Archivos de Etiquetas: Pas d’en Bartomeu

559. Binibona – ses Figueroles – pas d’en Bartomeu – Coll de sa Bataia – GR 222 – Caimari – Binibona

Publicada en de

Data: 2-12-2017
Circular: Sí
Altitud máxima: 652 m
Altitud mínima; 147 m.
Recorregut: 18,100 Km
Binibona-Ses Figueroles: 1,15 horas
Ses Figueroles-Coll de Sa Batalla: de 1,45 horas
Coll de sa Bataia – Caimari: 1,22 h
Caimari – Binibona: 20’

 559. Torre de sa Mola de TuentBinibona – Ses Figueroles – Pas d’en Bartomeu – Coll de sa Bataia –

Avui no hem pogut fer la ruta que ens havíem marcat, perquè a causa de la nevada han tancat la carretera que puja a LLuc, per tant em aplicat el plan «B» per fer una circular des de Binibona.ses Figueroles.Coll de sa Bataia, GR222, Caimari per acabar novament a Binibona.

Ens situem a la plaça Major de Binibona, hem de saber que no sempre ha estat tant «bona»; en el segle XIII apareix documentada amb el nom de Bilamala o Binimala, topònim d’origen àrab.

Iniciarem la marxa des del mateix nucli de Binibona pel camí de sa Coma. Allà on acaba el tram asfaltat, a 200 m trobarem a la dreta una fita que ens indica l’inici d’un tirany que ens durà a travessar el torrent del Guix o de Comafreda i, a pocs metres, el dels Picarols, abans que ambdós s’ajuntin per formar el torrent de Sant Miquel. Deixam enrere els torrents i accedim a través d’un portell a la pista forestal del Castell.

Girarem a l’esquerra i seguirem la pista de terra que, paral·lela al torrent, transcorre per dins el bosc espès d’alzines i pins. Hi trobarem nombroses sitges i fins a tres forns de calç en un tram ben curt. Si miram dins el torrent, observarem algunes de les represes construïdes per afavorir les filtracions d’aigua de les torrentades cap al subsòl.

A poc a poc, la pista s’allunya del torrent i s’endinsa xaragall amunt cap a sa Coma Llarga. Aviat, trobarem a l’esquerra una fita que ens indica l’inici del camí de ferradura empedrat que ascendeix lentament per la costa d’en Barral i des d’on es tenen unes impressionants vistes de l’encaixat del torrent dels Picarols. El camí ens durà fàcilment a ses Figueroles sense cap tipus de desviació o ni tan sols possibilitat de pèrdua.

L’oscil·lació altitudinal va des de 198 m de l’encaixonat del torrent des Guix, passant pel Puig des Castellot (692 m), fins als 752 m del Puig de Ses Covasses.

Les referències més antigues de la finca de Ses Figueroles es remunten al 1291 quan s’esmenta el rafal Figueroles en una venda. L’any 1370, entre les partions d’Alcanella ja hi havia les Figueroles. El 1456 s’estableixen dues peces de terra dites les Figueroles, i pocs anys després s’esmenta la muntanya anomenada les Figueroles. Les terres que avui coneixem amb aquest nom passaren a ser propietat de la família Amer de Can Catxo. Amb alguna interrupció, la família Amer conservà la finca fins que al 1997 fou venuda al Govern Balear. L’Institut Balear de la Natura (Ibanat) s’encarrega de gestionar la finca pública ses Figueroles, situada dins el Paratge Natural de la Serra de Tramuntana, que havia estat oblidada i en desús. La propietat, de 272,58 hectàrees, està ubicada majoritàriament al municipi de Selva.

La Conselleria de Medi Ambient va adquirir la finca el 25 d’abril de 1997 per aplicar-hi el Pla de Recuperació del Ferreret, arran del LIFE Natura de la Comissió Europea. Es varen substituir les teulades de la finca i es varen introduir ferrerets en un afluent del torrent des Picarols que passa per ses Figueroles i en un parell d’aljubs, on de vegades viuen de manera natural.

