Hora Inicio: 9:32 21 may. 2022
Hora Fin: 16:43 21 may. 2022
Distancia recorrida: 10,2 km (07:10)
Tiempo en movimiento: 03:13
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: -45 m
Ganancia Altitud: 256 m
Pérdida Altitud: -257 m
Tiempo Ascenso: 03:27
Tiempo Descenso: 03:40
Data: 21.05.2022
S’Estret des Temps. De s’Amarador fins sa Torre d’en Bèu ( Cala Figuera).
Avui, dia de molta calor, ens dirigim cap a Santanyí, concretament a l’aparcament de sa platja de s’Amarador, on per 6 euros, preu de turista, te deixen aparcar. Els mateixos mallorquins som turistes dins sa nostra terra. !!, quina merda !!
Sortim de l’aparcament direcció a la platja, abans de trepitjar s’arena ens desviem pel camí de la dreta que duu al mirador, des d’on podrem contemplar Cala Mondragó, Caló d’en Garrot, Guardia d’en Garrot, Punta de sa Guardia, Es Caragoler
Des del mateix mirador continuem SE pel perfil costaner. Arribem al Caló d’en Perdiu que voltege’m, continuem i aviat ens veim obligats a fer una grimpadeta per guanyar altitud, per després tornar a baixar. Si ens fixe’m veurem un forat o secret on es guardava el gènere desembarcat duit majoritàriament del nord d’Àfrica, sobretot d’Alger. El contraban era una activitat practicada i viscuda per molta de gent, i ja s’exercia a Mallorca des de temps antics, es pot dir que pràcticament hi intervenien tots els estaments socials. Les classes més riques amb la posada dels diners per fer les compres a qualsevol indret de la Mediterrània. Les classes populars guanyaven en un vespre el jornal que normalment corresponia a la feina d’una o dues setmanes.
Hi ha la creença estesa que els carabiners feien els ulls grossos per reprimir els que estaven a dalt de la piràmide del contraban, els que comandaven les companyies. Ho podem veure a la pel·lícula/novel·la «El secreto de la Pedriza». Hi ha un document il·lustratiu de la connivència entre carabiners i contrabandistes que és el cas de les llibretes d’en Juan March ( avui en dia serien les llibretes d’en Bárcenas), on consta que el 24 de febrer de 192 havia pagat 150 ptes. Al sergent de carabiners i 230 als altres carabiners del post, per deixar realitzar una descàrrega de tabac.
El mes de març de 1829 fou fundat el cos de Carabiners de Costes i Fronteres per combatre tal activitat. Em 1940 pasaria a formar part de la Guàrdia Civil-
Realment és un tema apassionant del que faria falta omplir molts més fulls, però ja serà en un altre moment.
Continuem i rodeja’m la Punta Blanquer, després arribem al caló de Solimia ( Sol-i.Mina), deixant a dalt i la dreta un xalet. Entre els blocs cercam el pas de s’Anella, on encara queda una anella de ferro que fa temps s’utilitzava per accedí a la mar.
Pasam el cap des Moro, arribem a la cova des Savinar, de 30 m de fons, 18 d’ample i 5 en el punt mitjà del perfil, té algunes formacions i curiosos gorgs arredonits. Arribem al caló des Savinar, continuem per la part alta, perquè a cota inferior arriba un punt on ja no es pot continuar.
Voltegem la Punta de l’Àguila i arribem baix l’Urb. Estret des Temps, continuem a mitja altària per després ascendir una mica per localitzar l’entrada de la cova funerària s’Estret del Temps. Topònim ben curiós. En Cosme Aguió diu «És nom d’explicació desconeguda. Potser és motivat pel fet que s’hi posa molta més quan el temps ve de llevant». 1747,24 de setembre, se cita l’Estret des Temps com a nom d’una comuna. 1884, S’Estret des Temps L.Salvador.
La cova s’Estret des Temps es tracta d’una cova artificial que fou utilitzada per usos funeraris durant l’època talaiòtica. De planta en forma de ferradura i allargada i consta d’una petita càmera lateral. L’entrada en un corredor en lleugera baixada. Té 2,25 m de llarg, 0,90 m d’ampla i una alçada d’1,50 m. La càmera principal de la cova medeix uns 4,25 m de llargària i 1,90 m d’amplària. En la part central s’bri una petita càmera arronyonada, d’1,45 m per 0,80 m de diàmetre.
Aquest sistema constructiu és propi del talaiòtic final, encara que no es pot afirmar amb seguretat que fos ocupada en aquesta època.
Després de la visita a la cova continua’m i entrem dins les espectaculars pedreres de S’Estret dels Temps. Si cercam podrem veure fòssils de petjades de Myotragus balearicus, Dorothea Bate 1909. Aquest lloc no és més que un sistema dunar que consisteix amb l’acumulació de materials arenosos d’origen marí, transportats pel vent i acumulats al peu dels penya-segats verticals (20-40 m d’altària) que actuen de trampa, tallats en dipòsits carbonatats pertanyents al Miocè superior.
Cal destacar que a la pedrera encara és conserven dues torres per les quals sa pujaven ses peces de marès, amb els mecanismes tradicionals d’època.
Deixam abaix s’escull des caló de ses Faves i arribem a la torre d’en Bèu, situada damunt la punta del mateix nom, on hi ha instal·lat un modern sistema de radar.
Com és l’única ombra de la conrada aprofitem per descansar i dinar. Després de fer un cafetet que ens ha duit en Joan, vaig a explorar els voltants per localitzar la cova de ses Rates Pinyades, que es troba vora el camí. Té un desnivell de 3,4 m, longitud de 16 m i una amplitud d’11,7 m.
La tornada la feim sempre per la part alta. Comencem N pel camí de sa Torre, girem pel carrer de s’Estret des Temps durant 560 m, a la bifurcació continuem ( esquerra) pel carrer de s’Estret des Temps durant 350 m i girem pel camí de la dreta. Continuem sempre recte. Quan s’acaba i a una corba a l’esquerra, abandonem el camí per un tirany -NE, passem una torrentera, enllacem amb una pista on prenem esquerra i a 150 m arribem al pàrquing on tenim els cotxes.
Nota: Aquesta ruta te molts de trams que va per vorera de mar, i per tant supeditat al bon estat de la mar. Hi ha trams que en mala mar no es poden fer.
