619. Cova des Puig del Rei i Ermita de sa Pedra Sagrada.

Circular: Si
Temps total empleat: 4,15 h
Recorregut total :  4,2 km
Desnivell positiu: 284 m
Altitud màxima: 186 m

Data: 19.1.2019

Cova des Puig del Rei


Cova des Puig del Rei

Avui comencem a un lloc carregat d’ història, a la capella de la Pedra Sagrada. Situada en el coll de sa Batalla ( avui endia ocupat per l’autopistai una depuradora), a la falda del Puig de sa Ginesta de 186 m, enfront del Puig d’en Saragossa de 188 m

Va ser construïda en 1929, per a commemorar el VII Centenari de la conquesta de Mallorca.

Es tracta d’un edifici que imita els models marcats per les esglésies de repoblació. Consisteix en una sola nau, de planta rectangular rematada per un absis semicircular. En el fons de l’absis es localitza l’altar i la pedra sagrada. La façana principal està formada per un pedestal sobre el qual s’alcen tres columnes a cada costat, amb capitells decorats per motius vegetals, que imiten capitells romànics. Sobre aquests, arrenquen tres arcs. En el seu interior es troba una roca que, segons una llegenda, va ser utilitzada com a altar improvisat per a celebrar allí la primera missa en terra pròpiament mallorquina després del desembarcament. No obstant això, aquesta localització no coincideix amb la narrada en la Crònica Real, ja que en ella es compta com les tropes cristianes van assistir en el matí del 12 de setembre de 1229 a una missa celebrada en la tenda de campanya real abans de la batalla. La contesa va tenir per escenari el Puig de sa Ginesta, el Puig de Saragossa i el serral que els uneix a tots dos i que, des de llavors, es denomina és Coll de sa Batalla, per la qual cosa segons aquestes dades, en el lloc on avui se situa la capella no va poder realitzar-se la missa, per trobar-se encara en poder de les tropes islàmiques.

Recordem;

Entre el 4 i el 5 de setembre del 1229, l’exèrcit de Jaume I, salpa de Salou, Tarragona i Cambrils a bord de cent cinquanta vaixells. El 10 de setembre de 1229 les tropes catalanes desembarcaven a la platja de Santa Ponça. Era l’inici de la conquesta del regne de Mallorca (1229-1231),

Els esperen a l’illa vint mil soldats sarraïns, que no poden aturar els invasors a la batalla de Portopí ni evitar que es plantin a les portes de la capital, Madina Mayurqa. Durant la batalla de Portopí, el Rei Jaume I volia avançar amb les seves tropes per escometre l’enemic, però en veure que cap dels seus nobles el seguia i que alguns fins i tot donaven mitja volta el rei va exclamar la frase «Vergonya, cavallers, vergonya!». Aquesta frase ha passat a la història com una de les seves sentències més cèlebres, que denota el caràcter temperamental del rei de tal sols 21 anys.

Després d’un setge de tres mesos i mig de durada, els catalans entren a la ciutat el 31 de desembre. La conquesta de l’illa acaba l’abril del 1231.

Bé idò, com ja sabem qui som i d’on venim, ara només ens queda saber on anem, avui a la recerca de la cova des Puig del Rei.

Comencem a caminar direcció E cap a una paret de partió mig esbucada i passem per davall una línia d’alta tensió. Als pocs metres passem per davant un antic forn, continúem, mateixa direcció E, per un tirany poc o gens definit, que molt a poc a poc ens enfila pel coster esquerra, deixant a baix nostra unes cases (dreta), continuem sense pujar massa  fins a arribar a on s’aclareix el bosc i comence una paret de partió. Ens enfilem cap amunt pel costat esquerre de la paret que ens servirà de guia fins assolir el Puig de sa Ginesta de 186 m.

En arribar a dalt veurem  un tancat de reixa que ens separa de la pedrera des Biscaïns, que té menjada mitja muntanya. Ara es tracta de continuar junt a la paret, per aquesta amplia cresta fins assolir el cim del Puig del Rei. En arribar al cim veim que està coronat per una antiga caseta i una vella antena, caiguda.