Els elements més significatius són els següents:

• Jaciment arqueològic del Puig del Castellot.
• Cases de Ses Figueroles (s.XIV) Casa de possessió de muntanya, de dues plantes, en forma de lletra «L», emplaçada estratègicament al fons de la vall de Ses Figueroles i envoltada de camps marjats. Amb una superfície construïda de 150m2 , el bloc principal, destinat a habitatge rústic, presenta una sèrie de construccions annexes que feien les funcions de portassa, porqueres, sestadors, forn i aljub, tot envoltat per una clastra empedrada
• Caseta de Sa Rota.Situada entre el Coll de Sa Rota i les marjades d’aquest mateix nom. Caseta de roter, en estat de runa. Sense teulada i amb nombrosos esbaldrecs interiors, en destaquen els seus murs exteriors i contraforts.
• Font de Sa Rota, Font de Sa Mata i Pou de sa Font de Sa Mata
• Porxo de l’Aladernar. Caseta de roter, en estat de runa, al vessant SE de la Penya de l’Aladernar.
• Torrent encaixat dels Picarols
• A la finca també hi podem trobar l’avenc dels Perduts a 650 m i la cova dels Coloms a 350 m d’altitud,
• Casa de neu de can Canxo o de Ses Figueroles (1723) a 600 m, molt a prop del coll de sa Rota. Es tracta de l’única casa de neu que es conserva a la comarca del Raiguer, juntament amb les restes del puig des Suro (Mancor). La primera documentació que ens parla d’aquesta casa de neu data del 1713. Pocs anys després el propietari esmentava que era lloc massa calorós per posar-hi neu i que les instal·lacions es trobaven deteriorades. Per tot això podríem concloure que la casa de neu de ses Figueroles fou aixecada al segle XVII i que la seva vida activa fou relativament curta. Les seves característiques son; forma un dipòsit de planta rectangular amb els caires arrodonits. Les seves mides són 14 x 5’5 metres i la fondària arriba als 5 metres i mig. Les parets interiors són de pedra sense cap tipus d’argamassa i s’observen dos esbaldrecs a la part de tramuntana. Per altra part, la vegetació ha envaït tota la contrada. Malauradament la casa de neu es troba en un estat que es pot qualificar de molt dolent.

Després de berenar a ses cases, iniciem sa marxa pel tirany que surt NW ( dreta), per on passarem per sa Font de sa Mata – es Pouet – ses Voltetes d’en Monget – sa Rota – sa Rota d’Alt – es Pi des Vent ses Covasses – es Pas d’en Bartomeu – per descendir fins al Coll de sa Bataia.

Després de dinar, iniciem novament la marxa per camí Vell de LLuc ( GR 222) fins a Caimari on girem ( esquerra) pel carrer de l’Horitzó fina agafar el camí asfalta de Binibona que en 2 Km ens durà a la plaça major de Binibona on tenim els cotxes. I aquí donem per finalitzada l’excursió d’avui.

veure fotosyoutube75

435. Serra des Pas d’en Bisquerra, pel pas des pi de ses Bragues.

Publicada en de

pas den bisquerra

 

Data: 18-5-2015

Tipo: Circular

Temps incluid aturades: 8 h.

Recorregut: 8’80 Km.

 

icono empleo manos

 

 

 

 

Pas de ses Figueroles . Serra des Pas d’en Bisquerra – Sa Capella Blava –  Pas d’en Bisquerra

Tot i que la finca de ses Figueroles fos incorporada al patrimoni públic el 1997, es troba immersa en un procés de decadència des de fa decennis.

La meitat dels doblers amb què foren comprades ses Figueroles foren aportats per la Unió Europea, a través del projecte Life, que havia de garantir la supervivència del ferreret a la serra de Tramuntana. De fet, fins avui, les úniques millores que s’han fet a la finca han estat vinculades a la conservació de l’amfibi autòcton. S’hi construïren una sèrie de safareigs per garantir-ne la seva supervivència. A banda d’això, també es féu de bell nou el capell de les cases. Si no hagués estat per aquelles obres, ara ben segur que estarien esbucades.

