el 1398. La causa real devia ser la distància entre el nucli de població i el temple, uns dos quilòmetres.»

Una vegada aparcats els cotxes i abans de l’allau de gent per anar a veure ses Fonts Ufanes, sortim novament a la carretera, girem dreta (SE) direcció a Campanet. Als 5′ prenem dreta direcció a les finques de Monnàber Nou i Vell. 5′ més deixam a la dreta l’entrada a la finca de Monnàber nou i continuem per la carretera asfaltada, al pocs minuts trobem, enmig de la carretera, una petita senyalització de trànsit, clavada en terra, amb una indicació de prohibit passat ( als cotxes), per tant ja no es pot aparcar al pàrquing de l’agroturisme de Monnàber Vell.

En arribar a ses cases deixam l’aparcament i girem a la dreta, per un pas canadenc, i agafem un camí de carro, amb una torre a la nostra esquerra, «es tracta d’una de les darreres torres existents d’un antic sistema de telegrafia òptica militar o xarxa de senyals a base de banderes, que es feia servir abans de la generalització del telègraf, que només existia a Capitania General, a Palma. És una nota de l’historiador Josep Segura Salado, qui en feu una investigació a rel d’un comentari de l’historiador selvatgí Jaume Lladó Ferragut. Fins al moment no s’han localitzat constàncies documentals d’aquesta xarxa. Existeixen a la zona diferents topònims que fan referència a aquestes torres (font de sa Torreta, sementer de sa Torre, torre de Son Sastre. A la finca de Santiani hi ha les runes de la seva torreta, i a Selva, la torre de Son Penya).«

En 15′ arribem a una barrera metàl·lica que traspassa’m i entrem al torrent d’en Carrós. Continuem pel seu tàlveg i passem per davall es pont de Santiani amb una altra barrera metàl·lica, ens trobem dins el Comellar de sa Font de sa Pega. Que totduna deixam i sortim per l’esquerra (costat dret orogràfic), veurem un cartell indicador » Puig des Castell

Es tracta d’una forta pujada, passarem per diversos colls de tords en des-ús. També per dos miradors naturals amb esplèndides vistes des Raiguer. Ens situarem dalt del penyassagt de la penya des Migdia. Girarem lleugerament a Nord per aviat coronar el cim del Puig des Castell, de 549 m. Amb unes vistes extraordinàries dels voltants del puig de Massanella, de n‘Alí, etc.

Després de fer ses oportunes fotos, continuem direcció Nord, per la carena de la serra en lleuger descens.

Passarem per a trams planers i altres en què haurem de fer servir ses mans. Deixarem enrere la Penya Foradada. En lleuger descens ens situarem a la cota 500, on localitzem el Forat, que s’obri sobre la Coma Llarga, un més de tants i tants forats que trobem a sa Serra.

Continuem descendint per la carena fins ala Cota 511 m on localitzem un ressalt i el pas de sa Coma Llarga, que en permet accedit en ziga-zaga al camí de sa Coma Llarga, es tracta d’un fácil pas amb restes de fil ferro a la part superior que pasa per davall el ressalt o balconada i s’endinsa per un espès bosc de càrritx i xiprell fins al dit camí.

Arribats al camí prenem W, als 85 m, en un colladet, trobem a la dreta  el tirany que puja a la Serra d’en Bisquerra ( Capella Blava, 682 m i pas d’en Bisquerra), noltros continuem descendint per la Coma Llarga, Doscent-setenta-nuit metres més arribem a la Font d’en Tasà, «Té uns 4 metres de llargària i al fons es veu s’ullal penjat amb degotissos de calç fins en terra. Sa font només raja en s’hivern, en èpoques de pluges i no té cap medi d’aprofitament ni emmagatzematge de la aigua per el que el seu ús havia de ser puntual per caçadors i altres trescadors de sa muntanya així com per es ramat salvatge.»

Però és possible que alimenti el pou i/o cisterna que hi ha a 508 m més avall, enmig del camí, el trobem tapat amb branques, perquè cap despistat hi foti de morros.

Continuen descendint per aquest camí dos-cents-setanta-set metres més i arribem a un encreuament, on a la dreta surt un tirany que duu a ses Figueroles. Continuem descendint setanta-set mestres on abandonem el camí i agafem el tirany de l’esquerra, que no és més que una drassera però amb més vegetació, que acaba a l’ampla pista amb el torrent dels Picarols a la nostra dreta.

