Doblevuit | Tags: Puig de n’Escuder

763. Puigs de n’Escuder i dets Albellons

Publicada en 23 de noviembre de 2020 de Xisco

Hora Inicio: 9:24 21 nov. 2020
Hora Fin: 15:51 21 nov. 2020
Distancia recorrida: 6,3 km
Altura Mínima: 136 m
Altura Máxima: 581 m
Ganancia Altitud: 911 m
Pérdida Altitud: -890 m
Tiempo Ascenso: 04:19
Tiempo Descenso: 02:07
Circular: Si

Data: 21.11.2020

Puig de n’Escuder pel pas dels Caçadors, i Puig dets Albellons

Iniciem la ruta d’avui a Caimari, a l’aparcament de darrere l’església. Travàssem la Plaça Major, agafem el carrer de ses Tavernes i girem esquerra pel carrer de l’Horitzó fins a enllaçar amb la Ma-2130 i caminem per l’asfalt en lleugera pujada i als 200 m agafem ( esquerra) el camí dels Horts que s’endinsa dins el comellar de l’Homo, situat paral·lel a la carretera. En arribar a la primera corba trobarem ( dreta) un botador de fusta que utilitzarem per situar-nos dins la finca. Continuarem per la vorera del torrent de sa Cometa Negra que tenim a la nostra esquerra, ho farem durant uns poc metres fins a arribar a un portell que ens permet traspassar el tàlveg. No fa molts de mesos hi havia un pontet de fusta, però ja no queda rastre d’ell.

Quedam a unes marjades que anirem superant per la dreta, fins a arribar al murallo on girarem esquerra, unes petites estaques de fusta pintades assenyalen el camí a seguir, fins a trobar el pas dels Caçadors, fàcil de veure per l’empedrat i perquè actualment té un corda. Es tracta d’un antic pas, que encara conserva piquetes i claus.

Ara toca anar avançant, direcció NW lentament i superar el fort desnivell de 326 m amb l’ajuda de les mans, fins quasi arribar a dalt, on coronem el cim del Puig de n’Escuder de 574 m.

El Puig de n’Escuder està format per dos picots, i és el que trobam a l’oest, sobre el qual es troba el jaciment islàmic, d’època almohade, del que destaca una paret de 20 m de llargària per 1 d’alçada, en el que s’han trobat nombroses restes ceràmiques.

No ens podem quedar molta d’ estona perquè el vent bufa fort i és gelat.

Iniciem el descens per la cara W, per després girar a N, sempre ferrats a la paret, férem dues desgrimpades, anant amb molta cura de no genegar amb la fueca de pi, perquè el patí que tenim a la nostra esquerra és important. Anirem veient qualque fita. Així com anem avançant el tirany és suavitza i és fa més evident.

Arribem a un coll tancat amb una reixa. Si la traspassassin arribaríem al camí dels Horts, però noltros hem se segui direcció NE baixant pel camí que passa per dins ses marjades i arriba a les cases de Can Canta.

Continuem fins a arribar al camí del GR-222, on girem dreta fins a arribar a la Carretera Ma-2130, just davant el km 9.

A l’altre costat de la carretera veurem un botador, que utilitzarem per iniciar l’ascens al puig dets Albellons de 585 m. Es tracta de seguir per un antic camí que mor vora un antic rotle. Des d’aquí ja veim el coll, dit el coll dels Albellons o corral d’en Catxo, situat ja a 537 metres, a l’esquerra aniríem al Puig Nespler de 628 m, noltros girem dreta direcció al puig dets Albellons, per un tirany, arribarem a un altre calladet i prenem per la cresta des d’on admirarem unes vistes extraordinàries. Continuem i en pocs metres arribem al cim, coronat per un punt geodèsic.

Un bon lloc per dinar, descansar i contemplar gran part del plà de Mallorca.

El descens ho feim direcció sud, partint del punt geodèsic i amb la reixa a l’esquena, iniciem el descens, a vegades no prou clar, anirem trobant qualque fita.

Continuarem el descens amb la intenció d’anar cercant el comellar de Can Pipa, que ha format una torrentera.