La situació de ses Figueroles és força particular. A la finca, enclavada enmig d’un comellar, només s’hi pot accedir per camins de bístia. Això fa que qualsevol obra que s’hi dugui a terme tingui un cost molt elevat. A la vegada, però, aquesta dificultat d’accés la resguarda de la massificació de visitants que es donen en altres finques públiques on hi arriben els cotxes. Es pot arribar a ses Figueroles per la part de Binibona, a través del Castell; des del coll de la Bataia, passant per dins el Guix; o bé per la part de Binifaldó, ja dins Escorca, passant per dins Aucanella.

El recorregut ho iniciem en el Coll de Sa Batalla. Travessem la barrera situada a la dreta del restaurant i seguim el camí en direcció E. Ascendim amb pendent mig i al cap de’/4 5’ arribem a un replà on vam iniciar un planeig i al cap de’ 1 arribem a un encreuament (fita). Hem de seguir a l’esquerra, iniciant-se una pujada lleugera/mitjana a través de la pineda. Als 3’ el camí planeja i 2’ després la pujada és lleugera/mitjana, ja a través d’un encinar. En 1’ arribem a un coll de tords, planejant i després amb pujada lleugera. Trobem alguna fita, i als 2’ s’inicia una senda, que passa al costat d’una paret rocosa (dreta), ascendint amb pendent mig i posteriorment forta/mitjana, arribant en 2’ a un portell. Hem arribat al Pas d’en Bartomeu.

A partir d’aquest punt la senda queda desdibuixada; hem d’avançar seguint les fites i alguna fletxa vermella, sobre un terreny rocós. Planejam i als 2’ iniciem una baixada mitja/lleugera, veurem nombroses fites, punts vermells i verds i fletxes. Als 5‘ arribem a una paret seca amb una fita (esquerra) i una fletxa vermella (dreta), i a el ½’ veurem en el sòl, a la dreta, una roca amb una fletxa vermella i el tex «CAST» que puja al Puig des Castellot, però noltros avui no hi anem. Seguim la senda amb baixada lleugera/mitjana. Als 4’/5’ arribem a un portell (fletxa verda a l’esquerra i punts verd/vermell a la dreta), ho travessem i seguim descendint posa pendent mitjana/forta. Als 5’ arribarem a les ruïnes de Sa Trencada (esquerra) i 2’/3’ després veurem un petit aljub quadrat. Seguim descendint pel vessant esquerre del comellar per un camí en zig-zag i pendent mig, trobant nombroses fites i punts verds. Als 8’/9’ travessem un torrentet i vam continuar pel vessant dret amb pendent mig, arribant en uns5’/6’ a la Font de sa Mata (dreta). A partir d’aquest punt el pendent se suavitza i planejant vam arribar en 4’ a les cases de Ses Figueroles.

Es important que així com anem devallant cap a ses cases de ses Figueroles, alcem la vista a la serra des pas d’en Bisquerra per veure per on pujarem. A la part Sud  (dreta de la serra) podrem veure unes grans baumes de color marró que en han de servir de guia perque a elles ens em de dirigir, i després tot el recorregut per devall dels penya-segats fins arribar al pas de ses Figueroles.

Des de Ses Figueroles avançarem amb direcció Est, amb baixada lleugera, travessarem uns camps de cultiu abandonats i arribarem als 2’ al Torrent dels Picarols. Enfront de nosaltres veurem un portell (fita (dreta) i fletxa blava (esquerra), vam creuar el torrent i vam passar per ell, seguim el cami (dreta) que du a Binibona i al 15 m. ascendim pel vessant amb direcció Est, amb pendent fort/molt fort; cap a una rosseguera a la qual arribem en 5’/6’, la travessem i de nou les fite ens dirigeixen, amb pendent fort/molt fort, cap a un petit replà al costat de la paret rocosa, , al que arribem uns 4’/5’. En la paret rocosa que constituïx el vessant nord del la Serra del Pas d’en Bisquerra, veurem a la nostra dreta dues petites coves. Ascendirem amb pendent fort/molt fort cap a la paret rocosa, arribant en 2’. Progressem per la seva base, seguint cap a l’esquerra, amb pendent fort/mitjana. Als 2’ travessem una petita rosseguera i vam seguir amb direcció NE al sempre al costat dels penya-segats, dirigint-nos cap a l’esquerda que queda a la dreta d’un espoló. En uns 6’ arribem als voltants de l’esquerda situada al costat del espoló; hem d’ascendir grimpant abans d’arribar a l’esquerda i en 2’, arribarem al pas de ses Figueroles i a la cresta de la Serra del Pas d’en Bisquerra.

Una vegada en la cresta, hem de seguir amb direcció NE, buscant la cresta de la serra (travessem una superfície càrstica que ens obliga a caminar sortejant les esquerdes). El pendent, generalment ascendent, realitzant fins i tot alguna petita grimpada. Aproximadament als 53’/55’ d’haver arribat a la cresta arribarem al cim de Sa Capella Blava de 682 m.. Haurem passat per cims secundaris i en el cim veurem una gran fita que reconstruim.

Des del cim de Sa Capella Blava ens dirigim cap al Pas d’en Bisquerra. Hem de seguir avançant, sense allunyar-nos molt de la vora de la cresta, en la mateixa direcció (NE) que teníem, fins a arribar a una paret seca que ens indicarà l’inici superior del pas. Als 2’ d’abandonar el cim arribem a un encinar; dintre del encinar els pendents són lleugeres i mitjanes, tant d’ascens com de descens, arribant en uns 15’/17’ al Pas d’en Bisquerra. Si ens em allunyat molt de la cresta, a l’arribar a la paret seca hem d’anar cap a l’esquerra fins a arribar al pas. El descens per la xemeneia o canal no és difícil, però convé prendre precaucions cas que estigui la roca banyada. Està equipat amb un cable d’acer gruixut.Aquest pas pren el nom d’en Tomeu Bisquerra, «un pastoret que va conduir una teringa de contrabandistes a través d’una escletxa per evitar el control de la Guàrdia Civil que els esperava en allò que havia de ser la seva primera ruta. […] Les rutes del contraban a la Serra de Tramuntana implicaven habitualment el remuntar torrents, transitar per penya-segats o grimpar entre roques, sempre per paratges de molt difícil trànsit». (Salamanca, 2009).

Una vegada superat el pas, descendim pel encinar, seguint les fites (NW),amb pendent fort/molt fort. Al cap d’uns 8’ arribem a un camí, vam prendre a l’esquerra (W), amb pendent mitjana/lleugera (fites), fins a arribar enfront de les cases de Alcanelleta (dreta). Hauran transcorregut uns 5’. Ens acostem fins a les cases i a la nostra esquerra (S), veurem una barrera metàl·lica amb filat en la seva part superior, però permetent el pas cas d’estar tancada. Una vegada superada la barrera i un botador de fusta, vam seguir un camí amb direcció W, veurem tres grans alzines,  i el Torrent des Picarols a la dreta, l’alzina de ses Truges d’Alcanelleta, arbre monumental. Està inclós al catàleg d’arbres protegits de la Comunitat Autònoma. Està catalogada com l’alzina amb la soca més buida. Al seu interior hi caben dues o tres persones. Diuen que s’anomena de ses Truges pel fet que alguns d’aquests animals parien al seu interior. Amb un perímetre de la soca de 5,65 m, és el patriarca de les alzines mallorquines. El camí ens conduïx en 1’, amb pendent mig, als camps de cultiu (dreta) de Alcanella; avancem amb direcció SW que ens separa d’aquests camps, amb pendent lleugera, trobant. Als 10/11‘ de transitar pel pinar, vam saltar dues parets seques amb reixeta i vam avançar per una senda, envaïda per càrritx en nombrosos trams, ajudant-nos en l’orientació algunes fites. El descens planetja al principi i posteriorment pendent lleugera i, als 11’/12’ veurem una paret seca baixa a la nostra dreta. La baixada continua sent lleugera, lleugera/mitjana, trobant algunes fites que ens confirmen que avancem en direcció correcta, i en uns 5’/6’ arribarem al portell situat al costat del Torrent dels Picarols on aquest matí hem iniciat l’ascens cap a la base de la paret rocosa del vessant nord-oest de la Serra des Pas d’en Bisquerra.

