Circular: Si
Temps total empleat: 4,01 h
Recorregut total : 6,48 km
Desnivell positiu: 252 m
Altitud màxima: 313 m
Data: 2.2.2019
Serra de Llodrà
Avui sortim de la nostra zona de confort que es la Serra de Tramuntana i ens dirigim cap al llevant de Mallorca, concretament a Manacor, per fer la serralada de Llodrà, que compren, el Puig de s’Ermita o de Sant Llúcia (206 m), la penya des Corb (220 m), el puig de Llodrà (300 m), la roca des Castellet (280 m), i Puig de sa Cabana (323 m) amb l’oratori del Cor de Jesús al seu cim.
Arribats a Manacor, prenem cap a la ronda des Port, fins a la rotonda de la Ma-4015, seguim fins a arribar al km-8, a la cantonada amb el museu i prenem (dreta) pel camí de sa Roca, arribem a sa la pedrera de Sa Roca, prenem dreta i una altra vegada dreta per sortir al camí de son Coletes, i a dos-cents metre arribem al Cementiri son Coletes, on podrem deixar els cotxes al seu ampli aparcament.
Prosseguim caminant direcció NW durant 300 m, on agafem esquerra ( marques vermelles) el camí asfaltat de s’Ermita que s’enfila cap a dalt del Puig de Santa Llúcia (206 m) on, després de superar unes escales, trobem l’Ermita que es coneix de diferents maneres ermita del Puig de Santa Llúcia, del Frare Oleza i de la Mare de Déu del Roser, que va ser fundada per una petita comunitat d’ermitans al segle XVII per retre-li culte a la Mare de Déu del Roser o La nostra Senyora del Rosari, però va quedar abandonada en poc temps, en 1960 passa a ser propietat de la comunitat dels Pares Dominics de Manacor.
L’estil de l’ermita és modern de 1916 a 1961 però l’interior té arc de diafragma amb el primer gòtic Illenc. De fet en 1275 l’ermita ja existia seria (per tant un gòtic primitiu) a la reixa de l’entrada es veuen la creu Dominica i l’escut de Catalunya, Mallorca, Aragó i València l’escut de l’entrada correspon a l’escut de l’ordre dominica de la providència d’Aragó què és on pertany la de Mallorca. En el seu interior trobem com retaule un gran crist crucificat i en els laterals com capelles diferents sants en rajoles pintades. Encara queden restes de la primitiva ermita del segle XVII. També una gran creu.
Un cop visitat l’entorn, tornem enrere fins a arribar a una intersecció, que abans hem passat per davant, i prenem dreta, deixant l’asfalt, per una pista de terra, amb lleugera pujada, seguidament traspassem una barrera metàl•lica i després l’abandonem per l’esquerra per pujar a dalt del turonet on hi ha un camp de tir al plat, avui en dia totalment abandonat, on encara es veuen centenars i centenars de restes de cartutxos i el que queda de l’instal•lació. Ara iniciem pel costat dreta una petita davallada i creuem una paret esbucada, per a després amb mitja pujada arribar a dalt del puig de s’Ermita on hi ha una casa en construcció, pasem pel seu costat esquerra, on continua un tirany sempre direcció sud-est. que ja no abandonarem en tota sa ruta. La pròxima aturada el cim del puig de Llodrà, amb 300 metres d’altitud i coronat pel clàssic vèrtex geodèsic. Llodrà apareix a la Remembrança de Nunyo Sanç (~1242) sota la forma Lodran amb una extensió de catorze jovades. Una de les propostes etimològiques efectuades és que es tracta d’un antropònim d’origen germànic, com per exemple Leuthramn. De ser així ens trobaríem amb un cas semblant al de Tomir. Feim la foto i continuam en la mateixa direcció.
