Tipus de Ruta: Circular

Data: 14.07.2020

Ferrada i torrent de sa Gúbia

Avui farem «doblete», començarem pujant per la ferrada de sa Gúbia i davallarem pel torrent del mateix nom.

Iniciem la ruta des de l’aparcament de fora de la possessió de Raixa i prenem direcció NO pel GR-221, passem per davant les cases de Biniatzar ( esquerra), després per les de son Monei, i després de 270 m topem alb el tàlveg del torrent de sa Gubia que agafem ( esquerra), i caminem per ell durant 750 m on sortirem ( dreta) per un tirany prou definit que en lleugera pujada ens anirà acostant a les enormes parets de sa Gúbia ( Puig de s’Alqueria, 609 m), en arribar a una taula i bancs de pedra ( esquerra) hem d’iniciar la forta pujada per dins una coma/pala.

En arribar a la paret que ens tanca el camí, haurem de grimpar / escalar els primers 6 m, ajudats amb una corda fitxa, que en cas de no trobar-se, el primer aura de pujar a col·locar-la i així facilitar l’ascens a la resta de companys.

Continuem en fort desnivell, estones per les grapes i estones per restes de cordes instal·lades, alguna en pésimes condicions.

En arribar a la segona paret trobam a la dreta piquetes que ens serviran per escalar aquest tram. Igual que l’anterior convé que el que va de primer pugi amb una corda, la insta-li i així facilitar la pujada a la resta.

Arribem a un calladet, i descendir per l’altre vessant. Hi ha grapes instal·lades insuficients per arribar a baix, també hi ha una corda fitxa que podrem fer servir per descendir rapelant uns 8 m, alerta que quasi al final té un nu que haurem de superar. Ens deixa a una estreta cornisa, tal vegada el punt més delicat de tots. Hi ha una corda que fa de passamà, no inspira masa confiança, però és l’única que hi ha. Arriben a una reunió on posem corda i rapelem els 6 m aprox.

Quedam situats a una pala per la qual ascendirem els primers metres fins a trobar una corda fermada a un ullastre de dalt, ho remuntam de manera fàcil, encara que el pati que deixam enrere és important.

Arribem a l’inici d’una cresta de fort desnivell. El que va de primer puja corda i la instal·la a la placa de dalt al final, els altres crestejam assegurats amb la corda els 30 m.

El terreny sa suavitza i continuem uns metres fins a arribar a un ullastre amb el brancam tort suspès, ens hi aferrem i descendim o millor dit ens despenja’m els 2,5 m, continuem per la cornisa més còmode fins a arribar a una corda amb nus que utilitzem per ascendir els 7 m fins a uns passamans que farem servir per superar una placa llarga amb molt de rost i un patí de forta pressió psicològica com el que hem superat fins ara.

Continuem ascendint en menor desnivell, donant per finalitzada aquesta ferrada mallorquina.

Aprofitem per dinar a l’esplanada abans d’arribar al mirador i refugi d’en Lenadro Ximelis, construit pel Foment de Turisme a l’any 1959.

Continuen en suau descens fins a la pista de Muntanya, prenem NO ( esquerra) en lleugera davallada durant 1,600 m, on veurem un petit portell a l’esquerra des d’on surt un petit camí empedrat que davalla fins al pla. En arribar en aquest punt girarem SE esquerra, deixant ses cases de Muntanya a la nostra esquena, fins a enllaçar amb el tàlveg del torrent de sa Gúbia.

Ara es tracta de seguir-lo i anar rapelant els pocs i divertits salts que té, que van des dels 2 fins als 25 m.

En acabar la part esportiva sortim del tàlveg i continuem pel tirany de l’esquerra, travessem el Pas des Barranc de sa Gúbia, situat entre el coll des Porrassaret, sa Falconera i sa Gúbia, fàcil, tot i que s’ha de passar per un forat estret. A l’esquerra d’aquest passadís hi ha una paret que tancava el barranc, per on també es pot passar l’estret del torrent. Ja no hi ha sa porta de ferro que uns temps tenia, ara aquesta porta la trobam uns metres mes a dalt ( si davallam primer trobem sa porta de ferro recolçada a una roca i uns metres més avall el pas.

Després de caminar pel tirany tornam a entrar al tàlveg, de reduïdes dimensions, fins a enllaçar novament amb el GR-221 i finalment al pàrquing de Raixa.

Cal destacar sa feinada feta pels montadors i primers; José Antonio, Jesús, Valquiria, Jaume, i l’agraïment a tot el grup per l’alt grau d’actitut de companyarisme.

Puig de son Nasi – Avenc d’en Nasi – Avenc des Coll de son Nasi, Petit – Puig de s’Alqueria.

El topònim de «Son Nassi», que realment s’ha d’escriure «Nasi», correspon al diminutiu d’Ignasi. I qui dóna nom al puig no és altre que Ignasi Garcia, propietari de la possessió de Son Nasi en el segle XVI. Ignasi Garcies va ser un dels capitans que assistiren els sollerics el dia de Sant Ponç de 1561, quan prop de dos mil pirates desembarcaren a Ses Puntes amb la intenció d’envair la vall de Sóller, saquejar-la i fer-se amb un bon botí d’or i esclaus.

Com s’excursió no acaba de ser circular, primer deixarem els cotxes al km 16 de la Ma-11, a la zona reservada vorera de sa carretera. Per després caminar per sa carretera direcció cap a Palma fins al km 14,600, on a la dreta comence un camí asfaltat, es el camí de sa Gubia, que agafem, als 150 m es desvia cap a la dreta, després ve una corba a l’esquerra i una recta que al seu final l’asfalt es transforma en camí de carro.

Després de travessar un portell amb barrera de ferro, el camí descriu un parell de revolts, tot enfilant-se per davall del puig de Son Nasi de 577 m. Es tracta d’un antic camí ben conservat al principi. Passarem per davant una primera barraca o caseta de garriguer, encara ben conservada i que guarda la foganya, estanteries, una escala, olles de fang, plats, etc., davant un forn fet mal bé per la caiguda d’un pi. Continuem caminant i arribem a una segona barraca, aquesta només aguanta les quatre parets i encara.

El camí en mitja/forta pujada avança per dins un comellar rocós, i a poc a poc el camí desapareix per continuar per un tirany, a vegades, poc definit, ens podran ajudar ses fites i els punts vermells.
Arribarem al coll de son Nasi, tancat per una paret de partió, on enmig hi ha un magnífic botador metàl•lic, que no podem evitar utilitzar. Com hem quedat darrere sa paret, és a dir a la part septentrional i hem de pujar al Puig de son Nasi de 577 mque tenim a la dreta, no ens queda més remei que continua (dreta) al costat de sa paret fins el final, on podrem creuar i passar a l’altre costat. Als pots metres ens trobem amb les dues boques de l’Avenc d’en Nasi, que supera sa vintena de metres i els once de planta, amb una amplitud màxima de quatre metres, ocupa una de ses boques una gran figuera. Realment és una sola entrada separada per un pont natural que la separa en dues entrades.

Uns metres més avall i aferrat a sa paret de partió trobem l’altre avenc, el des Coll de Son Nasi, Petit, de 16 metres de desnivell, amb dos pous diferenciats. Topografiat l’Octubre del 2007 es va detectar notable concentració de diòxid de carboni. Cal recordar que un primer nivell de diòxid representa apreciable molèstia respiratòria; el segon, franca dificultat amb primers esbufecs, etc.; el tercer, marejos o intensos batecs taquicàrdics amb eventual aparició de vòmits en algunes persones.

Una vegada visitats els dos avencs, continuem el fort ascens, a vegades ajudats per les mans, fins a assolir la carena final, a prop del cim. Les vistes des de dalt del puig de Son Nasi de 577 m són espectaculars. Al costat de Ponent, la Gúbia o el puig de s’Alqueria de 609 m i les cases de Muntanya, mentre que cap al nord podem veure el puig de Son Poc de 493 m als nostres peus i per darrere el Teix de 1.064 m, la serra d’Alfàbia de 1.067 m i la Comuna de Bunyola, amb el seu Penyal d’Honor de 813 m.

Iniciem el desecns fins el coll de son Nasi. Aquí tenim dues opcions; una primera agafar el tirany que s’inicia a la part Nord que en forta davallada ens enllaça fins al camí de sa Muntanya. Però com volem pujar al cim del Puig de s’Alqueria de 609 m, prenem l’altra opció, que és anar pujant paral•lels a la paret de partió (per la dreta), amb tendència obrir-nos a Nord fins a un pinar, per enllaçar amb el tirany que puja al cim del Puig de s’Alqueria. Arribarem a un botador metàl•lic i continuem fins al cim, coronat amb un punt geodèsic i un ampli mirador i un aixopluc, dedicat a D. Leandro Ximenis, cofundador de la Institució Foment de Turisme.

La tornada la fem pel llarg camí de sa Muntanya fins a arribar a la possessió de s’Alqueria d’Avall i d’aquí a l’aparcament on hem deixat els cotxes, on tanquem la volta d’avui.

Fonts i textes consultats: C.C.M. de J.A. Encinas

Grup de Muntanyisme

Archivos de Etiquetas: Puig de s’Alqueria

733. Ferrada i torrent de sa Gúbia.

Ferrada i torrent de sa Gúbia

616. Puigs de son Nasi i de s’Alqueria

Puig de son Nasi – Avenc d’en Nasi – Avenc des Coll de son Nasi, Petit – Puig de s’Alqueria.