A partir d’aquest punt hem de recórrer en sentit invers l’itinerari del matí fins al Coll de sa Batalla on ens esperen unes chandis gelades al bar Coll de sa Bataia. –

flickr75youtube

407. Puig es Castellot i vall d’Alcanella, Moleta de Binifaldó.

Publicada en de

cim-Puig-des-CastellotData: 15-11-2014

Altitud màxima: 680 m.

Desnivell acumulat de pujada: 566 m,.

Desnivell acumulat de baixada: 657 m.

Dificultat: Fàcil

Temps: 6’40 h.

Senderisme: Puig es Castellot, Vall d’Alcanella, Moleta de Binifaldó

Torre de sa Mola de Tuent

PUIG  ES CASTELLOT I LA VALL D’ALCANELLA.-

Iniciem la ruta d’avui en el meteix coll de sa Batalla, però aurem deixat els cotxes a la urb. Es Guix, per no ocupar l’aparcament destinat al restaurante del Coll de sa Bataia. Bé idó comencem pel cami que hi ha a la dreta del mateix restaurant par endinsarnos a la finca pública de ses Figueroles.

El camí transcorre per una pista de fácil transitar i a los 6/7′ arribarem a una bifurcació a la que tenim que escollir el camí de l’esquerra molt definit i de fácil pujada, als 10/15′ arribarem al Pas d’en Bartomeu es trata de un portell obert a una pared seca, que separa els municipis d’ Escorca i Seva.

Seguim les fites que ens indican la direcció a seguir per un caminoi de baixada per un terreny incomoda i molt carstic. Als 4/5′ on comenza la vegetació mes espesa de pins, mates i estepes llimonenques, a la dreta ( veure fita) comenza la pujada al Puig es Castellot de 680 m. ens trobem enmig del Puig de ses Covasses de 753 m.( esquerra) i el Puig des Castellot( dreta ).

L’ascens al puig des Castellot es fà mes dur però ens veim recompensats per les maravelloses vistes panoràmiques del Puig de Massanella, Puig Caragoler des Guix, sa serra de s’Esquerdar i altres. La pujada la feim en direcció esquerra per voltejar el macis fins arriba a una canal que em de superar amb l’ajuda del càrritx sense cap dificultat, una vegada superada girarem cap a la dreta i en ½’ arribem a una esplanada que es el cim, coronat per una creu metàlica, una placa i les restes d’un betlem.

Per devallar desfeim el camí de pujada, fins arribar al camí de ses Figueroles i una vegada en ell proseguirem la devallada ara ja per un terreny molt més còmode. Arribarem al Coll de sa Rota, on si ens volem desviar podem visitar ses cases de Neu de ses Figueroles, noltros no ho feim. Seguim enmig de la mola del Puig des Castellot i el Puig de ses Covasses. Proseguim i aviat arribem a les cases de sa Rota (esquerra)en ruïna total. El camí es quasí plà només en un lleuger desnivell lo que ens facilita el recorregut, i al poc entrem en una zona ombrívola i humida on trobem, a la dreta, la font de la Mata, presenta un petit pou a uns 20 metres de distància i a uns 100 metres de les cases al mateix camí del Comellar, que adopta la forma de cocó envoltat de pedres, amb un petit brocal de planta circular, sense brollador ni mina, semblant a un ullal que brolla de terra, que s‟han adaptat per abeurar el bestiar. La font és difícil de trobar per estar totalment coberta de vegetació. Es tracta d‟una petita mina gratada al coster de la muntanya, l‟entrada de la qual és a un mur de pedra pel qual es pot descendir fins l‟aigua.

El pou és de pedra i és possible que rebi aigua d’alguna altra filtració interior. Encara que en la nostra visita el pou estava sec, tenim referències que gran part de l’any té aigua.

Proseguim i als pocs minuts arribem a la segona font, sa font de sa Rota, Es localitza a la part alta de l‟àrea marjada, l‟antiga rota de cultius, i molt a prop de la casa de la Rota d’Alt, al bell mig de del comellar de Ses Figueroles. Està condicionada amb la construcció d‟un safareig, on s‟emmagatzema l’aigua per a la reproducció en captivitat de ferrerets. . El seu estat es d’abandó.

