794. Talaia Moreia pels pas dels Reclaus i Cova/font dels Tonedors

Hora Inicio: 9:50 17 abr. 2021
Hora Fin: 17:01 17 abr. 2021
Distancia recorrida: 10,36 km
Tiempo en movimiento: 03:37
Altura Mínima: -53 m
Altura Máxima: 434 m
Ganancia Altitud: 605 m
Pérdida Altitud: -619 m
Tiempo Ascenso: 03:18
Tiempo Descenso: 03:52

Circular: Si

Data: 17.04.2021

Pas des Reclaus – Cova/Font des Tonedors – Talaia Moreia – Pas de s’Esperó d’en Planet.

Abans de descriure sa ruta, cal dir que no la varem poder fer com la teniem prevista per mos de la pluja.
Iniciem la ruta d’avui a l’Urb de Betlem, a prop de les «cases de Pescadors», on en direcció NE comence el camí  des Caló i entrada al parc Natural de Llevant. Arribarem a sa Punta des Caló on desemboca el torrent i final del camí. Traspassem el torrent i ens situem al Plà des Caló. A la dreta trobarem una senderó pel que iniciarem l’ascens,  deixan la costa a la nostra esquena. Aviat va guanyant altitud al matei temps que anem rodejant la petita serra de l’Esquena del Mul, una curta i escarpada serra, que mantindrem tot el temps a la nostra esquerra. Aviat el senderó sa mescla amb una torrentera per la que anirem avançant, en forta pendent avent d’utilitzar les mans en algún tram, amb lleugera tendència a Nord ( esquerra) per arribar al Coll de s’Esquena del Mul.

Continuem l’ascens en pendent mes suau fins arribar a un primer collet, continuem i arribem al coll de Vent, 285 m. Alcem la vist cap a l’esperó on podrem veure tres encletxes, idó la de mes a l’esquerra hi ha el pas des Reclaus, i cap ell ens dirigim en forta pendent.

Arribats a la base del pas veim una corda fitxa, que ens ajudará a superar. El pas es bastant vertical però amb bones preses per les mans.

Superat el pas sense complicacions, podem divisar sa Talaia Moreia, 434 m a la que anirem pero no directes, sino que continuarem, direcció Est, fora senderó i mantenint, en lo posible, la cota caminarem 200 m fins localitzar la cova/font dels Tonedors, 395 m. Un lloc ple d’històries desagradables de la Guerra Civil on els republicans es podien refugiar i amagar del falangistes. Més info a Toponimiamallorca.

A la sortida inciiem la pujada per la coma fins la Talaia Moreia, 434 m. Un bon lloc per descansar, mejar  i disfrutar  d’aquesta inmensa i inigualable bellesa.

Aviat prenem la marxa en descens direcció SE per un senderó prou marcat, amb la pluja que no atura.
Passarem pel costat d’un avenc, després de 250 m farem servir un botador ( esquerra), continuarem pel costat de la reixa ( una mes de les mil i mils de reixes que tenim…de cada vegada Mallorca sa pareix més a un galliner) i 200 m més envant tornam a fer servir un altre botador ( dreta) que ens deixa a una pista que agafem (dreta) fins a arribar a un altre tancat de reixa que la voltejam per l’esquerra fins a arribar al coll de sa Paret (284 m). A partir d’ara s’inicia un descens, a vegades en forta pendent. En dirigirem a s’Esperó d’en Planet, on enmig trobarem el pas que ens permetrà salvar una cota important. Continuarem fins a un a un solitari pi jove. Ara ja en zona més plana anirem avançant enmig de grans carritxeres fins a enllaçar amb el camí des Caló, just a la fita 418.

Ara ja només queda l’agradable passejada fins a l’urb. de Betlem on tenim els cotxes.

veure fotos
fotos
veure fotos
fotos Elsa
veure fotos
fotos Tomeu
wikiloc
Trakc

759. Font des Verro

Hora Inici: 9:47 24 de oct. 2020
Hora Fi: 16:32 24 de oct. 2020
Distància recorreguda: 9,47 km
Temps en moviment: h
Altura Mínima: 2,50 m
Altura Màxima: 290 m
Guany d’altitud: 290 m
Circular: Si

Coves des Sòtil i de Cala Pilota

Entrada a sa cova de sa Font des Verro

Data: 24.10.2020

Font des Verro.

