Hora Inicio: 9:06 19 mar. 2022
Hora Fin: 15:56 19 mar. 2022
Distancia recorrida: 12,8 km (06:50)
Tiempo en movimiento: 04:21
Altura Mínima: 138 m
Altura Máxima: 477 m
Ganancia Altitud: 703 m
Pérdida Altitud: -705 m
Tiempo Ascenso: 04:31
Tiempo Descenso: 02:17
Data: 19.03.2022
Comuna de Biniamar – Ermita de la Reconciliació – Penya de la Senyora – Oratori de Santa Llùcia.
Ens situem al petit i encisador llogaret de Biniamar, que pertany al municipi de Selva, al costat de l’església Nova. Una edificació inacabada, el 25 de setembre de l’any 1910 es col·locava la primera pedra d’aquest temple, amb un pressupost inicial de cent mil pessetes. Fou dissenyat per l’arquitecte Guillem Reinés i apadrinat pel polític mallorquí Antoni Maura Montaner molt vinculat a Binibona, en l’època que fou president d’Espanya, Primer govern (1903-1904), Segón govern (1907-1909).
Comencem a caminar cap a la plaça de la Quintana, on destaca un magnífic aljub, amb el seu coll circular (120 cm de diàmetre) i una inscripció: «AÑO 1898». Continuem caminant pel carrer del cementeri en què destaca’n l’harmonia arquitectònica del conjunt de cases i el bon estat de conservació. Aviat arribem al cementeri que voltegem per la seva dreta. Tot duna s’inicia un tirany que passa per damunt el Camp Sant i que ens acosta fins a l’Ermita de la Reconciliació, beneïda l’any 1981, on es celebren les contrades al Pancaritat, .
Continuem caminant direcció S i aviat arribem a les pedreres Pieres que traspassem, creuem un antic camí i continuem SE i aviat arribem a un segon camí o tirany que agafem fins que acaba amb una barrera en un carrer asfaltat. Continuem per l’asfalt, veurem a la dreta una barrera metàl·lica amb un botador que no li fem cas, uns pocs metres més envant trobem una segona barrera també amb un botador, que fem servir per traspassar a l’altre costat, ja dins sa Comuna de Biniamar. Ara només queda seguir per l’ampla pista que volteja el massís de la Comuna. Passarem per davant un antic cisternó.
La comuna de Biniamar, juntament amb la de Caimari, són les dues úniques terres comunals que han perviscut de les moltes que tenia el municipi de Selva al segle XIV. És un massís muntanyós que arriba als 476 m d’altitud amb la penya de sa Senyora com a cim més alt (algunes publicacions l’anomenen Penyal Gros), s’estén al llarg de més de 180 quarterades. Disposa d’una àrea recreativa en un alzinar de gran bellesa. També destaca una antiga canalització que solca aquesta comuna procedent de la font d’en Patró de Biniatzent o font de sa Canal.
En arribar a la par més alta trobarem una paret de partió que traspassarem, després un gran dipòsit d’aigua pels contraincendis. La baixada es fa feixuga, a estones amb terra i estones formigonat.
Després de passar el sofriment que han petit els genolls, arribem a una barrera amb botador, després arribem a un encreuament, a la dreta arribaríem a les senyorials cases de possessió de Son Odre, La configuració actual de les cases sembla remuntar-se a finals del segle XVII o principis del XVIII, segons les dates que figuren al coll de l’aljub (1698) i sobre el portal forà (1709), i tancaríem el cercle a sa Comuna, però noltros continuarem N (esquerra) per pista asfaltada fins que s’acaba i dona entrada a unes pedreres (esquerra), veurem a enfronts una barrera metàl·lica amb un petit botador i a l’esquerra una petita barrareta per la que passarem, continuem per un petit tirany que passa per dins una gran pedrera i que enllaça amb l’antic camí de Biniamar asfaltat i que acaba a Mancor de la Vall.
Continuem pel carrer de Montaura ( esquerra). En arribar al cementeri i punt verd, girem esquerra i tota duna prenem dreta pel carrer Santa Llùcia de forta pendent, girem esquerra pel carrer de sa Murada, continuem esquerra pel mateix carrer fins que s’acaba i comence l’antic camí de Sta. Llùcia i la III estació del viacrucis. Continuem pujant i arribem a la carretera del Monestir, la creuem i continuem per l’antic camí, anirem troben diferents estacions del viacrucis. Tornem a enllaçar amb la carretera i aviat arribem a l’oratori i al monestir de Santa Llùcia.
L’oratori de Santa Llúcia és una petita església medieval al cim d’un puig del terme de Mancor de la Vall. Es documenta el 1275, i fins a principis del segle XVII, fou el centre de culte pels nuclis de Mancor, Biniarroi, Massanella i Biniatzent. Ha estat objecte d’importants reformes al llarg de la història, tot i conservar bona part de les seves característiques originals. Al segle XX se li ha adossat un gran edifici que ha estat destinat a activitats espirituals per part de les congregacions religioses que l’han regentat des d’aquell segle.
La tornada la feim desfent les passes fetes fins a les cases de possessió de Son Odre, que he mencionat abans, i pels carrers de Binibona arribem a l’Esglèssia Nova on tenim els cotxes aparcats. Donant aixií per acaba la ruta d’avui.