Als pocs minuts arriben a les cases de ses Figueroles, avui en molt mal estat, encara que estàn en proccés de rehabilitació des de fà massa anys.

Ses Figueroles fou adquirida per la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears el dia 25 d‟abril de 1997. La motivació d‟aquesta adquisició es remunta a uns anys abans, quan en data de 31 de desembre de 1993 la Conselleria d‟Agricultura i Pesca va subscriure amb la Comissió Europea el contracte LIFE Nat B4/3200/93/768 per a l‟aplicació del Pla de Recuperació del ferreret (Alytes muletensis). Aquest contracte preveia l‟adquisició de terrenys per dedicar-los a la conservació d‟aquesta espècie i dels ecosistemes dels quals en forma part.

La finca pública no disposa d‟accés rodat. Els dos accessos principals són: el camí de la finca privada del Guix a Ses Figueroles, des del Coll de Sa Batalla, a la carretera Ma-10, i pel camí de la finca privada del Castell, ruta tradicional que comunicava les finques de Ses Figueroles, Alcanella i Alcanelleta amb el nucli de població de Binibona, al terme de Selva. També, a peu s‟hi pot arribar des d‟Alcanella pel camí, enllaçant amb les finques públiques de Menut, Binifaldó i Míner Gran.

Si bé molt abans, a les darreries de l‟any 1992, la Conselleria de Medi Ambient ja havia elaborat un projecte d‟adquisició d‟una propietat, la finca privada anomenada Alcanella, per a la seva declaració d‟utilitat pública i destinació a reserva natural, la qual estava a la venta per 60 milions de pessetes. Aquest informe constava d‟una justificació l‟adquisició, emparant-se en la idoneïtat de la propietat per a la creació d‟una reserva natural per a la protecció del ferreret, amfibi endèmic de Mallorca present a la finca d‟Alcanella i objecte d‟un Pla de Recuperació i que segons la Directiva d‟Hàbitats necessita de la declaració de zones especials per a la seva conservació.
La finca pública, forma part de la proposta de Lloc d‟Interès Comunitari (LIC) sota l‟epígraf “Cimals de la Serra”, per formar part de la Xarxa Europea Natura 2000 i en funció de la Directiva d‟hàbitats 92/43/CEE. En aquest sentit és declarada també Zona Especial de Protecció de les Aus (ZEPA), per Acord del Consell de Govern.

Després de visitar la zona de les cases, seguim per la dreta de la torrentera creuem el jaç del torrent dels Picarols i franquegem un portell. Pugem uns metres en direcció sud (dreta) i arribem a una cruïlla important . A la dreta, segons el sentit de la marxa, ens duria a Binibona i a l’esquerra, per on seguim, ens du a Alcanella.

El nostre camí, amb alguns trams empedrat, puja en direcció NE entre el torrent dels Picarols, a l’esquerra, i el vessant de la Capella Blava, a la dreta.

Arribarem als camps de conreu d’Alcanella. Seguim per l’esquerra i uns 10′ i abans d’arribar a les cases d’Alcanella (dreta), el camí gira a l’esquerra, en aquest punt presenta un poc de confusió ja que han instal.lat unes reixes que pareix que impadeixen el pas, però que superarem per damunt una paret seca de la dreta, seguim el cami fitat i arribem a una pista, que seguirem fins arribar a una gran alzina on aprofitem per dinar i pendre un cafetet que ens ha fet en Sión.

Proseguim pel tirany de la dreta ( veure fita), no per la pista. Seguint les fites i les fletxetes de pintura vermella, enllacem amb la pista ample que baixa del Coll des Pedregaret. Aquest tram transcorre per damunt roques i sense camí definit. En alguns moments presenta una forta pujada.

Ara aquesta pista s’enfila fins assolir un coll de tords i un portell, des d’aquí segueix recta fins al coll Pelat.
Continuem amb davallada i sense cap dificultat pel camí del GR 221 que ens du a la carretera i d’aquí als cotxes i a fer les chandis reglamentaries

flickr75wikiloc75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina