Circular: si.
Distància total: 13,5 km
Temps total: 6,45 h
Altura màxima: 769 m
Desnivell acumulat: 1.582 m
548. Pas des Racó i camí dels Cingles de son Rullán
Avui una climatologia adversa ens ha fet canviar a l’últim moment d’itinerari, al principi estava previst el pas d’en Biel o pas del Rost del Salt i rapelar el Cingle de ses Pomeres, per la qual cosa hem optat per un clàssic, el pas des Racó i el camí del Cingles de Son Rullán, encara així, pujar el material necessari per a això a requerit un bon esforç que afegit al desnivell acumulat i la distància recorreguda no ens ha sabut a poc.
Iniciem la ruta d’avui a Deià concretament per les escales empedradas que es troben al costat del rentadors públics i que ascendeixen paralel al torrent des Racó. De seguida arribem a un camí asfaltat, prenem esquerra fins a la corba on es troba l’Hostal Miramar. De seguida a la dreta s’inicia un camí de terra, amb una sèquia a l’esquerra. Arribarem a una barrera metalica al costat d’un pont, està oberta i la passem. Seguim avançant en lleugera pujada. Passarem per un portell sense barrera, on travessem el torrent des Racó. Seguim avançant pel camí entre bancals. Passarem al costat d’una casa/barraca esbucada. A poc a poc el camí es va perdent i transformant en un tirany, arribant a passar per sota d’una penya ( dreta), vam seguir avançant en pujada alguna cosa mes fort per dins d’un encinar. En arribar a la part superior o coll veurem a la dreta i damunt del penyal una preciosa casa amb bancs i taules de pedra en el seu exterior. Un magnífic lloc per reposar forces mentres admirem la gran bellesa de l’entorn amb el poble de Deià en el fons.
Retrocedim uns metres per situar-nos en el tirany, vam seguir avançant en lleugera baixada i junt a un tancament de reixeta, que ens portarà a una gran rosseguera, que no creuarem, sinó que ascendirem pel seu lateral esquerre.
Passarem just per sota del gran Penyal des Racó deixant-ho a la Nostra esquerra, seguim avançant entre grans carritxeres fins a situar-nos gairebé sota el gran murallón, amb el Penyal des Racó i el seu canal des Racó a les nostres esquenes, lloc de pujada cap al pas des Falcó però avui no toca. Anem guanyant altura alhora que el terreny es torna més vertical i aeri.
Hem d’anar amb compte perquè passarem per un “ racó” que no hem de prendre, prosseguirem avançat ara una mica menys vertical fins a arribar a una altra “entrada” que sí hem de prendre perquè en la seva part final es troba la cornisa que dóna nom al Pas des Racó.
Avui en dia aquest pas està equipat amb una cable d’acer amb funda de plàstic a manera de passamans.
Des d’aquí les vistes sobre el Penyal des Racó i el seu canal són espectaculars.
Superat el pas, que no comporta cap dificultat tècnica, vam seguir avançant i pujant amb tendència a la dreta.
Ara la idea és arribar a l’altre vessant del torrent des Salt pel lloc conegut pel Cocó d’en Llorito. Seguim en forta pujada per situar-nos en la planicie entre 650/700 m avancem per terreny complicat per arribar a la carena que acaba amb el Pas Vell de Son Ripoll, que evidentment no prenem aquesta direcció, sinó tota la contrària dirección S al GR-221. Pel camí ens trobem amb una parella d’alemanys extraviats, no m’estranya perquè la boira no deixa veure a mes de 10 m, que es dirijen a Deià, al que els suggerim ens segueixin ja que anem al mateix lloc.
Ara del que es tracta és d’anar avançat fins a arribar a la bifurcació on s’inicia la davallada pel cami dels Cingles de Son Rullán.
A mesura que anem descendint per ell, el temps va millorant i la boira dissipant-se.
Ens entristeix veure que un fill de puta ha pintat punts i fletxes de color taronja de mig metre per roques, enzinas, i fins i tot en oliveres centenàries, tota una aberració. Aquest seria un bon motiu per dedicar-li unes paraules en un parell de pàgines, però no ho faré, per a això estan els Agents de Medi ambient i del Seprona per perseguir-ho, jo solament puc cagar-me en la seva puta estampa.
Tornem a lo nostro, aquest camí ja no ho deixarem en tot moment fins que ens porti a l’Hotel és Molí i d’aquí a l’aparcament.
Acabant amb un expléndida xocolata i unes coques de patata a Valldemossa. Salut.