En aquest punt i conflueixen tres parets de partió. Sa que ens interessa és la que davalla cap al Sud ( Palma Nova, Magalluf, Punta Ballena, on hi ha es trui), davallarem per la dreta de la paret fins a la cota 167 m, on sa troba la cova. La boca no és fàcil de trobar, està dins a una gran mata i coberta de vegetació, ens pot servir de referència tres pins no gaire grans que té al costar, els cuals están plens de bosses de procesionaria.

Una vegada localitzada entrem a la boca o primera sala coberta i ja veim l’obertura o gatera per on em de passar. Si lo teu són ses gateres estretes, aquesta cova és sa teva… Ah.. i no oblidis dur granota, imprescindible si no vols quedar rebosat de pols  com una croqueta.

La descripció está trecta de la web  d’en José Bermejo,  http://www.mallorcaverde.es/COVA-DES-PUIG-DEL-REI.htm i que vos detall a continuació:

Descripció:

Sala de S’Entrada (Sala de la Entrada).

Una vez en el interior nos encontramos en una sala alveolar de colapso, siendo esta la de mayor desarrollo de la cueva con

unas dimensiones de 5 x 12 x 2,5 m. La sala, tal como se mencionó con anterioridad, fue acondicionada en tiempos

modernos. Los procesos reconstructivos que tanto abundan en otras zonas de la cueva en este lugar son prácticamente inexistentes

Galeria Baixa (Galería Baja).

Galería con forma de “L” de 2 x 8 m de techo bajo que va estrechándose hasta hacerse intransitable en la zona final. Parca

en formaciones es posible que fuera utilizada como lugar de enterramiento ya que en su lecho abundan restos de romero y otras plantas aromáticas.

Rampa de Sa Ceràmica (Rampa de la Cerámica).

Se trata de una rampa de aproximadamente 30 % de inclinación que conecta la Sala de S’Entrada con las galerías inferiores (

figura 6C ). Está compuesta por la acumulación de piedras y restos cerámicos arrojados desde la Sala de S’Entrada cuando

ésta fue acondicionada y, de hecho, el acceso tuvo que ser desobstruido.

En este lugar se ha encontrado cerámica prehistórica, árabe y otras de origen más moderno ( figura 5 A,D ). También se han

encontrado algunas herramientas líticas conseguidas en el litoral ( figura 5B ) así como las conchas de varias Gibbula,

moluscos gasterópodos de la familia Trichidae ( figura 5C ).

Pas de Sa Pols (Paso del polvo).

En la parte más profunda de la Rampa de Sa Cerámica y por el lado sur se encuentra esta sufrida y polvorienta “gatera” de 4

m de longitud, que en algunos lugares de la misma no alcanza los 0,40 m de altura y que da continuidad a la cueva conectando con la Sala de ses Estalactites.

Sala de Ses Estalactites (Sala de las Estalactitas).

El encontrar esta sala de 5,5 x 6, 5 x 2,5 m con orientación N-S fue una verdadera sorpresa, ya que no esperábamos que la

cueva tuviera continuidad debido a que no aparecía en la topografía existente.

La presencia de dos estalactitas de aproximadamente un metro de longitud colocadas en el suelo una junto a la otra en la

entrada de esta sala que, aunque no está exenta de procesos reconstructivos, carece de esta variedad de espeleotemas, nos

permitía albergar la esperanza de que la cueva aumentara su desarrollo.

Saleta dets Ossos

Nada más entrar en la Sala de ses Estalactites, en lado derecho un estrecho agujero nos permite descender a esta pequeña

sala de 3 x 4 m carente de mayor interés si no fuera por los huesos encontrados de posiblemente un ejemplar caprino que

llego a este lugar y del que no pudo salir.

Sala dets Forats (Sala de los Agujeros).

Al fondo de la Sala de Ses Estalactites, en el lado derecho otro estrecho agujero nos permite descender a la Sala dets Forats.

Se trata de una sala con orientación N-S, y dimensiones 3 x 5 x 2 m.

