Doblevuit | Tags: Coll de Sant Jordi

Fesa de Son Bauçà

AVÍS:: Abans de començar la descripció vull fer una advertència, i és que una vegada davallada la Fesa de son Bauçà, no es convenient continuar, perquè acabat l’alzinar de davallada arribarem a una barrereta tancada i després a una bassa… idò a partir d’aquí haurem de superar fins a tres nous tancaments de reixa de certa dificultat, el que no aconsellam. Per tant, si volem passar per la Fesa, ho feim però després tornem a pujar i continuem pel GR-221 i el cim de la Comuna. Si volguéssim fer la ruta al revés, millor desistir. Dit això «descriuré» la ruta.

La ruta d’avui l’iniciem a l’entrada dels jardins de la Cartoixa, pel carrer Uruguai, abans d’entrar als jardins prenem dreta pel camí formigonat de sa Teulera. Pasarem per davant de la fonteta del Camí de na LLambíes, semienterrada, ( dreta). A una corba sortim del camí per l’esquerra.
Continuem i entrem al bosc dels Frares. Més amunt, en una corba a la dreta, deixem un sender que continua recte, torcem a la dreta direcció sud-oest, fins arribar a sa Rota des Guix on podem veure una casa de neu, es tracta del pou de neu dels Cartoixos, que data devers l’any 1686. «Vallcaneras diu que ens trobam davant d’una tipologia de pou de neu extraordinària a Mallorca, ja que la forma el·líptica no és gaire freqüent, però per la perfecció de l’el·lipsi la podem qualificar d’excepcional. Com passa en el cas de la casa de neu des Cairats, la seva construcció no està feta seguint la tècnica de la pedra en sec, per la qual cosa les parets del pou no tenen rost, sinó que són verticals. Segons Vallcaneras, aquesta no és l’única curiositat d’aquest pou, sinó que n’hi ha d’altres. Una d’elles és que sembla tenir quatre portes i sembla que no hi ha hagut mai bombarderes. Aquest fet que ens pot semblar estrany a primera vista, deixa de ser-ho si pensam en l’amplada del pou que faria més operativa l’existència de quatre portes en el lloc de dues portes i dues bombarderes. Mesura 10,3 m de llargària, 7 m d’amplada i 6 m de profunditat.
Concepció Bauçà no dóna exactament les mateixes mesures, diu: «una imponente construcción de unos 11 x 6.5 metros y unos 10 de profunditad, con un cubicaje de unos 715 m³ «.

Continuem, passem per un portell, en du una hora més o manco i a 619 m d’altitud arribem a una esplanada on es localitza una barraca i un aljub cobert. Un bon lloc per berenar uns fruits secs. Agafem esquerra pel costat de la casa i travessem un portell de fusta amb reixa. Ara el tirany no és gaire definit,,, anirem amb lleugera davallada fins a una sitja, continuem fins que el tirany es bifurca, on agafem el de l’esquerra en lleuger descens. Anirem veien alguna fita que ens ajudarà, passarem per davant una petita balma. Estarem atents perquè hem d’arribar a una antiga pista que agafarem en descens. Passarem pel costat d’una bassa en mal estat. Després, també en descens per la pista, passarem per davant un forn de calç i un forn de pa. Després la pista fa un gir de 180º. Continuem i passem per davant un altre forn de calç, on girem dreta i a uns metres arribem a una paret de partió que traspassem per un pas entre dos grans troncs, estem a sa Garriga Plana. En arribar a un altre forn de calç, girem dreta, fins a arribar al coll de Sant Jordi, amb una barrera metàl·lica. Estem al GR-221, que gira dreta en lleuger ascens. Després d’un seguit de giravoltes, passem, per davant una balma, amb un antiquissim clau ben rovellat. Ara hem d’estar atents pequè a 250 m arribarem a la confluència de la davallada a sa Fesa de Son Bauçà, per la qual cosa haurem de deixar a la dreta el GR-221.
No ho he comentat, però en el que duim de ruta ens ha anat caiguen una fina pluja, que ha anat mullant el camí.

