609. Serra sos Sastres – Puig des Racó i Puig Negre

Data: 17.11.2018

Circular: Si
Temps total empleat: 4’03 h.
Recorregut total : 4,96 km
Desnivell positiu: 299 m
Altitud màxima: 368 m

 

 

 

Torre de sa Mola de TuentSerra sos Sastres

 

Avui ens hem sortit de la nostra zona de confort que és la Serra de Tramuntana i ens hem traslladat a l’altra punta de Mallorca, a la Península des Llevant, per fer la Serra de sos Sastres, concretament on comença l’etapa núm. 1 del GR-222, la que va des Coll des Racó a Cala Estreta. Des del Coll des Racó l’itinerari s’endinsa en la finca pública de Sa Duia-És Racó seguint el curs del torrent de Ses Voltes, i que posteriorment desemboca en l’arenal de Cala Coca que dóna pas al litoral d’Artà, un dels quals es conserven en millor estat a l’illa.

«Alguns topònims duen com a determinant la paraula reial. Trobam així la síquia Reial, la camada Reial o el camí Reial. Llegim al llibre En defensa dels camins públics que els camins reials eren els de competència del rei. La procuració reial era la institució encarregada de gestionar el patrimoni del rei i per tant també dirimia els conflictes que succeïen en aquests camins, ja fos algun delicte que s’hi hagués comès o els pleits sorgits entre veïns dels camins.

Amb el temps aquests camins donaren lloc a la xarxa de camins veïnals i alguns es convertiren en carreteres. És rar que hagin mantengut la denominació i només coneixem casos a Algaida, Felanitx i Capdepera.

En aquest darrer municipi el nom designa un camí que fins i tot podria esser anterior a la fundació del poble, ocorreguda l’any 1300, i que comunicava les possessions -antigues alqueries- del nord del terme. El camí es bifurca de la carretera que ve d’Artà a l’altura de Sos Sastres (actual Golf de Capdepera) i continua per ses Set Cases i Son Guiscafrè. En aquest punt travessa un torrentó i segueix per Cutrí, Lloveta, Son Terrassa, Son Barbassa i sa Mesquida. Al mapa del cardenal Despuig podem observar com el camí finalitzava a la talaia de Son Jaumell, i potser ja ho feia abans de la conquesta cristiana.

Malgrat el seu innegable caràcter públic aquest camí ha estat privatitzat en una part important del seu traçat. Així dels sis quilòmetres que hi ha entre la carretera Ma-15 i la carretera de Cala Mesquida tan sols tres quilòmetres mantenen el seu ús públic. Es tracta de trams que connecten amb els camins que provenen del poble de Capdepera havent perdut la seva continuïtat original.

Però alguns dels trams abandonats mantenen el seu traçat i fins i tot les parets mitgeres fent d’aquest camí un bon candidat per a la recuperació del seu ús públic. Només cal que l’Ajuntament de Capdepera s’animi a iniciar el procés per recuperar el seu antic camí Reial
Casi res
Fonts: Toponímia de Mallorca
Llibre del Consell de Mallorca; «En defensa dels camins públics»

La serra de sos Sastres rep el nom de l’antiga possessió de sos Sastres. El primer que ens crida l’atenció és «sos», poc utilitzat. Es tracta de l’article determinat masculí i plural usat en el parlar salat exclusivament darrere la preposició amb. Exemple: Van anar-hi amb sos cotxes. També Adjectiu sos m. pl. forma plural de son el que intuïm que eren un grapat de cases les que formaven dita possessió ( ses cases de sos Sastres).

SOS SASTRES.– És molt habitual al territori mallorquí que s’hi hagin construït possessions de fora vila sobre talaiots, molts d’ells coberts per la vegetació. Una murada ciclòpia, típicament ovalada, del poblat de Sos Sastres de Capdepera, fou impunement destrossada en uns 20 metres. Hi va haver gent que digué que, per poder construir el camp de golf allà existent, les màquines excavadores varen arrasar l’indret i desaparegueren 60 metres quadrats d’habitacles. ¡! Pareix que tot ha estat permès a Mallorca!! i així ens va.

Canviem de tema; millor una llegenda de gegants o ciclops: » Podria ser cert que els ciclops, que fa tantíssims d’anys solcaven les nostres muntanyes, haguessin estat els autors d’aquelles murades de Sos Sastres. Diuen que el claper, devora el golf de Canyamel — per què serà que els dos camps de Capdepera dedicats a aquest esport tenen un talaiot ael seu costat? –, rep la denominació de «Claper d’es Gegant» perquè es veu que per allà, a aquelles navetes, hi solien romandre aquests personatges, de caire mitològic, de temperament horrible i funest.

Segons els entesos, tant el ciclops com els gegants eren bons artesans i formidables constructors, forts, caparruts i d’emocions brusques – devien ser molt «brusquers» – i, expliquen els experts en la matèria, que eren aquells desproporcionats homenots els que construïen les murades i les fortificacions, la qual cosa explicaria el dit més amunt sobre Sos Sastres, de la mateixa manera que la renouadissa dels volcans i els terratrèmols, que podria ser deguda a les mogudes de les operacions d’aquests gegants.

Els estudiosos no han pogut assegurar si és possible que hagin existit ciclops o gegants «gabellins», tota vegada que als voltants d’es Claper d’es Gegant es troba una gran profusió de garballó, molt antic, productor de la palma amb la qual, des de sempre, s’ha elaborat la llata, tan pròpia d’aquesta contrada del llevant mallorquí, a la qual, també, aquesta viatgera, trescadora, pertany amb residència a Porto Cristo, malgrat passar molt de temps per Canyamel.»
Font: Ckapers: Gegants o Ciclops? Joana Gomila , «Trescadora»

RUTA:

Bé i dò ara que ja sabem on som i coneixem un poc més dit lloc, iniciem la ruta d’avui: El recorregut comença en el Coll des Racó, en el portell que dóna pas a la finca pública de Sa Duaia-És Racó, situat en el costat sud de la carretera que enllaça Artà amb Cala Coca. En el portell superior senyalitzat amb un cartell de «Mont Públic», s’inicia un camí que en mitja/forta pujada ens duu al cim de major elevació de la serra sos Sastres, el Puig des Racó de 386 m, per a després crestejar de sud-oest a nord-est fins al Puig Negre de 232 m.
En el cim des Puig des Racó hi ha una caseta destinada a la vigilància de focs forestals, anomada «es Racó».

Continuem per la carena que ens condueix en davallada fins al coll de ses Buines, el coneixerem perquè té un botador enmig, que salva el tancat de fil ferro inacabat i sense sentit. Aquesta serra limita els municipis de Capdepera i Artà, així que anem a vegades amb una cama dins Capdepera i Amb l’altre dins Artà.

Continuem la pujada pel coster de la dreta d’aquestes roques blanques fins a arribar al Puig de na Poloni de 363 m i assolir el seu cim. La següent elevació és la de n’Anguillonat de 316 m. Indret on hem pogut veure dos exemplars de serp de ferradura, de bona mida, un animal invasor i que cal erradicar com sigui.

Ara ve el tram més «complicat» pel seu terreny càrstic. Però només són uns metres.

Prosseguim i arribem a l’elevació de 353 m conegut com a Muntanya de Can Mir o Puig de ses Fites. Aquí i com a curiositat podem veure a les roques uns grans o bonys  de color marró que semblen petites «cagarades».

Proseguim  en davallada i arriben al coll de Sant Joan ( 251 m), per tornar a pujar fins al puig de n’Avenc de 296 m. Tornam a davallar fins al Coll de Castellàs ( 166 m), per finalment pujar al Puig Negre de 232 m, on aprofitem per contemplar les meravellosa vistes sobre la platja de sa Mesquida, sa Talaia de Sant Jaumell, Cala Ratjada i Capdepera i el seu far. També veim com una tempesta que està descarregant per damunt aquesta zona s’està apropant cap a noltros. No perdem temps i iniciem el descens direcció NW des del mateix cim, per una canal plena de carritxeres i arboceres. L’aigua ja ens ha arribat, continuem fins a arribar a un camí que és diu Bosque Red Elèctrica (?), tot seguit arribem a una cruïlla i agafem ( esquerra) el GR-222. Passem per un forn de calç acabat de restaurar. No ens podem aturar perquè segueix ploguen, continuem fins arribar a una altra cruïlla de camins i tornam a agafar esquerra per un portell amb barrera, Segueix ploguen, i el camí pareix una torrentera. Després d’uns minuts arribem a la barrera des coll des Racó, al punt de partida.

Ara, a fer uns piscolabis ( xandis, coca de trempó, cafetet, herbes…) a un bar d’Artà, des d’on veim ploure a les totes. Al cap d’hora i mitja afluixa de ploura i aprofitem per agafar el cotxe i tornar cap a Palma.

 

veure fotoswikiloc75

559. Binibona – ses Figueroles – pas d’en Bartomeu – Coll de sa Bataia – GR 222 – Caimari – Binibona

Data: 2-12-2017
Circular: Sí
Altitud máxima: 652 m
Altitud mínima; 147 m.
Recorregut: 18,100 Km
Binibona-Ses Figueroles: 1,15 horas
Ses Figueroles-Coll de Sa Batalla: de 1,45 horas
Coll de sa Bataia – Caimari: 1,22 h
Caimari – Binibona: 20’

 559. Torre de sa Mola de TuentBinibona – Ses Figueroles – Pas d’en Bartomeu – Coll de sa Bataia –

Avui no hem pogut fer la ruta que ens havíem marcat, perquè a causa de la nevada han tancat la carretera que puja a LLuc, per tant em aplicat el plan «B» per fer una circular des de Binibona.ses Figueroles.Coll de sa Bataia, GR222, Caimari per acabar novament a Binibona.

Ens situem a la plaça Major de Binibona, hem de saber que no sempre ha estat tant «bona»; en el segle XIII apareix documentada amb el nom de Bilamala o Binimala, topònim d’origen àrab.

Iniciarem la marxa des del mateix nucli de Binibona pel camí de sa Coma. Allà on acaba el tram asfaltat, a 200 m trobarem a la dreta una fita que ens indica l’inici d’un tirany que ens durà a travessar el torrent del Guix o de Comafreda i, a pocs metres, el dels Picarols, abans que ambdós s’ajuntin per formar el torrent de Sant Miquel. Deixam enrere els torrents i accedim a través d’un portell a la pista forestal del Castell.

Girarem a l’esquerra i seguirem la pista de terra que, paral·lela al torrent, transcorre per dins el bosc espès d’alzines i pins. Hi trobarem nombroses sitges i fins a tres forns de calç en un tram ben curt. Si miram dins el torrent, observarem algunes de les represes construïdes per afavorir les filtracions d’aigua de les torrentades cap al subsòl.

A poc a poc, la pista s’allunya del torrent i s’endinsa xaragall amunt cap a sa Coma Llarga. Aviat, trobarem a l’esquerra una fita que ens indica l’inici del camí de ferradura empedrat que ascendeix lentament per la costa d’en Barral i des d’on es tenen unes impressionants vistes de l’encaixat del torrent dels Picarols. El camí ens durà fàcilment a ses Figueroles sense cap tipus de desviació o ni tan sols possibilitat de pèrdua.

L’oscil·lació altitudinal va des de 198 m de l’encaixonat del torrent des Guix, passant pel Puig des Castellot (692 m), fins als 752 m del Puig de Ses Covasses.

Les referències més antigues de la finca de Ses Figueroles es remunten al 1291 quan s’esmenta el rafal Figueroles en una venda. L’any 1370, entre les partions d’Alcanella ja hi havia les Figueroles. El 1456 s’estableixen dues peces de terra dites les Figueroles, i pocs anys després s’esmenta la muntanya anomenada les Figueroles. Les terres que avui coneixem amb aquest nom passaren a ser propietat de la família Amer de Can Catxo. Amb alguna interrupció, la família Amer conservà la finca fins que al 1997 fou venuda al Govern Balear. L’Institut Balear de la Natura (Ibanat) s’encarrega de gestionar la finca pública ses Figueroles, situada dins el Paratge Natural de la Serra de Tramuntana, que havia estat oblidada i en desús. La propietat, de 272,58 hectàrees, està ubicada majoritàriament al municipi de Selva.

La Conselleria de Medi Ambient va adquirir la finca el 25 d’abril de 1997 per aplicar-hi el Pla de Recuperació del Ferreret, arran del LIFE Natura de la Comissió Europea. Es varen substituir les teulades de la finca i es varen introduir ferrerets en un afluent del torrent des Picarols que passa per ses Figueroles i en un parell d’aljubs, on de vegades viuen de manera natural.

Els elements més significatius són els següents:

• Jaciment arqueològic del Puig del Castellot.
• Cases de Ses Figueroles (s.XIV) Casa de possessió de muntanya, de dues plantes, en forma de lletra «L», emplaçada estratègicament al fons de la vall de Ses Figueroles i envoltada de camps marjats. Amb una superfície construïda de 150m2 , el bloc principal, destinat a habitatge rústic, presenta una sèrie de construccions annexes que feien les funcions de portassa, porqueres, sestadors, forn i aljub, tot envoltat per una clastra empedrada
• Caseta de Sa Rota.Situada entre el Coll de Sa Rota i les marjades d’aquest mateix nom. Caseta de roter, en estat de runa. Sense teulada i amb nombrosos esbaldrecs interiors, en destaquen els seus murs exteriors i contraforts.
• Font de Sa Rota, Font de Sa Mata i Pou de sa Font de Sa Mata
• Porxo de l’Aladernar. Caseta de roter, en estat de runa, al vessant SE de la Penya de l’Aladernar.
• Torrent encaixat dels Picarols
• A la finca també hi podem trobar l’avenc dels Perduts a 650 m i la cova dels Coloms a 350 m d’altitud,
• Casa de neu de can Canxo o de Ses Figueroles (1723) a 600 m, molt a prop del coll de sa Rota. Es tracta de l’única casa de neu que es conserva a la comarca del Raiguer, juntament amb les restes del puig des Suro (Mancor). La primera documentació que ens parla d’aquesta casa de neu data del 1713. Pocs anys després el propietari esmentava que era lloc massa calorós per posar-hi neu i que les instal·lacions es trobaven deteriorades. Per tot això podríem concloure que la casa de neu de ses Figueroles fou aixecada al segle XVII i que la seva vida activa fou relativament curta. Les seves característiques son; forma un dipòsit de planta rectangular amb els caires arrodonits. Les seves mides són 14 x 5’5 metres i la fondària arriba als 5 metres i mig. Les parets interiors són de pedra sense cap tipus d’argamassa i s’observen dos esbaldrecs a la part de tramuntana. Per altra part, la vegetació ha envaït tota la contrada. Malauradament la casa de neu es troba en un estat que es pot qualificar de molt dolent.

Després de berenar a ses cases, iniciem sa marxa pel tirany que surt NW ( dreta), per on passarem per sa Font de sa Mata – es Pouet – ses Voltetes d’en Monget – sa Rota – sa Rota d’Alt – es Pi des Vent ses Covasses – es Pas d’en Bartomeu – per descendir fins al Coll de sa Bataia.

Després de dinar, iniciem novament la marxa per camí Vell de LLuc ( GR 222) fins a Caimari on girem ( esquerra) pel carrer de l’Horitzó fina agafar el camí asfalta de Binibona que en 2 Km ens durà a la plaça major de Binibona on tenim els cotxes. I aquí donem per finalitzada l’excursió d’avui.

veure fotosyoutube75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina