Hora Inicio: 10:51
Hora Fin: 18:52
Distancia recorrida: 9,5 km
Tiempo en movimiento: 02:59
Velocidad Máxima: 13,58 km/h
Altura Mínima: 684 m
Altura Máxima: 1255 m
Ganancia Altitud: 747 m
Pérdida Altitud: -771 m
Tiempo Ascenso: 04:45
Tiempo Descenso: 03:11
Tipo Ruta: Circular
Data: 30.11.2019
Canal des Marge des Galileu i cara NW de la serra dels Teixos.
Després de dos dissabtes passats per aigua, avui li tenim ganes.
Iniciem la ruta a l’Urb. Son Massip, a l’aparcament habilitat a l’entrada ( dins un alzinar), ja que entrar amb cotxe a la urbanització està prohibit pels no residents (a Escorca no mos volen… i això que s’Ajuntament es promociona com un territori d’esport i aventura, ja ja).
Caminem pel carrer fins a dalt on hi ha l’entrada de la finca pública de Son Massip-sa Mola, propietat del Consell de Mallorca. Resseguim la pista forestal per dins l’alzinar, els primers metres està formigonat, passem la barrera tancada en pany , amb un botador al costat. Continuem per la pista en sentit ascendent, ignorant les possibles desviacions i seguint les balises indicadores del GR, ja que fins l’encreuament en el qual hem d’abandonar la pista principal és part del GR-221.
Hem d’estar atents per què en dur 1,200 m recorregut hem de sortir del GR i agafar una altra pista que surt de la dreta, això és abans d’arribar a una corba que gira esquerra de 90°.
Continuarem aquesta antiga pista de carboners, obviant les desviacions de la dreta que anem trobant, en lleuger ascens ens portarà fins a una sitja, que marca la fi del camí. Continuem amb la mateixa direcció fins a arribar a una paret de partió, amb tancat de reixa, que marca el límit de la finca pública.
Haurem de recorre uns metres cap a l’esquerra de la paret per trobar un esbucament de la paret que ens permet passar a l’altre costat.
Continuarem, ara sense tirany definit, procurant mantenir cota.
Arribarem a una primera rosseguera que creuarem. Als pots minuts farem el mateix amb la segona rosseguera.
Ara es tracta d’anar a cercar el tàlveg per on davalla l’aigua que arriba fins a la font Nova, que tenim molt més a vall per tant noltros ens situem per damunt i a la vertical seva.
Iniciem l’ascens per dins el tàlveg, fins a arribar a la part de baixa d’un bot que no podem salvar. Per això sortirem del tàlveg per l’esquerra fins trobar on poder salvar el desnivell.
Una vegada superat, continuarem el fort ascens amb tendència cap a la dreta on veurem una alzina penjada del penya-segat. Amb una grimpada fàcil ens situarem sobre ella. Vorejarem el rocam per una estreta cornisa de càrritx molt aèria.
Farem un gir a l’esquerra i continuem ascendint i grimpant per aquesta forta pendent. Aviat se’ns obri una fantàstica panoràmica dels impressionants penya-segats que conformen el contrafort del macís d’en Galileu . També, i encara lluny, podem veure/intuir l’obertura que forma la canal que cerquem.
Però abans d’arribar-hi haurem de fer alguna grimpada més. Ens acostarem per la seva esquerra fins situar-nos a l’altura d’un arbre que ha crescut dins. Punt que entrem, dins la canal. Una canal extraordinari i de gran bellesa, pareix que l’han tallada deixant les parets rectes. Alguns companys muntanyers la descriuen com a la canal més maca de la nostra Serra. Realment es extraordinari situada en un paratge de inmensa bellesa.
Iniciem el seu recorregut ascendent salvant alguns blocs, fins a arribar a la part superior, tancada amb una paret de pedra en sec. Increïble obra en aquest perdut indret, probablement tengué el seu ús per evitar que els animals sa precipitin.
Ara ja en terreny planer ens dirigim al sender per on passa el GR-221 amb la seva balisa. Ens dirigim a les cases de neu d’en Galileu on descansem i berenem. Després d’haver complit amb el primer objectiu, ens posem novament en marxa, direcció NW, a la dreta de les cases de neu, per deixar-les ben aviat a la nostra esquena, anirem a cercar un passet, enmig de penyes, que ens situarà a dalt, per després continuar cap al puig de la Mola de 1,181 m. no arribant a fer cim, per després baixar pel seu vessant SE fins al vessant W de la Serra dels Teixos, deixant a la nostra esquerra el coll del Telègraf.
Continuen baixant pel tirany direcció S, en uns 200 m i en trobar el primer pi, ens sortim i comencem una diagonal ascendent fins a la base del muralló o contrafort de la Serra dels Teixos. Anirem faldejant la base, a vegades baixant cota, a vegades pujant… després de vorajar un esperó i baix un rotaboc suspès troben la primera «canal» oberta per on pujar uns primers metres en ziga zaga. Una vegada superat el petit ressalt, quedem situats en un altiplà amb pendent. Aquí ens dirigim cap a l’esquerra, diagonal ascendent i ja veurem l’únic «pas» per on podem pujar. Trobarem una canal i a la dreta una paret, com vèrem més factible pujar per la paret descartarem la canal ( que no vol dir que no és pugui pujar per ella), i comencem a grimpar/escalar, en arribar a la mitat veiem aconsellable posar una corda perquè ens ajudi a superar els darrers 5/6 m. Situats en una petita cornisa, la recorrem cap a l’esquerra, és el punt més delicat, ja que la cornisa està coberta de coixinets de monja que no donen estabilitat. Superat aquest petit tram quedem situats damunt un arbre solitari, des d’aquí és fàcil la sortida a la cresta de la Serra dels Teixos, concretament a la cota 1,236 m.
Després de recuper-nos de l’esforç prenem, per la cresta, direcció al coll del Prat. Després baixem fins el coll del Telègraf, seguidament prenem N, deixant a la nostra dreta el GR-221, pujam fins a la cota 1,182 m, per descendir N , ens situem sobre les cases de neu, passem pel costat d’un gran avenc, continuem descendint fins arribar al passet que hem fet el mati i tot seguit arribem a les cases de neu d’en Galileu.
Ara anem a cercar el GR-221 per descendit per ses Voltes d’en Galileu, el bosc de son Massip i arribar als cotxes on arribem quant ja s’ha fet fosc.
Naturalment, acabem a Selva fent unes cervesetes ben fresques i uns Laccaos calentets…..
