Sa Dragonera.

Avui partim cap al Parc Natural de l’Illa de sa Dragonera, i per això sortim de Sant Elm, amb la barca de linea Margarita, que ens deixa al port de Cala Lladó.
Sa Dragonera, Parc Natural des de l’any 1995, és l’illot més gran de Mallorca, amb una longitud de 4,2 km entre el cap de Tramuntana i el cap de Llebeig. Es troba a 700 metres de la costa mallorquina i està separada de Sant Elm pel canal des Freu.

El ponent de l’illa està format per espectaculars penya-segats verticals. En canvi, la costa de llevant, la formen torrents, petites cales i el port natural de cala Lladó, on es troba el Centre d’Interpretació amb una petita exposició del Parc i d’on parteixen les excursions a peu a cada un dels fars que hi ha a l’illa.

El punt més alt és na Pòpia, a 353 m d’alçada, on es troba el far del mateix nom, desmantellat el 1910. Va ser aquest any quan els altres fars entraren en funcionament. El 1905 es va edificar el far de Llebeig a 121 metres sobre el nivell de la mar. El 1907 es va construir el de Tramuntana, a 54 metres d’alçada.

El 1585 es va alçar la torre de Llebeig per evitar l’entrada de vaixells pirates a la cala. La torre va ser restaurada i habilitada per a l’accés el 2004.

Al Parc també es poden observar altres construccions tradicionals com són el forn de calç, el mirador de na Miranda, el colomer, entre d’altres.

Sa Dragonera va ser utilitzada al llarg de la seva història per corsaris, pirates i contrabandistes, a partir d’aquests personatges es crearen nombroses llegendes entorn de l’illa de les sargantanes.

Ens dirigim a les cases i visitem el Centre d’Interpretació. Prenem SW pel camí que va al far de Llebeig i en dur 310 m ens sortirem del camí ( dreta) i agafem el camí que puja al far de na Pòpia, La pujada es fa feixuda, però compensa amb les espectaculars vistes sobre la cota SW de l’illa gran de Mallorca.
En arribar a dalt del puig on es troba el Far de na Pòpia o far Vell, les vistes sa superen,
El far de na Pòpia va ser projectat per Antoni López i Montalvo. Comença el seu funcionament el 20-03-1852 com un far de 3r ordre gran model. Tenia una aparença de llum fixa blanca variada per centellejos cada 2 minuts, produïts per una òptica catadiòptrica fixa i tres lents verticals giratòries externes. Es va triar el punt més elevat de l’Illa Dragonera, a 352 m. d’altura, la qual cosa li va atorgar la singularitat de ser el far d’Espanya construït a major altura sobre el nivell de la mar. Aquesta exagerada elevació provocava que sovint la boira entorpís la seva visibilitat des de la mar, la qual cosa va motivar el seu apagat en 1910 per a ser substituït per altres dos fars construïts en cadascun dels extrems de l’illa. L’edifici estava dissenyat en diversos nivells per a aprofitar la pronunciada pendent del lloc. Les contínues descàrregues elèctriques provocades per les tempestes, els fortíssims vents soferts i l’acusat aïllament dels seus habitants, feien d’aquest destí un dels més durs de tot l’arxipèlag.
Iniciem el descens i ens situem al punt de partida, darrere les cases i Centre d’Interpretació. Girem esquerra, passem per davant els banys i a la primera corba sortim del camí ( esquerra) i arribem a l’entrada de la cova de sa Font o des Moro, tancada amb pany i clau.
La cova de sa Font, coneguda també amb el nom de Cova des Moro, és sense dubte un dels elements geogràfics més destacables de l’Illa. Era coneguda pels navegants des de temps remots, per la seva utilització per l’abastiment d’aigua. La Cova és una cavitat de tendència vertical, que progressivament va delimitant una sala descendent d’estructura aproximadament acampanada i dimensions mitjanes ( 30 x 25 m en la seva base). És notable la presència en el seu interior d’abundants espeleotemes, especialment colades pavimentaries, però la freqüentació de la cova des de temps protohistòrics fins a l’actyalitat ha provocat la destrucció per vandalisme de molts d’ells.
A la cova hi ha presència de CO2, però que no podem precisar per falta de medicions.
Actualment s’utilitza per treure aigua, té instal·lada una bomba submergible , quadro elèctric, etc.
Retrocedim fins l’encreuament de darrere el centre d’Interpretació i sortim del camí seguin les indicacions de la ruta 1 del mirador de na Miranda, continuem, passem per avant unes instal·lacions agràries i tot seguit una torre que semble un colomer acabat amb merlets. Continuem i enllacem novament amb el camñi del Far, pel que continuarem fins el final. Però abans d’arribar al far del Cap de Tramuntana, passarem per damunt el Meridià de París. El meridià de París s’adoptà l’any 1667 com a referència geogràfica mundial. Francesc Aragó, nascut al Rosselló, fou un personatge clau a l’hora de fixar-lo. Un meridià en desús que passa per Dunkerque, París, Occitània i Catalunya. Un traç que travessa els fonaments de la nostra cultura: de la Revolució Francesa als monjos occitans, de la fugida dels combatents republicans al comte Arnau, de la Roca Village a l’art de Pierre Soulages, Joan Ponç i Jean-Luc Godard. I també de Tit Livi a Tiqqun, de Maragall a Baudelaire. I París, és clar. El París resistencialment canalla de la república dels artistes i delinqüents de Montmartre, de les dissidències de l’esperit, i estendard, al mateix temps, del progrés i la Modernitat.
Finalment arribem al Far. És el segon dels fars que es van construir a conseqüència de l’apagat del vell far de Na Pòpia,Es va inaugurar el 15-11-1910. A l’ésser un far que no requeria molt d’abast lluminós va utilitzar al començament un senzill llum Maris d’una metxa, i el far era mantingut per un sol Torrer.
En 1925 el Torrer destinat en aquest senyal va morir i la seva dona va haver de fer-se càrrec del servei durant aquesta nit fins que l’endemà va poder acudir en la seva ajuda un dels torrers del far de Llebeig.
Tornem enrere pel mateix camí fins a arribar a les cases, no ho farem per la variant de na Miranda.

Ara només queda esperar sa barca i fer unes merescudes xandis a Sant Elm

Grup de Muntanyisme

Archivos de Etiquetas: Cova de sa Font

731. P.N. de Sa Dragonera

Sa Dragonera.