Ara toca davallar per la Fesa de Son Bauçà, que amb la pluja està de lo més relliscós. Ara convé tornar a llegir L’AVÍS.

Després de la fesa continuarem davallant, fins a arribar a una barraca i sitja, després a una barreneta amb un primer tancat de reixa. Després uns metres més avall trobem una bassa activa. On acaba l’alzinar i comença un camp d’oliveres. Girem dreta fins a arribar a una gran paret d’esquena d’ase, amb un tancar de reixa al cap de munt, dificil de superar. Continuem la mateixa direcció sense perdre altitud, fins a enllaçar amb un camí que acaba amb un altre tancat de reixa i fil de pues, també difícil de superar. Continuem per aquesta mateixa pista fins arribar al seu final, també amb un altre tancat de reixa i fil de pues, però a 2 metres del GR-221 que ja enyoravem. Prenem esquerra en lleugera davallada fins a la font de Na Llambies, on ens podem refugiar de la pluja, dinar i fer un cafetet ben calent.
Continuem pel GR, i intentem arribar a l’ermita i al molí de la Beata, que no ens és possible perquè l’Ajuntament ho té tancat i declarat en ruïna.
Continuem per un camí exuberant de falgueres per arribar novament al camí formigonat de sa Teulera.
Visitem els jardins de la Cartoixa. I acabem on teníem el cotxe aparcat, fora la zona blava.

Circular: Si
Temps total empleat: 8,45 h
Recorregut total: 12,65 km
Desnivell positiu: 738,52
Altitud màxima: 723,61 m
Ràpel Màxim: 7 m
Material: 1×20 m

Data: 1.6.2019

Ferrada de sa Bombarda i Pas de Ponent o de n’Eugènia

Nota; Les dades que figuren al Trakc son incorrectes perquè va haver-hi un error de recepció del senyal . Les correctes son les que figuren aquí.

Si dic que la ruta d’avui és espectacular em qued curt.

L’Iniciem a l’aparcament de s’Estret (Valldemossa), a s’entrada del camí de son Brondo.

Ja sortim en forta pujada que anirà a més durant tot el trajecte fins a coronar el cim del morro de sa Bombarda. A l’esquerra del camí asfaltat de son Brondo, pel que tornarem a s’horabaixa, hi ha una pista que s’endinsa dins l’alzinar, que no agafem, i a la seva esquerra un tirany que si agafem que tot duna gira SE i transita just per damunt on hem estacionat els cotxes. Els primers metres anirem paral•lels a la carretera. El pendent que anirem superant es molt forta, fins arribar al contrafort del morro de sa Bombarda. Lloc on s’inicia la ferrada de sa Bombarda, i on localitzem les primeres grapes, son molt petites que gaire hi cab sa punta de ses botes, però suficients per aferrar-nos amb ses mans. També hi ha trams amb corda fitxa anuada, que ens facilitarà l’ascens. Tot l’ascens es bastant vertical i hem d’anar alerta amb la caiguda de pedres.

En arribar a la paret, girarem N (dreta), per un petit caos de roques, fins a arribar a una escletxa, n’hi ha dues, un a s’enfront i l’altre a la nostra esquerra, continuem recte i passem per dins l’encletxa, sortim i ens situem sobre la carena, per la que haurem de grimpar fins arribar a una llarga placa en molta pendent, on també hi ha una corda fitxa que ens ajudarà, encara que no fa falta perquè avui està ben eixut.

Una vegada superada la grimpada ens situem a una zona més «planera» on a l’esquerra hi ha una pared de partió. Continuarem ascendint amb la paret a la nostra esquerra fins a arribar davall el murallo, on girarem SW ( dreta), per anar a localitzar ( esquerra) el pas des Morro de sa Bombarda, que una vegada superat ens situarà al cim del Morro de sa Bombarda. Un lloc amb esplèndides vistes sobre Palma i més a prop el Puig de na Fàtima de 651 m, on aprofitem per descansar i berenar.

