Archivos de Etiquetas: Cala Barques

Circular: Si
Temps total empleat: 5,35 h
Recorregut total :  4,15 km
Desnivell positiu: 403 m
Altitud màxima: 315 m

Data: 20.4.2019

Talaia Vella pel pas de u Porc

Astor= Azor Común
L’Astor (lastó) és el nom amb què es designa al mapa del cardenal Despuig la raconada litoral situada al llevant de Cala Sant Vicenç, just davall del primer forat del Cavall Bernat.El nom es conserva en l’actualitat gràcies a una bella surgència situada al fons d’una cavitat que s’obre a la raconada: la font de l’Astor.
Tal vegada navegants que s’acostaren per fer aiguada hi trobaren un exemplar mort, exhaust per la travessia de la mar. O potser veren l’au sortir de la cova, assaciada la seva set. O era un lloc de caça dels astors quan els coloms anaven a beure a aquesta font. O si aquí un exemplar fou capturat i posteriorment entregat al batle de Pollença per a cobrar la recompensa promesa, com manava una ordre de 1393 dictada pel governador de l’illa.

Avui posem rumb cap a cala Sant Vicenç ( Pollença), concretament i per ordre a cala Barques, cala Clara, cala Molins i cala Carbó, Cala Ferradura, amb la intenció d’arribar a la font de l’Astor, però el temporal marítim i un vent agregalat molt fort ens ho desaconsella. El que ens obliga a reconsiderar la ruta. Cap impediment per fer el que més ens agrada, trescar i caminar per la muntanya. I així decidim aproximar-nos tot el que podem a la font per després pujar a la serra des Cavall Bernat pel pas d’U Porc, accedir al cim de sa Talaia Vella, 315m i descendir pel coster sud fins a arribar al punt de partida.

Arribem a sa Cala per l’avinguda Cavall Bernat fins a cala Barques, prenem dreta direcció cala Carbó, passarem per la petita cala Clara, on es troba el pecio més antic de ses mostres illes, una nau grega del segle VI aC. Arribem per la carretera a cala Molins, travessem el torrent de Can Botana ,  continuem per l’asfalt fins a cala Carbó i pujam pel vial fins a  arribar a una rodona amb un pi al mig, lloc on podem deixar el cotxe. Ara, ja a peu, retrocedim un centenar de metres fins a una corba, i sortim  des  vial asfaltat ( dreta), travessem una petita torrentera, en aquest punt s’inicia ( NE) sa ruta clàssica per pujar a sa Talaia Vella, però noltros no l’agafem, iniciem (N) un lleuger ascens pel costat esquerre a una cota inferior als 50 m direcció a la Punta Negra. A partir d’ara es tracta de costajar la cota més baixa que podem, per passar per damunt cala Ferradura, continuem pel coster fins a arribar a cala Romanguera, una petita caleta on es troba la font de l’Astor i on arribem les vertiginoses  canals-rossegueres a utilitzar si es vol davallar a la font des de la part superior. Encara que des de la nostra situació quasi a nivell de mar podem observar que, en un dia de calma, no avui, es pot arribar a la font fent  costearing ( no fàcil ), un lloc on aprofitem per berenar i contemplar el temporal marítim.

Iniciem un fort ascens pel costat dret de les rossegueres per arribar a la seva capçalera i així superar-les i poder passar a l’altra banda. Si xeicam el cap podem veure el nostre itinerari a seguir. Anirem tota l’estona faldejant a mitja altura els espadats de sa Talaia. Passarem per davall el primer forat que ens queda damunt els nostres caps. A s’enfront veurem un pi solitari damunt un rocam i penjat a la vora del penya-segat, passarem al costat d’aquest deixant-lo a la nostra dreta, continuem direcció N, , passat el pi, anirem pujant cota amb forta pendent i al mateix temps anirem girant cap a gregal ( NE). Damunt nostre tenim una gran depressió i per ella em d’anar, pujarem fins al seu final, on unes grans parets pareix que ens talla’n el pas, pero girem dreta i es converteix en una canal, es tracta del pas de U Porc. Per superar es pas haurem de fer servir ses mans. Ses botes s’aferren perfectament a sa roca pel que no tenim cap problema en superar el pas de u Porc. No confondre aquest amb el pas de ses Cabres, aquest uns metres mes al N i que dóna al vessant de Bòquer.

La sortida al capdamunt ens regala unes espectaculars vistes sobre les badies de Pollença i Alcúdia. Continuem ( dreta) direcció a la Talaia Vella. A partir d’ara no hi ha dubte perquè el camí està molt fitat i trepitjat. Passarem pel forat Cós de l’Agulla, un impressionant forat des d’on podem veure part del camí fet, amb cala Ferradura a baixa de tot.

Continuem caminat, feim cim a sa talaia Vella ( 315 m) i ens dirigim Sud fins a la part final, punt on s’inicia el descens, enfront s’alça el puig del Vilar o Siller (315 m), el qual fa part de la serra de la Punta. L’Arxiduc anomena aquests turons, Síller d’en Masson i la serra de Gotmar.

Després de dinar iniciem el descens SO. Passarem per l’ancestral murada talaiòtica. La primera avançada defensiva té uns 50 m de llargada i la segona, que es troba a uns 20 o 30 m més amunt, té més de 100 m de longitud i més prominent que el primer. (Mallorca vora mar, 2003). Les defenses són atribuïbles a l’època talaiòtica. Les construccions naviformes  pre-talaiòtiques (1800-1350 aC) estan distribuïdes en grups de sis o set, amb un total d’una cinquantena, situades al llarg del vessant meridional de la serra del Cavall Bernat.

Aquestes construccions defensaven una antiga ciutat anomenada Boccoris o Bocchoris situada a la vall del Pedret de Bóquer i a les faldes d’aquesta serra, on encara hi ha restes de naviformes. La llegenda relaciona aquest poble amb el faraó egipci Wahkara Bekenrinef Boccoris, de la dinastia XXIV (730-715 aC). Quan arribaren els romans, l’any 123 aC, respectaren als habitants d’aquesta ciutat i la varen federar.

Aquesta davallada no té pèrdua perquè està fitada i perquè des de lluny ens podem guiar amb la rodona i el cotxe que tenim al davant nostre.

En arribar a cala Barques, en Tià ens conta que hi ha una casa abandonada i que segons diuen està «embruixada», no ho ha acabat de dir i ja tenim el cotxe aparcat i a ella ens dirigim. Està situada al final de l’avinguda just devora el mirador. Les cases de Can Franc. Es tracta d’un edifici amb semblança de petit palau d’estil neogòtic, edificat a finals del s. XIX  segon  projecte de l’arquitecte Joaquim Pavía y Birmingham, autor del Palau de l’antiga Diputació Provincial, avui sede del Consell Insular de Mallorca a Palma, tractant-se d’un exemple molt interessant d’arquitectura neogòtica aplicada a una construcció privada. L’edifici té planta rectangular, amb una sola altura i coberta a doble vessant. Al costat oest s’adossa un buc d’una planta i coberta plana. La seva façana principal (façana est) està  organitzada d’una forma simètrica amb un portal forà d’arc conopial realçat i brancals en forma de petites columnes adossades. Presenta un timpà en el qual hi ha un escut, flanquejat per dos lleons, representant la família de Can Franc. A dalt del portal hi ha un frontó triangular decorat amb dos petits rosetons.

Guaitem a dins i no notem cap presènica extrasensorial i paranormal….. millor anem a pendre unes chandis…..