Material utilitzat: Cordes; 2x15m,

Data: 10.09.2022

Cova des Mular.
Cova des Moro.
Cova dels Llimacs.
Cova de Cala Falcó.
Cova de sa Tortuga.
Cova des Genet.

Iniciem la ruta d’avui a la cala s’Estany d’en Más, al llevant de Mallorca. Caminem per l’arena direcció a la mar, i abans d’arribar-hi l’abandonem per la dreta fent una curta grimpada per la roca que té uns escalons picats. Continuem SE per un tirany, el més a prop possible dels penya-segats.

Al quilòmetre de caminar ens desviem (esquerra) per baixar fent una curta grimpada, continuem S durant uns 200 m, i localitzem la petita entrada 80 x 90 cm, de la Cova des Mular, també coneguda per la cova de les Pedreres. Una cova prou interessant on hi destaca una pica per recollir aigua, algues i rels de manglà calcificats.

Retrocedim fins col·locar-nos, novament, a dalt de la planícia i continuem S, als 400 m arriben a la baixada per anar a la cova de na Dent, de gran envergadura 46 x 23 x 4,5 m, fou habitada en època pretalaiòtica.

Continuem amb la nostra direcció i 345 m després de na Dent, abandonem el tirany NW, i enmig d’unes mates localitzem el petit forat de l’entrada a la cova dels Llimacs. Posem una corda, encara que no cal i descendim en oposició els 3 m. Després vé una rampa terrosa en prou pendent, on ens anirà molt bé la corda que hem posat. Convé anar molt alerta a no moure pedres pocs estables i descendir, també, sense axeicar pols. Arribarem a una sala prou especiosa amb moltes formacions i espeleotemes que gaudirem gratament.

Es important dir que a la part més profunda hem tingut una lectura de CO2 del 2,9.

En acabar, tornem novament al tirany inicial i continuem la mateixa direcció SW durant 149 m, on podrem descendir a cota cero i continuar SW durant 141 m, on localitzem l’entrada ciclòpia de la cova des Moro. On destaquen les grans sales i les enormes columnes estalagmítiques. A la campanya de la UIB 1995/1998 es varen a dur a terme excavacions que permeteren documentar estractes prehistòrics i materials d’època islàmica.

Tornem a la planícia de dalt i continuem direcció cap cala Falco. Traspassarem una paret de partió amb un vell botador de fusta i als 150 m arriben a la cala Falcó, on localitzem a NE la cova del mateix nom, cova de Cala Falcó. Només entrar ens situa a una gran sala, avancem per l’esquerra fins a Arribar a un llac d’aigua salobre. Si volem recórrer-la ens fiquerem dins l’aigua per la part menys profunda i caminant arribarem a una altre sale prou interessant. En sortir ens trobem amb els clients, una cinquantena, estrangers de diverses empreses que han arribat de la propera i turística cova dels Coloms.

Continuem el nostre recorregut S, passem per amunt la cova dels Coloms, després pel caló Blanc, i pel Pontàs, o cova des Pont, travessem cala Varques, i continuem per la costa. Als 183 m i abans d’arribar a la punta de Llevant girem W i iniciem un fàcil ascens de 90 m fins arribar a la cova de sa Cabra i sa Tortuga. No és fàcil de trobar perquè està amagada per la vegetació i dins el rocam. L’entrada de reduïdes dimensions ens farà recaragolar amb contorsions i demés. Una vegada superar arribem a la gran sala, on destaca un gran llac a la part més profunda a -30 m. La part més concrecionada la trobem a la part de la dreta.

Després de prendre un bany i fer uns capficos, iniciem el retorn fins a cala Varques. Prenem direcció N, i als pocs metres ens desviem NE amb una suau pujada. Als pocs metres i vora el tirany localitzem el forat d’entrada a la cova del Xenet o del Genet

La cova es troba a un centenar de metres de cala Varques, per un caminoi que surt de l’esquerra NO que tota duna s’enfila per amunt (no confondre amb el que a pots metres també surt amb direcció a Cala Falcó i cova dels Coloms, el nostre s’endinsa garriga amunt, on davall d’un ullastre trobem el forat d’accés a la cova des Xenet o des Genet, en línia amb la immediata cova marina Cova dels Coloms de la qual subterràneament se separa una desena de metres.

Cova documentada en 1968 en l’obra de C.Veny.
L’entrada de la cova és de 50 x 70 c, i dona entrada a un pou vertical pel qual es descendeix amb un volat de 6 m de profunditat. Una vegada en el sòl tenim diverses opcions d’exploració, però la millor és seguir el petit «caminoi» en descens.

Així com anem avançant podem anar apreciant una gran quantitat de formacions i espeleotemas fins i tot alguna estalagmita vegetal.

Arribem a una primera i àmplia sala de gran bellesa, repleta de grans columnes i alguns gours, en algun tram hem d’anar gatejant per passar a altres sales. Destaca la gran bellesa del sostre amb les seves finíssimes estalactites.

Cal destacar que a l’estiu del 2012 després que farem d’un mesurament es constata un nivell de CO2 del 7,2%, però avui sorprenentment NO s’ha detectat CO2.

El subterrani supera els 200 m de recorregut, presentant amplitud visual de 57, encara que l’amplària màxima de la sala de dalt no supera els 32 m i sent el desnivell integral sobre el nivell freàtic marí de la llacuna interior de poc més de la vintena. Nosaltres no arribem fins a la llacuna, però per aconseguir-la és recta per estret conducte obert sota la boca d’accés a l’avenc, fins a curt ressalti vertical i despengi en diagonal cap al fons de la sala inundada, sector més occidental de con detrític que per aquesta part tendeix rodejar la zona clástique del actual desplom cupular.

Després de descansar iniciem el retorn fins a s’Estany d’en Más, on tenim els cotxes i on ens refresquem amb unes xandis ben fresques i cares.

Data: 18-7-2015

Salt mes alt: 6 m. volats

cueva

playa

Cova des Genet o des Xenet i entrades marines de cala Varques.

Cala Varques forma part de l’Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI) de les Cales de Manacor, denominació turística que té el seu origen l’any 1962. Està situada a la comarca de Manacor, entre S’Estany d’en Mas, on ha sorgit la urbanització Cala Romàntica, en el que abans va ser una zona inundada que només freqüentaven els mosquits, i És cales Domingos Petit i Gran, platja que també és coneguda des de temps recents com a Cala Tropicana i que pren el seu nom de l’establiment hoteler construït en els voltants de la sorra.

A Cala Varques només es pot accedir amb barca o a peu, per un camí que sembla fet a partir d’un torrent. El caminoi es troba al final d’un camí rural situat en la carretera que va des de Porto Crist a Porto Colom. Aquest camí rural està situat just després del desviament cap a s’Estany d’en Mas. Localitzar-ho es fàcil, està quasi enfront de la Ma 4014, no existeix cap cartell que indiqui la direcció a Cala Varques. No obstant això, la torre de defensa de les cases de de Son Forteza Vell, visible des de la carretera, ens ajudarà a reconèixer el camí adequat a més a l’estiu i sol haver una cotxeda. Les freqüents incursions pirates dels segles XVI i XVII van provocar que aquesta zona de Mallorca romangués despoblada i que els pocs habitatges haguessin de ser edificis fortificats.

La possessió de s’Hospitalet Vell, uns quilòmetres més endavant en direcció a Porto Colom, és un altre clar exemple de construcció defensiva. El segrest va ser una pràctica habitual dels pirates berberiscs.

A la seva dreta estan Cala Pilota, dita així per la multitud d’algues amb figures ovalades que s’acumulen en la sorra; i Cala Virgili, que té el mateix accés que Cala Pilota i Cala Magraner, a través dels camins construïts per l’empresa que havia d’urbanitzar aquesta zona. L’última de les Cales de Mallorca és Cala Bota, molt petita, d’uns vint metres d’ample, de sorra i cants rodats.

COVA DES GENET O DES XENET

La cova es troba a un centenar de metres de cala Varques, per un caminoi que surt de l’esquerra NO que tot duna s’enfila per amunt ( no confondre amb el que a pots metres també surt amb direcció a Cala Falcó i cova dels Coloms, el nostre s’endinça garriga amunt, als 3 minuts troberem una paret de partió que atravessarem per la part esbucada i tal sols a 15 m. troberem davall d’un ullastre el forat d’accés a la nostra cova, en línia amb la immediata cova marina Cova dels Coloms de la qual subterràneament se separa una desena de metres.

Cova documentada en 1968 en l’obra de C.Veny.

L’entrada de la cova és de 50 x 70 c, i dóna entrada a un pou vertical pel qual es descendeix amb un volat de 6 m.de profunditat. Una vegada en el sòl tenim diverses opcions d’exploració, peró la millor és seguir ela petit «caminoi» en descens.

Així com anem avançant podem anar apreciant una gran quantitat de formacions i espeleotemas fins i tot alguna estaglágmita vegetal.

Arribem a una primera i ámplia sala de gran bellesa, repleta de grans columnes i alguns gours, en algun tram hem d’anar gatejan per passar a altres sales. Destaca la gran bellesa del sostre amb les seves finíssimes estlagtitas

Cal destacar que a l’estiu del 2012 després d’un mesurament es costatà un nivell de CO2. del 7,2%

El subterrani supera els 200 m. de recorregut, presentant amplitud vistual de 57, encara que l’amplària màxima de la sala d’a dalt no supera els 32 m. i sent el desnivell integral sobre el nivell freàtic marí de la llacuna interior de poc mes de la vintena. Nosaltres no arribem fins a la llacuna però per aconseguir-la es recta per estret conducte obert sota la boca d’accés a l’avenc, fins a curt ressalti vertical i despengi en diagonal cap al fons de la sala inundada, sector mes occidental de con detrític que per aquesta part tendeix rodejar la zona clástique del actual desplom cupular.

Tornem a la platja a pren un bany, beure una cerveseta ben fresca i menjar alguna cosa, on també ens esperen part del grup que han dedicat el dia a prende el sol i gaudir de l’entorn.

COSTERING:

Com no podem estar quiets, decidim fer la segona part del dia, anar a les entrades marines del coster ( ses Escletxes), ES ( dreta) de la cala, amb l’intenció de fer la mes llarga de forma integral.

Comencem a caminar i als 12′ ja estem a l’altre vessant de la cala on és trobem varis entrades marines que en dies de temporal són espectaculars per l’aigua que sobre surt a pressió. Però avui el bon temps ens acompanya. Donem una ullada per la zona i comencem a davallar, ens recorda un torrent amb parets molt estretes de tants sols un metre d’ample en algun tram. A aquesta activitat la anomanem «costering». Aviat arribem al nivell de la mar. Ara comence ho delicat i divertit al mateix temps que és caminar per un dels costats encletxats i anar canviant segons les necessitats i en alguns tramps amb una cama a cada costat. Arribarem, a una bifurcació d’entrades, agafarem la de l’esquerra i seguim encletxats d’igual manera. La mar no està quieta, puja i devalla i quan ho fa l’entrada o escletxa queda quasi buida per tomar pujar molt aviat!!impressionant!!, algun tram costa més que altres . No ens donem compte i arribem al final a mar oberta, on tots feim un capfico a l’aigua on pren un merescut bany, la tornada pel mateix lloc. En queden altres per fer, hi tornarem.
I aquí acaba un dia complet.

Grup de Muntanyisme

Archivos de Etiquetas: COVA DES GENET

889. Sis coves per la Marina del Llevant.

443. Cova des Genet o Xenet i Escletxes marines de Cala Varques