Nos encontramos en una zona de la cueva donde los procesos reconstructivos comienzan a ser abundantes.

Desde esta sala se puede acceder al resto de la cueva bien por el Pas Llarg (Paso Largo) o por el Pas de Sa Finestra (Paso

de la ventana).

El primero de ellos se encuentra en la parte inferior izquierda de la sala y consiste en una gatera de 8 m de longitud. La

extrema dureza del lecho, la presencia de formaciones de escasa altura y las limitaciones de movimiento, hacen de este paso un calvario a evitar.

El segundo de ellos se encuentra en la parte derecha de la sala y consiste en una gatera algo elevada, de más de 2,0 m de

longitud y escasa altura, custodiado por algunas finas columnas, que comunica con la Sala de S’Estalagmita Trencada.

Sala de s’Estalagmita Trencada (Sala de la Estalagmita Rota).

Una vez superado el Pas de sa Finestra nos adentramos en una de las salas de mayor desarrollo ( figura 7 ) de la cueva, con

unas dimensiones de 5 x 7 x 2 m y con orientación NE-SE. En esta sala los procesos reconstructivos son abundantes, y han

dado lugar a un “bosque” de estalagmita.

En la zona noroeste de la sala destaca la existencia de un sumidero.

Sala des Gour Cremat (Sala del Gour Quemado).

Tras superar un pequeño paso en el que se hace patente la alteración humana ya se observar una formación cortada y tras

un breve destrepe nos encontramos en la Sala des Gour Cremat.

Se trata de una sala de orientación N-S, de dimensiones 3,5 x 6,5 x 2 m, llamada así debido al gour que alberga en la zona

SO y que en parte se ocultaba tras unas formaciones que fueron seccionadas. En el interior del gour aún se encuentran

trozos de los fragmentos rocosos picados así como restos de una hoguera y trozos de carbón.

Destaca la existencia de algunas excéntricas de incuestionable belleza y, en su pared oeste, una pequeña oquedad en la que

se pueden observar por debajo los bloques de yeso de la Sala des Guix .

Sala des Guix (Sala del Yeso).

Sala de 4,5 x 2,5 x 2,5 m. Grata sorpresa fue para nosotros el encontrar un bloque de guix (yeso) de considerable tamaño sin

recubrimiento cálcico aislado en el centro de la sala en el que se pueden apreciar dos toberas trasversalmente cortadas (

figura 6A ) y que la dio nombre. Posiblemente se trate de los restos de un bloque mucho mayor que tras un proceso disolutivo

pudo ser el causante de la formación de la sala.

Sala des Plat (Sala del Plato).

Esta sala de 2,5 x 3 x 1 m alberga en su interior un gran número de espeleotemas entre ellos un gour que ocupa gran parte

de la planta donde aún se puede observar un pequeño plato. El acceso a la sala se puede hacer a través de una pequeña

ventana desde las Sala des Guix y desde la Sala de Sa Copa.

Sala de Sa Copa (Sala de la Copa).

Situada en la zona más alejada, sobre la Sala des Guix, se puede acceder a ella desde dicha sala o bien desde la Sala des

Plat. Sus dimensiones son 3 x 4 m. Un fragmento de columna con forma de copa encontrado en ella dio origen a su nombre.

Destacan los colores rosas, verdes y grises de su techo, debido a los afloramientos de la roca madre (carniolas y dolomías)

en las que se ha desarrollado la cavidad.

Sala de s’Escletxa (Sala de la Grieta).

La salida hacia el exterior se puede hacer a través de esta sala de 4,5 x 6 m tomando como punto de partida la zona NE de la

Sala des Guix. La sala se caracteriza principalmente por una grieta central de más de 4 m de longitud desde cuyo interior se

puede acceder al sufrido Pas Llarg.

veure fotosyoutube75
fotos
wikiloc
Trakc

512.Nas del Dimoni i Puig Caragoler des Guix

 

Tiempo total ruta: 6 h.

Distancia total ruta: 5 km.

Altitud mínima: 548 m.

