Desnivell des de el punt de sortida: 30 m
Distància des de el punt de sortida: 380 m
Altitud: 23 m
Profunditat: 12,5 m.
Estàtica: Dificultad: II
472. Cova de sa Balma des Quartó
S’Estany d’en Mas està a 7,5 quilòmetres de Portocristo. Aquesta platja es coneix actualment com a Cala Romàntica, ja que els hotelers dels seus voltants li van canviar el nom per augmentar el seu reclam turístic. Un acte més de la foràgime apropiativa de territori que han fet els hotelers en la història mallorquina, que a més d’apropiar-se del litoral mallorquí també ho han fet de la seva toponímia.
Des de no fa molts anys existeix una ciutat fantasma, la urbanització de 200 habitatges unifamiliars que es van projectar en 11 hectàrees prop de s’Estany d’en Mas és, quatre anys després de la fallida de l’empresa constructora, l’estampa més viva del fracàs del boom de la construcció i del model que segons el GOB va voler tornar a impulsar el Govern de Bauzá.
Les normes subsidiàries de Manacor van donar via lliure al que havia de ser Terrapolis, una macrourbanització amb dos centenars d’habitatges i amb una capacitat per 800 persones, cuatriplicándose la població de s’Estany d’en Mas que es va xifrar en 2005 en 150 persones.
A l’agost de 2008, la promotora Martinsa-Fadesa, que va iniciar les obres amb el suport de la CAM, fallida i la urbanització va quedar a mig fer. La fallida de la promotora va deixar múltiples damnificats. Compradors, obrers , proveïdors sense cobrar, i els mallorquins que ens hem de quedar amb aquests esquelets en plena naturalesa.
Ara, no obstant això, el cas encara es troba en els jutjats i quatre anys més tard no s’ha trobat cap solució per a aquest pessebre que segons el GOB és «un atemptat ecològic, un abocador d’11 hectàrees, un torrent ple d’enderroc, un autèntic desastre».
Però aquesta bella cala amb vegetació escassa posseeix un dels arenals blancs més extensos que s’introdueixen terra endins, per l’ample jaç del Torrent des Morts que la va originar, flanquejada per penyassagats de pedra calcària clara i de mitja altura. El marge esquerre d’aquesta platja està vorejat per un passeig que permet als residents de la urbanització, construïda sobre Punta Reina, accedir a la platja.
L’accés per carretera és senzill. Tan sols cal seguir la senyalització viària. En les proximitats de s’Estany d’en Mas es podrà estacionar en un aparcament gratuït, petit però gratuït.
Des de s’Estany d’en Mas es pot arribar caminat fins a Cala Varques. En el marge dret es trobarà la sendera per realitzar aquesta excursió de tres quilòmetres de distància entre muntanya baixa.
Una vegada aparcat els cotxes ens dirigim al marge dret de la cala a uns 20 m de la riba del mar per on ascendim amb una petita i fàcil grimpada per una roca en la qual s’han esculpit graons. Una vegada superat ens dirigim O ( dreta ) i seguint la sendera sentit al nucli urbà, sempre per la zona alta. Es tracta d’arribar a una paret acantilada d’uns 20 m just enfront i paral·lel al camí que porta a la depuradora. El penya-segat forma part d’una dels vessants del barranc que drena en direcció a s’Estany d’en Mas i paral·lel al Camí de sa Depuradora. Una vegada en el penya-segat cal buscar un petit tàlveg ( fita en l’inici) escalonat que ens permetrà descendir al nivell de la balma (dreta) on es troba l’accés a la cova.
El desenvolupament total de la cavitat és de 270 m. Presenta una voluminosa sala, amb una rica decoració d’espeleotemes, on destaquen abundants estalactites fistulars de notable longitud. Sembla que la cavitat fou emprada com a lloc d’enterrament en temps prehistòrics.
Accés des de la balma a l’interior de la cova es fa a través d’un petit pou, el qual es trobava originalment farcit de pedres, fins a ser desobstruit per en Ramón Martínez el 4 de Gener del 2012. Una vegada a dintre el sòl es torna completament horitzontal i el sostre és tan baix que no ens permet recuperar la verticalitat fins a passats uns quants metres, en accedir al que es coneix com a Sala de sa Calavera.
Només en accedir a l’interior de la sala ens trobarem en un lloc polvorient i recobert d’un gran nombre d’arrels, avançarem entre columnes deixant a la nostra dreta un massís estalagmític. Si passem al costat oposat del mateix, trobarem una petita galeria que ens conduirà a una petita saleta de continuïtat impossible, en un nivell inferior al costat de l’entrada. A partir d’aquí podem començar a gaudir de la meravella de la cavitat.
