Hora Inicio: 10:27
Hora Fin: 18:15 29
Distancia recorrida: 9,2 km
Velocidad media: 1,17 km/h
Altura Mínima: 20 m
Altura Máxima: 539 m
Velocidad Ascenso: 195,3 m/h
Velocidad Descenso: -162,7 m/h
Ganancia Altitud: 685 m
Pérdida Altitud: -699 m
Tiempo Ascenso: 03:30
Tiempo Descenso: 04:17
Tipo Ruta: Circular
Data: 14.12.2019
Puig de Cornavaques pel torrent de ses Rotes Velles, i cova Damunt Corral Paquer.
Iniciem la ruta d’avui a la cala de Sant Vicenç, aparcant el cotxe vora el número 14 de l’Avinguda del Cavall Bernat, a la dreta s’inicien unes escales, que en pocs minuts ens situen al camí ( carrer Ruiz de Alda), continuem dreta i ben aviat arribem a les barreres que donen accés al camí dels presos, on trobem un monument que aixecà l’Ajuntament de Pollença l’any 2005, en record dels presoners del camp de concentració. La placa resa: «A la memòria dels presos republicans que, per mantenir-se fidels a la democràcia i a la llibertat, foren obligats —entre 1937 i 1940— a obrir camins com aquest».
Just darrere la barrera trobem un caçador, amb cans, que es prepara per inicià la seva activitat. Fem una xarradeta per saber on anirà ell i noltros i no trobar-nos. Així que hem de fer uns canvis a l’itinerari. Continuem pels camí dels Presos fins arribar a un pontet que travessa el torrent de les Rotes Velles, amb una pica a l’esquerra. Aquest és el punt pel qual ens de desviar i iniciar la remuntada pel tàlveg mateix del torrent.
Només començar ens trobem en petits gorgs plens d’aigua. Així com anem avançant anem fent alguna grimpada. Continuarem fins a arribar a una zona on el tàlveg està completament envaït de mates molt espesses, el que ens obliga a sortir per la dreta i salvà aquest centenar de metres.
Després ens tornam a ficar dins el torrent que ja no abandonarem fins a arribar a la seva capçalera a la zona del Pla de la Mata.
Mentrestant anirem gaudint d’aquest impressionant indret, tant per les penyes que l’envolten com per la mirada retrospectiva sobre la cala i les badies, sense oblidar l’impressionant serra des Cavall Bernat.
Abans de sortir a la part oberta, veurem a la nostra dreta, damunt unes penyes, una creu de pedra, la qual situa el lloc on ocorregué un fatal accident. «La creu és en memòria de l’amo de Sant Vicenç i la hi va posar n’Andreu March, el seu fill. Part damunt aquest indret hi ha el Pla de la Mata, una esplanada on hi pasturaven els porcs de Sant Vicenç. Un dia que l’Amo venia de veure la guarda de porcs, baixava confiat per la torrentera amb tanta mala sort que va caure de mala manera, morint a l’acte. La informació és de Pere Serra, qui va està molts d’anys a Can Martorellet. Info d’en Joan Riera-Aires de la Serra Mallorquina»
Continuem perquè encara ens queda un bon tram de pujada amb les grimpades més «verticals».
En arribar al Pla de la Mata, ja podem veure ses fites que indiquen el tirany que ve de ses Coves Blanques amb direcció a la serra de Cornavaques. Després de berenar, continuem SW ( esquerra )
Deixem a la dreta el pas dels Pescadors. Aquest tram del recorregut és de gran bellesa, sobre cala Castell, el Rellar, Castell del Rei, punta Topina i la Galera.
Continuem pel tirany ben definit i amb fites, fins a assolir el cim del Puig de Cornavaques de 546 m. Les fortes ratxes de vent no ens deixa’n gaudir massa temps i ens obliga a iniciar el descens direcció S/SE, des d’aquí necessitarem força intuïció muntanyera, amen del gps. Hem de segui la mateixa direcció com si volguéssim anar a sa cova de Cornavaques, no gaira lluny.
Bé, idò, iniciem el descens entre carritxeres anant a cercar la depressió que forma una torrentera on a la seva part esquerra i a l’altitud de 397 m veurem una gran mata vora un rocam, idò la cova que cerquem està dins la mata.
Hi ha dues coves, una la cova Redoma , rep el nom per un atuell de petit proporció que es va trobar, d’escasses dimensions, tan sols fa 10x5x2 m i plena de cagarrufes, el que ens resta importància espeleològica. Però, en canvi, l’altre, la cova Damunt Corral Paquer, situada a tans sols dos metres de l’altre, si té importància, tant pel seu recorregut com per la quantitat de espeleotemes. Les seves dimensions són; 60 m de llarg, 200 m de recorregut, 12 m de desnivell ben definits. El primer tram o part inferior és de fàcil recorregut, fins a arribar a una gatera de no més de 40 cm per la qual hem de passar per accedir a l’altre sector, on trobem el màxim desnivell, pel que en farà falta una corda de 20 m que ens ajudarà a l’hora de remuntar des de la cota més baixa de la cavitat.
Una vegada que hem gaudit de la cova, toca tornar. Iniciem un lleuger ascens direcció N per dins la mateixa torrentera fins a situar-nos al pla i des d’on enllacem am el tirany que hem passat abans.
Seguirem pel tirany, en dur 1,900 n des de la cova arribem a un coll, on girarem E, deixant el puig de la Mola, 474 m a la nostra esquerra. Aprofitem i assolim la cota 453 m, per després iniciar un fort descens direcció NE, veurem fites. Es tracta de crestejar i anar paralels al torrent de les Rotes Velles que tenim abaixo nostre a l’esquerra.
En arribar a la cota 225 m veurem un pas encletxat donant accés al torrent. Noltros continuem per la cresta de la serra de Sant Vicenç, direcció a la barrera del camí dels Presos que ja es pot veure enmig dels pins.
Arribat a la barrera, continuem per la pista de la dreta ( noltros el matí havíem vingut per la de l’esquerra). Un agradable camí entre pins i sobretot un d’enorme envergadura amb uns brancals gegantins. Hem d’estar atents perquè en arribar a una corba de 90º veurem un portell amb una barrera oberta, just a l’altre costat una caseta-aljub i també al seu costat una escala de pedra que baixa a una torrentera que acaba amb la boca de la cova de les Rodes o de la Palla ( !!atenció !! cova amb anhidrid carbònic – CO2)
Ens tornem a posar el casc i frontal i entrem a la cova arribant a la sala on és trobem els pous que donen accés al sector inferior. No hi accedim perquè aquesta cova forma part del conjunt de cavitats amb anhídric carbonic,( CO₂), què dependent de l’epoca de l’any pot ser elevat i perillós. Sortim de la cova en pocs metres arribem a l’avinguda del Cavall Bernat.
El final apoteosic amb xandis, cafetets, tartes, cocarrois, pastissos…..
