Hora Inicio: 10:20
Hora Fin: 17:15
Distancia recorrida: 13 km
Tiempo en movimiento: 03:04
Altura Mínima: 111 m
Altura Máxima: 664 m
Ganancia Altitud: 704 m
Pérdida Altitud: -697 m
Tiempo Ascenso: 03:04
Tiempo Descenso: 03:39
Tipo Ruta: Circular
Data: 04.01.2020
Planicia pel pas d’en Vallés.
Avui ens passejarem per la finca pública de Planicia i accedirem pel poc conegut pas d’en Vallés.
Ens dirigim a Banyalbufar i a la sortida del mateix ( direcció Estellencs ), a una corba trobem l’aparcament municipal on poder deixar els cotxes, és d’aplicació l’ORA però només de l’Abril fins a l’Octubre. En posem a caminar per la carretera direcció Estellencs, fins a arribar a la Talaia o Torreta des Verger, 170 m (km 88,6), la seva construcció es va iniciar després dels atacs pirates esdevinguts l’any 1545. Molt després l’any 1875 l’estat la subhastà i fou comprada per Francesc Manuel de los Herreros que la comprà en nom de l’Arxiduc, qui la restaurà.
Situats a davant la torreta des Verger, vorem a l’altra part de la carretera unes amples marjades, i comencem a pujar per una rampa, passem una barrereta metàl·lica que dóna pas a les marjades, o férem, en el possible, per les rampes condicionades, moltes ja totalment esbucades. El terreny presenta un molt fort desnivell, pel que ens haurem d’ajudar de les mans. Aviat tenim als nostres peus la torreta des Verger.
A l’inici del pas podem veure un antic i vell clau amb el seu fil de ferro, que suposadament devia servir de pasamá per superar el darrer tram. Encara que noltros no ho trobarem necessari.
Superar el pas d’en Vallés, ens situem a dalt des colladet que girarem esquerra per arribar al cim de sa Talaia des Rafal, 307 m, segons podem llegir a Marinas de Tramuntana » donde se encuentra un vértice geodésico y las ruinas de una pequeña construcción que servía de refugio. Sa Talaia está documentada como lugar de vigilancia, incluso antes de la edificiación de la Torre des Verger. Para alertar a los habitantes de la comarca de Planicia, los torreros hacían sonar un cuerno desde s’Era Vermella.»
Als pocs metres tenim el camí de Muntanya, ara convertir amb el GR 221, i des d’on podem admirar les majestuoses cases des Rafal. Avui en dia es una propietat independent, d’unes 76 ha, però va estar unida a la de Planicia durant cinc segles. S’Arxiduc recollir una rondalla que conta que per les cases rondava un fantasma que espantava a tot aquell que romangués allí de nit. La denominació de la Talaia des Verger com a Talaia de ses Ànimes deriva de la llegenda referida a es Rafal.
Continuem Sud pel camí o GR-221. Obviarem una bifurcaió que ens de l’esquerra, el camí està plegat de cartells que diuen que no sortim d’aquest. En arribar a unes marjades amples d’oliveres, trobarem un cartell que diu que està prohibit passar, doncs, idò, és el desviament per anar a la font des Garbell, de la que destaca la seva capella absidal, probablement de l’any 1846.
Continuem pel camí, al 10′ arribem a la font de s’Obi, a pocs metres un porxo acabat de restaurar. Continuem i anem obviant totes les bifurcacions que anirem trobem que ens surten de la dreta. Travessarem el torrent de l’Abat, i ja anem divissant les cases de Planicia. Abans d’arribar-hi passarem per uns enormes pins catalogats com arbres singulars.
En arribar a les cases de Planicia, una finca de titularitat pública des del 17 de febrer de 2009, les voltejarem per darrere fins a situar-nos al costar del seu gran safareig, seguim pel camí, amb lleuger ascens, passarem per davall una enorme alzina. Als 300 m d’haver abandonat és safareig, estarem atents perquè hem d’abandonar el camí, per l’esquerra, i anar pujant direcció al pas de sa Mola, si ens fixem veurem una gran sitja.
El pas és l’antic camí de ferradura que passa per un estret comellar amb revolts tancats. Antigament tancat per un portell, que encara resta part d’ell.
En sortir del pas girarem esquerra i en recorre 300 m arribarem a la pista on girem esquerra, NW, ara ja per terreny més planer, als 400m passarem per davant ( dreta) d’un avenc, del que desconeixem el nom, si és que el té, hi guaitam i ens sorprén la quantitat d’aire calent que surt. Cinc-cents metres més arribem al coll des Boixar, amb el seu puig de 629 m, que val la pena pujar-hi per les impressionants vistes sobre Planicia i la costa nord.
Ara tot el que ens espera és de davallada i toca patir als genolls. A la davallada obviarem una primera desviació a l’esquerra, després una que ens surt de la dreta, per continuar per la de l’esquerra fins a arribar al camí de l’Arboçar o GR-221, trobem una barrera que pareix tancada amb pany i cadena, però no fa tal funció sinó que només es tanca amb un petit mosquetó fàcil d’obrir.
Agafem dreta per la pista ampla del GR-221, passarem per davant les cases de l’Arboçar, i continuem fins a arribar a les barreres, obertes. El GR-221 continua per la dreta, pal indicador, que agafem, ara es tracta de continuar pel mateix, deixant a la nostra esquerra el puig de Sant Sanutges. Continuem per aquest camí que s’aproxima al poble i comencem a veure ses primeres cases i gran quantitat de safareigs.
En aproximar-nos al poble passarem per davant la font de la Vila, i després (esquerra) per davall un enorme safareig que visitem, abandonat el camí principal que anàvem utilitzant fins ara. A la part alta del safareig hi ha un petit camí acabat d’empedrar que volteja el poble per la part alta, amb vistes extraordinaris, continuem per ell fin el final, arribant a una placeta enfront de l’hotel Baronia. Ja en la Ma-10, prenem Sud durant 370 m fins a l’aparcament on tenim els cotxes.
Acabem amb xocolata i coques…..
