Hora Inicio: 10:03 20 ago. 2022
Hora Fin: 18:26 20 ago. 2022
Distancia recorrida: 12,6 km (08:22)
Tiempo en movimiento: 05:16
Altura Mínima: -0 m
Altura Máxima: 26 m
Ganancia Altitud: 315 m
Pérdida Altitud: -344 m
Tiempo Ascenso: 03:13
Tiempo Descenso: 05:08
Data: 20.08.2022
Cala Aladern – Cova de Na Barxa – Cala Rajada – Far – Cala Olla i ses Piscines naturals.
Ens dirigim a l’altre cap de l’illa ( -NE), a Capdepera, i des d’aquí fins a Cala Aladern, on podrem aparcar en el carrer del mateix nom. Agafem el carrer del Pas, entre arena i pins, des de la petita cala prenem a llevant ( esquerra) per les roques costaneres, direcció a la punta de Na Barxa, on es troba l’entrada de la Cova de na Barxa o de l’Aladern. Un cova bastant interessant, no tan sols per les seves sales i llacs sinó pel descobriment que va tenir lloc allà per l’any 1909.
Tot començà el dotze d’abril de l’any 1909 amb l’arribar a Mallorca de la jove paleontòloga Dorothea Minola Bate ( Gal.les -Anglaterra 1878), que amb les seves incansables tasques de recerca va ser la primera a obrir una finestra al passat de les faunes vertebrades de les Balears. Al principi no ho va tenir fàcil, per la dificultat de l’idioma, per la manca de cartografia i pels desplaçaments, a vegades en carro, a llocs del litoral complicats d’arribar-hi, uns espais llavors despoblats i lluny de remei. En el seu segon viatge, a l’estiu de l’any 1910, a conseqüència de l’esforç, amb la xafogor asfixiant de ple agost, va caure malalta i romandre amb febres al llit.
Continuà amb les seves investigacions fins a arribar a Capdepera, on s’hostatjà fins en tres ocasions. La primera vegada fou en abril de 1909, durant dues setmanes escava la cova de Na Barxa. La segona fou al juliol de 1910. La tercera vegada arribà al novembre de 1911. Per a Dorothea, la cova de na Barxa estava situada a un lloc particularment remot i de difícil accés. El comellar de sa cala no s’establí fins a l’any 1920; fins llavors, tot aquell espai era garriga: pinetells, mates llentiscleres, aladerns ajupits per les tempestes, aritges, etc.
Dorothea Bate, en la seva descripció de la cova, diu que l’única entrada era una obertura al sostre. Per tant, l’any 1909, l’entrada ampla que s’utilitza actualment no existia. El fet que l’obrissin mirant a la mar i que just davant construïssin un mollet, que encara es poden veure part d’ell, podria ser bem bé que fos usada pels contrabandistes.
La troballa d’un crani i ossos fossilitzats d’una cabreta que anomena Myotragus Balearicus entusiasmà Dorothea, que aquell mateix any publicà unes notes preliminars.
Després que Dorothea publicàs, a la tardor de 1909, l’article descrivint el Myotragus, la societat anglesa comença a interessar-se pels fòssils recuperats de la cabreta, fins al punt que el crani del Myotragus fou exposat a la Royal Society. Els primers fòssils de Myotragus es van dipositar al Natural History Museum de Londres i a l’American Museum of Natural History de New York.
Creia que era interessant i merescut mencionar el descobriment fet per na Dorothea.
Després de visitar la cova i les seves sales, prenem la marxa per uns escalons fins situar-nos a dalt damunt una pista. Prenem nord per un tirany indicat en petites balises. Que enllaça amb el sender de les Atzavares. Sempre per la costa fins a arribar al nucli urbà de ca cala Rajada, on darrere el seu port continuem per un passeig que fou destruït pel temporal del gener de 2017 i restaurat de nou. Passem per cala Gat i puja’m fins al far de Capdepera.
Després de descansar ens dirigim a la Torre Esbucada.
Es tracta d’una construcció datada a mitjan segle XVIII. El monument forma part d’un grup de grans torres aixecades a Mallorca amb esquema anglès. Altres torres de les mateixes característiques són la d’Aubarca, a Artà, Son Servera o el Castellot en Santa Ponça.
La Torre Esbucada de Capdepera va ser volada per ordre de lord Cochrane el 22 d’abril de 1808 i des del segle XIX, la qual cosa queda d’ella ha sofert una evident deterioració que s’accentua dia a dia.
Des de la torre iniciem un descens a Nord per un tirany, direcció a cala Olla. Però primer ens desviarem cap a la dreta per descendir, entre roques complicades, fins a les piscines naturals. Un encisador lloc amagat entre penyals. Degut a què l’aigua de la mar només hi entra i renova en grans temporals, trobem l’aigua en no massa bon estat.
Iniciem la tornada passant per la Cala Olla, entrem dins un pinar, i enllaçar finalment amb la carretera del Far. Continuem direcció al nucli urbà, baixem al port i continuem fins als cotxes pel mateix camí que hem fet al matí.
No abans de fer una aturada per prendre unes xandis ben fresquetes acompanyades d’unes patates braves.
Font: Dorothea Bate i Capdepera, d’en Josep Terrasa Flaquer
