728. Torrentó d’en Vaquer i davallador des Pou Salat

Hora Inicio: 8:46 30 JUN. 2020
Hora Fin: 14:20 30 JUN. 2020
Distancia recorrida: 8,6 km (11:08)
Altura Mínima: 0 m
Altura Máxima: 502 m
Ganancia Altitud: 576 m
Pérdida Altitud: -706 m
Tiempo Ascenso: 04:36
Tiempo Descenso: 06:31
Circular: Si

Passamà després del torrent

Data: 30.06.2020

Torrentó d’en Vaquer i Davallador des Pou Salat. Marina de sa LLapassa.

Marina de sa Llapassa ( Llucmajor). El Torrent d’en Vaquer, un petit torrent molt encaixat amb desembocadura penjada en els alts espadats del litoral SW LLucmajorer. La sortida en V de gran bellesa sobre la Badia de Palma ens deixa admirar el Cap de Cala Figuera en el flanc sud-occidental de la gran Badia de 118,4 km de costa i els seus 494.000 m2.

Ens dirigim cap a la urbanització de Tolleric ( Ctra des Cap Blanc), concretament al carrer Penyassagat on al final deixarem els cotxes en un ampli aparcament. Just a s’enfront tenim la pared de partió amb la finca veïnada que hem d’accedir. Recordem que la finca és privada ( com quasi tota Mallorca) i per tant hem de comptar amb el permís del guarda.
Començam a caminar direcció S, per davant els apartaments Sun Club. En arribar al penyassagat veurem a la nostra esquerra una porteta de ferro que encara de estar fermada amb cadena i pany es pot botar sense dificultat.

Entrem a terres de sa Llapassa, continuem direcció SE en paralel a la costa fins que sa verticalitat del torrentó d’en Vaquer es fa present. Per entrar al seu tàlveg anirem descendint el més a la dreta posible fins que trobarem una placa, on podrem posar una curta corda per superar i facilitar aquest petit desnivell.

Ja  estem  en  materia  i  ficats  dins  el  torrent.  Molt  a  prop  tenim  la desembocadura  penjada sobre aquesta costa tan sauvatge.
Montem el primer rapel de 15 m, a ses mateixes plaques que instalarem a l’any 2017, hi podem trobar una mosca picada a la roca per facilitar la seva sortida.  El segueix un tobogan desgrimpable de 20 m, en el que tornem a montar ses cordes de 20 m, 

Aquets son els únics salts que té el torrent. Si no vols arribar a l’aigua.

Prenem direcció SE per passar a l’altre costar del cap de la Regana que agafa el nom d’un accident topogràfic que té al costat, La Regana.

Continuem S girant a l’esquerra per a continuació descendir fins a unes roiues mes planes. Continuem uns pocs metres i allà on es posa mes vertical trobem un passamà anclat a tres plaques, que ens ajudará a superar aquets 11 m, la corda durant aquets 3 anys ha sofrit els embats i la força de la mar, pel que està en males condicions. Però la roca té bons agafatais i no hi ha problema de pas. En diés de calma es pot pasar per la part de baix amb els peus per dins l’aigua.

Traspassat el promontori s’ens obri una gran «coma» , on podrem veure la sortida del  Davallador de sa Rossegada a la seva part alta, a l’esquerra d’un gran coval. A la part més baixa el tirany es bifurca en dos: un ve del cap de Regana, d’on venim noltros, i l’altre es dirigeix cap a n’Esquitxa i es Caló de s’Arena, on anem. Aquest punt rep el nom del Davallador de sa Rossegada utilitzat pels pescadors per arribar a les seves pesqueres, amb escalons tallats al marés.

Des d’ara continuarem vorajamt la costa mentres es pugui, perquè a moments aurem de pujar una mica per després tornar a davallar.

Als 400 m arribarem a un curiçós pont natural.

Després passarem per les Pedreres de la Seu, continuem fins a la punta que es veu i que ja no podem continuar. Aprofitem aquest lloc que encara te ombra per dinar i fer un capfico.

Retrocedim uns pocs metres per iniciar una forta pujada pel mes aprop posible de la paret de la dreta, es tracta del Davallador del Pou Salat, que sense problema ens situarà a dalt del penyassagat.

Continuem direcció E ( esquerra), i poc a poc ens anem fican dins aquesta garriga aspre i seca, paqssarem per les restes de¡una barraca. Seguidament arribam a les antigues instalacions militars anomanada bateria de Regana, una batería de 4 Obuses de Hierro Sunchado (O.H.S.) de 24 cm de calibre. 