Iniciem la ruta d’avui a la urbanització de Betlem a la Colònia de Sant Pere, aparcant els cotxes a l’Av. De Colon, davant les Cases de Pescadors.
Agafem el camí d’enfront, el camí des Caló de Ferrutx, al principi mig asfaltat però aviat sa canvia a terra. Caminarem durant uns 45′ fins  arribar a un antic port de pescadors es Caló. Continuem vorera de mar, passem per cala Na Jordi i tot seguit traspassem el torrent des  Rossillers.  Aquí tenim un encreuament el de la dreta ve del coll des Vent i s’Esquena del Mul que serà pel que tornarem més tard.

Continuem recte en forta pujada direcció a uns pins, deixant enrere i baix els nostres peus la Cala de na Picarandau. Es tracta d’un tirany, a vegades poc definit, fet mal bé per la caiguda d’arbres

El més difícil es mantenir l’altitud de més o manc 50 m, anirem trobant qualque punt vermell. A moments haurem de salvar arbres caiguts el que ens farà pujar o davallar, però sempre hem de tornar al tirany i mantenir l’altitud.

Al final arribarem a una zona rocosa i buida de pins. De moment no hem de continuar sino que hem de descendir tot el que puguem fent una ziga-zaga, primer uns metres a l’esquerra per després situar-nos davall un gran rocam i a uns 15/20 m sobre el nivell de la mar, avançarem per les roques direcció  NE, fins a localitzar a la part baixa de la paret l’entrada a la cova on es troba sa Font des Verro. Per accedir-hi ho farem arrossegant-mos uns 3 m fins al fons. Avui la font està inactiva i no manté gens d’aigua. Es nota que les cabres l’aprofiten per anar a beure.

Retrocedim fins situar-nos a la part alta on «acabava» el tirany. A la dreta tenim un pinar espès que no hi hem d’entrar, hem de grimpar pel caire de les roques de l’esquerra i superà aquest petit espoló.

Ens situem a una zona de forta pendent per la que anirem avançant lentament direcció NE pel llom que formen les dues comes. Superat aquest «cresteix» quedam situats davall el contrafort i continuem direcció NE fins a arribar al coll des Vent que trobem a la dreta, cota de 276 m.

Després de descansar prenem la davallada pel tirany que surt del coll des Vent direcció SW. Es tracta d’una forta pendent que ben aviat ens acosta a l’Esquena des Mul. Ens situarem damunt el començament per tot duna iniciar un descens (esquerra) direcció E que aviat canvia a S. Tot aquest tram està molt definit i no presenta cap dificultat.

En arribar a la part més planera girarem dreta per arribar a l’encreuament de la Cala de Na Picarandau. Des d’aquí ja només queda caminar per l’ampla pista que forma aquest bell camí des Caló de Ferrutx, fins a la urbanització de Betlem on tenim els cotxes.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

729. Torrent Gorg dels Diners – Nocturn –

Hora Inicio(només torrent): 12,30 4 jul. 2020
Hora Fin( només torrent): 8,30 5 jul. 2020
Distancia total recorrida:   4,900  km 
Recorregut Esportiu: 1,220 Km
Altura Mínima: 11 m
Altura Máxima: 808 m
Ganancia Altitud:  111 m
Pérdida Altitud: 787 m
Circular: No
Cordes utlitzades: 2×30 i 2×20 més material adicional tirolina

Tirolina Gorg des Bany

Data: 4.07.2020

Torrent Gorg dels Diners. Nocturn

La d’avui es una ruta torrentera total. A més, la feim de nit el que afegeix més atractiu.

Som un bon grapat d’esportives i enamorats de la nostra natura, per tant feim grups de 5/6.

