Archivos de Etiquetas: Puig Tomir

568. Puig Tomir pels passos de sa Regata i des Pedregaret

Publicada en de

Data: 17-03-2018

Circular: Sí
Tiempo Total de la Actividad: 6,15 h
Distancia Total recorrida:
Desnivel positivo:
Altitud máxima: 1.104 m

Torre de sa Mola de Tuent568. Puig Tomir 1.104 m. Passos de sa Regata i  des Pedregaret

Avui caminarem per les finques públiques de Menut i Binifaldó, la primera mont d’utilitat pública, que va ser adquirida per l’Estat i posteriorment va ser transferida a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (CAIB). Es tracta de la primera finca pública de la CAIB, declarada l’any 1927, juntament amb la finca pública de Binifaldó. La finca compta, a més, des dels anys 40 amb el viver forestal de Menut, utilitzat per fer repoblacions amb plançons autòctons. Ha estat declarada refugi de caça, pe r la qual cosa s’hi prohibeix qualsevol modalitat cinegètica.
Superfície de Manut: 358,84 hectàrees.
Superfície de Binifaldó: 377,06 hectàrees.

Noltros començarem a caminar des de l’Àrea Recreativa de Menut II situada en el quilòmetre 16,300 de la carretera M-10 (Andratx-Pollença) (518 m)., travessem la carretera i agafem el camí de la coma de Binifaldó. Totduna trobarem una barrera que podrem salvar pel botador o per l’obertura de l’esquerra. Després de caminar uns 800 m arribarem a la font de la Coma de Binifaldó i a la seva esquerra el petit refugi de la Coma de Binbifaldó construït als anys 90 com a refugi dels treballadors de la zona.

A la dreta d’aquest petit refugi continua la pista que agafarem que passa per la Rota Vella i acaba al camí Vell de LLuc el GR 221, devora l’Alzina d’en Pere, arbre catalogat i d’uns 500 anys d’antigüedad. Noltros continuarem (esquerra) per aquest antic camí fins a arribar a la barrera que fa partió amb la finca de Muntanya. La traspassem i agafem un antic camí de carboners que surt just de la nostra dreta i que aviat s’enfila per amunt, passarem per vàries sitges i que quan s’acaba caminarem pel costat de la dreta de la torrentera que baixa de sa font de ses Falgueres i que no hi em d’anar. Aviat arribarem a un petit penyassagat que ens talla el pas, no es mes que un salt del torrent, però no ens facem il.lusions que no es un torrent esportiu…., Sortirem de la coma per costat esquerra i seguirem en forta pujada direcció a un petit espoló que tenim a la Nostra esquerra i a s’enfront.

A poc a poc ens anem allunyant de la font de ses Falgueres i anirem deixant a la nostra esquena la paret que em traspassat a l’inici de la pujada i que acaba a dalt amb el pas de sa Paret.
Sa panoràmica que se’ns obri als ulls es extraordinària, davant el Puig Caragoler de Femenia de 922 m, a la seva esquerra l`impresionant Puig Roig de 1.003 m, amb les seves cases de Femenies vell i Nou i les de Mossa respectivament. Una mica mes aprop i davall nostre la vall de Muntanya a l’altre costat les terres de Mortitx i el barranc que forma el torrent Fondo de Mortitx, el coll d’Ariant i el Puig Gros de Ternelles de 838 m, i ja mes al N i molt més enfora podem veure el castell del Rei, serra del cavall Bernat, etc…..

Continuem pujant per anar a cercar el colladet que també s’ha de fer servir per davallar a la canal de Muntanya que tenim a la nostra esquerra. En arribar a aquest colladet continuarem per la cresta del penya-segat en forta pujada, a vegades en ziga-zaga. Ja tenim a la nostra vista el pas de sa Regata, es fàcil de veure perquè forma una regata a la roca i perquè a la seva esquerra té un rotaboc. Continuem amb lleugera tendència cap a la dreta fins situar-nos a una altitud més baixa que el pas de sa Regata. I com el tenim controlat des de fa una bona estona no tenim cap problema per arribar-hi. Es tracta d’un pas senzill, que per lo vist va ser utilitzat pels ramaders de la zona per dur d’un cap a s’altre les seves ovelles.

