Doblevuit | Tags: DOBELVUIT

759. Puig i cova de Sant Martí

Publicada en 9 de noviembre de 2020 de Xisco

Hora Inici: 10:00 7 de nov. 2020
Hora Fi: 13:39 7 de nov. 2020
Distància recorreguda: 8,2 km
Temps en moviment: 1,55 h
Altura Mínima: 0 m
Altura Màxima: 247 m
Guany d’altitud: 340 m
Circular: Si

Data: 7.11.2020

Puig i cova de Sant Martí.

Abans , un poquet d’història: El cònsul romà Quint Cecili Metel va incorporar Mallorca a la República de Roma l’any 123 aC i fundà les ciutats de Pol·lèntia i Palma. L’any 902, els àrabs conqueriren Mallorca i la incorporaren a l’Emirat de Còrdova. L’any 1015 entrà a formar part de la Taifa de Dènia. Durant la dominació musulmana (902-1229) Alcúdia fou una alqueria. El seu nom, significa el pujol.

Després de la incorporació de Mallorca a la Corona d’Aragó l’any 1229, a partir de l’alqueria musulmana de Al Kudi ( El Pujol ), el rei Jaume II va determinar la construcció de la vila d’Alcúdia ( Al Kudi ).

Ja en època moderna, els primers turistes arribaren a Alcúdia a principis del segle XX, però la gran indústria turística no es desenvoluparà fins als anys 70, com a la resta de Mallorca. Les grans zones d’aiguamolls que ocupaven L’Albufera varen esser dessecades i en el seu lloc s’alçaren els grans complexos hotelers. Posteriorment, en els anys 80, un nou impuls urbanístic provocarà una nova onada de construcció. Actualment Alcúdia es dedica íntegrament a la indústria turística, i compta amb més de 29.000 places hoteleres, avui i per la pandèmia, està tot tancat i sense una ànima

Avui el temps no és gaire bo, amenaça pluja, però aixì i tot decidim sortir. S’aventura és això.

Ens situem a l’Urb. Bellevue del Port d’Alcúdia, a prop de l’estany Gran i comencem a caminar direcció S, per la seva vorera NW. Dona gust caminar per aquesta ciutat buida de l’estruent estiuenc d’anys enrere.

Als 700 m arriben a un petit istme o estrenyiment de terra que s’indensa fins al centre de l’estany. Tornem enrere ( a terra ferm), i continuem 120 m, on ens desviem pel camí de la dreta. Aviat travem el carrer de l’Havana, després de 100 m arribem a una rodona, continuem uns pals ens indiquen la direcció a la cova de Sant Martí. Després de caminar 200 m per l’asfalt ens sortim per la dreta o agafem un camí de carro. Després de 15 m passem pel costat d’un pou, tapat amb uns ferros, i 90 m més arribem a la cova de Sant Martí.

Es pensa que fou utilitzada pels primers cristians de la ciutat romana de Pol·lèntia, com a lloc de culte. Les primeres dades documentals apareixen el 1268. S´hi entra per una escala de dos trams que salven un desnivell de dotze metres. A l´interior hi ha un antic pou i dos altars medievals dedicats a Sant Martí i Sant Jordi. Es tracta de dues capelles cobertes amb volta de creueria, la de la dreta és la més moderna i data de 1632, presenta un alt relleu de pedra, on es representa Sant Jordi en el moment que mata el drac.
Continuem per la pista i aviat arribem a la ctra. Ma-3470 que creuem i agafem el camí de l’enfront, els primer metres son formigonats, però després es transforma amb un ampla camí de carro.

Ja fa una hora que plou i continuem pel camí fins a arribar al refugi des Poble Nou, que pertany al Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca. En aquest punt abandonem el camí i agafem la carretera asfaltada que hi ha just al davant i que puja fins a dalt on hi ha ses antenes.

Segueix ploguen, amb fortes rafegues de vent i anem avançant fins a arribar a dalt on ses antenes. El dia no dóna per a més, i no podem ascendir al cim del Puig de Sant Martí, la cota més elevada del macís.

Decidim iniciar el descens per on hem vingut. Donant és dia per acabat.

738. Avenc des Colomer

Publicada en 16 de agosto de 2020 de Xisco

Hora Inicio: 9:30 15 ago. 2020
Hora Fin: 15:20 15 ago. 2020
Distancia recorrida: 2,5 km
Desnivel: 190 m
Aproximación: 20:00
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: 116 m
Ganancia Altitud: 190 m
Pérdida Altitud: -201 m
Salto mayor: 10 m
Circular:Si

Material Utilitzat: Cordes 1×40, 1×30, 1×20 m + bagues,cordinos,mosquetons

Data: 15.08.2020

Avenc des Colomer

La ruta d’avui es curta, tan sols 2 km, però intensa i de gran bellesa.

Ens situem a l’Urb. de Béns d’Avall ( Sóller), que hi accedim des de la ctra. Ma-10, km -56,950 ( son Bleda), circulem per aquesta estreta carretera, en arribar al primer encreuament girem esquerra ( direcció al restaurant de Bens d’Avall), entrem a la urbanització, en arribar al 2n encreuament tornem prendre esquerra, aviat podrem aparcar a l’esquerra del carrer, uns cent metres abans d’arribar al restaurant. A l’esquerra i a pots metres del cotxe veurem un pal indicador que assenyala Cala Deià, baixem uns escalons i creuem el torrent, girem dreta i continuem pel camí en lleugera baixada, amb el torrent a la nostra dreta. Aviat passarem per davant de la font d’Alconàsser, continuem i abans de la corba sortim del camí per l’esquerra i agafem un tirany que en lleugera pujada ens situarà aviat a la part alta de l‘escar d’en Jeroni.

Estem en el Camí dels Pintors o Camí de Baix. «Un sender prou conegut pels deianencs i que té uns orígens que es perden dins la història. Segons han recollit alguns estudiosos de la història i la toponímia de Deià, sembla que a començament del segle XV (1402), els jurats de la zona donaren ordre de ressembrar d’argelagues aquella zona per impedir o, com a mínim, fer més difícil, l’entrada dels pirates sarraïns que desembarcàvem en aquell bocí de litoral, quan encara no existia la Torre de Sa Pedrissa (1582), a l’altre extrem de Cala Deià».

Aviat arribem a un primer botador de fusta, senyalitzat amb un cartell. Continuem i travessem el torrent de la Casa Nova, passem per unes barraques i a pocs metres arribem al segon botador de fusta i just darrere ell tenim la boca d’entrada a aquest impressionant crull que separa el penyal des Colomer o penyal des Llamp.

Ens aturem és aquesta esplanada per berenar i posar-nos l’equipament pel descens.

En acabar, passem a l’altre costat i comencem a muntar l’instal·lació a la soca d’una olivera, i ja ficats dins aquest increïble i impressionant crull, continuem el descens i als 20 m arribem a la reunió on muntem el primer fraccionament. Cal anar amb compte perquè uns dels dos parabolts està en males condicions. Feim el primer ràpel de 5 m i entrem en la part del crull que més ens crida l’atenció, una recta de 48 m enmig de parets gegantesques en rampa de 35°, en la que s’ha de anar amb cura per la quantitat de pedra solta que té, després gira dreta i entrem a una petita fosqueta. Als 11 m arribem a la segona reunió on feim un altre fraccionament, aquí el ràpel és volat de 10 m amb una amplària de tan sols 1 m a la part més estreta.

Ens deixa dins una cavitat i damunt uns grans blocs de pedra, amb sortida a la mar.

Aquest descens se’ns ha fet curt i el temps ha passat volant. Ja ho diuen » lo bo, si breu, dues vegades bo»

Dos de noltros sa queden en el lloc per a després remuntar i plegar cordes i als altres prenem S ( esquerra) per les roques, on aviat pugem damunt la més alta i pel costat més esposat vora la mar iniciem una curta davallada i on s’ens talla el pas, posem una corda per superar l’escaló de tan sols 3 m, passem a l’altre costat per damunt un tronc blanc i vorera mar arribem a l’ombra d’una roca més plana, on aprofitem per nadar en aquest lloc encisador, i juntar-nos.
En acabar de dinar, nadar…. Uns tornen a la cova per remuntar i els altres iniciem un fort ascens per dins una torrentera plena d’antics pins caiguts, degut a les fiblades de l’any 2011. A dalt tornem a enllaçar amb el camí dels Pintors o de Baix, on prenem N (esquerra) fins a arribar a la boca de l’avenc i ajudar als companys que han desmuntat l’instal·lació.

