Data: 25/08/2016
Distància total recorreguda: 5,95 Km
Temps total: 4,15 h.
Circular: Sí
Desnivell toital: 356 m.
Altitud máxima: 175 m
Altitud mínima: 5 m
490. Allà d’Avall. Els Hortets i Corral d’en Guillem ( Eivissa).
Situats sobre sa punta Roja, al sud-oest del cap Negret i que s’estenen fins als corrals d’en Guillem, al tram de costa que es coneix amb el genèric d’Allà Davall, a la parròquia de Santa Agnès de Corona. A començament del segle XXI els horts es troben molt abandonats. L’aigua que alimentava aquests horts procedia de la pluja sobre el pla de Corona, que s’infiltra i discorre subterràniament i apareix en aquests petits bancals o la font dels Hortets. També se’ls anomena es hortets de Corona o es horts de sa Punta Roja. Segons els propietaris, cada hort agafa un nom i així s’hi troba s’hortet d’en Jordi, s’hortet d’en Miqueló…
Arribar Santa Agnès de Corona és tot un plaer, amb la seva església senzilla, com totes ses d’Eivissa. L’església de Santa Agnès de Corona va ser erigida a la fi del segle XVIII per atendre les necessitats espirituals dels veïns del Pla de Corona, una de les zones més aïllades d’Eivissa. Malgrat això, es tractava d’una comunitat bastant nombrosa, a causa de la fertilitat de la terra del pla, que la feia idònia per a l’agricultura. El temple emblanquinat, d’una sola nau i amb sis capelles laterals, va començar a construir-se en 1785 i es va rematar en 1812, encara que des de molts anys abans ja se celebraven oficis religiosos.
Així a manera d’exemple, tenim en el bellíssim llenguatge poètic de Marià Villangómez, de vegades descriptiu, les més carregat de simbolisme, i sempre amb el coneixement profund de l’ànima de l’illa,
«llum que dibuixa el clos del cementiri, blanques parets de calç, vora l’església, i el cel desclòs damunt, vital incendi». («Cementiri rural», d’Els béns incompartibles)
«L’església resta al mig del camp, simple i pagesa>
Continuem amb el cotxe i agafem la carretera que envolta el pla de Corona, indicat a la mateixa placeta de l’església devora una creu.
Conduirem uns 700 m fins a arribar a una corba on hi ha un pinar, lloc anomenat ses Portes del Cel, amb un restaurant amb el mateix nom.
A la dreta de l’esplanada s’inicia una pista que en lleugera davallada ens duu fins a un mirador, bé idò just uns 15 m abans d’arriba al mirador, a mà esquerra, comence un carrerany que pareix que només duu sota de les penyes, però no ens hem de situar davall sinó que just comenceçar i a la dreta hi ha un altre carrerany que va coster avall i aquest em de agafar.
Després d’haver passat un tram de rocam dispers, apareix un carrerany cada cop més definit, al seguirem direcció SO (esquerra).
Aviat disfrutarem de l’espectacle dels cingles i dels dos illots de ses Margalides, amb una extensió de 0,72 Km. La major de Ses Margalides, Ses Balandres, té forma de mitja lluna i una altura de 45 metres; també és coneguda amb el nom de Sa Foradada, a causa de l’obertura que la travessa. La distància entre Ses Margalides i la costa pitiüsa és de 400 metres. Com vaixells a la deriva, petits i escarpats, solitaris i altius, refugi de nombrosa riquesa natural, els illots esquitxen tot el litoral des Amunts. Illeta de Cala Salada, ses Margalides, illa Murada, illa d’Encalders, sa Guardiola, s’Escollat, donant als illots més identitat al paisatge.
Continuem caminant i aviat arribarem i passarem per un tram escalonat a la pedra i després per un tram esposat i aeri, a més de 30 m d’altària, i on el carrerany tans sols fà poc més de 80 cm
Em aquesta zona de litoral destaca, d’entre les espècies, la «Llentiera Borda» Hippocrespis Baleàrica, endèmica d’aquest paratge i en perill d’extinció, amb poc més de 500 exemplars.
Quan es més vistosa és en els mesos de febrer a abril que floreixen mab les seves vistoses flors grogues. Ara en s’estiu la podem veure amb el fruit la «Llentia Borda»
Caminarem pel carrerany, de vegades en forta pendent, i extravasarem boscos que encara conserven el testimoni d’antigues activitats, tot un conjunt etnològic, A mitjan carrarany troben una singular construcció caractarística a les muntanmyes d’Eivissa i que no trobem a Mallorca, es tracta dels forns de Pega o quitrà ( a Mallorca li deim vernis).
Aquestes construccions foren básiques a l’economia i la supervivència dels pagesos d’antany. Es tracta dels forns de pega, característics per la seva secció rodona, la cúpula i el referit exterior. Tot i que no són abundans, resulten fàcilment localizables ja que es bastien sempre vora un camí. La pega o quitrà era un dels productes necessaris per a la vida preturística ( m’encanta aquesta paraula preturística) dels eivissencs. S’extraia de la reïna dels pins i, per la gran capacitats d’imperbeabilització, servía per a la construccció de bots i vaixells, i també per les soles de les esperdanyes i els recipients fets amb fibres vegetals. Dels troncs més gruixuts dels pins s’extraia la reïna, els quals ja javien estat preparats de joves per a dita finalitat. Es llevava l’escorça en una part concreta del tronc fins arribar a la fusta, la qual s’extraia en trossos anomanats teies. Aquestes teies es deixaven al peu de l’arbre perquè s’impregnassin de la reïna que queia del tronc. Després d’ uns mesos, les teies es ficaven al forn. L’escalfament de les teies superiors es progagava a les inferiors i determinava la destil.lació parcial de la reïna que es transformava en pega o quitrà. Amb reïna de ginebre es feia una pega específica per guarir ferides.
Ara el carrerany avança per dins el pinar. A sota s’emplaça un magnífic conjunt de feixes d’horta, amb els murs bastits de pedra semidobada i de gran alçària. Tots ells és comunicaven amb caminois i conduccions d’aigua. Es impressionant que en tan poc espai de terreny és pogués a dur a termes tasques agrícoles.
Per arribar-hi passarem pel mig d’un canyar d’on brolla una font.
Per la tornada haurem de tornar enrere uns 300 m fins a trobar a mà dreta un altre carrerany que en pujada forta ens ha de situar a la part alta, Encara haurem de passar per davant de dos forns de calç.
La direcció a seguir es cap a un petit penyal que sobre surt dels pins. Serà fàcil perque aviat el carrerany es transforma en un antic camí, a vegades empedrat, i que ja no abandonarem fins a arribar al Pla de Corona, concretament al camí des Pla de Corona, i en direcció esquerra arribarem en 10′ ( uns 300 m) a l’inici, les Portes del Cel.
Nota: a la pujada d’aquest camí empedrat just quasi arribem a dalt del penyal, passarem per davall d’unes figueres de pic ( a Mallorca figueres de Moro), que estan devora una petita bauma, idò alerta perquè dins viu un personatge ( un troglodita) que no està massa bé del cap i una mica agressiu, a noltros ens va donar un bon susto. Dit aixó l’excursió és una autèntica meravella.
Per suposat les chandis al bar Can Cosmi, just devora l’algèsia.