Continuem la ruta per la carena de sa Bombarda de 441 m, direcció SW, passarem per un treballat coll de tords, i a poc a poc anirem descendint fins arriba a una àmplia pista, devora un gran aljub. Girem dreta i continuem per la pista en lleuger ascens, als 700 m de caminar arribem a un gran aljub i abeurador, amb casa condicionada, continuem i quan hem recorregut 600 m més arribem al desviament (esquerra) per coronar el petit Puig dels Boixos de 626 m. Retrocedim novament a la pista i continuem per la pista. Arribarem al pla de sa Mola, on hi ha la casa de sa Mola amb corral circular i al costat una gran aljub rectangular, travessem el portell i continuam caminant ( dreta) per un laberint de camins i pistes. Per connectar amb el GR-221, anirem veient fites, continuem el mes a prop possible dels penya-segats de son Ferrandell, el penyal Vermell, el penyal des Migdia i finalment arribar a l’espoló i final de sa Mola.

Ara comence lo bo. Aquí tenim dues opcions i cadascuna més espectacular. A la punta i localitzem una placa que diu «Punta de n’Eugènia» de la que desconeixem la seva història i motius. Aquí s’hi inicia un cresteix molt aeri equipat amb una corda fitxa per rapelar el primer tram i per on s’hi atreveixen en Toni i en Jesús. Mentre noltros, uns metres abans localitzem un increïble marge/pared punt on s’hi inicia la vertiginosa baixada al pas de Ponent o de n’Eugènia, format per una primera cornisa molt aeri però espectacular, equipada amb un passamà. Just abans de començar arribem en Toni i en Jesús que han agut de tornar enrere perquè el segon tram de ràpel no està equipat i no duien corda perquè l’altre la tenia jo.

Ara, ja tots junts, continuem per aquesta bella i exposada cornisa. Una vegada superada comença la segona part del pas, primer una vertical i delicada desgrimpada que ens situa a una petitisima cornisa on hi ha una corda fitxa per la qual rapelarem, continuem descendint per una zona amb menys desnivell, fins a arribar a una pared rocosa on farem el darrer ràpel, per després continuar direcció NE en davallada per dins el bosquet d’en Requinto.

Continuarem descendint fins a arribar a una pista que seguirem fins a arribar a una corba on al cap de 20 m sortirem de la pista, seguirem descendint en direcció NE, traspassarem una paret de partió, després sortirem a una nova pista, passarem per davant un gran forn de calç, continuarem per la pista, en lleugera davallada, fins arriba a un encreuament, on girarem E ( dreta).

Al cap de 10′ arribarem al coll de Sant Jordi, travessarem les dues barreres metàl•liques, salvem per l’esquerra el tancat de reixa. I pel camí de sa Mola de son Pacs en 20′ arribem a la font dels Òbits, on ens podrem refrescar.

Continuem pel camí fins a arribar a una barrera que ens tanca el pas, però si continuem per la seva dreta arribarem a un punt on la reixa està oberta, i podrem tornar al camí. En 10′ passarem per davant son Brondo, passarem per davall un arc i els rentadors a la nostra dreta. En pocs minuts arriben als cotxes, tancant així l’expléndida ruta d’avui.

Per suposat que acabem prenen unas chandis ben fresquetes.

fotos d’en Toni i Jesús

Grup de Muntanyisme

Archivos de Etiquetas: Coll de Sant Jordi

792. Fesa de Son Bauçà

Fesa de Son Bauçà

651. Ferrada de sa Bombarda i pas de Ponent o de n’Eugènia

Ferrada de sa Bombarda i Pas de Ponent o de n’Eugènia