Altitud máxima: 929 m.

Desnivel: 456 m.

El descenso desde Puig Caragoler hasta Sa Bretxa Vella, siempre por la cadena, tiene una pendiente media del 50%

512.Nas del Dimoni gran 865 m i Puig Caragoler des Guix 910 m

Curiós topònim, el Nas del Dimoni ho formen dues enormes i espectaculars agulles, situades al «NO» del cim del Puig Caragoler des Guix 910 m, accedir-hi és bastant delicat, i més amb un dia amb fortes ventades superant els 40/50 km/h, per això hem renunciat pujar a la segona agulla petita).

Em sortit del restaurant del Coll de sa Batalla després d’haver-hi fet un cafetet i des d’on ja podem veure l’impressionant agulla del Nas del Dimoni, baix l’espadat del Puig Caragoler del Guix.

Prenem cap a Comafreda i uns 200 m abans d’arribar al portell amb la barrera que dóna entrada a la finca, ens sortirem del camí (esquerra) cap amunt per dins l’alzinar, als 6de pujada sortirem a un antic camí de carboners, que agafarem per seguir fins al seu final. Ara es tracta de seguir les fites fins a arribar a la paret de partió de la finca de Comafreda que no traspassarem, seguirem pujant paral·lels i en ziga-zaga. Ben aviat ens situarem davall de l’agulla petita. Ara seguirem en diagonal esquerra en lleuger ascens direcció a l’espoló i un redol planer on podrem admirar la immensa panoràmica. Prosseguim l’ascens entre carritxeres i a prop del contrafort del puig Caragoler des Guix 910 m fins el que pareix el final, arribat en aquest punt baixarem uns metres per anar a la capçalera d’una vertiginosa canal, la referència la tindrem a la part superior de la canal que té un marget estratègicament construït que superarem sense dificultat, gràcies un fil ferro fermat a una estaca de ferro a la nostra esquera superior. Des d’aquí ja intuïm el Nas del Dimoni gran 865 m però abans de coronar el cim hem de superar un delicat tram. Primer descendirem uns metres per una cornisa i ens situem al comencement d’una petita canal que s’enfila, ens ajudarà a superar-la dues grapes. Superem aquest primer ressalt i quedem en un petit calladet, on per cert el vent bufa molt fort, ara hem de superar el tram pot ser mes delicat i per això muntem un cordino de seguretat en tot aquest tram i el superior, desgrimpem uns metres fins a arribar a una grapa, prosseguim fins a un pi i des d’aquí seguim ascendint fins a arribar a una paret que superarem gràcies a tres grapes més ben col·locades. Ara ja estem a la part alta de l’agulla, només ens queden 4/5 metres per coronar el cim. Fem les fotos i davallem tot duna perquè les ventades són molt fortes i ho fan perillós. Descartem anar a l’agulla petita.

Tornem enrere fins al contrafort per seguir direcció SO, és una zona de carritxeres amb diferent es pujades i davalles i alguna desgrimpada fins a arribar a una pala que ens tanca el pas, aquí se’ns obri la via per on grimparem deixant un ninot a la nostra dreta, a poc a poc el tram s’ha anirà estrenyent fins convertir-se amb una escletxa que ens donarà pas a la part superior de la carena, donant així per acaba la llarga grimpada.

A la nostra dreta tenim el puig des Grau 867 m i al fons el puig de n’Ali 1.038 m, i a la nostra esquerra el proper objectiu el puig Caragoler des Guix, prenem la marxa fins al cim per un terreny càrstic i difícil de transitat. Arribats al cim no s’hi pot estar de la ventada que far i decidim iniciar el descens direcció O seguint en lo possible la carena.

Si abans el terreny ens havia paraescut complicat, ara aquests terrenys de rellars resulten intransitables. Aquí el lapiaz agafa les formes exocàrstiques amb solcs tremendament esmolats, una caiguda et xapa en dos.