La logística comença en anar a cala Tuent a deixar els cotxes suficients per després poder tornar. Aprofitem l’estada a sa Cala per veure sa posta de sol i sopar. Menú: 1) Amanida pagesa freda que duia patata,ou,mongetes, tonyina….. 2) Ensalada freda de pasta, 3) Truita de patates. Cindri, Magdaleness de xocolata…. Begudes; cafè,aigua,cerveses s/a, coca-coles…

Entrada sa fosca, repleguem i partim cap al Funicular ( Coll dels Reis), on deixem els cotxes, al poc espai que queda i comencem a caminar direcció SE fins al coll del Vent on es troba es Porxo Esbucat, continuem pel camí dels Cingles, passem per davall de s’Alzina Fumadora, i abans d’arribar a la Coma dels Ribells, sortim del camí des Cingles, per un tirany de la dreta que a poc a poc en lleugera davavallada ens anirá duguent al tàlveg del torrent del Gorg dels Diners. Aviat entrem en materia amb un primer salt de 16 m.

Després d’un primer tram seguits de sis salts i després del darrer de 22 m entrem a la Coma de Bini, una zona oberta i plana en la que trobarem tres enormes pins, un d’ells probablement és el de més envergadura de Mallorca. En aquest tram tenim  vies d’escapatòria, per la dreta pujada als Clots Carbons, per l’esquerra pujada pel Pas de n’Argentó, el darrera sortida pel Pas de s’Estaca i enllaçar amb el Pas d’en Termes molt més a dalt.

Continuem pel torrent on s’engorja amb una successió de salts. No els descriuré per la gran quantitats que té, però cal destacar el tram des  Jardí Japonés de gran bellesa, després el més esperat de tots, el Salt des Bany que sempre té aigua i on els companys Jesús i Toni munten una tirolina, que aprofito per donar-los s’enhorabona, que fa sa delícia de la resta dels grups. Cal destacar que aquest gorg és un refugi de Ferrerets i que cal extremar les precaucions per no molestar-los, si no quedàs més remei que nadar ho farem de la manera més respectuosa, NO saltar ni tirar mos a l’aigua en bomba, en qualsevol cas fer-ho suavament. Mentre anàvem baixant un a un per la tirolina ens acompanyava un concert meravellós dels sons dels ferrerets.

El segueix el salt des Niu des Voltor de 37 m ( 12 +25 m) fraccionat dins el mateix gorguet des niu des voltor.

Acabant la part esportiva amb el salt des Gorg dels Diners, que dóna nom al torrent. El que queda de torrent es fa a estones per dins el tàlveg i estones per fora, sortejant grans blocs de roca.

Dos-cents quarenta  metres abans d’arribar a les cases de Can Lleig, veurem a la dreta una canonada de plàstic negra que du l’aigua des de la font de Can Lleig, idò hem de sortir del tàlveg ( dreta) per enllaçar amb la síquia que duu a un safareig i a dalt trobem una pista que seguirem fins a arribar a la carretera. Girem esquerra fins al pont, on tenim aparcats la resta de cotxes, i on tornem a posar taula i berenem d’una xocolatada amb ensaïmades  que ha duit en Jaume, que aprofito per donar-li ses gràcies i s’enhorabona.

En general ha estat una jornada nocturna molt esportiva, i divertida amb uns companys extraordinaris.

fotos d'en Nando
fotos d’en Nando

fotos d'en Jesus i Toni
fotos d’en Toni i Jesus
Video

wikiloc
Trakc

469. Puig d’Alfàbia pels passos dels Sis i des Mart.

Pas-dels-SisRecorregut: 7’800

Desnivell: 601 m

Altitud: 1.067 m.

Temps total amb aturades: 5,30 h.

icono empleo manos

496. Pas dels Sis. Serra d’Alfàbia SE

Un pas, segons l’enciclopèdia de la llengua catalana, és un lloc o indret per on cal passar o per on hom pot passar. Per tant, la definició implica sempre un tránsit entrer dues zones però en sentit obligat, ja que també queda clar que es passa per on hom pot i no per hom vol.

Per tant esteim davant un pas perqué ens permet accedir des de una cota inferior a la part alta de la serra d’Alfábia, per una canal que és l’única en aquest indret.
Bé idò ara que tenim clar que per on varem passar es un pas natural, ens queda anomanar-lo, feina no fàcil.

