Data: 9.04.2022

Puig de sa Creu (Puig des Migdia) i sa Talaia Freda ( Puig Morei), pels passos de sa Creu, i pas dels Porcs II

Avui ascendirem al Puig des Migdia, actual Puig de sa Creu) 486 m i al Puig Morei o Talaia Freda 564 m, i ho farem pel pas de sa Creu, pas que té certa confusió tant pel seu nom com per la seva ubicació.
Per accedir al puig de sa Creu per la cara N, ho podem fer per dos indrets o passos, no gaire allunyats un de s’altre. Tenim el pass de ses Osques I que està alleventat, i després tenim el pas de sa Creu que ho trobem uns metres de distància a ponent. Ambós surten a sa creu.

Es poden confondre amb el pas de ses Osques, però per jo l’autèntic pas de ses Osques es situa a l’extrem dret mirant cap a la mar, a llevant entre el puig de sa Creu i el puig de ses Varades, poc abans de la cota 489 m, a una l’ampla collada on s’obri sobre un precipici, que disposa d’un punt que serveix per franquejar-el. Es tracta del Pas de Ses Osques i està format per una depressió ràpida del terreny que crea un pas estret i acinglerat en la serra, en el qual és possible progressar amb l’ajut del càrritx, també he vist que algú l’anomena pas de l’Ullastre.
Recordem que per accedir als dos passos, des del es Caló o és Barrancar, comparteixen bona part del mateix «camí», fins a arribar baix el contrafort, cota 440 m, en què per anar al pas de ses Osques I hauríem de pendre a l’esquerra i per anar al pas de sa Creu ho feríem cap a la dreta a prop del penyassagat.
Per tant, i no confondre més aquest pas i el topònim jo el descriuré com a pas de sa Creu. Amb aixó no vull crear sa més mínima polèmica, simplement aclarir i simplificar.

Iniciem la ruta al final del carrer Colom de l‘Urb. de Betlem i comencem a caminar per camí donis Va calar 200 m ( 2/3′) on l’abandonem i agafem un tirany poc definit a Xaloc ( ES) que ben aviat guanya un bon desnivell, o farem pel llom amb el torrent de sa Parada a la nostre esquerra. Als 400 m arribarem a una paret de partió o mur, superam el ressalt i als 45 m arribem a un avenc de boca petita, del qual desconeixem les seves dades. Continuem ascendint fins a arribar a la base d’un espoló que deixam a la nostra dreta per descendir uns metres i situarnos a una zona carritxera que ens permetrà entrar dins una petita torrentera que després passar a rosseguera. El rost es fa feixuc i ens hem de ferrar fort a les carritxeres per anar progressant amb alguna grimpada.

A arribar al final just davall el contrafort, tenim a la nostra esquerra un calladet que dona accés al pas de ses Osques, noltros prenem cap a ponent (W), dreta, per una forta canal que acaba en rampa damunt un replà del penya-segat. La panoràmica és magnífica, un lloc per quedar-se embambats una bona estona. Ja estem al pas de sa Creu o de ses Osques I. Una rampa més i una grimpada al final ens situa al cim del puig des Migdia o de sa Creu de 486 m.

En aquest lloc es troba l’anomenada Creu Austríaca (Österreicher Kreuz). Està feta de metall i és de grans dimensions. Algunes informacions (com la de Serafí Guiscafrè, al seu llibre Històries del Saulonar) indica que el nom tradicional és Puig des Migdia. La col·locació d’aquesta creu fou per recordar a un senderista d’aquesta nacionalitat tristament desaparegut, motiu que fer que el nom mudes imposant-se’l exotopònim.

Després de descansar continuem la ruta cap a llevant (E) per damunt el penya-segat. Als 300 m en una collada i abans de la cota 489 m situem el pas de ses Osques o Osques II. Continuem fins a ascendir a l’elevació més alta d’Artà, el puig Morei o sa Talaia Freda de 564 m. Descendim, sempre el mes a prop del penya-segat, i a arribar a la cota 410 localitzem l’avenc de sa Talaia Freda, del qual desconeixem les seves dades.

Continuem fins a veure una paret de partió, idò no hi hem d’arribar. A la cota 371 haurem de localitzar un punt per on es pot descendir per la cara N del penya-segat, com a referència veurem una fita damunt una gran roca. El descens es fa direcció a ponent ferrat a la paret del penya-segat. Haurem de superar dos ressalts, no és difícil però si amb molta pendent. En definitiva es tracta de davallar per una ampla cornisa descendent de 200 m, fins a arribar a una coma on localitzem una torrentera per la qual davallarem fins a un gran pi solitari. El descens és dur, amb molta pedra i càrritx. Des del pi ja veurem el camí del Barrancar al qual hi hem d’arribar. És d’agrair trepitjar pla. Com volem arribar fins a la font des Barrancar i veure els diferents brolls o fontetes, prenem dreta pel camí i als 300 m arribem a la font que està activa. Si continuàssim el sender arribaríem al pas dels Porcs.

Tornem enrere pel camí del Barrancar fins a enllaçar amb el camí des Caló on continuem cap a llebeig fins arribar a la Urb dels Pescadors on tenim els cotxes.
Avui si feim unes bones i merescudes xandis al primer bar que trobam.

Parc de Llevant

Parc natural de la «Serra de Llevant», situat en el municipi de Artá. L’any 2001 es van declarar 21.507 hectàrees com a zona protegida, de les quals corresponien a zona terrestre 16.232, mes endavant, en el 2004 es va retallar quedant tan sols 1.586 ha. que correspon a les dues finques que es van adquirir, avui públiques «s´Alcaria» i «Albarca», en el mateix any l’ens públic va adquirir la finca de «sa Duaia» de 400 ha. Actualment, el parc consta de 1.986 ha de terreny protegit situades íntegrament en la península de Artá.

516. Pas des Coconar, Puig des Boixos, pas de sa Creu, Cingle des Cairats.

L’excursió la iniciem en la urbanització S’Arxiduc a Valldemossa i ens acompanya’n els nostres amics «Tocats del Bolet» d’Eivissa, que ens acompanyaran uns dies per la Serra. Arribem A Valldemossa des de Palma per la carretera Ma-1110. Abans d’arribar A Valldemossa, a l’altura del quilòmetre 17’200, poc abans d’arribar al poble, vam girar a la dreta per a accedir a aquesta urbanització. Ascendim pel carrer Àustria i a la nostra esquerra veurem una sèrie de xalets, hem d’aparcar en els voltants del que té en la porta una placa amb la inscripció Toscana 18 (antigament la denominació del carrer era Toscana, avui dia Xesc Forteza). A la dreta veurem una barrera metàl·lica (en la columna de l’esquerra hi ha pintada una fletxa vermella) i a l’esquerra de la pista de terra un rètol de fusta (Refugi). És l’inici del Camí des Cairats una de les rutes tradicionals d’ascensió al Teix. El camí planeja i al cap d’uns 3′ arribem a una primera barrera metàl·lica, amb pas a la dreta per una porteta. El camí segueix planejant i als 5′ arribem a un portell sense barrera. Seguim per la pista de terra, sense prendre cap dels camins que apareixen tant a dreta com esquerra, i 1′ després veurem a la nostra esquerra la captació d’aigua Pou Nou Sa Coma II. S’inicia una pujada lleugera i als 3′ arribem a un portell amb barrera metàl·lica i pas canadenc. Seguim de front per la pista i al’ 1 passem per un portell sense barrera. Continuem per la pista amb pujada lleugera i als 3′ veurem a la dreta les restes d’una caseta es la font de na Rupit (461 m), avui en dia la font està totalment abandonada i en estat de ruïna. Antigament l’aigua sa comercialitzava i sa deia que tenia propietats terapèutiques per l’estómac, els ronyons, l’obesitat i un caramull de remeis més. Aquí podeu llegir una curiosa llegenda d’aquest indret.

En aquest punt ( sa font de na Rupit) abandonem la pista per l’esquerra travessant el petit torrent, de seguida s’inicia una forta pujada per zona entre rosseguera i carritxera. Primer la tendència es anar cap a l’esquerra fins a topar-nos amb una paret de partió, per tot seguit girar N (dreta) i seguir pujant i superant el fort desnivell ajudats per les fites i les fletxetes vermelles tant familiars. En algun moment haurem d’utilitzar les mans. Arribats al peu del penya-segat, lloc caractèristic pel seu color vermellós ens enfilarem per un xemeneia plena de carritxeres, que ens situarà per l’esquerra a dat d’un resalt rocós, es tracta del pas des Coconar (621 m) . Per superar-lo ens haurem d’emprar a fons amb les mans i pot ser ajudar a qualcú amb un cordino. Continuem ascendint pel rocam en ziga-zaga fins a arribar al Plà dels Cairats, l’alternança de cingles, no és la part més alta simplement és una zona més planera per la que continuarem direcció NE direcció a un pinar, què abans d’arribar-hi i si ens volem desviar uns metres cap a la dreta sobre el penyasagat podrem veure uns enormes cocons o gors plens d’aigua, una vegada vists tornem enrere pel tirany planer direcció als pins. Seguim ascendint NO per arribar a un tàlveg pel qual seguirem pujant fins a arribar a la part més alta, un gran altiplà amb una solitària alzina. Prosseguim en lleugera pujada per la dreta el que seria la carena fins a arribar al cim del Puig dels Boixos (927 m), un bon lloc per contemplà l’àmplia panoràmica mentre dinem i recuperem forces.

Ens posem en marxa direcció N a la recerca de la cova de s’Aigua, situada enmig del plà de ses S’Aritges i el Puig Gros, utilitzada antigament pels pastors condicionada perquè el remat pugui beure.

Ara potser vengui la part més complicada i embolicada, ja que hem de descendir ( dreta) per dins un alzinar, una zona sense fites i mal d’orientar-se. Arribarem a un rotlle de sitja i una barraca, prosseguim fins a arribar a un magnific cami de ferradura que transita per un espectacular indret, proseguirem uns centenars de metres i travesarem una petita torrentera, voltarem a la dreta i arribarem al pas de sa Creu, una bretxa excavada a la roca. Prosseguim en descens fins a arribar a un aljub ( dreta), just davall de la pista GR 221 i a tan sols uns 50 m del refugi des Cairats arribarem a l’àrea recreativa on hi ha sa Font des Polls (661 m). En aquest punt, a l’esquerra de la pista, arrenca el camí des Caragol (rètol de fusta Serra des Cairats) que hem de prendre. Al principi presenta una pujada mitjana/forta, a 1′ passa a forta i posteriorment molt forta. Als 8’/9′ en una corba a l’esquerra veurem una fita i l’inici d’un camí per la dreta que em de agafar Als 8′ passarem per una sitja i en 4′ més arribarem a un petit espoló amb una fita a la dreta. Aquí deixem el camí i prenem la sendera de la dreta, descendent. Seguint les fites i les marques vermelles, arribem a la part superior del Pas d’en Priam, que no anem. Prosseguim per dins l’alzinar, una zona carbonera de Son Moragues, ara es tracta d’arribar a la part alta i planera, per després iniciar el descens fins a una àmplia pista que ens durà fins al GR 221 per on em passat avui matí, i d’aquí als cotxes i a fer una xocolata amb coca de patata.

Grup de Muntanyisme

Archivos de Etiquetas: Pas de sa Creu

859. Puig de sa Creu i sa Talaia Freda pels passos de sa Creu i dels Porcs II.

Puig de sa Creu (Puig des Migdia) i sa Talaia Freda ( Puig Morei), pels passos de sa Creu, i pas dels Porcs II

516. Pas des Coconar, pas de sa creu, cingle des Cairats

516. Pas des Coconar, Puig des Boixos, pas de sa Creu, Cingle des Cairats.