Data: 07-2-2015
Dificultat; Mitjana
Distància recorreguda:
Durada:: 6,30 h.
Volta a Tossals per sa canaleta de Solleric
Iniciem la ruta d’avui des de Lloseta pel camí que porta a les cases de Son *Ordinas, passant per la embotelladora de sa Font Sorda. El cotxe ho deixem molt abans d’arribar a Son Ordinas, concretament en la corba de Son Cocó.
Comencem a caminar i de seguida ja es va fent olor a ambient hivernal d’alta muntanya, amb els seus cims completament nevads.En 15′ arribem al Clot d’Almadrà al costat de les cases de Son Ordines. Travessem la barrera seguint les indicacions al refugi de Tossals, travessem un pont, i passem a l’altra riba del torrent.
Seguim avançant pel camí formigonad amb forta pujada fins a arribar a la barrera de la la finca. Als pocs minuts 3/4′ hem de deixar a la dreta la pista que puja al refugi, i anar a l’esquerra creuant un pont ( el torrent d’Almadrà) de fusta i passada una barrera prenem de seguida a la dreta en ascens, deixant a l’esquerra/enfront, el GR que ens portaria a Alaró per Solleric. Als 05’/06’ de pujar per aquest camí, en un encreuament hem de seguir de front Oest, i NO a l’esquerra. Hem d’arribar a unes restes abandonades de canonada, on està al primer dels túnels construïts per passar la canal d’EMAYA.
Arribats a aquest punt, tenim dues opcions. Si tenim vertigen, millor continuar pels túnels fins a retrobar-ens amb la canaleta. Si no tenim per -però vius!-, farem passes per la canaleta en un dels seus trams més espectaculars. El primer tram va penjat a una altura considerable sobre el torrent d’Almadrà, des d’on és veu la canaleta que abastia d’aigua a les cases d’Almadrà i Són Ordines, però noltros no travessem per dins del túnel, sinó que voltegem per la dreta seguint l’espectacular Canaleta de Solleric. La canaleta de Solleric és una síquia meravellosa que connecta la font del Pi, en el torrent d’Almadrà, amb les cases d’aquesta possessió del municipi d’Alaró. L’obra actual data del segle XVIII i està feta damunt l’antiga síquia islàmica que conduïa l’aigua de la font del Pi, una dels més cabaloses de Solleric, *cap a l’antiga alqueria islàmica de Xular. Des de la qual podrem delectar-nos amb les meravelloses vistes sobre el Torrent d’Almadrà. En 07’ arribem a la boca del segon túnel, que tampoc travessem, si no que seguim a la dreta la canaleta. Als 04’ aconseguim l’inici del tercer túnel, que igualment evitem continuant per la canaleta. En 03’, a la nostra esquerra, tindrem la sortida d’aquest túnel. Si seguíssim la canaleta, en pocs minuts arribaríem a la Font des Pi, en el jaç del torrent. Però nosaltres avui, vam seguir pujant dur paral·lels a la canal d’EMAYA. En 06’ travessem un fals coll. I, en altres 12’, al costat d’una abandonada formigonera, aconseguim la boca del quart túnel. I aquesta vegada sí, ho hem de travessar per dins. Sortim del mateix, aqui l’espectacle hivernal és extraordinari, gens que envejar als paratges nòrdics. Donat la quantitat de neu i com l’aigua que hi ha sobre les roques està congelada decidim posar-nos els crampons, per fi els estrenem. Seguim pujant, sempre paral·lels a la canal d’aigua, però amb la seguretat i fermesa que ens donen els crampons.
Si ens fixem a la nostra dreta, a l’altre costat del torrent, veurem el Pas Llis. Als 04’ aconseguirem el cinquè túnel, que també hem de travessar. Ho superem i seguim ascendint fort. En altres 15’ aconseguim un ampli serral, en el qual hi ha trams de canonada totalment coberts per la neu amb un grux de més de 50 cm. Seguim paral·lels a la canal descendint al llit del Torrent d’Almadrà (10’) i ascendint pel seu altre vessant la qual ascendim no per el sender sinó per via directa aprofitant que portem els crampons fins a arribar un sisè túnel i aconseguim un coll (Pas des Forat). Si lo passat era un espectacle immens, lo que es divisa des del coll és brutal donat la gran quantitat de neu. Ens dirigim a l’embassament que está en part congelat, on aprofitem per decidir on anar i menjar alguna cosa.Després de comentar intentem pujar a sa Rateta pel pas des Pi. Per a això ens dirigim al refugi de Cúber i només passar la presa ens sortim del camí direcció al pas, no hem caminat mes de 60/70 m. la neu ens arriba per la cintura, tenint en compte que no s’ha obert camí, la progressió és realment dificil i molt molt lenta. Per això decidim molt al nostre pesar, donar mitja volta i no ascendir a sa Rateta i anar cap a la Font des Noguer.
La carretera està tallada però transitable en una sola direcció ( no han volgut llevar la neu perquè la gent no pugui circular). Agafem la ruta GR-221 que transita al costat de la canonada d’Emaya, fins a arribar al Coll dels Coloms, aquest trajecte es fa realment pesat per la dificultat d’haver de caminar amb neu que en ocasions ens arriba fins al genoll. Travessem el pontet de ciment per endinsar-nos en el alzinar, aqui el paisatge és idíl·lic que parfece tret d’una pel·lícula, tot completament nevat, les alzines i pins coberts de neu amb algunes branques arriben fins al sòl pel pes i el camí gairebé inexistent convertit en un rierol.
És fàcil confondre’s i perdre l’orientació, per la qual cosa hem d’estar constantment atents. Prosseguim direcció al refugi de Tossals enmig d’un espectacle de la naturalesa, gens habitual.
Una vegada en l’emblemàtic refugi de Tossals Verds segueix tancat, després de 12 mesos de reformes i una inversió de 121.400 euros.S’estima que l’alberg situat al costat de l’antic camí d’Alaró a Almallutx reobri les seves portes a principis de 2015 ( es veu que no hi ha intenció d’obrir-lo.
Les obres de reforma han suposat l’ampliació del menjador i la modernització de la cuina, així com la creació de noves habitacions, la qual cosa ha suposat un increment en el nombre de places disponibles, passant de 30 llits a 42. Els treballs també han implicat la reubicació i optimització d’espais en la planta baixa i l’obertura de tres noves habitacions en la planta trepitjo. Destacable també ha estat la construcció d’una habitació adaptada per a persones amb mobilitat reduïda. ens asseiem en la porxada per menjar i descansar uns minuts. En acabar descendim per la carretera asfaltada fins a arribar al lloc on hem aparcat el cotxe al matí.
Una gran ruta hivernal/polar.