Ara ja només queda continuar per la pista fins al final, on travessa novament el torrent i sortim al camí dets Albellons, caminem uns metre direcció a Binibona on em deixat el matí un dels cotxes.
Anyoram ses chandis.-

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

675. Torrent dels Picarols

Distància total: 8,30 km

Recorregut zona exportva: 1,5 km Recorregut Total: 8,5 km

Temps de descens: Unes 2 hores (cal tenir en compte l’estat del torrent –cabal, humitat de la roca– i l’experiència del grup)
Circular: Si
Elevació mínima: 0 m
Elevació màxima: 288 m

Data: 7.09.2019

TORRENT DELS PICAROLS

Iniciem la ruta senderista d’avui al poble de Deià, concretament a l’aparcament

L’excursió la iniciem en Binibona, podent arribar des de Selva o Caimari (nosaltres hem optat per aquesta primera opció opció). En arribar Selva per la carretera Ma.-2130, immediatament després d’una corba a l’esquerra, a l’altura del Bar Xilva, prenem dreta (panell Moscari) pel carrer d`Escorca i ctra. Ma2321. Continuem recte per dins es poble fins arribar a l’esglèssi, on girem esquerra pel carrer des Pou, fins arriba a l’encreuament, on continuarem tot recte seguint les indicacions de l’Hotel Binibona i fin del trajecte amb cotxe. Podem aparcar en la mateixa plaça on es troba l’Hotel Binibona Park Natural.

Iniciem el recorregut a peu, amb direcció N, seguint la indicació del rètol de l’Hotel Albellons, ascendint per una carretereta asfaltada amb pujada lleugera. Al cap de’ 1 travessem un potell i continuem planejant o amb baixada lleugera, tenint a la nostra dreta (E) el Torrent de Sant Miquel. Transcorreguts uns 8’/9’ deixem la carretereta que conduïx a l’Hotel és Abellons i vam seguir amb direcció N per la pista de terra que tenim enfront de nosaltres, iniciant una baixada lleugera i posterior planeig, tenint a la nostra dreta (E) el Torrent de Sant Miquel. Al cap de’ 1 veurem a la nostra dreta una fita i un pi amb punts vermells, és el punt en el qual hem de deixar la pista i travessar el Torrent del Guix. Una vegada travessat el torrent hem de seguir la fites i arribarem a un camí. Als 2’/3’ arribem a un portell i 2’ després travessem el Torrent dels Picarols (veurem una fletxa vermella), iniciant una pujada lleugera, trobant fites i un punt vermell en una alzina, arribant a una pista de terra. Arribarem a una encreuament (pista de terra des de la dreta) en el qual hem de seguir recte (NW), tenint el Torrent dels Picarols a la nostra esquerra (W) que ens acompanyarà fins als voltants de ses Figueroles. Iniciem una pujada mitja, per a ascendir de nou amb pendent mig i arribar als 3’ a un forn de calç (esquerra), vam continuar amb pendent mig, baixada lleugera i al’1 ½ arribem a un encreuament (pista de terra des de la dreta) hem de prendre a l’esquerra (fletxa vermella en una alzina, punt blau i fita), iniciant una baixada lleugera. A el ½’ arribem a un forn de calç (esquerra) i vam continuar per la pista amb pujades i baixades que no superen el pendent lleuger/mitjana. Als 5’/6’ veurem a la nostra esquerra (W) una presa artificial en la llera del torrent. Continuem per la pista de terra amb planeig/pujada lleugera; als 2’ veurem una fita a la dreta, seguirem per la pista de terra (és l’inici d’una senda que ens permet una drecera) amb pujada lleugera. Als 2’ arribem a un nou forn de calç (esquerra) i 1’ ½ després arribem a un encreuament, havent de prendre a la dreta (I) (fletxa blava en alzina). Iniciem una pujada mitja per l’inici de la Coma Llarga, al cap d’uns 2’, en un lloc on la pista s’eixampla, arribarem a una “fita” amb punts blau i taronja, si seguim en la direcció que veníem (NE), ascendiríem per la Coma Llarga, pel que hem de prendre a l’esquerra (trobarem fites, punts vermells, punts taronges, fletxa vermella) ascendint per una senda que posteriorment es transforma en un camí –amb algun tram empedrat i graons–, és el Camí d’Alcanella, que amb pendent mitjana/forta fins a forta/mitjana, amb algun tram en zig-zag, ens conduïx cap a ses Figueroles. Als 7’ iniciem una pujada mitja i 2’ després planejem (al llarg del camí anem trobant fites que ens orienten). Als 2’ iniciem una baixada mitja i posterior pujada mitja i mitjana/forta, amb un tram en zig-zag, iniciant als 6’ un planeig. 1’ després travessem un portell sense barrera i iniciem una baixada lleugera. Als 4’/5’ arribem a un nou portell (fletxa vermella i fletxa blava) seguint planejant o amb pujada lleugera. 3’ després travessem un portell i als 2’ arribem a un encreuament (camí que ascendeix amb adreça NE i que conduïx a Alcanella), hem d’agafar a l’esquerra (N), dirigint-nos cap al Torrent dels Picarols, al que arribem a el ½´ després d’una baixada i haver travessat un portell (fletxa blava). Si seguim la senda, en direcció NW arribarem a una esplanada al S de ses Figueroles, des d’on iniciarem el recorregut esportiu del torrent.
Consideram finalitzat a l’esclosa, cal destacar que es un torrent sense gaire bots, sent el més alt del de sa Cadena i la majoria desgrimpables.

La tornada a Binibona pel mateix camí de l’anada. Des de la presa prenem a l’esquerra i vam arribar a la pista de terra, per la qual ja hem transitat a la pujada. Una vegada en la pista de terra continuem amb direcció S i en uns 7’ arribem a un forn de calç; 1’ després arribem a un encreuament (pista de terra des de l’esquerra) hem de prendre a la dreta (fletxa vermella en una alzina, punt blau i fita). Al’1 ½ arribem a un nou forn de calç i 2’ després arribem a un encreuament (pista de terra des de l’esquerra) hem de prendre a la dreta (punt vermell alzina), vam travessar el torrent i als 2’ travessem un portell. Travessem el torrent (punt vermell, fita) i vam arribar a la pista de terra (pi amb punts vermells) i vam prendre a l’esquerra, arribant en 1’ al camí asfaltad. Continuem per ella, amb direcció sud, i als 10’ travessarem un portell arribant a la plaça on hem deixat aparcat el cotxe als 2’.

Cal destacar que avui a realitzat part de sa ruta la socia mes jove que mai em tingut.

Dades tècniques Material: 1 corda de 30 m o 2 de 20 m. Desnivell de la zona esportiva: uns 170 m.
Recorregut de la zona esportiva: 1’5 km

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

559. Binibona – ses Figueroles – pas d’en Bartomeu – Coll de sa Bataia – GR 222 – Caimari – Binibona

Data: 2-12-2017
Circular: Sí
Altitud máxima: 652 m
Altitud mínima; 147 m.
Recorregut: 18,100 Km
Binibona-Ses Figueroles: 1,15 horas
Ses Figueroles-Coll de Sa Batalla: de 1,45 horas
Coll de sa Bataia – Caimari: 1,22 h
Caimari – Binibona: 20’

 559. Torre de sa Mola de TuentBinibona – Ses Figueroles – Pas d’en Bartomeu – Coll de sa Bataia –

Avui no hem pogut fer la ruta que ens havíem marcat, perquè a causa de la nevada han tancat la carretera que puja a LLuc, per tant em aplicat el plan «B» per fer una circular des de Binibona.ses Figueroles.Coll de sa Bataia, GR222, Caimari per acabar novament a Binibona.

Ens situem a la plaça Major de Binibona, hem de saber que no sempre ha estat tant «bona»; en el segle XIII apareix documentada amb el nom de Bilamala o Binimala, topònim d’origen àrab.

Iniciarem la marxa des del mateix nucli de Binibona pel camí de sa Coma. Allà on acaba el tram asfaltat, a 200 m trobarem a la dreta una fita que ens indica l’inici d’un tirany que ens durà a travessar el torrent del Guix o de Comafreda i, a pocs metres, el dels Picarols, abans que ambdós s’ajuntin per formar el torrent de Sant Miquel. Deixam enrere els torrents i accedim a través d’un portell a la pista forestal del Castell.

Girarem a l’esquerra i seguirem la pista de terra que, paral·lela al torrent, transcorre per dins el bosc espès d’alzines i pins. Hi trobarem nombroses sitges i fins a tres forns de calç en un tram ben curt. Si miram dins el torrent, observarem algunes de les represes construïdes per afavorir les filtracions d’aigua de les torrentades cap al subsòl.

A poc a poc, la pista s’allunya del torrent i s’endinsa xaragall amunt cap a sa Coma Llarga. Aviat, trobarem a l’esquerra una fita que ens indica l’inici del camí de ferradura empedrat que ascendeix lentament per la costa d’en Barral i des d’on es tenen unes impressionants vistes de l’encaixat del torrent dels Picarols. El camí ens durà fàcilment a ses Figueroles sense cap tipus de desviació o ni tan sols possibilitat de pèrdua.

