Hora Inicio: 9:12 13 jun. 2000
Hora Fin: 15:23 13 jun. 2000
Distancia recorrida: 11,4km
Tiempo en movimiento: 01:59
Velocidad media: 1,85 km/h
Vel. en Mov.: 5,72 km/h
Velocidad Máxima: 63,14 km/h
Altura Mínima: -182 m
Altura Máxima: 294 m<
Circular: Si
Data: 13.06.2020
Sa Marina de Banyalbufar
Iniciem la ruta d’avui en el punt quilomètric 85,600 de la Ma-10, en el pàrquing de sa Volta des General (Banyalbufar).
Començam a caminar pel camí de Baix, ben senyalitzat, a l’ombra del puig de ses Planes de 339 m i del Penyal de la Heura de 331 m que tenim a la nostra dreta. Al cap de poc de caminar traspassem una barrera de ferro que dóna pas a la propietat de Son Bunyola. A pocs menys de cent metres el camí es bifurca i hem de prendre esquerra (NE) que en suau davallada ens porta al Pla des Cavall, d’aquí el nom de camí des Cavall. Arribem a s’Enquetjar, on veurem unes grans roques. A la seva esquerra neix un tirany en desús, així com la font d’en Quelet, que duu a la Caseta del Rector. Noltros pel camí des Cavall, passarem pel costat d’una gran roca xapada.
Arribem al Pla des Cavall, després de recórrer, des de l’encreuament del Camí de Baix, poc més d’un quilòmetre.
Ara el camí es transforma en un petit tirany amb més desnivell i direcció a la mar (N), passant per baix el Secret des Cavall. Anem girant direcció NE, entre grans blocs que anem superant i desgrimpant fins a arribar a la cova de na Bernarda, un bon lloc per berenar.
Tornem enrere uns 200 m, abandonam el tirany i comencem a moure’ns, direcció SE, pels blocs i roques de la costa.
El primer escull en deixar enrere els des Cavall, després sa punta des Tamarell, els esculls des Grum de Sal, es pa de Figa. Dos-cents metres més endavant passarem per on hi havia sa Caseta des Rector i un tirany que la comunicava amb el camí des Pla des Cavall, ara ja inexistent. Arribem a la Pedra Blanca, on aprofitem per remullar-nos.
Continuem i arribem a la platja de sa Galera i a punta de sa Galera, amb les alcoves i la construcció que predomina la petita cala, bastant concurida, gràcies a l’accés fàcil que té.
Ara ve, la zona més complicada, entre la Pesquera des Clot i la Punta Grossa, es tracta de superar els enormes blocs de roca a través dels passadissos i túnels que ho formen, fins a sortir a la part més llunyana (esquerra) de la mar, fent una petita grimpada per un terreny molt relliscós, passar per sobre una gran roca llisa i arribar dalt sa Punta Grossa, des d’on podem atalaiar la part posterior del moll i l’esplanada del Cos plena de cotxes aparcats.
Arribem al moll i la cala i ens situem a prop des Salt ben actiu, per refrescar-nos i dinar.
Ara ve la part més «desagradable», tot per asfalt fins al cotxe. Per sortir de sa cala, ho farem pel pas escalonat per als vianants, quasi a dalt passarem vora les restes del molí d’aigua d’en Roig. Tot seguit arribem a l’asfalt que en forta pujada ens acostarà dins el poble i a la carretera, que prenem (esquerra) fins al pàrquing on tenim el cotxe.
No cal dir, que acabem fent unes mes que merescudes xandis.-
Font consultada: Marinas de Tramuntana dels germans Sastre
