Desnivell de sa cova: -15 m
Circular: Sí
Temps: 5 h.
475. Pràctiques de ràpel al Misteris del Rosari a LLuc.
Cova des Galliner.
Avui tocava fer el Salt des Pixerell, però dos factors que no podem controlar no ho han fet posible; el primer que la carretera ha estat tallada fins quasi ben entrat el migdia, per mos d’una proba ciclista, i l’latre factor que ens ha estat ploguen quasi tot el día.
Per tant i per aprofitar el día em anat a fer práctiques de ràpel al camí dels Misteris. Concretament en el penúltim dels Misteris.
Des de la plaça del Lledoner centenari (un dels arbres singulars de l’illa), darrera sa Fonda, veureu un camí empedrat que puja al lloc on la tradició situa la trobada de la Santa Figura.
El camí dels Misteris fou construït entre el 1909 i el 1913. Es tracta d’un camí escalonat i empedrat que comunica cinc monuments d’estil modernista que representen els misteris del Rosari.
El bisbe Campins (1908) volgué que en aquest pujol, on es situa l´antiga tradició de la Trobada, es representassin els misteris del rosari «a fi que els pelegrins que pujassin la costa i alenassin l´aire pur de l´altura, s´ajudassen de l´espectacle de la naturalesa per meditar i orar amb fervor».
En el camí de pujada, trobareu el petit cementeri (un cocó de pau a l’ombra de l’alzinar) i els cinc monuments de pedra amb tres alts relleus de bronze que representen els misteris del rosari (Goig, dolor i glòria, com la vida mateixa!). Per cert el darrer s’està tombant i aviat l’auràn de apuntalar.
Són veritables obres d’art dels arquitectes Joan Rubió i Guillem Reynés i de l’escultor Josep Llimona, amb l’assessoria del famós Antoni Gaudí. Els cinc monuments, esculpits a cops d´escàrpora i en bronze treballat a martellades, presenten una forma geomètrica diferent plena de simbolisme. Davall cada un dels quinze bronzes, bellament gravats en pedra, hi trobareu els himnes de la litúrgia llatina de la Mare de Déu del Roser, que fóren lliurement traduïts per Mn. Llorenç Riber i musicats pel mestre Domingo Mas i Sarracant.
La darrera ascensió ens duu a l´encletxa de la tradició assenyalada per una creu de ferro forjat, que representa la Trobada (la Mare de Déu ens protegeix!), i que fou sufragada per la diòcesi d´Eivissa (1910). Des de la gran creu que corona el pujol de 527 m., contemplem els amples horitzons del Salt d´Aubarca i de les muntanyes airoses.
Una vegada fet tot el que havíem de fer, aprofitem el lloc per visitar la Cova del Galliner molt a prop de la gran Creu. El seu nom no ve pròpiament d’un galliner d’on sa guarden ses gallines, sinó de sa cresta.
Té una planta de 82 m d’eix principal, amb una amplitud màxima de 23 m, desnivell integral de -15 i una altura de la sala gran de 4 m.
Hi partim botant la paret seca que hi ha a la mateixa esplanada de sa creu N. Entrem dins l’alzinar pel qual anirem descendint per més o manco on hi ha un cable d’antena aeri, fins situar-nos a l’altura de la piscina del recinte just de munt del camí que va al botànic tants sols a uns 10/12 m.
Aquesta cova té dues entrades separades entre si d’uns 50 m, la primera per un avenc i el segón accés per una obertura entre roques amb tobogan a l’interior, es pot davallar sense però noltros varem posar una corda per ajudar-nos. Visitem la cova recordant la primera visita feta allà per l’ any 74…….sense comenteris.
Acabada la visita, tornem als cotxes i directes cap al bar des Coll de sa Bataia a fer unes chandis i qualcú una xocolata.
