Afluent del torrent de Maçana, pel portell des Bosc. Cova i Cuculla de Maçana.

Per accedir a l’inici de la ruta d’avui, agafarem el camí (carretera) de na Pontons ( Campanet) fins a l’oratori de Sant Miquel, prenem direcció Pollença (dreta), deixam (esquerra) l’entrada a les Fonts Ufanes de Gabellí, seguim i en arribar al primer desviament a l’esquerra, avui hi ha un cartell indicador de la finca «Els Esquirols», l’agafem, travàssem el torrent per un pontet, deixam (esquerra) la finca de Son Ambaraç i continuem fins a l’entrada al camí de Miner, amb una barrera i botador. Aparcam els cotxes a l’entrada i continuem a peu. Als 280 m veurem a la dreta una barrera metàl·lica. A l’altre costat tenim el torrent Mal Nom de Maçana que assolim el seu tàlveg i anem progressant, anirem salvant petites escloses. Arribarem on a la dreta veurem uns escalons de pedra que donen accés a una tanca, i al costat una torrentera que agafem fins a veure un camí que s’enfila dins el bosc. Deixam a la dreta un gran sestador, continuem l’ascens vorera la torrentera que després traspassem i la deixam a la nostra esquerra. Es una zona laberíntica, però sense perdre la direcció de NE, anirem trobant diversos trams d’un antic camí. Arribarem a una paret de partió que traspassem i voltegem (esquerra) un rocam i mirant la vall de Maçana trobarem la gran boca de la cova de Maçana.

La cavitat té forma de túnel, una entrada plana de bon accés i l’altre més tipus avenc, però accessible des de dalt. Una cova que en temps passat va tenir moltes activitats. Una i tal vegada la més recent, on se caçava i guardaven coloms i tudons, encara es poden veure estris que es varen utilitzar. Allà pels anys de sa guerra s’utilitza com amagatall, sent el més famós en «Bonjesús» un líder revolucionari pollencí, i altres com es descriu en el llibre «No eren verdes ni blaves les muntanyes». I molt més enrere, en temps prehistòrics i medievals es va fer servir de crematori de cadàvers.

Sortim de la cova i traspassem novament la paret de partió i enfilam amunt i en pocs metres feim cim a la Cuculla de Maçana de 323 m.

Tornem enrere i ens situem al devora de la boca superior i prenem NO sobre la cota 280/290. Es un terreny poc trepitjat i amb molta vegetació. S’ha de estar atento i localitzar un tirany fet per les cabres, que seguirem fins a arribar al Portell des Bosc, és un pas de fàcil trànsit enmig de dos grans murs de roca amb un marge de sosteniment. Probablement era un antic camí que comunicava les cases de la Mola i Miner amb les de Maçana i amb unes sitges que hem vist vora el tàlveg des torrent.

Traspassem el portell uns metres mes i arribem a l’afluent que ens interessa. Un bon lloc per menjar i descansar. Just aquí tenim el primer bot de 5 m. Cal dir que no està equipat, encara que noltros hem anat deixant reunions fetes amb cordinos i mallons en els bots més compromesos. Aquest afluent té 5 bots rapelables més altres que es poden desgrimpar.

Acabem a l’entreforc amb un bot de 21 m.

Ara es tracta de continuar el descens pel torrent Mal nom de Maçana, a la part més esportiva.

No descriuré el descens per no ser repetitiu, però cal destacar el gorg Verd sempre amb aigua i salvable per l’esquerra. Després tenim un petit gorg sempre amb aigua en el que per passar ens haurem de llevar ses botes. I per acabar tenim el bot des gorg de la Illeta, dins l’olla veurem dues reunions, però no les farem servir perquè la millor estar a dalt de la cornisa que no es veu fins que has pujat.

Acabarem vora l’esclusa, continuarem pel tàlveg i novament al camí de Miner.

Torrent de Maçana. Integral

Aquest torrent neix al Pla de Miner Gran, es un torrent obert i transcorre per un indret de gran bellesa.

No està equipat excepte el darrer salt de 15 m, la resta és tot de fortuna,
Per arribar-hi hem de partir cap a Campanet i d’aquí pel camí de na Pontons fins a la Ermita de Sant Miquel, on podem deixar algun cotxe, continuem amb el cotxe sense deixar sa carretera amb el torrent a la nostra esquerra, fins a arribar a l’altura de l’Hotel Fangar, prenem un camí de carro a la nostra esquerra que va a les finques de Biniatró i a Son Monjo, però noltros no hi em d’arribar, em de agafar el primer camí de la nostra dreta per damunt un pontet, seguim pel camí de carro fins a arribar a una esplanada i unes barreres, lloc on podrem deixar els cotxes. Ara ja a peu continuem trespasant ses barreres per un camí que aviat sa transforma en una pista asfaltada recentment i que en uns 45 m. ens durà al portell de la finca de Miner Petit.
Continuem en mitja pujada per la pista. Al cap de poc ens topen en l’amo de la finca sa Mola que davalla amb el seu cotxe i feim una agradable xarradeta. Continuem, obviem el primer encreuament que agafem dreta, i el mateix amb el segon i tercer encreuament. Ja estem a prop de les cases que no hi hem d’arribar, només toquem la síquia que no es més que el començament del torrent la seguim (E), aviat va agafant més cos de torrent amb un «sinfin» de desgrimpades i qualque bot interessant. Però no serà fins passat el gorg dels Voltors on trobarem els primers salts importants de 12 i 15 m.

El primer, un salt de 6 m amb aigua permanent es pot salvar desgrimpamt (esquerra hidrogràfica) a una petita cornisa que dona accés a un forat, anomanat pas des Forat.

Mes envant arribem a l’entreforc i torrent de la dreta, estem mes o manco davall ses cases de Miner Petit, on a l’ombra dins un gorg aprofitem per descansar i menjar. Mes envant cal destacar el gorg Verd.

Li segueix el tram més engorjat, amb salts seguit de 6,10 i 10 aquest el gorg de s’Illeta, per la gran roca que té enmig i que sol està rodaixada d’aigua. Aquest salt és el més complicat si es fa per la reunió de l’esquerra, la part engorjada i que té una petita figuera a baix. Noltros no l’utilitzarem i ho férem per la reunió, que no es veu des de dins el gorg, que hi ha dat a l’esquerra superant el rocam, està a una soca d’un arbust.

Acaba el torrent amb un salt de 15 m ja davant la resclosa, que a la part externa té un cercle empedrat intacte per minimitzar la força de l’aigua i erosioni el formigó, després continua un «empedrat» amb grans roques que ajuden aturar sa força de l’aigua, de tal manera que quan tona al llaç natural ho faci de forma trenqui-la i no faci mal bé el camp de conreu.

Per sortir, continuem pel tàlveg del torrent, passem per petites rescloses fin arriba a un camí empedrat, on girem dreta on veim una barrera, a l’altre costat està el camí que em passat el mati, prenem esquerra i als pocs metres arribem a la barrera i al cotxe.
Les xandis imprescindibles en un dia com avui. En un lloc de luxe com es l’Ermita de Sant Miquel.

Grup de Muntanyisme

Archivos de Etiquetas: Gorg Verd

786. Afluent torrent de Maçana pel Portell des Bosc

Afluent del torrent de Maçana, pel portell des Bosc. Cova i Cuculla de Maçana.

720. Torrent de Maçana. Integral

Torrent de Maçana. Integral