Podiem triar entre varis tipus de nom, de lloc com per exemple Pas d’Escorca, Pas Vell de son Ripoll, nom de persona com per exemple Pas de n’Aina, Pas d’en Benigne Palos, de característica geomorfològica o geològica com per exemple Pas de s’Escletxa, Pas des Forat, o de un fitòmin com per exemple Pas de s’Ullastre, Pas des Garrover, o inclós com de curiositat com per exemple Pas de sa Paella, Pas des Cego, Pas des Cotxo, etc..

El topónim pot referi-se a l’indret on es troba situar, a l’indret a on volem anar, o bé al voltant del qual es troba situar. Noltros triarem el nom curiós, o aixó pensem, hi li varem posar pas dels Sis perqué en aquel moment erem sis companys excursionistes de Doblevuit que ho varem fer per primera vegada.

Els passos a la Serra de Tramuntana han estat i són transitats de manera més o menys continuada. Els passos actuals s’agrupen en un llistat que fins no fà molts d’anys s’en contavan 267 noms de passos, amb la certesa de que avui en dia son uns quants més i des de ara ni ha un més, el pas dels Sis.

Ens situem en la carretera Ma. 2100 (Bunyola-Orient) exactament en el punt kilométric 7,500 en una corba amb una àmplia esplanada on podem deixar els cotxes. Seguim per la carretera en ascens direcció Bunyola fins al Km-7,200 on comença un ampli camí, és fàcil de trobar perquè en la mateixa carretera just davant hi ha una barana metàl·lica. També i just al començament en una roca del sòl podem veure una fletxeta vermella. Es tracta d’un ampli camí que transita per dins d’un alzinar. Als 11′ passarem per davant (esquerra) de les restes d’una barraca i una torre elèctrica, prosseguim pel camí que en ocasions es transforma en senda, fins que als 19′ arribem a una paret seca transversal que no sobrepassarem ja que hem de prosseguir (dreta) pel camí dels Corbs, veurem fites i fletxetas vermelles en el sòl. Hem de recordar la paret perquè en tornar ho farem per l’altre costat de la mateixa.

Ara es tracta de pujar per aquest camí que ràpidament ens farà guanyar altura, caldrà anar sortejant els blocs de pedra caiguts i que han espatllat gran part d’aquest bonic camí que ascendeix als penyals dels Corbs per al costat d’una torrentera. Als 20’/25′ arribarem a un antic portell, amb um mur de pedra seca, en el qual encara es pot veure la pedra amb un forat o ull anomanat la polleguera ( quicio en castellà )  on anava es col·locat l’eix que permetia el gir. Es tracta d’una senda molt fitada que transita per dins d’unalzinar de vegades en forta pujada. Anirem trobant nombrosos elements etnològics,  com sitjes, barraques de carboners i fins i tot un magnific i ben conservat forn de pà.

Anirem avançant i ascendint per dins l’alzinar i a vegades rosseguera, seguint les fites, pel seu costat esquerre. Ja gairebé al final, on donem amb el contrafort del massís podem veure a la nostra esquerra una petita canal en diagonal ascendent amb una fletxa vermella, que ens indica l’inici del pas del Puig dels Corbs ( pas d’en Juanjo), (Si voleu llegir la seva història feu clik aquí. )lloc on s’ha acabem ses fites. En aquesta ocasió no transitarem per ell, sinó que seguirem avançant NE ( dreta), topem amb el muralló el rodejem fins a trobar una canal amb molta fullaraca que ens permet seguir ascendint amb una pendent molt forta, fins arribar a dalt d’un penyassat que fa de magnific mirador sobre la vall d’Orient. Aquí podem fer una aturedeta.

