Circular: Si
Temps total empleat: 3,51 h
Recorregut total : 8,47 km
Desnivell positiu: 270 m
Altitud màxima: 325 m
Data: 2.3.2019
Puig de Sta. Eugenia, Puig de son Seguí o d’en Marrón… coves.
Avui tornam a sortir de la nostra estimada Serra i zona de confort, per dirigir-nos al pla de Mallorca, concretament a la localitat de Santa Eugènia, carregada d’història de més de 4000 anys.
La prehistòria i la història antiga estan documentades a través de tretze jaciments arqueològics. Del període pretalaiòtic es conserven diverses coves, que varen esser utilitzades com a habitatges i com a llocs d’enterrament. A la cova de can Palou, s’hi trobà una petita estàtua de bronze, de factura grega, de la segona meitat del segle V aC, avui en dia exposada al Museu Metropolità de Nova York. La cova funerària de l’Amo en Pala. La cultura talaiòtica queda constatada pel jaciment des Rafal, on hi ha un gran talaiot de planta circular.
Bé, idò, arribats al poble, comencem a caminar pel carrer Josep Balaguer, cantonada amb el carrer s’Aljub, un carrer modern que ens arriba fins a l’església parroquial, Segle XVII- XX, i a escassos metres del temple parroquial l’edifici de la Rectoria, on girem esquerra pel carrer de l’Església fins al final, on comence el camí asfaltat de ses Olleries, i quan duim 200 m caminant per aquest camí veurem a la nostra dreta una paret de pedra molt alta amb una barrera que dóna accés a ses escales que pugen a la «Cova de Lourdes«, i a ella ens dirigim. Es tracta de la cova de la Taujana ( segons el CCM), també cova dels Coloms segons una placa que té, l’any 1920 se li «posà» el nom de cova de Lourdes i va ser totalment transformada i condicionada per col•locar-li una imatge de la Mare de Déu de Lourdes, i posteriorment un altre de Na Bernadeta, al conjunt figuren cinc cavitats, treballades en paret de roca calcària. Al covatxa de l’esquerra hi ha una petita cisterna excavada en la roca. El conjunt marià ocupa la gruta central. La cavitat de més a la dreta amb un pedrís que convida al descans, a la reflexió i a l’oració.
Abans de continuar pujant pel tirany que surt a la dreta, retrocedim escales per avall, només uns pocs metres, fins que podem sortir de l’escala per la nostra dreta, per un tirany poc definit que continua sota la Verge i sobre una vivenda. El tirany s’endinsa guanyant lleugerament altitud, passarem per la vorera d’una barraca estucada ( esquerra) i desaprès pel mig d’unes pitreres, on ja podem veure ses dues boques de la cova funerària d’en Pala. Es tracta d’una més de l’era del Bronze balear, fent.la serví de fosa funerària.
Retrocedim novament i pujam fins a la cova de la Taujana ( Taujà; Que no té malícia, que és rústic i bonhomiós). A la dreta surt un tirany que puja direcció N-NE, passa per devora el tancat de reixa d’una vivenda ( esquerra), després pel mig un curiós camp de figueres de moro, per sortir finalment al camí de can Vic. Girem esquerra i seguim pel mateix, passem per davant la vivenda i continuem uns metres per a després sortir del camí per la dreta i entrar dins la garriga, sempre pel tirany, que ens acostarà al penya-segat del vessant S.
Aquest tram fins a arribar al cim del Puig de santa Eugènia quasi pla.
Continuem, i a més de les esplèndides vistes, el primer que ens crida l’atenció és un rar artefacte en forma de «submarí», que ens recorda a aquella seria televisiva, de la dècada dels 60, que es deia Viaje al Fondo del Mar, amb el submarí Seaview ( Sibius). Continuem i al cap de pocs minuts passem pel portell Estret ( esquerra), ara ja veim el monument dedicat al Sagrat Cor, El monòlit fou encarregat per Sra. Maria Ignàsia d’Espanya, l’any 1940, just acabada la Guerra Civil [1945 segons: Pobles de Mallorca]. La senyora de Son Mascaró havia promès que si no hi moria cap familiar faria construir un monument. (Mallorca poble a poble, 1997).
Retrocedim fins al portell Estret, i iniciem el descens. Només començar deixam a l’esquerra la cova de la Creu, condicionada pel bestiar, amb restes del parament, de tants sols 4,8 x 6 en planta x 2,9 d’altitud. A la dreta nombroses coves i covals, sa Balma des Pilar, cova des Portell Ampla, Cova del Puig de sa Mola d’en Vidal, cova de sa Figuera… Continuem baixant per aquest tirany que passa vora unes cases noves, fins a arribar a un camp de correu, que creuem per la dreta, vorera la pared. Arribem al camí de ses Coves on girem dreta, per on continuem 2’/3′ fins arribar a una barrera ( esquerra), que té un petit i estret portell que permès el pas, amb un cartell de fusta que diu que es tracta d’un camí particular i que es prohibeix el pas als cotxes externs. Agafem aquest camí asfaltat que en lleugera/mitja pujada anirem guanyant altitud. Si ens fitxem, a la dreta, veurem la boca de la cova de sa Mira, de 7,9 m x 5,4 en planta i 3,5 m d’alçada, » su nombre acaso aluda a la ventanilla del centinela, por cuanto resquicio dirigido a la mirilla de tiro, tratando de controlar el paso por el estratègico lugar» ( CCM). Mes andavant vuerem a la nostra esquerra la barraca de Can Loi, Interessant mostra d’arquitectura popular. Te planta rectangular, alçat de pedra seca i coberta de pedre a manera de reble sobre lloses amples que es veuen des de l’interior. El portal és de llinda i interiorment està dividit en dues estances. Una primera a manera de vestíbul que comunica amb la cambra principal a partir d’un portalet. Continuem i passem per davant Can Perol ( dreta), Casa rústica de tipologia popular d’un aiguavés enrunat. A més de la planta baixa, l’alçat mostra una finestra de llinda de fusta que marca l’existència d’un primer pis. Portal de llinda d’una peça amb els brancals de tres peces cadascun. Vora la casa hi ha restes de corrals i podem veure el que podria ser un aprés (lloc per munyir les ovelles).
Als pocs metres arribem a un encreuament i prenem dreta ( SW), ara per una pista. Anirem deixan a l’esquerra vàries cases i passarem pel mig de dos tancats amb unes barreres luxoses. Als pocs minuts arribem a l’enorme punt geodèsic, que como no pot ser d’una altra manera, al capdamunt ens enfilem, que marca el cim del Puig de son Segui o d’en Marrón, de 325 m, després ver una torre de vigilància forestal. Continuem pel tirany, amb la pared a la dreta, fins que un tancat de reixa ens barra el pas. Encara que està ferida de mort permet el pas, el tirany du a l’ermita de la Nostra Sra. de la Pau ( s. XVII), però que noltros no hi arribem, per evident motius maternals.
La tornada la feim desfent les postres passes fins a dalt des portell Estret del Puig de santa Eugènia. En arribar en aquest punt, prenem dreta per un tirany que en lleugera baixada ens arribarà a un antic camí vorejat per ambdues parets de pedra, quasi totalment recte, que acaba al camí asfaltat de Can Cantó, i per el continuarem fins a arribar al camí des Puig ( esquerra), que en forta baixada formigonada ens entrarà al poble, l’Ajuntament i novament al carrer de l’Església, per finalment als cotxes.
Acabem dinant a Santa Maria…