Superat aquest infernal terreny, arribarem a una zona boscosa totalment diferent i a pots metres a l’antic camí de LLuc (GR 222) a tan sols de 50 m abans de la Bretxa Vella.

flickr75wikiloc75

503. Puig de ses Covasses, puig Ferrer i moleta de Binifaldó

 
Moleta-de-BinidaldóData: 26/11/2016

Distancia total recorrida: 8 km.
Tiempo total de la actividad : 4 horas.
Altitud máxima: 841 m.
Altitud mínima: 542 m.
Desnivel Positivo: 422 m.
Desnivel Negativo: 422 m.

Moleta de Binifaldó

503. Puig de de ses Covasses 752 m, puig Ferrer 770 m i moleta de Binifaldó 837 m

Avui sortim del Coll de sa Batalla i comencem pel camí que hi ha a la dreta del mateix restaurant.

El camí transcorre per una pista de fàcil transitar i a els 6/7′ arribarem a una bifurcació a la qual hem d’escollir el camí de l’esquerra molt definit i de fàcil pujada, als 5 /6′ i abans d’arribar al pas d’en Bartomeu sortirem del camí direcció N ( esquerra). Ara el camí es transforma en un tirany a vegades molt poc definit, per tant em de posar de sa nostra part orientació muntanyera. Als 8/9′ passarem per devora una petita caseta amb el sostre esbucat (esquerra), durant part del recorregut tendrem a la nostra esquerra el penya-segat. Tot seguit arribarem a una paret de partió que penja al penya-segat, prosseguim sempre lo mes a prop possible del penya-segat fins a arribar a una paret de partió, la que separa els termes municipals de Caimari i Escorca, la deixam ma la nostra esquerra i prosseguim fins al cim del puig de ses Covasses de 752 m, encara que haurem de traspassar la paret per arribar al cim molt aclarit i en bones vistes, i després la tornem a traspassar deixanla a la nostra esquerra per prendre direcció N al Puig Ferrer de 770 m, primer iniciarem un lleuger descens per després tornar a pujar SE.

El cim del Puig Ferrer 770 m està molt atapeït de vegetació per tant no podrem gaudir de les impressionants vistes sobretot del Puig Tomir, però si ja podem veure el nostre pròxim objectiu la Moleta de Binifaldó de 837 m.

Iniciem el descens del puig Ferrer per la part més a prop del penya-segat direcció N, es tracta d’una davallada còmode per dins l’alzinar. Aviat em de trobar una paret de partió ( dreta), la seguirem fins a arribar al GR 221 amb una paret mitgera i un botador de fusta, entre el puig Ferrer i la serra d’en Massot. que fa de separació entre les finques de Son Amer i de Menut. Prosseguim N ( dreta) , per tant hem de botar el botador direcció Binifaldó. Als 4/5′ hem d’estar atents perquè ens hem de sortir de la pista ( esquerra) per iniciar l’acens a la moleta de Binifaldó 837 m per un tirany, en lleugera pujada, a vegades poc definit i fet mal bé per la quantitat d’arbres caiguts, però si en fitxem bé no tindrem cap dificultat d’orientació. Després d’uns 40′ comencerem a  veure les antenes i els panells fotovoltaicsque hi ha al cim.

Les vistes son realment impressionants sobre tot l’enorme puig Tomir que pareix que ens ha d’engolir.

El descens ho feim pel mateix camí de pujada fins arribar una altre vegada al GR-221. Aquí prenem direcció a Son Amer per aquesta pista còmode. En arribar a l’encreuament de camins que ens indica dreta cap a l’Ermita de son Amer, noltros prosseguim esquerra en lleuger descens, trobarem dues bifurcacions més però sempre agafarem la de l’esquerra. En arribar a un gran portell amb una barrera de fusta que dona accés a un camp d’oliveres no la creuem, si ho fecim arribaríem en pocs minuts al refugi de Son Amer, girem esquerra paral·lels a la paret i a la carretera, caminarem per dins el bosc fins aver passat el restaurant de can Gallet, per passar a la carretera i d’aquí al restaurant del Coll de sa Bataia on ens espera un frit i porcella que segur serà mel.

flickr75wikiloc75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina