Data: 24/09/2016
Distancia total recorrida: 8 Km.
Tiempo total empleado: 6 horas.
Altitud máxima: 1.100 m.
Altitud minina: 638 m.
Desnivel positivo: 528 m.
Desnivel Negativo: 665 m.
Circular NO.
494. Morro de son Nebot i pas de son Nebot, i per poc Salt de son Nebot.
L’itinerari comença en la Urbanització de Son Massip, a la qual s’entra per la desviació situada just davant de l’alzina dels Set Cimals (Km 22’8 de la carretera Ma-10 de Lluc a Sóller). En haver entrat a la urbanització, pel carrer principal o seguirem fins a dalt de tot, on just a una corba no gaire lluny veurem el començament del camí, a l’esquerra, en el lloc on hi ha un cartell del Govern Balear donant informació de la finca pública i per on transita el GR-221.
Els primers metres són formigonats per a després donà pas a una magnífica pista, als pocs metres passem per una barrera de fusta que superam pel botador de l’esquerra. A la primera bifurcació giram a la dreta, li segueix un altre i feim el mateix, ja estem al GR-221.
El topònim de ses voltes d’en Galileu fa referència a les corbes que traça el camí empedrat per salvar els 250 metres de desnivell que ascendeix pel costaner de La Mola i al sobrenom de qui ho va construir, Antoni Català conegut amb el malnom d’en «Galileu», que l’any 1692 es va comprometre a reconstruir unes cases de neu a la muntanya de la Mola.
Just a l’inici de les corbes ( ses Voltetes d’en Galileu), a mà dreta podem veure la primera de les Cases de neu, la de Son Macip, (830 m) recentment completament restaurada, considerada una de les més antigues, perquè ja l’any 1619 consta que s’emmagatzemava neu a Son Macip. Aquesta instal·lació per recollir i emmagatzemar neu va ser de les primeres que va deixar de funcionar. Iniciem l’ascens pel camí empedrat amb una forta pendent. A mesura que pugem el bosc desapareix, cosa que ens permet albirar l’impressionant torrent de Pareis, és Clot d’Albarca sota el Puig Roig i Lluc amb el Puig Tomir al fons.
En el pla (1,090 m) trobam la casa de neu d’en Galileu. Aquí prenem NW ( dreta) per un corredor ple de càrritx i ens situem a dalt del rocam on s’albira el Puig Major (1,445 m). Comencem un descens lleuger per un terreny molt fracturat. No ens de confondre i seguir fites que ens durien al Puig de son Nebot (1,025 m.), noltros em d’anar davallant per una gran coma on s’intueix el torrentó que ens interessa per arribar al Salt de son Nebot, el Pixarell.
El temps fins ara es relativament bo, no fa sol però si molta humitat. La predicció meteorològica preveu pluja de 12,30 a 16 h. La nostra intenció es fer el gran salt abans que se complesqui la predicció.
Aquest torrent/Salt es un dels més tècnics de Mallorca, consta d’un primer rápel en diagonal d’uns 12 metres fins a un petita cornisa, petita perquè només hi caben dues persones i ben avingudes. Un altre desplomat d’uns 40 metres, i que obliga a fer un pèndol a l’esquerra, fins a un increïble passamà que porta a una altra cornisa, una mica me ampla on hi caben cinc o sis persones. I encara resten dos rapels més, d’uns 50 metres cadascun.
Arribem a la capçalera del gran Salt un poc abans de les 12 h., el temps segueix tapat però no pareix que plourà. Preparem els armetjos, muntem la corda per fer el primer salt d’12 m, ens organitzem el torn de davallada i quan en Pep, que va de primer, es dicideix a donar la primera passa del descens, es posa a ploure. Batuarredeu sa predicció s’ha cumplit exactament a les 12,30 h., dóna una passa enrere i sa treu sa corda del stop. Mentres posam la vista al cel per veure si el ruixat es passatger, el Puig Major desapareix entre la boira. Dos trons i un llamp ens convenç a desistir del descens.
Repleguem cordes i material davall una bona tormenta i decidim que fer. Com volem aprofitar el dissabte ( com sempre) i sense sortir de la temàtica de son Nebot, canviem el Salt per fer l’excursió fins al Morro de son Nebot i davallar pel pas de son Nebot. Dit i fet.
Remuntem uns metres el torrent per sortir NE ( esquerra) i comencem a caminar, sense allunyar-nos massa dels penya-segats de son Nebot, passem per un tram planer on trobem abundant candilera (Phlomis italica) El nom popular és estepa blenera .
Aquest arbust endèmic de Mallorca i Menorca creix en praderes i vessants de muntanya, de vegades en llocs escarpats, preferentment en zones assolellades i amb sòls nitrificats, per la qual cosa sovint la hi associa a la presència de pastures. El nom científic de la candIlera, Phlomis, prové del grec, phlox, que significa «flama», al·ludint a l’ús que tenien les seves fulles com a metxes dels llums d’oli.
Seguim caminant per dirigir-nos a la part mes alta on hi ha un grupet d’alzines, ara em de superar en descens un escaló rocós en tendència cap a l’esquerra, per tornar a pujar en direcció a un segon grupet d’alzines. Aquí ja es pot veure el braç que forma el Morro de son Nebot, però encara ens falta una mica per arribar-hi.
Arribats a aquest segon revolt d’alzines, ens hem de fitxar bé perquè una mica amagat i uns metreS mes avall hi ha el pas de son Nebot, es tracta d’un mur de pedra amb unes estaques de fusta que devien aguantar una reixa. Ho hem de desgrimpar i millor per la dreta, perquè maldament pareixi més fàcil per l’esquerra, resulta que té una gran roca que es mou i pot resultar molt perillosa. Ara iniciem una forta davallada per una cornisa de roca i càrritx en ziga.zaga fins a un coll. Aquí agafem E ( esquerra) i per caminem per damunt el Morro fins a l’extrem. Les vistes sobre els penya-segat de son Nebot son espectaculars, també podem veure tot el conjunt del Puig Major, Puig de ses Vinyes, i la part de l’embassament del Gorg Blau completament eixut. Tornem enrere fins el coll, per on iniciem una forta baixa per dins l’alzinar direcció NE.
Arribarem a una gran sitja d’un color verd intens i rodejat de falgueres seques, si és que aquest estiu ha estat criminal, ha assecat l’embassament i ses falgueres.
A pocs metres podem veure un camí que transcorre paral·lel a una pared que separa uns camps de conreu, prosseguim N ( dreta), per aquest camí, passarem per una sitja i uns arbres caiguts, el camí gira esquerra en lleuger descens i ho fà unes quantes vegades. Arribarem a una canonada d’aigua, que ve de la font de la Senyora, ja estem a prop de la carretera Ma-10 a on em d’arribar-hi, i d’aquí als cotxes.
Ens haureu adonat que fa temps no dic res de la pluja, i és que durant tot el descens no ha plogut gens, però només toca l’asfalt i arribam al cotxe que em deixat a Son Massip, ha caigut tal ruixat que em quedat xops. També en aviem deixat un altre a Escorca, però na Neus s’ha oblidat ses claus en el cotxe d’anada i que aviem deixat a Son Massip, així que em agut de fer els 2 Km per l’asfalt.
Avui la xandi es petita i el bocata ens ho menjam al Bar del Coll de sa Batalla, amb una gerrreta de ví.