Als 550 m d’alçada arribem a una sitja, continuem per dins la torrentera i arribem a una segona sitja, a 500 m d’alçada

Un poc més avall, passem per l‘estret de Can Pipa, o d’en Baltasar, tancat per una paret de terme que és el límit de la Comuna de Caimari.

Continuem fins a arribar a una reixeta amb portell tancat que ens tanca el pas, tancat amb una cadena i pany, però té un mosquetó que permet s’obertura.

Continuem aferrant a la reixa, fins a arribar a una paret seca transversal on girem a la dreta. Enmig hi ha un camí que baixa fins a l’entrada d’una casa, amb un botador de branques podrides.

Quedam situats en una pista formigonada, es tracta del carrer des Castellet, pel que caminarem, entre xalets, fins a l’entrada al poble de Caimari, i arribem a l’aparcament de darrere l’església.

500. Puig de sa Creu pel pas de s’Herba Tendre

Publicada en 5 de noviembre de 2016 de Xisco

Puig-de-sa-Creu-per-pas-de- Data: 5/11/2016

Distancia total de la excursión: 6 km.
Tiempo total empleado, incluido paradas técnicas: 4 horas.
Altitud mínima: 176 m.
Altitud máxima: 609 m.
Desnivel Positivo: 423 m.
Desnivel Negativo: 423 m.
Circular: Sí

500. Puig de sa Creu 601 m, pel pas de s’Herba Tendra

Comencen la ruta d’avui a Caimari, deixant els cotxes a l’aparcament que hi ha just darrere la Parròquia de la Immaculada Concepció.

El nom de Caimari és un d’aquests topònims, xops d’antigor, que amb el decurs dels segles ha esdevingut opac. Ni els més prestigiosos especialistes en toponomàstica no poden encara avui confirmar plenament cap de les diverses hipòtesis sobre quin era el significat originari de Caimari, amb una grafia que també s’ha anat modificant amb el pas del temps (Caymarix li Aben-leube, Caymarix Labelembe o Caymaritx Labenleube, Queymaritx, Caymari).

Però, sens dubte, la hipòtesi a la qual es dóna preferència és la que atribueix a Caimàritx el significat de «conjunt de coves». Per arribar-hi, es basa en el fet fonètic que el grup sm pot covertir-se en im, i exposa que Caimari podria venir de casmari, derivat de chasma, abisme, en grec.

Finalment, no podem deixar d’esmentar una antiga hipòtesi, documentada ja en el segle XIX, que fa derivar el nom de Caimari de l’antropònim llatí Cayus Marius, nom del famós general romà que possiblement participà a la conquesta de Mallorca. De fet, les troballes romanes a la zona dels Fornassos, molt prop de Caimari, confirmen la presència romana en aquest indret.

Hem de suposar que el poblament més antic a les proximitats de Caimari podria datar de la cultura pretalaiòtica (2500-1400 aC). Així ho semblen confirmar les restes prehistòriques descobertes situades a algunes coves i balmes de les muntanyes caimarienques. La conquesta de Mallorca pels romans, a l’any 123 aC va suposar també la continuïtat d’assentaments com el dels Fornassos. Ben probablement, les terres de Caimari no foren conquerides pels catalans fins a la campanya duta a terme entre 1230 i 1231. Durant els mesos de maig i juny de 1232 el rei va repartir les terres de Caimari entre els homes de Barcelona, cedint el rafal morisc de Caymarix li Aben-Leube a Guillem Boba, i el rafal de Binimala, de vuit jovades, a Berenguer de Montcada. Es molt probable que aquell rafal de Caimari sia l’actual possessió de Son Albertí.

Font:Caimari, apunts històrics i geogràfics, de l’autor Antoni Ordines Garau.

La ruta d’avui es curta ( una matinal) i molt fàcil, la máxima dificultat nomes està en el pas de s’Herba Tendre on es necessari utilitzar les mans i no representa cap dificultat tècnica.

Ens posem a caminar per la carretera Ma-2130 direcció a Lluc. En el punt quilomètric 7,150 i al cap de cinc minuts de marxa, ens desviam a l’esquerra, pel camí dels Horts. Es bo de conèixer perquè en el començament del camí hi ha una marca en forma de ou estrellat.

Continuem pel camí dels Horts en lleugera baixada i aviat passem per damunt un pontet i la primera barrera amb les cases a la dreta. Aquí cal aturar-nos per contemplar el Puig de n’Escuder de 574 m i el interessant pas dels Caçadors, imprescindible per arribar al cim per aquest vessant. Prosseguim pel camí i als pots metres a l’esquerra podem veure una balma on és fa escalada, amb multitud de vies. Als pots metres ens trobem amb la segona barrera, la trepàssem i caminem fins a arribar a una corba amb dos garrovers, un a cada costat del camí, i després d’uns 60 m enns em de sortir del camí per l’esquerra per una petita rosseguera, petita el començament perquè a mesura que anem pujant s’anirà fent més gran i amb més desnivell, orientats per petites fites.

La pujada és forta i dura perquè quasi no em tingut temps d’escalfar i les cames ho noten.

A mesura que anem pujant ho farem amb tendència cap a l’esquerra, amb el puig de n’Escuder a la nostra esquena. Podem contemplar el comellar dels Horts i les cases, als peus del putxet d’Enmig de 631 m.

Travessem i abandonem la rosseguera ( esquerra), per tot duna anar pujant i semi-grimpant, on ens trobem les restes d’una corda, que un temps passat donava servei, però que avui en día no ofereix cap seguretat, ja estem en el començament del pas, prosseguim grimpant fins a arribar al marge que ens situa en el pas de s’Herba Tendra 355 m. curiós nom per un pas sobre tot perquè no hi ha res tendre, tot està bastant sec. Tot seguit em de superar un escaló rocós que ens situa damunt una cornisa àmplia que dona final al pas.

Superat el pas i uns metres més amunt podem veure a l’esquerra un caramull de pedres que servia per penjar els feixos de llenya a un fil ferro, que en forma de tirolina, enfilava cap per avall fins al poble.

Continuem per un tirany pujant amb tendència SO (esquerra) i anar voltejant el macís, després el tirany continua planer per finalment davallar fins al camí del puig que ve ( esquerra ) dels Fornassos i continua ( dreta), amb un pal indicador, fins al cim del puig de sa Creu ó també conegut com a puig de s’Aladernar 601 m.. La propera aturada la feim al mirador de s’Esquena de s’Ermita, on podrem gaudir d’unes encisadores vistes del pla. Just devora hi ha una barraca.

Aquí s’ha acaba el camí i comence un tirany que seguirem fins a arribar al cim 601 m. Uns metres abans d’arribar-hi vorem (esquerra) una paret de partió que separa els municipis de Selva i Mancor de la Vall que arriba fins al mateix cim, coronat per una petita talaia, on l’any 1956 fou col·locada una creu de fusta, d’aquí suposadament rep el nom de puig de la Creu, no sé si amb travesses de fusta de les vies que encara en queden les restes d’algunes.

Després de berenar, iniciem el descens desfent les passes fetes fins a arribar al camí del puig per on em pujat i que ara feim de davallada, passarem per ses basses, dos clots habilitats per recollir l’aigua d’escorrentia.

Continuem davallant pel camí fins a arribar al coll Matar, un encreuament de camins amb pals indicadors de sa Coma d’en Mairata ( dreta i s’enfront), l’àrea recreativa els Fornassos ( esquerra). Noltros agafem aquesta darrera direcció i comencem a davallar el camí que en ziga-zaga ens durà fins a l’àrea recreativa dels Fornassos ara ja només ens queda travessar el poble i arribar a l’aparcament on em deixats els cotxes.

Amb aquesta matinal donam per acaba l’excursió d’avui i ens anem cap al restaurant de sa Tafona de Caimari on ens menjarem un espectacular arròs brut.

371. Puig de n’Escuder pel pas dels caçadors

Publicada en 12 de junio de 2014 de Josep Claret

Data: 29 -març-2014
Circular: – Sí
Recorregut total: 13 Km.
Grau de dificultat : Mitjana-Alta
Duració total : 8 h.

371. PAS DELS CAÇADORS – PUIG DE N’ESCUDER – PUIG DE N’ALÍ – COLL DE LA LÍNEA – PAS D’EN ARBONA – GR-222

Avui comencem l’excursión on sempre l’acabem al bar de Cas Lloro a Caimari. Ens posem a caminar per la carretera amb direcció cap a Lluc i al Km-8’1 trobem a l’esquerra una desviació amb lleugera baixada, és fàcil de reconeixe pel seu “ou estrellat” pintat a l’entrada, es el camí que s’endinsa al comellar dels Horts, l’agafem i en arribar a la primera casa a ma la dreta sortim del camí per la barrera oberta de l’esquerra baixa’m al torrent i creuem el petit túnel. Deixam la casa a la nostra esquerra i comencem a pujar per les marjades directa cap la base de la muntanya, no timdrem cap problema en trobar el comencement del pas perquè abans de sortir del camí del Horts ja em haver localitzat el pas caraterístic pel seu empedrat incial.

El pas está construit amb uns escalons i un temps passat davia tenir un pasamans perquè encara avuiendía queden els soports de ferro. A la mitad del pas els escalons desapareixan, es el punt més crític, superam el tram amb l’ajuda dels fàcils agafadors naturals de la roca i d’alguna piqueta que encara queda, el tram final és una grimpada sense cap dificultat.

Una vegada superat el pas sortim cap a l’esquerra per pasar per enmig de dos grans pins, després canviem el sentit cap a la dreta, l’emoció continua perquè durant uns 50m. quasi verticals em de superar varias grimpades més, sempre amb l’ajuda de la magnífica roca. Després la direcció és clara, amb l’ajuda de fites, es tracta de seguir ascendint pel llom de la muntanya amb tendència a la dreta, algun trams son dificultosos pel seu roquissar.

En poc temps aconseguim arribar al cim de 574 m. aquí podem contemplar les magnífiques vistes i en refiem dins el seu petit pinar per recuperar forces manjant una mica.

La baixada es fà just per la part esquerra ( d’així com em arribat) del cim, ens facilita localitzar el lloc una fita alairada damunt un pi. Lo primer és una petita desgrimpada que ens situa a una gran canal que només té sortida davallant cap a l’esquerra, peró em d’anar al.lerta perquè només uns 10/15 m. em d’abandonar la canal i sortir-ne per la dreta ben aferrats a la paret, aviat veurem fites que em de seguir que ens conduirán cap a la dreta (N), passarem per devora una paret, que segons semble són restes arqueològiques d’un assentament islàmic, de l’època almohade S. XIII (1203-1229) conclusió que es và arribar després de que en Miquel Bernast i en Pedro Calderón trobassin gran quantitat de restes ceràmiques ( gribrells, gerres, safes, alfàbies), avui en dia depositades en el Museu d’Història Natural de Sòller.

Com sempre passa, aquest puig tambè té una llegenda que vos contaré i que estic segur que vos sonarà per haver escoltada amb una altre versió i lloc:

Era dijous i havia de partir cap al Mercat d’Inca. el pastoret. Hi acudia a cercar recapte

per proveir cl rebost. Havia enscllat la bèstia que tenían – un ase clapat – quan cl dia

començava a clarejar. tot disposant-se a partir sense por. El monjo tomava a prevenir-lo.
amb un punt de recel a les paraules:

– El camí es ple de perills, Amet. Ves alerta amb la fosca. Hi ha nius dc bandolers a
les muntanyes que assalten els camins i las possesions. No ensumis gaire les mercaderies,

que el temps passa depressa. Reempren el camí abans que tombi el sol.

El tirany s’allargava com una cinta per dins la muntanya, entre boscos d’alzines. Es

quasibé una precinta de seda. el tirany, clapada d’ombres que tremolen i lluentors de vidre.

Adesiara s’estreny i salta entre les penyes, tol vorejant cl cingle.

Quan arribà a Inca, el pastor, acudí al Mercat i omplí ben depressa beaces i alforges

en bon proveïment. No volia perdre el temps amb raons i girà en rodó de cap a Lluc, no fos

cosa que la fosca l’aplegàs a mig camí i els lladres cercassin d’enveslir-to en encendre’s la nit.

Just passat Caimari. quan començava a pujar Sa Costa Llarga, prop d’Es Puig dc

N’Escuder. li sortiren els moros disposats a robar-li el menjar que portava, decidits a matarlo,

si oposava resislència al seu afany de saciar la fam. En veure’ls d’un trros lluny.

N’Amet, enfilà una sendera de l’esquerra que conduïa al Puig. entre pedreny i torrenteres. De

vegades, caminava ajupit sota el boscam. d’altres, de genollons, cercava sempre dc contenir

l’alé per a que no el trobassin. Fins que descobrir una cova i s’hi amagà tot esperant que els

moros acabasin per desistir, cansats de cercarlo.

Cerca qui cerca, els moros, acabaren per pujar a dalt do tot d’Es Puig. S’acostaren a

un serrat que dóna sobre l’entrada de la cova i observaren que en sortia la cua de l’ase,

d’aquell portal. Pensaren, només de veurà ta cua de la bèstia, que allà dintre s’hi abscondia

N’Amet i que seria bona cosa. amb la idea de sorprende’l . amollar-se lentament pel serral

en unes alfàbies que havian transportat fins a la cucuia.

En fermaren una i hi ficaren un moro. l’alfàbia devallava pausadament. Així i tot,

pegava a les roques, de tant en tant; fins que acabà per trencar-se, tant els tests com el

moro, vingueren a caure just davant la porta de l’amagatall

Els de dalt cridaven:

– Que l’tas fel mal?

N’Amet invocà la Verge de Lluc. Li demanà que no li coneguessin la veu, els

moros, i va respondre:

– No me n’he fet. Ja en podeu amollar un allre.

Tornaren amollar una altra alfàbia. i una altra, i una altra… Aviat, tols els moros

vinguren a morir davall el coval.estimbats sota les alfàbies esmicolades.

N’Amet partí de bell nou cap a Lluc. Rera seu. deixava just a la falda d’Es Puig de

N’Escuder, a la porta de la cova del tests, un caramull d’afàbies trencades i un escabotell de

moros derrotats.

Extrat de:
BSAL, 53 (1996), 377-386
Manuel lCalvo
Catalina Roca
Nartomeu Salvà
Vos a agradat ? Idó continuem la nostra ruta;

A partir d’aquí el camí es torna més evident i es va endinsant en un alzinar, que anirem travessant amb tendència a l’esquerra, quasi abaix veurem a la nostra esquerra grabat a la roca la primera creu i les inicials M.P. ( Mont Públic), ja que durant el recorregut en veim una altre més, fins a arribar a l’ample coll tancat per una paret amb reixeta.

Una vegada a l’altre costat anem devallant amb tendència cap a la dreta fins trobar una camí o pista que seguirém fins arribar a una curva per la que sortim del camí amb lleugera pujada per dins una altre M.P. per després anar cercan el millor lloc per devallar al camí que ens durá al Puig de N’Alí. Sí, sí eu escoltat bé ara pujarem al Puig de N’Alí que no descriuré per la llargària del caminoi i perquè està tot molt ben fitat i perquè segur que tothom ho coneix.

La davallada la feim cap el Coll de la Línea. Girem ( dreta) amb direcció al Coll de la Batalla, però només a uns 100 m. ens em de sortir del camí ( dreta) i entrar al torrent de sa Cova Negra, transitarem una bona estona pel seu tàlveg fins arribar a un desviament ( dreta), està fitat, i pujarem cap el Pas de N’Arbona, ara ja en davallada ens em de dirigir a la pista que ellaçará el GR-222 fins a la carretera Ma-10 Km-10, devora l’àrea recreativa, i d’aquí continuem fins a Caimari que ens esperen unes mega-shandis a Cas Lloro. Son les 17’30 h.

Esperam els nostres companys que avui matí ben prest han partit cap a Cala Tuent que els esperava l’èquip d’en Rafel de Can Renou per filmar un nou episodi del Tira-Tira, que no vos eu de perdre perquè és espectacular.

Grup de Muntanyisme

Archivos de Etiquetas: Puig de n’Escuder