La Sala de sa Calavera pròpiament aquesta consisteix en una sala d’enfonsament de grans dimensions, on gran part dels blocs despresos del sostre es troben coberts per bugades de calcita.
La sala és de gran bellesa i no ens deixarà indiferents des del primer moment. La seva longitud ronda els setanta metres i descendeix a través d’un fort pendent d’I a O, encara que nosaltres podem fer-ho en direcció S fins a arribar a la zona més profunda. La sala presenta una gran altura, arribant, en algun punt a estara escassos metres de l’exterior.
Al centre de la sala, a la zona més elevada, destaca una bella bugada parietal en forma de cascada, que amaga en el seu interior una petita saleta.
Lo més bell tal vegada sigui un bosc de delicades estalactites fistulars que penjen del sostre en el racó més al sud de la cova.
També podem observar l’existència de ostreids, bivalves i pectínidos i d’abundants equinoderms, entre els quals destacan exemplars excepcionals del gènere Clypeaster i altres eriçons irregulars.
Cal destacar que la cova ja havia estat utilitzada per l’home possiblement des de temps prehistòrics i no només la balma, que mostra clars símptomes de condicionament (com els compartiments formats per parets de pedra seca), sinó que es va utilitzar també la sala interior com a lloc d’enterrament, en la qual tambien es poden observar els diferents compartiments de pedra.
El nom de Balma des Quartó és possible que es degui als compartiments de paret seca en què es troba dividida; no obstant això J. A. Alzines en referència a la balma diu el següent: “qui em va facilitar el nom era la persona que tenia la clau de la barrera de la finca, entrant per la part de Manacor, i qui al seu moment va afirmar (fa ja uns 10 anys, quan la vaig inventariar) que la cova era de més o menys un “quartó” de superfície interna (aproximadament 1700 m2). Si bé la part representada en la topografia és de solament la meitat. Segurament l’informant va exagerar la mesura, però la seva informació indicava sens dubte la seva major amplitud que el d’una simple balma” (ALZINES, com. Pers.). Es tracta d’una balma de mitges dimensions, 24 x 16 x 7 m aproximadament, en permanent reculada; dóna fe d’això la gran quantitat de blocs que s’amunteguen en el sòl, algun d’ells de molt recent caiguda.
Cal dir que actualment s’ha están fent estudis sobre la cova, per qual cosa s’han de respectar escrupolosament les anotacions que hi ha i per descontat l’entorn sumamamet delicat.
Una vegada acabada la visita a aquesta bella cova ens dirigim a una altra, la Cova del Pirata, l’entrada està situada a 350 metres de la costa de la zona de la Cala Falcó està situat dins de la reserva natural de Cales de Manacor Verges. A 1100 metres de S’Estany d’en Mas, al nord de la badia de Cala Varques a 750 metres en el sud i la torre històrica de Son Fortesa 2090 metres a l’est. Unicamente ens fiquem uns pocs metres ja que tenim prevista la seva visita en breu.
La tornada ho fem per sender fins a S’Estany d’en Mas per una zona de garriga molt reconfortant per veure que encara viuen salvatges en els nostres boscos i garrigues sa tortuga Mora (Testudo Graeca).
La tortuga mora és un dels molts vertebrats que s’introduïren a les Balears en temps prehistòrics, després de l’arribada de l’home (fa alguns cents o milers d’anys), ja que no apareix al registre fòssil (Mayol, 1985; Andreu, 2002; Díaz-Paniagua i Andreu, 2007), i tenen un origen nord-africà (Barceló, 1876). Malgrat no ser una espècie autòctona, és una espècie considerada prioritària per la normativa europea (Conveni CITIS, Conveni de Berna, Directiva Hàbitats), es troba perfectament naturalitzada a l’oest de Mallorca, amb poblacions ben constituïdes i sense cap efecte negatiu conegut sobre la biodiversitat local. De fet, la de Mallorca és una dels tres poblacions estables presents a Espanya, encara que totes dobles eles foren introduïdes. Així, la tortuga mora ha estat recentment catalogada com a ‘Vulnerable’ al Catàleg Balear d’Espècies Amenaçades i d’Especial Protecció (Decret 75/2005, i posterior modificació per Resolució del Conseller de Medi Ambient del 5 de maig de 2008, BOCAIB nº 66 de 15/5/2008).
Font:ENDINS, 36: 59 – 64
ISSN 0211-2515. Mallorca, 2014
Finalment acabem amb unes fresques i merescudes chandis.