Ara toca davallar fins al coll del Vent, limitat per una paret de partió. A la dreta i fermat a la reixa podem veure un cartell casolà que ens indica la direcció NE a seguir cap a l’oratori. Ens envia direcció NE, cap al coll del Castellet, on hi ha un botador. Arribem al peu de sa Roca des Castellet (289 m), tot duna iniciem una curta grimpada per situar-nos al seu cim. Un lloc carregat de misteris, el primer que trobarem un recipient amb un pergamí o logbook en el seu interior, utilitzat en el joc de recerca de tresors conegut com a Geocaching. També gràcies a les rondalles de mossèn Alcover, especialment la que es titula Sa Roca des Castellet i l’encantament que hi ha. Idò si voleu saber de què es tracte, aquí teniu el comte;
«Sabeu com és que hi ha tal penyalàs ( sa Roca des Castellet) a sa cucuia d’aquest pujol? La gent diu que va esser que una vegada un gegant passava per allà, i es va sentir cosa dins una sabata. La se treu, i va esser un macolí que li era entrat caminant caminant. Tomba sa sabata, es macolí cau i ell segueix sa seua via. Aquell macolí va esser sa roca des Castellet. Baix d’aquesta roca hi ha un encantament, segons conten. Vet aquí el que diuen que s’ha de fer per treure’l, per si un cas vos ne vénen ganes. Per treure aquest encantament ha d’esser el Divendres Sant a vespre quan sa processó roda. Es qui el vulga treure, hi ha d’anar tot sol, i se n’ha de dur tres llesques de pa beneït. S’ha d’ajeure d’esquena su baix de sa roca, amb una d’aquelles llesques an es peus, una damunt els pits i s’altra damunt sa boca. I no ha d’estar retirat, ni s’ha de retgirar gota, per coses que vegi. Són molts qui han provat d’anar-hi, però los és entrada tal por, ja pes camí, que han hagut de tornar arrere. N’hi ha haguts que han arribat a sa roca, però quan s’hagueren d’ajeure, es coratge no los bastà, i ho donaren a ses cames. Si un s’hi ajagués amb aquelles llesques, així com hem dit, i no se retgiràs gens, conten que de davall sa roca sortiria una serpetota com un espigó d’arada, i vénguen bones verducades i bons siulos. Si aquell no es mogués ni es retgiràs, ella s’hi acostaria: li pendria sa llesca de dalt es peus, la s’engoliria i tornaria grossa com una biga de tafona. Llavó sí que en pegaria, de verducades i siulos. Si aquell encara no es mogués ni se retgiràs, ella s’hi acostaria de bell fresc, li pendria sa llesca de dalt es pits, la s’engoliria i tornaria com un uró2 de gruixada. Llavò sí que ho serien ferestes ses verducades i esglaiadors es siulos. Si aquell encara no se mogués ni se retgiràs gens, aleshores ella li pendria sa llesca de dalt sa boca, la s’engoliria, tornaria com una torre de molí de vent, faria un tro des més esquerdats, que el sentirien d’una hora al redó, i sa serpetassa esclataria en dobles de vint i es caramull faria tant de comú com ella. Es conta que n’hi ha haguts que fins a sa primera i sa segona llesca no se retgiraren, però llavò es coratge los mancà, sa por los se va fer seus, i sa serpetota pegà crit: -M’has redoblat s’encantament, ja seràs pobre tota la vida. I s’enfonyà davall sa roca, esperant que n’hi vaja un altre de més acorat. Això de ses Rondalles enganxen…. Seguim amb lo nostro, que ja ens em desviat massa.»
Baixam del Castellet i ens dirigim a la reixa, on trobarem un magnífic botador. Passada la tanca, el tirany avança en sentit ascendent cap al puig de sa Cabana i l’oratori del Cor de Jesús. Un cop superada una segona tanca, remuntarem una zona plena de pedres que sembla que foren deixades aquí per a la construcció de l’oratori. «Segons paraules del mateix mossèn Alcover, a finals del segle XIX es volgué aixecar damunt el puig de sa Cabana un petit santuari dedicat al Sagrat Cor de Jesús. Els promotors foren els preveres Miquel Parera i Jaume Bosch, que aconseguiren que el propietari de la muntanya cedís el cim a l’església. El 1880 s’hi construí una petita capella, però aviat fou substituïda per una altra de més cabuda. Això dugué els promotors a plantejar la construcció d’un temple de grans dimensions. Es posaren en contacte amb l’arquitecte Bartomeu Ferrà, qui féu l’esbós d’un edifici inspirat en el templet del quadre de Rafael L’Esposori de la Mare de Déu. Les obres començaren, però aviat s’abandonaren; els doblers s’hagueren de destinar a l’edificació del nou temple parroquial de Manacor. A principis del segle XX, s’intentà -sense èxit- continuar les obres.»
La tornada la feim tornant enrere fins a sa Roca des Castellet que deixarem a la nostra dreta que en lleugera davallada arribarem a una intersecció, que abans hem passat per davant, on agafarem dreta també en lleugera davallada.
Al final del tirany ens trobarem amb el camí barrat per una barrera metàl•lica i un caramull de roques, envoltada amb fil ferro i que pareix no té sortida… noltros ho varem intentar per la dreta i no és possible. S’ha de fer per l’esquerra de sa barrera superant sa paret prosseguint uns pocs metres fins a trobar una marca vermella i uns blocs que ens ajudaran a pujar novament damunt sa paret i botar al camí ample. Prenem dreta per tot duna girar esquerra en lleugera davallada, continuant per un ample camí que ens durà pel mig de la gran pedrera «Sa Roca» i novament fins al cementiri, on tenim els cotxes.
NOTA: A DIA D’AVUI ( 15-03-2021) ME COMUNIQUEN QUE HI HA PROBLEMES DE PAS.
Posteriorment, un company m’ha comunicat que hi ha ruta alternativa: «Si se puede acceder al Puig de Llodrà, por una variante que baja del campo de tiro y un tirany hoy ya fitado que asciende de nuevo al camino pasada la propiedad que ha cerrado el paso. Podeis ver el track aqui https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/puig-de-sermita-i-puig-de-llodra-pel-clot-de-nametlla-i-el-camp-de-tir-85582953
Este itinerario fue realizado analizando numerosos recorridos de miquel-gb que conoce perfectamente la zona y tiene compartidos en wikiloc.»