La tornada la feim desfent les passes fetes fins a l’aparcament. Donant per acabat aquesta curta però intensa ruta.

461. Torrent Fondo de Mortitx; Pas d’Aniràs i no Tornaràs, Remontat des de el S20m

Publicada en 7 de febrero de 2016 de Xisco

TORRENT FONDO DE MORTITX DOBLEVUIT Recorregut total: 12 Km

Recoregut esportiu: 500 m.

Desnivell: 90 m.

Ràpel màxim: 20 m.

Temps total: 9 h. ( 9 persones)

TORRENT FONDO DE MORTITX.- REMONTAT.

Ja no podiem aguantar mes temps sense fer un torrent amb aigua, així que ens decidim pel Torrent Fondo de Mortitx que sempre guarda aigua en els seus gorgs i perquè voliem remuntar-ho.

Na Palmira fidel a les tradicions i estant en carnestoltes venir disfraçada de bany i ha escollit un bon lloc.

Ens posem en marxa a les 10 h creuem les barreres que donen entrada a la finca de Mortitx i comencem a caminar per la pista de ses Comes, superem la barrera pel botador de la dreta i prosseguim per la pista que ens duria al refugi de Lavanor i a les Basses de Mortitx. Hem de parar esment perquè als pocs minuts hem d’abandonar la pista ( dreta i fita) per una sendera, primer amb oliveres i seguidament cobert de càrritx, creuem una torrentera, que ens ha de portar fins a un coll o obertura entre els penyals que tenim enfront.

Aqui comença el descens entre el Torrent de Mortitx, que molt mes a baix s’uneix el Torrent de l’Hort del Molí fins a arribar just a baix del Bosc d’Oca, on trobem el primer gorg del mateix nom i on ja podem efectuar el primer salt, i pels que no volen mullar-se poden salvar-ho per la paret esquerra amb bons agarris.

Li Segueixun altre petit salt desgrimpable, prosseguim per la dreta entre càrritx per més endavant tornar al llit per arribar al segon salt de 6 m, desgrimpable per l’esquerra alguna cosa arriscat.
A partir d’ara li segueixen diversos salts i tobogans fins a arribar al Gran Salt de 20 m per acabar amb el salt des Morro Escotorrador de 18 m i un petit mes després.

Arribats al final, a la desembocadura al mar i aprofitem per menjar alguna cosa.

Iniciem el trepidant ascens per la «ferrata» ,que per cert necesita reparar i millorar ja que segueix amb el cable tallat…, amb el seu impressionant buit de 25 m. i que ens duria a la sortida pel Pas d’Aniràs i no Tornaràs però que en aquesta ocasió no farem, ja que optem per la variant del pas que ens porta per la impresionant balconada per damunta l’inici del salt de 20 m.

Per a això i havent realitzat l’ascens dels primers trams cablejats que ens deixen sota una gran bauma, en aquest punt hem de descendir uns metres en ziga-zaga per arribar un un primer passemans ( esquerra), seguit d’un segon que ens deixa en una còmoda esplanada on hi ha la reunió amb dues placas totalment rovallades i en un molt dubtós estat i per on rapelarem fins a la capçalera del salt de 20 m. A partir d’aqui anem remuntant salt a salt fins a la sortida i l’arribar al gor del Bec d’Oca, on ens canviem novament, mengem alguna cosa i reprenem el retorn pel mateix lloc que hem vingut. Arribant als cotxes a les 19 h fent ús dels frontals.

Com no podia ser d’una altre manera i en sa set que tenim agafem els cotxes i en anem directament al bar de sa Tafona de Caimari a veura a na Cati que ens preperarà unes chandis ben fresquetes.

Grup de Muntanyisme

Archivos de Etiquetas: DOBELVUIT