Seguim caminant, ara ja per terreny molt mes «planer» fins a arribar al tirany que duu al cim del Puig Tomir de 1.104 m, Efim cim i ens feim la foto, dinem i descansem una mica, però aviat em de marxar perquè el temps empitjore i fà vent i fret.

Iniciem el descens pel tirany clàssic pel pas des Pedregaret, equipat amb una lluent cadena de cer inoxidable.

Al cap d’una estona arribarem a l’antiga embotelladora i a la font des Pedregaret, continuarem fins al refugi de les Cases de Binifaldó, el camí Vell de Lluc fins un poc abans de l’Alzina d’en Pere on tenim a l’esquerra la pista que ens tornarà a l’àrea recreativa de Menut II, passant novament pel petit refugi de la Coma de Binifaldó.

Només arribar als cotxes es posa a ploure… ens ha vengut ben just.
I acabem com sempre fent unes chandis ben merescudes.

veure fotosyoutube75

482. Puig Tomir per sa Canal de Muntanya i Pas d’en Reynes

Publicada en de

Pas-d-en-Reynes-(55)

Data: 18/06/2016

Distància total recorreguda: 11,700 Km
Temps total, incluides aturades: 7 h
Altitud máxima: 1.104 m
Altitud mínima: 443 m
Desnivell positiu Acumulat: 737 m
Desnivell Negatiu Acumulat; 737 m

icono empleo manos

482. Puig Tomir 1.104 m. per la Canal de Muntanya i davallada pel pas d’en Reynes.

Pel que fa al nom Puig Tomir sembla existir consens en què es deriva d’un nom propi d’origen germànic (Teodomir) sense poder establir amb certesa si és el nom d’un cavaller arribat amb posterioritat a la conquesta catalana o un nom anterior que es mantengué durant el període islàmic ( Toponimia de Mallorca).

Comencem a caminar devora el viver forestal, direcció a les cases de Binifaldó pel Camí Vell de Pollença, al cap de pocs minuts passem per la imponent alzina  d’en Pere potser té més de 500 anys, té una alçària de 20 metres i la soca fa uns 118 m de diàmetre (a 1,3 m d’altura). Va ser inclosa al Catàleg d’arbres singulars de Balears (llei 6/1991) el 29 d’octubre de 1992. Seguim i arribem a la barrera de separació de dues finques Binifaldó i Muntanya amb la seva llarguíssima paret de partió. En aquest punt abandonem el camí, per la nostra dreta (NE), amb la paret a la nostra dreta i paral·lels a la mateixa iniciem el lleuger ascens. Als 10′ travessem la pared i la deixam a la nostra esquerra. Als 5′ hem d’abandonar el caminoi, creuar novament la paret deixant-la a l’esquena per un camí molt desfet i als 5′ ens trobem amb la Font de les Falgueres a 724 m- d’altitud, es tracta d’una font de mina de 3,5 m de llargària, amb una pica a la sortida perquè beguin els animals.

Des de la font podem i albirar el coll NE, el nostre primer objectiu, al que arribarem travessant diverses rossegueres i amb lleuger ascens.

Superat el coll ho descendim per la dreta a escassos metres, a la mateixa vertical hi ha un gran i solitari «taxus baccata», fent l’efecte que no té sortida, però així com anem avançant veiem que és possible fer-ho per una estreta cornisa coberta de càrritx, que una vegada superada ens deixa en l’inici de la impressionant canal de Muntanya i albirar la seva magnitud. Comencem l’ascens lleuger a fort  i que va guanyant verticalitat. Les vistes retrospectives són molt espectaculars. Depenent del ritme d’ascens, als 15/20′ tenim la primera oportunitat de sortir de la canal, evidentment per l’esquerra, veure fita, ja que a la dreta tenim la paret lateral de la canal.