Una vegada visitades ses instalacions militars, tornem a l’Urb. Tolleric. I directes a fer unes chandis ben fresques.

veure fotos
fotos

wikiloc
Trakc

525. Torrent d’en Vaquer

 

Distancia total recorrida: 2,25 km
Tiempo total del recorrido:  4,30 h
Altitud máxima: 74 m
Altitud mínima: .
Desnivel acumulado Positivo: 109 m

525. TORRENT D’EN VAQUER. CONEXIÓ ENTRE LA SORTIDA DEL TORRENT, EL CAP DE REGANA I EL DAVALLADOR DE LA ROSSEGADA

L’intenció d’avui es la de trobar sortida i conexió entre el torrent d’en Vaquer, el cap de Regana i el davallador de la Rossegada.

El Torrent d’en Vaquer, un petit torrent molt encaixat amb desembocadura penjada en els alts espadats del litoral SW LLucmajorer. La sortida en V de gran bellesa sobre la Badia de Palma ens deixa admirar el Cap de Cala Figuera en el flanc sud-occidental de la gran Badia de 118,4 km de costa i els seus 494.000 m2

Ens dirigim cap a la urbanització de Tolleric ( Ctra des Cap Blanc) i concretament al carrer Escorpora on al final deixarem els cotxes en un ampli aparcament. Just a s’enfront tenim la pared de partió amb la finca veïnada que hem d’accedir. Recordem que la finca és privada ( com quasi tota Mallorca) i per tant hem de comptar amb el permís del guarda. Ens ho dóna in situ i accedim per un tall que te la reixa que hi ha darrere una caseta/barbacoa.

Ara es tracta d’arribar a la depressió  del torrent d’en Vaquer. El tàlveg està quasi intransitable per l’abundant vegetació. Una altra opció seria caminar per la dreta i para’l.l al tàlveg fins poc abans del final.

Arribats a la capçalera que com em dit és de gran bellesa. Ens crida l’atenció que el torrent no és totalment vertical sinó més bé entre tobogan i escalonat, el que permetria, de forma delicada, una eventual grimpada. El descens no es recte sinó una mitja ziga zaga, sent necessari únicament dues cordes de 30 m per fer el dos únics salts. El darrer salt no ens deix a la mar, sino a una elevada zona planera. A la dreta podem admirar la magnífica cova de Regana on hi entra la mar.

Prenem direcció SE per passar a l’altre costar del cap de la Regana que agafa el nom d’un accident topogràfic que té al costat, La Regana.
Descendim uns metres, prosseguim caminant per zona relativament còmoda fins a arribar on sa talla el pas si no volem nadar. Pujam uns pocs metres que en horitzontal arribarem al tram més delicat i aeri que superarem gràcies a les bones preses de la roca. Superat aquest petit tram tornarem davallar uns 3 metres per arribar a ran de mar. Aquí aprofitem per menjar i descansar i veure a primera fila una regata de velers i disfrutem de les seves trabujades.

Reprenem la marxa direcció SE per grans blocs de pedra. A poc a poc anirem guanyant altura, passarem per costat d’unes grans mates i quasi ferrats als grans espadats. Les vistes son espectaculars.

Traspassat el promontori s’ens obri una gran «coma» , on podrem veure la sortida a la seva part alta, a l’esquerra d’un gran coval. Si ens fixem, anirem per un tirany no gaire definit però en restes empedrades. Cap a la part més baixa el tirany es bifurca en dos: un ve del cap la Regana, d’on venim noltros, i l’altre es dirigeix cap a n’Esquitxa i es Caló de s’Arena. La pujada es forta però quan ens anem atracant a la part alta en més pendent trobarem uns escalons picats dins la roca que ens facilitaran la pujada. Es tracta des davallador de sa Rossegada utilitzat pels pescadors per arribar a les seves pesqueres.

Superada aquesta forta pujada ens situa a la planícia de la Rossegada. Ara ens dirigim direcció W cap a les restes d’una barraca de guàrdia. Després de la conquesta cristiana de les nostres illes, molts dels musulmans fugiren i es refugiaren en el nord d’Àfrica, des d’aquelles costes i durant molt de temps començaren una activitat pirata que amb mes o menys intensitat perduraria quasi fins als segles XVII i XVIII.

Per fer front a aquest perill constant que sofrien les gents de les possessions del litoral es crearen les guardes de costa que s’emplaçaren a llocs de fàcil accés i pujada des de la mar a terra. Aquestes persones habitaven a barraques construïdes en el lloc establit i la seva funció era avisar el més aviat possible de les naus desconegudes que s’acostaven a Mallorca o eren albirades en alta mar.

Hi havia guardes de costa en es Pouet (s’Arenal), la Cisterna (Son Granada), l’Almadrava (sa Torre), Portell d’en Vaquer, Binibufani (s’Aguila), es Pas des Ases,Cala Retgell (Vallgornera), s’Enderrossall (Estalella) i s’Estanyol de Garonda.

veure fotoswikiloc75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina