Hora Inici: 8:47 31 de oct. 2020
Hora Fi: 17:32 31 de oct. 2020
Distància recorreguda: 13,400 km
Temps en moviment: 2,46 h
Altura Mínima: 131 m
Altura Màxima: 593 m
Guany d’altitud: 937 m
Circular: Si
Data: 31.10.2020
Moleta de Son Cabasprei passos.
Iniciem la ruta d’avui en el km, 3,200, on hi ha lloc per a dos o tres cotxes, però sense parada de bus, de la Ma-1120, encara que noltros deixarem els cotxes al km 2,700, on hi ha una para del bus de línia. Caminem per la carretera direcció a Esporles, fins a arribar a l’entrada del Camí del Pinar de Canet, senyalitzat amb un cartell de fusta de l’Ajuntament. Es tracta d’una antiga via de comunicació d’ús permanent i públic d’Esporles. Es va obrir per crear pas entre les rotes de la zona i les altres vies de comunicació pròximes. Aquest camí de carro, amb un petit tram de ferradura data de l’any 1854.
Continuarem caminant per aquest camí asfaltat , arribarem a una corba que seguirem dreta, deixant a l’esquerra l’entrada a les cases de son Miralles. Als 15′ arribarem a un safareig ( dreta), ple d’escombraries, idò just darrere i a la seva dreta neix un tirany que ens obliga a fer un gir de 180 °, el camí està cobert de carritxeres i pins caiguts. Després de caminar uns 1400 m des de l’ajub arribarem a una pared de partió amb una reixa, a la dreta podem veure una cova que té un tancat de pedra. Traspassem la paret i la reixa per una obertura que té. Continuem recte fins a una esplanada, amb una barrera metàl·lica a la dreta, noltros continuem per l’esquerra. Aviat ens situem a una àmplia pista, a la que hi fa poc hi ha fet feines forestals. El tram que ve després és un laberint de camins i pistes, per tal motiu recoman seguir la ruta amb l’ajuda del gps. No tots els camins figuren en els mapes.
El tirany que seguim en descens acaba en el camí de la Coma de Llobera i just a la dreta veurem un pou cobert, i al pocs metres l’esplanada on sa troba el complexa miner de Malagata, de sa Cimentera de Canet, de Camp Canet, de ses Rotes Velles, de sa Mina Llobera o de sa Mina Nacional, supòs que la manca d’informació fa que pugui tenir tots aquests noms.
«Hasta hace poco más de medio lustro suministró material margo-calizo a la fábrica de cemento situada en la cabecera del propio vallejuelo donde se abre el subterraneo».
A la cova minera si pot entrar per sis obertures diferents; Sa boca Meridional, Sa boca de dalt, sa boca Intermitja, sa boca del Mur, sa Boca de s’Esplanada i sa boca de Dalt. Qualsevol d’elles resulta perillós per la inestabilitat del sotil i parets. Si es vol visitar quasi en la seva totalidad s’ha d’entrar per la boca Meridional.
Després de visitar la cova, continuem el nostre recorregut i prenem direcció Nord pel camí de sa Coma d’en Llobera en lleuger ascens, fins a arribar a un forn de calç, després toparem amb una barrera metàl·lica que no traspassarem, girem esquerra amb la reixa a la nostra dreta i a uns 30/40 m trobarem un forat a la reixa per on podrem creuar a l’altre costat. Ara ve una molt forta pujada per dins una petita torrentera. Al final sa «suavitza» una mica, continuem rodejant el mur de la mola direcció SW i al mateix temps anem ascendint amb menor grau, en dur uns 450 m des de que hem traspassat la reixa i el terreny és fà molt més rost, ens hem de fitxar a la dreta perquè i trobarem una escletxa ascendent, es tracta del pas d’en Xindà. Està format per dues parts, la primera molt vertical on haurem de emplear força ses mans i la segona part més planera en forma de cornisa o balconada en diagonal ascendent, no sense risc.
Superat el pas, ens dirigim al cim i visitem diversos avencs o escletxes de la zona.
Localitzat el cim on munten el «campament base» i ens dirigim al Sistema de ses Mates, un conjunt etnogràfic increïble, format per:
- 10 sitges
- 15 barraques
- 2 barraques comunals
- 3 forns de pa
- 1 aljub cobert
- 5 forns de calç
A la zona i podem trobar mes de 26 escletxes i avencs;
1.- Forat des Camí
2.- Escletxa des Portell
3.- Escletxa de ses Mates
4 Escletxa des Salts
5.- Cova de ses Fulles
6.- Escletxa des Passadís
7.- Avenc pas de s’Embut
8.- Avenc sa Cova
9.- Escletxa Magna
10.- Escletxa l’Empalament – L’Unió
11.- Cova des Mirador
12.- Escletxa del Desengany
13.- Escletxa des Refugi
14.- Avenc des Vent
15.- Escletxa Fonda
16.- Escletxa s’Olla
17.- Escletxa sa Corrent
18.- Escletxa sa Cova
19.- Escletxa sa Roca Punxada
20.- Escletxa l’Impresió
21.- Escletxa ses Mosques
22.- Escletxa des Volum
23.- Escletxa es Socavón
24.- Escletxa El paso
25.- Escletxa ses Voltes
26.- Escleta s’Estrector
Logicament no ens podem entretenir amb totes.
Ens dirigim al Sistema de ses Mates traspassem el portell i en lleugera davalla y direcció N arribem als peus del pas des Marge, un increïble marge que dóna accés a l’escletxa de ses Mates, a la seva dreta un altre increïble i profunda escletxa. Tornem enrere i descendim uns pocs metres per situar-nos al mateix nivell per què hem vingut del portell. Continuem N fins a arribar a dues increïbles escletxes o ximenes, agafarem la de la dreta, es tracta del pas de la Fenella, equipar amb dues cordes que faciliten molt sa grimpada vertical.
Ens dirigim novament al cim de la Moleta, de 593 m recollim els trastos i prenem el descens direcció E cap a la Gran Canal, es tracta d’una llarga davallada per dins un alzinar i que a trams rellisca per la fullarasca, intentarem davallar pel mig i a trams per la dreta, en arribar a un petit ressalt haurem de fer servir ses mans. Passarem per una sitja, i ràpidament un antic Camí de carboners que utilitzarem per seguir davallant fins a arribar a l’ampla camí de la Coma Llobera.
Ara ja pel camí iniciem la davallada, aviat arribem a la mateixa barrera metàl·lica que el matí hem vist, que traspassem, deixam un forn a l’esquerra i a la propera desviació, prenem dreta, però ATENCIÓ perquè és una decisió errònia i haurem de tornar a aquest punt i ara vos explic per què; Continuem per aquesta desviació de la dreta com he dit, en lleugera pujada fins enllaçar amb una àmplia pista que seguim fins al seu final un coll tancat amb una paret i una reixa, intentem traspassar-la per la dreta i l’esquerra, resulta complicat, a més a l’altra banda de la finca hi ha una altra reixa amb un portal de fusta de recent instal·lació, a més sa senten veus de les cases properes. Després de perda més d’una hora fent intents per traspassar-la i enllaçar amb el Camí del Pinar de Canet, decidim TORNAR ENRRERE, es sol ja és post, i feim sa tornada exactament per la mateixa ruta feta al començament, fins a arribar al final amb el Camí des Pinar de Canet, i la carretera on tenim els cotxes
Les xandis, avui són mel.
Fonts consultades: CCM de J. Encinas. Senderismo de Socay d’en Toni. Aires de la Serra d’en Joan.