Des d’aquest mateix punt podem veure el vèrtex geodèsic del cim del Puig Tomir. El temps comence a empitjorà i s’atraquen niguls, això vol dir que si tenim boira i sobre tot pluja banyarà la roca i concretament la darrera placa vertical el que faria inviable arribar al cim del puig Tomir. Seguim ascendint direcció (NE), fent ziga-zagues i no llevant l’ull de la boira que s’atraca.

Superat el primer obstacle prosseguim l’ascens cada vegada més vertical en direcció a la paret o contrafort del cim davant una balma. Ja ens ha agafat la boira i gaire bé ens podem veure, només ens escolta’m, em de fer via abans que remulli la placa vertical. A la fi arriben a aquest punt, la roca comence a estar mullada però encara no patina, em d’aprofitar !!. Superam la malaida placa i en pots minuts ( 50 m)  ja estem al cim, no podem gaudir de les vistes i noltros en veim difuminats. Menjam alguna coseta i prenem el descens en direcció NE a la recerca del pas d’en Reynes, més o manco a prop dels penya-segat de la cara nord del Puig.

Localitzar el punt per on descendir no és fàcil sobretot si no es du gps. Noltros vàrem deixar una bona fita per localitzar el punt exacta per on davallar.

Situat sobre el penya-segats de la cara N podem veure el gran cingle per on em de davallar, però abans em de desgrimpar uns metres exposats, superat seguim en diagonal el fort descens pel cingle, fins arribar al pas d’en Reynes, que se supera per una cornisa no massa ampla, equipat amb un cable d’acer. No té cap dificultat tècnica però és aeri i exposat sobre tot si està banyat.

Seguim descendint pel mig de carritxeres, aquestes meravelloses plantes que sempre ens ajuden i proporcionen seguretat. Al front tenim un penyal que separa la canal de davallada, em de prendre per la dreta en fort pendent fins a arribar a una rosseguera que fa pots anys va patir un gran despreniment de roques que varen arribar fins   i tot al camí del GR-221. Ara ve el pitjor, davallar per aquesta rosseguera molt inestable que ens farà patir i molt els genolls, al final i en entrar a l’alzinar sa suavitza i ens deixa al GR-221, important nexe de comunicació entre la vila de Pollença i el santuari de Lluc. En podem trobar unes primerenques referències documentals al Llibre d’Actes de l’Ordre del Temple amb data de l’any 1337.

Arribat al camí comencen a caure quatre gotes que s’agraeixen, però no passa d’aquí.

Des d’aquí tornem al punt de partida però abans feim aturada a la font de Muntanya per dinar,  i acabem al Coll de sa Bataia a prendre unes fresques chandis.
Como cosa curiosa cal dir que en tot el dia no em trobat a ningú excepte un solitari senderista que anava direcció a Pollença. La predicció del temps tampoc a encertat i sa veu que  a fet tornar enrere a molt d’excursionistes.

I aquí acaba sa nostra excursió d’avui.

flickr75wikiloc75

452. Puig Tomir pel pas d’en Diable i pas de sa Paret

Publicada en de

Puig-Tomir-(34.1)Data: 24-10-2015

Altitud máxima 1.104 m

Distància recorreguda: 12,4 Km

Tipo: Circular

Desnivell total: 838 m.

Torre de sa Mola de Tuent

452. Puig Tomir pel pas d’en Diable i pas de sa Paret

Iniciem la ruta d’avui al Km 17,4 de la carretera MA-10 de Lluc a Pollença, pel camí asfaltat cap a les cases de Binifaldó, de titularidad pública, els cotxes els podem deixar a 200 m de l’entrada a  la vorera del camí un poc abans de les cases de Menut destinades a plantacions d’interés naturalístic i forestal. Passarem per devora de la finca de Binifaldo, avui refugi. S¡’ha acaba l’asfalt i girem direcció NE de seguida passarem per davant l’alzina d’en Pere, es tracta d’un exemplar centenari protegit. Té una alçada d’uns 20 m, la soca fa 1,18 m de diàmetre i la seva copa fa uns 19 m de circumferència. Les pedres incrustades a la soca i a les rels en són una característica. (arbre catalogat).

Seguim caminant pel GR-221 i passarem la barrera metàl·lica amb una llarga paret que fà de partió entre les finques de Binifaldó i Muntanya. Just en aquest punt arribarem de tornada.
Continuem pel GR 221 o camí vell de Lluc per arribar a la font de Muntanya. També coneguda com a ‘font de les Cases’ aquesta emblemàtica font està en el mateix camí antic de Pollença a Lluc, just damunt de les cases homònimes. Es tracta d’una font amb dues mines, una que surt en línia recta des de la boca i l’altra més o menys en perpendicular a la dreta de l’entrada. Ambdues estan construïdes amb pedra en sec i tenen la coberta de volta de mig punt. La mina de la dreta té el sòl de ciment amb una canal central per al pas de l’aigua; l’altra té el sòl llis de pedres. No hem pogut esbrinar la longitud exacta, però estimem que ambdues estan entorn dels 12-15 metres. De la boca surt una canal al principi enterrada i després en superfície de teula àrab fins a l es cases homònimes. El sobrant cau al proper torrent de son Marc. A escassos 5 metres hi ha un artesanal berenador de pedra massissa. ( Text de la pàgina de Fonts de la Tramuntana)

Continuem per la vella carretera fins a arribar a un estret després d’una balma situada a la dreta. Ara em de tenir esment perquè em d’abandonar la carretera als pocs metres, on trobarem una fita (esquerra) que indica el principi del sender poc marcat amb direcció SE, que comença a la dreta que en pujada mitjana-forta, primer per dins un alzinar i després per una rosseguera, ens farà guanyar altura. Es tracta de situar-nos al contrafort, davall del segon esperó on comence el Pas d’en Diable ( veure foto).

El Pas d’en Diable és una canal que comence per una cornisa ascendent bastant aèria, però que no presenta dificultat. El segueix una segona canal amb molt de càrritx.

Continuem l’ascensió per un caminoi més marcat amb càrritx i en direcció E, i que quan s’ha acaba el càrritx també s’ha acaba el caminoi.

Ara ens hem de fer servir de les fites que ens guiaran en ascens cap a la dreta (SW) la manca de camí definit converteix aquest tram de la ruta en delicat, ja que hem de salvar un important desnivell per un terreny irregular.

Un poc més amunt trobem les restes del camí de nevaters que ens condueix al gran pou de neu que tenia 5 parets per a replegar la neu, algunes de les quals encara es poden veure. Les dimensions són: 11,5 m de llargària, 6 m d’amplada i 7 m de profunditat. El conjunt es troba a 1040 m d’altària.

Des d’aquí prenem direcció W, ja es pot veure el vèrtex geodèsic del Puig Tomir (1.104 m).

El descens del puig l’iniciem, en principi, per la via normal (SW) amb els penya-segats a la dreta. Al cap de 10’/12′ minuts girem a la dreta i baixem per un coster sense camí en direcció W per anar a cercar les fites que ens duran al pas de la Paret.

El terreny és fa cada vegada més vertical fins a assolir el pas de sa Paret. Seguim les fites que ens conduiran fins a la paret mitjanera que tenim a baix nostre i que és la que li dóna nom al pas.
Arribem a la paret on ens trobem amb un cartell que diu que no transitem per la rosseguera, lògic ja que l’erosió fa malt bé el terreny.

Ara es tracta d’anar davallant per l’esquerra de la paret fins a la pista del GR-221 a l’altura de la barrera que havíem passat al matí.

flickr75youtube75

411. Puig Tomir per sa Canal de Muntanya

Publicada en de

Canal-de-Muntanya---Puig-ToData: 13-12-2014

Recorregut total:

Desnivell:

icono empleo manos

CANAL DE MUNTANYA – PUIG TOMIR DE 1.104 m.

L’inici el feim entrant al portell que va a ses cases de Binifaldó i deixarem els cotxes a prop de les cases del viver forestal comcençant a caminar per la carretera asfaltada cap a ses cases de Binifaldó. Aquí agafarem l’antiga carretera de Lluc a Pollença en direcció de la possessió de Muntanya, passarem per la gran Alzina d’en Pere que té una alçària de 20 metres i la soca fa uns 118 m de diàmetre (a 1,3 m d’altura). La capçada té un diàmetre de 19 metres i una edat d’uns 500 anys. La base del tronc, així com va creixent, va envoltant algunes pedres, alguna de més de 20 cm de gruix. Sembla que aquesta alzina s’ha pogut conservar perquè donava bona ombra als caminants que feien aquest camí.

Al cap de pocs minuts arribem al portell que fa partió entre les finques de Binifaldó i la de Muntanya, ens aturem per menjar alguna coseta i tot seguit abandonem el camí per la dreta en pujada per dins l’alzinar amb la paret de partió a la nostra dreta. Quan comença la vegetació a ser més espesa passem a l’altra part de la paret i seguim pujant fins a arribar a un punt on augmenta el desnivell i on la paret presenta un esbucament per atravasarlà novament i agafat un caminoi que ens durà fins a la font de ses Falgueres. Font situada en la faldilla de ponent del Puig Tomir (1.102 m.) en el tirany de pujada pel ‘pas de sa Paret fent referència a la paret que se segueix en gairebé tot el recorregut i que és la partió entre les finques de Muntanya i de Binifaldó.És una font de mina curta, amb prou feines 3,5 metres de llargària amb una secció rectangular d’1,5 x 1,0 metres construïda de paret seca en els laterals i de lloses llises en el sostre amb alguns reforços de fusta.El sòl és de pedres i a la sortida al costat de la boca hi ha restes del que va haver de ser una piqueta per abeurar el bestiar. Al fons s’aprecia una lleugera ensulsiada de pedres però que no impedeix la sortida d’abundant i fina aigua que diuen té propietats curatives. Sembla que fa un temps es va estudiar la seva explotació i comercialització però es va descartar per no rajar el cabal necessari per a aquests casos. ( text de ses Fonts de Tramuntana). Però avui no era el cas, ja que sortia un bon raig d’aigua.

Si seguíssim per amunt amb la mateixa direcció arribaríem al pas de sa Paret, no avui no toca, així que canviem la direcció i comencem a davallar per travessar el comellar, per després pujar per l’altre costat fins a un calladet amb una fita. Des d’aquí ja podem veure l’impressionant obertura de la canal, però abans em de trobar el pas d’entrada en diagonal a la canal, la referència és un arbre que em de tenir davall nostra, es tracta d’un pas aeri però sense cap dificultat.

Ara ja estam immersos a la part baixa de la gran canal i que en forta pendent iniciem el seu ascens, de vagades amb l’ajuda de les mans.

Ens hem de fitxar bé perquè abans d’arribar al final em de sortir per l’esquerra N. la part més evident. Es tracta d’una pujada delicada per la gran quantitat de gravilla que hi ha i perquè també és una mica aeri.

Una vegada fora de la canal es tracta de fer una diagonal fins a la vertical del cim, guanyant altura, primer en direcció a una balma i un rotaboc penjat de la paret que tenim damunt per cercar una bretxa que ens transporta al començament del darrer tram de l’ascensió.

No gaire arribarem a unes grans plaques fissurades. Recordem que a principi d’any vàrem fer aquesta mateixa ruta i ens vàrem haver de quedar en aquest mateix punt perquè la roca estava totalment banyada i genegava tant que era impossible la seva progressió ( pareixia que estava ensabonada).

Però avui el temps era òptim i ho vàrem poder superar grimpant, el pati davall els nostres peus es realment espectacular. Aquesta grimpada la feim primer aferrat a la paret del macís de l’esquerra per a després lleugerament separar-nos una mica i salvar el darrer rocament, i arribar exactament al cim del Puig Tomir d’1,104 m. amb el seu punt geodèsic.

La davallada la feim pel camí tradicional. I acabem a sa telefona de Caimarí fent un cafetar i unes herbes dolces.

flickr75wikiloc75

361. Puig Tomir per sa Canal de Muntanya

Publicada en de

canal de muntanyaicono empleo manosData: 18-gener-2014
Circular: – 
Recorregut total: Km. 
Grau de dificultat : Alta
Duració total : –

És un dia gris amb pluja i malgrat això decidim dirigir-nos a Binifaldó el punt de partida, aparquem i gaire bé podem sortir dels cotxes per la intensa pluja. No hi ha res que fer, hem de tornar fins al bar més proper per prendre un cafè, Can Gallet sembla un bon lloc, al poc temps apareix en Toni el guarda amb qui xerrem una bona estona fins que les 11 h. para de ploure però una espesa boira fa acte de presència i a les 11’30h ja no podem esperar més, o demanem un berenar de pà amb sobrassa, botiffaró i llom o ens anem. Decidim anar-nos i no caure en la temptació i iniciar la ruta.

Una vegada en Binifaldó comencem a caminar pel Cami Vell de Pollença, als pocs minuts passem per la imponent alzina d’en Pere i una mica més de arribem a la barrera de separació de les dues finques amb la seva llarguísima paret de partió. En aquest punt abandonem el camí, per la nostra dreta (E), amb la paret a la nostra esquerra i paral·lels a la mateixa iniciem el lleuger ascens, veiem alguna fita però no les hem de fer cas perquè ens durien al Pas de sa Paret i avui no anem allí. Als 15′ hem d’abandonar el caminoi, creuar la paret deixant-la a les nostres esquenes i als 5′ ens trobem amb la Font de ses Falgueres a 724 m- d’altitud, es tracta d’una font de mina de 3,5m de llargària, amb una pica a la sortida perquè beguin els animals.

Des de la font podem intuir mes que albirar a causa de la boira el coll, el nostre primer objectiu, al que cal arribarem travessant diverses rossegueres i amb lleuger ascens per superar l’ espolón inferior.

Superat el coll ho descendim per la dreta passant per sobre d’una alzina, fent l’efecte que no té sortida, però així com anem avançant veiem que és possible fer-ho per una estreta cornisa coberta de càrritx, que una vegada superada ens deixa en l’inici de la impressionant canal i albirar la seva magnitud. Comencem l’ascens lleuger però que va guanyant verticalitat. Les vistes retrospectives són molt espectaculars. Depenent del ritme d’ascens, als 15/20′ tenim la primera oportunitat de sortir de la canal, evidentment per l’esquerra ja que a la dreta tenim la paret lateral de la canal.

Des d’aquest mateix punt hauríem de veure el cim del Puig Tomir, però la mala visibilitat ens ho impedeix. Seguim ascendint direcció (E), fent ziga-zagues, fins a trobar en la part superior una bretxa que hem de creuar per dins i a la seva sortida ens espera el primer obstacle una placa amb suficient pendent com per no poder-la creuar caminant, no és que rellisqui és que ni la toques. Amb certa dificultat aconseguim passar-la ajudat amb un cordino per si una fortuïta relliscada ens volgués portar al fons.

Superat el primer obstacle prosseguim l’ascens cada vegada més vertical en direcció a la paret de davant amb una bauma. Aquí ens trobem el segon obstacle amb una roca que a més de mullada per les recents pluges del matí i la intensa boira l’havia deixat més relliscosa que el pi ensabonat de Sant Antoni de Pollença. Ho intentem per tots els costats, per l’esquerra que semblava més curt però sense suports i molt relliscós, per la dreta molt pitjor, es va intentar pel centre per una petita diagonal en la roca fins que en Joan va tenir una relliscada que ens fa desistir de l’intent ja que això hagués estat una autentica temeritat, recordem que el pati als nostres peus es dels que te lleven el singlot.

Una llàstima perquè quedem a tan sols uns 50m. del cim. El descens tampoc va tenir desperdici.

flickr75wikiloc75 youtube75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina