Hora Inicio: 9:15 27 feb. 2021
Hora Fin: 18:14 27 feb. 2021
Distancia recorrida: 18,2 km (08:59)
Tiempo en movimiento: 04:30
Altura Mínima: 158 m
Altura Máxima: 846 m
Ganancia Altitud: 869 m
Pérdida Altitud: -878 m
Tiempo Ascenso: 04:26
Tiempo Descenso: 04:27
Circular: SI
Data: 27.02.2021
Puig de sa Cova dels Carboners, Puig d’Amós ( Serra des Moix), pel pas dels Caçadors.
Iniciem la ruta d’avui a la sortida d’Alaró direcció a Orient, pàrquing de la Ma-2100, km-17,900 i ens posem a caminar direcció Nord i als 20 m deixem la carretera i prenem pel camí de Solleric situat a la dreta, amb un pal indicador del refugi de Tossals pel GR-221. Caminarem per l’asfalt 1,5 km, fins a arribar a una barrera metàl·lica oberta, on canviem l’asfalt per cami de terra. Aviat traspassarem el torrent de Solleric, i continuem sense pèrdua pel camí que duu a sa possessió de Solleric, avui transformat en una varietat d’hotel rural. Deixem la possessió i continuem per aquest magnífic camí. Tres.cents-cinquanta metres després d’haver deixat ses cases agafem una drecera ( esquerra ), està indicada amb un pal que ens torna duu al camí, evitar-nos un revolt i part del camí.
En acabar aquesta lleugera pujada, arribarem a un replà, la rota de ses Faves, amb una casa, avui en reforma, és un punt important perquè més tard, a sa tornada, sortirem aquí mateix.
Continuem ara ja en lleugera davallada fins a arribar a una barrera que separa el torrent dl’Almadrà amb el camí que puja al refugi de Tossals. Noltros no traspassarem la barrera, sino que girarem esquerra per un ample camí, molt evident, de mitja pujada, amb el torrent a la nostra dreta.
En duu 800 m per aquest camí arribarem a la boca d’un túnel pel que passa la canonada d’aigua. No hi entrarem, ens desviarem per la seva dreta i als pocs metres trobem la canaleta de Solleric que seguirem pel seu recorregut més impressionant i aeri.
Arribats a aquest punt, tenim dues opcions. Si tenim vertigen, millor continuar pels túnels fins a retrobar-ens amb la canaleta. Si no tenim per -però vius!-, farem passes per la canaleta en un dels seus trams més espectaculars. El primer tram va penjant a una altura considerable sobre el torrent d’Almadrà, des d’on es veu la canaleta que abastia d’aigua a les cases d’Almadrà i Son Ordines, però noltros no travessem per dins del túnel, sinó que voltegem per la dreta seguint l’espectacular Canaleta de Solleric. La canaleta de Solleric és una síquia meravellosa que connecta la font del Pi, en el torrent d’Almadrà, amb les cases d’aquesta possessió del municipi d’Alaró. L’obra actual data del segle XVIII i està feta damunt l’antiga síquia islàmica que conduïa l’aigua de la font del Pi, una dels més cabaloses de Solleric, *cap a l’antiga alqueria islàmica de Xular. Des de la qual podrem delectar-nos amb les meravelloses vistes sobre el Torrent d’Almadrà.
Continuem i deixem enrere, en aquest cas, la sortida del túnel, als pocs metres entrem a un segon túnel, molt més curt, i a la sortida abandonem el «camí» i pugem damunt l’estructura de formigó per on passa amagada sa canonada d’aigua. Iniciem un fort ascens en diagonal oposada a la direcció que dúiem anant a cercar el contrafort del rocam. On veurem una corda fermada a unes alzines, es tracta d e l’inici del pas dels Caçadors, un treballat i original pas en què s’han tallat uns escalons que faciliten molt la progressió, a més si hi ha instal·lat una corda fitxa en forma de passamà que dóna més seguretat.
Superat el pas, s’inicia una forta i llarga ascensió fins a coronar el cim del Puig de sa Cova dels Carboners, de 842 m, aviat trobem el primer coll de tords, durant el recorregut en veurem molts. Aviat passem per una «casa» i una bassa o abeurador pels animals. Obviarem uns tiranys que prenem Nord ( dreta), noltros hem de continuar recte i ascendint. Anirem per un antic camí de carboners, molt desfet, però encara es pot veure el seu traçat.
En arribar a la cota 789 m, ens desviarem Nord ( dreta ), on augmenta el fort desnivell, a trams es pot veure el traçat de l’antic camí. Arribarem a una zona més planera o altiplà, girarem Nord (dreta) fins a veure una paret seca ( dreta), al seu costat veurem una ximenea amb una fletxeta vermella que ens indica l’ascensió al cim. Uns companys i pujem però altres ens desplacem uns mestres més a l’esquerra i trobem una escletxa més fàcil de superar i per la que hi puja’m per accedir al cim. Després de fer unes fotos i contempla l’espectacle natural baixem fins a l’esplanada on dinem i descansem.
En acabar retrocedim i tornem a davallar fins a la cota 789 m. per continuar la carena direcció S/W. Passem per més colls de tords i restes de deixalles dels caçadors… Ara ve un punt conflictiu i gens evident per poder continuar, i és que ens hem de puja r a dalt del rocam, on pareix que hi ha la timba del penya-segat, i continuar per un terreny complicat i perillós per les caigudes. Ho superem, cota 814 m, i continuem en lleugera davallada, per la part àmple d’aquesta Serra des Moix, composta pels cims dels puigs de la Cova dels Carboners, de 842 m, el d‘Amós de 817 m i el de sa Font Fresca de 833 m. Abans de fer cim al d‘Amós passem per un forat, amagat enmig de carritxeres, probable avenc.
Continuem paral·lels a la paret de partió municipal i passem per un gran enfonsament que semble la boca d’un enorme avenc, no hi dediquem temps i continuem per la carena.
Arribarem a un coll, cota 789 m, abans del darrer cim del Puig de la Font Fresca, on s’inicia la davallada per un antic camí de carboners, que com la majoria, està desfet en la major part del seu recorregut. Anirem passant per diversos rotllos de sitges.
Arribarem a un encreuament de camins i un forn de calç. Girem 45º i prenem dreta ( Sud), travàssem una torrentera, continuem i passem per un altre avenc del que desconeixem les seves dades. Passem per més colls de tords i un terreny complicat pel tipus de roques. Continuem descendint direcció Sud fins a topar-nos amb una paret seca, no hi ha problema perquè té un portell per on passar. Sortim de l’alzinar a una esplanada d’on parteix una pista ampla que ens condueix fins a la casa de sa rota de ses Faves, que abans he comentat.
Ara ja en el GR-221 només queda desfer les passes fetes el matí cap a la possessió de Solleric i finalment a la carretera on tenim els cotxes aparcats.
Una ruta llarga i cansada que se mereixen unes chandis fresques… Però que no mos beurem perquè els bars encara segueixen tancats.