L’oscil·lació altitudinal va des de 198 m de l’encaixonat del torrent des Guix, passant pel Puig des Castellot (692 m), fins als 752 m del Puig de Ses Covasses.

Les referències més antigues de la finca de Ses Figueroles es remunten al 1291 quan s’esmenta el rafal Figueroles en una venda. L’any 1370, entre les partions d’Alcanella ja hi havia les Figueroles. El 1456 s’estableixen dues peces de terra dites les Figueroles, i pocs anys després s’esmenta la muntanya anomenada les Figueroles. Les terres que avui coneixem amb aquest nom passaren a ser propietat de la família Amer de Can Catxo. Amb alguna interrupció, la família Amer conservà la finca fins que al 1997 fou venuda al Govern Balear. L’Institut Balear de la Natura (Ibanat) s’encarrega de gestionar la finca pública ses Figueroles, situada dins el Paratge Natural de la Serra de Tramuntana, que havia estat oblidada i en desús. La propietat, de 272,58 hectàrees, està ubicada majoritàriament al municipi de Selva.

La Conselleria de Medi Ambient va adquirir la finca el 25 d’abril de 1997 per aplicar-hi el Pla de Recuperació del Ferreret, arran del LIFE Natura de la Comissió Europea. Es varen substituir les teulades de la finca i es varen introduir ferrerets en un afluent del torrent des Picarols que passa per ses Figueroles i en un parell d’aljubs, on de vegades viuen de manera natural.

Els elements més significatius són els següents:

• Jaciment arqueològic del Puig del Castellot.
• Cases de Ses Figueroles (s.XIV) Casa de possessió de muntanya, de dues plantes, en forma de lletra «L», emplaçada estratègicament al fons de la vall de Ses Figueroles i envoltada de camps marjats. Amb una superfície construïda de 150m2 , el bloc principal, destinat a habitatge rústic, presenta una sèrie de construccions annexes que feien les funcions de portassa, porqueres, sestadors, forn i aljub, tot envoltat per una clastra empedrada
• Caseta de Sa Rota.Situada entre el Coll de Sa Rota i les marjades d’aquest mateix nom. Caseta de roter, en estat de runa. Sense teulada i amb nombrosos esbaldrecs interiors, en destaquen els seus murs exteriors i contraforts.
• Font de Sa Rota, Font de Sa Mata i Pou de sa Font de Sa Mata
• Porxo de l’Aladernar. Caseta de roter, en estat de runa, al vessant SE de la Penya de l’Aladernar.
• Torrent encaixat dels Picarols
• A la finca també hi podem trobar l’avenc dels Perduts a 650 m i la cova dels Coloms a 350 m d’altitud,
• Casa de neu de can Canxo o de Ses Figueroles (1723) a 600 m, molt a prop del coll de sa Rota. Es tracta de l’única casa de neu que es conserva a la comarca del Raiguer, juntament amb les restes del puig des Suro (Mancor). La primera documentació que ens parla d’aquesta casa de neu data del 1713. Pocs anys després el propietari esmentava que era lloc massa calorós per posar-hi neu i que les instal·lacions es trobaven deteriorades. Per tot això podríem concloure que la casa de neu de ses Figueroles fou aixecada al segle XVII i que la seva vida activa fou relativament curta. Les seves característiques son; forma un dipòsit de planta rectangular amb els caires arrodonits. Les seves mides són 14 x 5’5 metres i la fondària arriba als 5 metres i mig. Les parets interiors són de pedra sense cap tipus d’argamassa i s’observen dos esbaldrecs a la part de tramuntana. Per altra part, la vegetació ha envaït tota la contrada. Malauradament la casa de neu es troba en un estat que es pot qualificar de molt dolent.

Després de berenar a ses cases, iniciem sa marxa pel tirany que surt NW ( dreta), per on passarem per sa Font de sa Mata – es Pouet – ses Voltetes d’en Monget – sa Rota – sa Rota d’Alt – es Pi des Vent ses Covasses – es Pas d’en Bartomeu – per descendir fins al Coll de sa Bataia.

Després de dinar, iniciem novament la marxa per camí Vell de LLuc ( GR 222) fins a Caimari on girem ( esquerra) pel carrer de l’Horitzó fina agafar el camí asfalta de Binibona que en 2 Km ens durà a la plaça major de Binibona on tenim els cotxes. I aquí donem per finalitzada l’excursió d’avui.

veure fotosyoutube75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina