Archivos de Etiquetas: Cova des Vi

Distancia recorrida: 9,6 km
Altura Mínima: 3 m
Altura Máxima: 247 m
Tiempo Ascenso: 02:28
Tiempo Descenso: 02:34
Tiempo en movimiento: 02:15
Velocidad Ascenso: 183,4 m/h
Velocidad Descenso: -184,4 m/h
Velocidad media: 1,87 km/h
Vel. en Mov.: 4,23 km/h
Velocidad Máxima: 6,36 km/h
Tipo ruta: Circular

Data: 17.10.2019

Puig Nunó i cova des Ví (pintures rupestres)

Avui iniciem la ruta a cala Salada (Sant Antoni de Portmany – Eivissa), concretament al parking de baix. Prenem escales cap a baix fins a la ctra.que arriba a sa platja, girem dreta amunt, durant 200 m, fins arribar a la corba, on abandonem i girem per la pista de l’esquerra, 200 m després abandonem la pista i agafem tirany de la dreta que en lleugera pujada ens endinça per la Canal des Forn Roig. 700 m després arribem a un forn de calç ( será el forn Roig ?),continuem per aquest agradable tirany, amb el Puig d’en Raió,199 m a la nostra esquerra.

Després de creuar novament es torrent de sa Canal des Forn Roig, arribem a una pista, on després d’una corba la abandonem per l’esquerra, veuren un punt blau al terra, continuem i traspasem una paret de partió,després girem dreta en lleugera pujada, continuem pel tirany molt definit,fins arribar a una nova pista que duu a un xalet ( dreta) que no agafem noltros continuem per l’esquerra e ignorem les que anem trobant a la dreta.

Arribem a una nova pista molt mes ampla, ara en lleugera davallada, anirem passant per diferents xalets, set cents metres després de pasar pel costat/damunt del darrer xalet aribarem a una bifurcació on la pista continua recte, i a la nostra dreta neix un tirany molt definit,si ens fixem veurem un pal indicador d’una ruta ciclista, agafem aquest tirany molt agradable fins arribar al coll ses Cuines de s’Hereva, nom que dóna al coll situat entre el puig Nunó , a ponent, i ses Tanques de s’Hereva , a llevant, al poble de Santa Agnès de Corona, on trobem una barraca amb un forn en bon estat. Es tracte d’un encreuament,el tirany pren cap a vall, pero noltros agafem el que hi ha just al darrera el forn.

Ara comencé una pujada mitja/forta que ens situará al cim del Puig Nunó de 258 m. Les vistes son impagables e indescriptibles, al menys per jo.

Toponimia: Els límits territorials del quartó de Portmany foren escrupolosament estudiats per Joan Marí Cardona. A grans trets, el quartó començava pel N al cap Nunó (topònim que sembla derivar del nom de Nunó Sanç) i abraçava tot l’arc de costa fins a Porroig, que restava ja en terres del quartó de ses Salines.

Portmany, quartó de HIST Circumscripció feudal de l’illa d’Eivissa creada arran de la conquista de 1235 a partir dels límits geogràfics del districte andalusí de Portumany . Va perdurar fins a la divisió municipal de l’illa feta el s XIX. El topònim Portmany apareix en el mateix Memoriale divisionis (1235) i deriva clarament del llatí Portus Magnus. Els termes partida, part, jurisdicció o domini de Portmany apareixen indistintament en els documents més primerencs; l’apel•latiu quartó de Portmany apareix, de moment, per primera vegada el 1279. Els quartons són el resultat de la modificació de la divisió administrativa i fiscal andalusina de l’illa, consistent en cinc ajza’ (plural de juz) feta per Guillem de Montgrí, Nunó Sanç i Pere de Portugal amb vista al seu repartiment immediatament després de la conquista de 1235. Aquelles cinc parts o ajza’ en què es dividia l’Eivissa andalusina es transformaren en quatre partides jurisdiccionals i Portmany va pertocar al comte del Rosselló, Nunó Sanç, qui el va posseir fins a la seua mort el 1241. Nunó Sanç tengué Portmany com a feudatari de Guillem de Montgrí, situació de vassallatge que es preveia que s’havia de transmetre ja per sempre entre els successors de Sanç en la possessió del quartó i els successors de Montgrí en l’arquebisbat de Tarragona. A la mort de Nunó Sanç, Jaume I va comprar dels curadors testamentaris del comte tot el que li pertanyia a Eivissa i Formentera i, d’immediat, ho va vendre tot a Guillem de Montgrí, qui ho comprà no com a arquebisbe electe de Tarragona (que ja no ho era) sinó en nom propi.
Font: Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera

El descens del Puig Nunó el feim per la part costanera SW, un prou desnivell que aurem de superar, el més destacable, ses vistes i un cocó natural a una roca, 209 m d’altitud. Anirem descendint fins arribar a uns xalets, després continuarem per la pista. Cinc cents metres després arribem a una bifurcació, la nostra direcció es continuar enfront, però com volem visitar la cova des Ví i les seves pintures rupestres, agafem la pista de la dreta que en davallada ens acostarà fins dita cova.
“Situada en una zona escarpada entre l’illot de sa Foradada i el cap Nunó, a uns 20 metres sobre el nivell de la mar, sa Cova des Vi conserva a la paret i al sostre les úniques pintures rupestres que fins al moment s’han trobat a Eivissa. Tot i els nombrosos estudis que s’han realitzat des de 1917, en què foren descobertes per l’abat francès Henri Breuil (1877-1961), els investigadors segueixen sense arribar a un punt d’acord pel que fa a la cronologia i a la significació de les imatges representades.
Aquest abric també es coneix com sa cova de ses Fontanelles, ja que es confon amb una cova propera, que té un broll d’aigua dolça, situat gairebé a nivell de la mar. El nom de sa cova des Vi fa referència a l’ús que se’n va fer en els primers anys d’aquest segle com a magatzem per al vi que es feia amb les parres sembrades a les petites rotes dels voltants.
Les pintures que conserva sa Cova des Vi, avui una mica esborrades, són esquemàtiques, de color negre i de molt difícil i diversa interpretació. Afortunadament, Breuil publicà el 1920 l’esquema d’una part, i existeix material fotogràfic posterior que ha permès conèixer elements que malauradament ja no existeixen.”
“Cuando ya despuntaba como autoridad mundial, en la primavera de 1917, el Abate Breuil y su sotana desembarcaron en Ibiza para una estancia de quince días. Desconocemos las circunstancias que envolvieron aquel periplo tan extraño. Sin embargo, su sagacidad y olfato de sabueso trufero le bastaron para descubrir las que, en un principio, se clasificaron como únicas pinturas rupestres de las Pitiusas. A saber quién condujo al Abate Breuil a los acantilados de ses Fontanelles, hasta alcanzar un minúsculo e inhóspito recorte –más que gruta, abrigo–, que los payeses llamaban ´Cova des Vi´ porque allí prensaban uvas para elaborar vino.
Breuil inspeccionó el muro liso de aquella oquedad en el acantilado del Cap Nonó y entre las humedades halló el garabato que dio sentido al viaje. Tal vez con el aderezo sensacionalista que le achacaban sus enemigos, declaró que aquellos esbozos fueron trazados por ibicencos de la edad del bronce.
Estudios posteriores han acabado descartando el origen prehistórico de las pinturas de sa Cova des Vi, situándolas tal vez en tiempos de los fenicios, cuyo origen pitiuso prácticamente coincide con los estertores del periodo del bronce en Europa. Constituyen, en todo caso –y que los arqueólogos nos perdonen–, un homenaje a la desilusión y al monumento fallido. Lo más cercano a la nada. Un garabato minúsculo y sin formas, que aún hay quien duda no fuera el bosquejo de un payés que se aburría mientras hacía el vino, sin la menor intención de pasar a la posteridad, aunque ocurriera hace cientos de años.
Hoy el esbozo aguarda protegido tras una verja, junto a un sendero que desciende por el precipicio. Aquellos que gozan explorando entre las piedras y su significado, muy probablemente tengan una experiencia religiosa con el descubrimiento de Breuil. A mí, por el contrario, me atraen mucho más las andanzas de tan insigne personaje por ses Fontanelles, con su sotana al viento, y especular con las razones que condujeron al explorador de Altamira y Combarelles, el mismo que años después bautizaría a la ´Dama blanca´ de la montaña Brandberg de Namibia, a rebuscar en aquel hueco que no alcanza el estatus de gruta, en la Ibiza casi invisible de 1917.”
Font: Xescu Prats Ibiza 12.03.2017

Retornem fins situar-nos al cap damunt dels penyassagts i vorajant-los ens dirigim cap a la Foradada per admirar les vistes sobre el Cap i Puig Nunó amb la cova a la seva falda. Retornem per on hem vingut fins a l’ampla pista per la que continuarem fins quasí arribar al seu final amb xalet, però uns metres abans i a una corba sortirem de la pista ( Esquerra) i iniciem la davallaada cap a cala Saladeta primer i cala Salada després, per finalment acabar novament al seu parking.