Si ens situem d’esquena a la vall d’Orient i per tant amb el mirador al darrera, iniciarem la pujada grimpant amb tendència cap a l’esquerra. Superats el primer rocam ens situaem en un plànol superior amb menys arbres i més carritxeres. Del que es tracta és d’anar ascendint NO com millor es pugui per arribar a un altiplà amb la gran paret rocosa. Les millors indicacions son dues alzines en diferents altures. Primer ens dirigirem a la primera, aquí comence la primera part del pas dels Sis. Ens servirà d’indicació una gran heura en la paret ( dreta). Arribats a aquest punt hem de girar esquerra i faldejant sense perdre altura per la paret fins al tallat final, i arribarem una petita cornisa  amb  la segona alzina que quasi penja de la paret. Aquí comence la segona part del pas dels Sis, vint metres d’acens vertiginos III+/IV,   totalment equipat amb una corda fixa per seguretat, si aixequem la vista  podem observar l’estreta canal que forma el pas dels Sis que ens portarà a dalt de la Serra d’Alfàbia pel vesant SE.

És molt aèria però amb bons suports per als peus i mans. Per a major seguretat deixam instal.lat una corda fixa. En total haurem grimpat uns 20 m. La sortida és fàcil i ens deixa en terreny pla. Com no estava indicat ni marcat hem deixat una fita com a referència del seu inici/final. Es un pas que no em vist descrit a cap lloc ni teniem constància de la seva existència, però l’entusiasme i l’esperit aventurer ens a duit a trobar-ho.

Encara no podem veure el cim major del 1,067 m per la qual cosa hem de seguir caminant uns metres entre càrritxeres i traspassar un turó. Superat aquest ja podem albirar el cim a N. tan sols a uns 200 m.

I ara una miqueta d’història; Recordem aquell accident aeri i que fins  no fa molt encara es podia veure a l’esquerra de la carretera que puja a les instal·lacions, un ala de l’avió. Des del 2 de maig de 1959, quan un avió austríac que havia sortit de l’aeròdrom de Son Bonet es va estavellar en la cara sud de la Serra. Van morir els seus tres tripulants i els dos passatgers que es dirigien a Munic. L’accident va provocar “un espectacle colpidor”, com pot llegir-se en la crònica d’aquell succés recollit per Diari de Mallorca: “En el més alt del bec i a l’esplanada que existeix enfront de l’estació radiotelegráfica es veien escampats gran extensió de restes triturats i calcinats de l’aparell (un bimotor DC-3 pertanyent a la companyia Àustria-Flugdients que realitzava el primer vol a Mallorca com a prova i estudi per a l’establiment d’un servei regular), fumejants molts d’ells. Poc més lluny, es trobaven els cadàvers destrossats dels desgraciats ocupants de l’avió”.

Descansats ens posem en marxa  per descendir pel camí direcció a les antenes. Hem de dirijir-nos per la senda i de vegades camí fins  gairebé al final i situar-nos just sota les antenes, on just pasat una gran corba i quan el camí canvia d’direcció per ascendir a les instal·lacions, nosaltres, abans, ho hem d’abandonar i camp a través ens dirigim S, seguint lkes fites fites , quan el terreny es torna més càrstic i dificil de transitar ho fem pel Pas des Mart, que no es més que una escletxa entre grans blocs.

Seguim descendint pel tirany fitada fins al Coll de ses Comes i uns minuts més a baix arribem al Coll des Vent, on prendrem N ( esquerra) en lleuger descens per una còmoda pista que ens portarà fins a la paret que ens hem trobat a primera hora del matí i que no sobrepassem.

Durant tot el trajecte per aquesta pista observem infinitat (cada 10 m) de marques fetes amb spray de color verd, tant en roques, arbres i fins i tot en el sòl. Aquestes mateixes marques també les hem trobat per la Ma-10 entre Lluc i l’embassament del Gorg Blau. A algú de spray fàcil i que menysprea la naturalesa se li va la mà.

Una vegada traspassada la paret ja solament ens queda tornar al cotxe pel mateix camí.

I para celebrar aquest reeixit dia ens anem a Palmanyola a per panades,chandis i xocolata calent.

En els dos enllaços d’abaix podeu veure ses fotos. El primer son les del día del descobriment i el segón el de l’equipament.
delfines-saltando-en-el-mardelfines-saltando-en-el-marwikiloc75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina