Archivos de Etiquetas: rutes 2014

411. Puig Tomir per sa Canal de Muntanya

Publicada en de

Canal-de-Muntanya---Puig-ToData: 13-12-2014

Recorregut total:

Desnivell:

icono empleo manos

CANAL DE MUNTANYA – PUIG TOMIR DE 1.104 m.

L’inici el feim entrant al portell que va a ses cases de Binifaldó i deixarem els cotxes a prop de les cases del viver forestal comcençant a caminar per la carretera asfaltada cap a ses cases de Binifaldó. Aquí agafarem l’antiga carretera de Lluc a Pollença en direcció de la possessió de Muntanya, passarem per la gran Alzina d’en Pere que té una alçària de 20 metres i la soca fa uns 118 m de diàmetre (a 1,3 m d’altura). La capçada té un diàmetre de 19 metres i una edat d’uns 500 anys. La base del tronc, així com va creixent, va envoltant algunes pedres, alguna de més de 20 cm de gruix. Sembla que aquesta alzina s’ha pogut conservar perquè donava bona ombra als caminants que feien aquest camí.

Al cap de pocs minuts arribem al portell que fa partió entre les finques de Binifaldó i la de Muntanya, ens aturem per menjar alguna coseta i tot seguit abandonem el camí per la dreta en pujada per dins l’alzinar amb la paret de partió a la nostra dreta. Quan comença la vegetació a ser més espesa passem a l’altra part de la paret i seguim pujant fins a arribar a un punt on augmenta el desnivell i on la paret presenta un esbucament per atravasarlà novament i agafat un caminoi que ens durà fins a la font de ses Falgueres. Font situada en la faldilla de ponent del Puig Tomir (1.102 m.) en el tirany de pujada pel ‘pas de sa Paret fent referència a la paret que se segueix en gairebé tot el recorregut i que és la partió entre les finques de Muntanya i de Binifaldó.És una font de mina curta, amb prou feines 3,5 metres de llargària amb una secció rectangular d’1,5 x 1,0 metres construïda de paret seca en els laterals i de lloses llises en el sostre amb alguns reforços de fusta.El sòl és de pedres i a la sortida al costat de la boca hi ha restes del que va haver de ser una piqueta per abeurar el bestiar. Al fons s’aprecia una lleugera ensulsiada de pedres però que no impedeix la sortida d’abundant i fina aigua que diuen té propietats curatives. Sembla que fa un temps es va estudiar la seva explotació i comercialització però es va descartar per no rajar el cabal necessari per a aquests casos. ( text de ses Fonts de Tramuntana). Però avui no era el cas, ja que sortia un bon raig d’aigua.

Si seguíssim per amunt amb la mateixa direcció arribaríem al pas de sa Paret, no avui no toca, així que canviem la direcció i comencem a davallar per travessar el comellar, per després pujar per l’altre costat fins a un calladet amb una fita. Des d’aquí ja podem veure l’impressionant obertura de la canal, però abans em de trobar el pas d’entrada en diagonal a la canal, la referència és un arbre que em de tenir davall nostra, es tracta d’un pas aeri però sense cap dificultat.

Ara ja estam immersos a la part baixa de la gran canal i que en forta pendent iniciem el seu ascens, de vagades amb l’ajuda de les mans.

Ens hem de fitxar bé perquè abans d’arribar al final em de sortir per l’esquerra N. la part més evident. Es tracta d’una pujada delicada per la gran quantitat de gravilla que hi ha i perquè també és una mica aeri.

Una vegada fora de la canal es tracta de fer una diagonal fins a la vertical del cim, guanyant altura, primer en direcció a una balma i un rotaboc penjat de la paret que tenim damunt per cercar una bretxa que ens transporta al començament del darrer tram de l’ascensió.

No gaire arribarem a unes grans plaques fissurades. Recordem que a principi d’any vàrem fer aquesta mateixa ruta i ens vàrem haver de quedar en aquest mateix punt perquè la roca estava totalment banyada i genegava tant que era impossible la seva progressió ( pareixia que estava ensabonada).

Però avui el temps era òptim i ho vàrem poder superar grimpant, el pati davall els nostres peus es realment espectacular. Aquesta grimpada la feim primer aferrat a la paret del macís de l’esquerra per a després lleugerament separar-nos una mica i salvar el darrer rocament, i arribar exactament al cim del Puig Tomir d’1,104 m. amb el seu punt geodèsic.

La davallada la feim pel camí tradicional. I acabem a sa telefona de Caimarí fent un cafetar i unes herbes dolces.

flickr75wikiloc75

402. Puig de Massanella, per sa Canaleta

Publicada en de

puig-de-massanellaData: 18-10-2014

Senderisme: Fàcil

Torre de sa Mola de Tuent

 

 

 

 

 

 

Descripció de l’Itinerari:

 

Iniciem el recorregut al costat del restaurant Son Catlar situat en la carretera que uneix Mancor amb Caimari. Podem deixar el cotxe aparcat a uns 250 m una vegada passat el restaurant (en el cas de venir des de Mancor), en un desviament situat a l’esquerra de la carretera, a l’entrada de les cases de Massanella. Durant l’època islàmica, hi prosperà l’alqueria ‘Maizarella’, que feu part del juz’ d’Inkan, amb presència probable d’elements berbers. Jaume I cedí aquestes terres al Paborde de Tarragona. En el segle XIV Pere Catlar adquirint terres formà la gran possessió. S’ha anomenada Son Abrí, Son Catlar, Massanella d’Alt i de Baix. Fins que el 1802 s’unificà amb el de Massanella. (GEM).

Des de l’aparcament retrocedim, amb baixada lleugera, fins a la barrera que dóna entrada al restaurant a la qual arribem en 2’. A l’esquerra de la barrera veurem un pas estret d’una barrera feta de fusta pel qual podem continuar a l’esquerra (E), vorejant la reixeta, fins a la barrera que tenim al front, només trespasar-la tronem una caseta de fusta del tipo de Leroy amb un guarda que en esplica el protocol i que em de pagar 4 euros cadascú i aixó que som residents, una i oli, si no voleu pagar ja sabeu lo que eu de fer.

Continuem a la dreta (N), pel camí que en 1’ ens situa en un encreuament, havent de prendre a l’esquerra (NW), tenint algo allunyades a la dreta (NE) les cases de Massanella. Travessem un portell amb un pas canadenc i continuem pel camí de terra que amb direcció NW i amb pujada molt lleugera, ens conduirà a Can Bajoca. A l’esquerra tenim el Torrent des Prat i als 14’/25’ arribem a un portell i 1’ després aconseguim un encreuament (camí des de la dreta NE) en el qual hem de continuar pel camí que veníem transitant (NW). Iniciem una pujada molt lleugera i als 4’ arribem a un portell amb barrera metàl·lica que una vegada travessat en 2’ arribem als voltants de Can Bajoca (dreta) (E). sembla que el nom li ve d’en Miquel Colom, natural de Deià, que era conegut per ‘En Bajoca’.Seguim caminant per s’Arreplegada cap a s’Estret o es Grauet, fin arribar a les Cases des Bosc amb una porxada de canya, un bon lloc per menjar alguna coseta i beura, en aquest encreuement de camins no ens em de confondre i em d’agafar direcció esquerra, es a dir em de deixar la casa a la nostra dreta. Prosseguim la ruta per un tirany de ferradura amb molt de rost., no tarma de trobar un altre pal que ens recorda que em de oagar, etc…..Ara es tracta de seguir el caminoi que ens durá a la canalització, la famosa Canaleta del Massanella.

La Canaleta és emblemàtica per ser una de les obres d’enginyeria tradicional més importants de la Serra, construïda per a solucionar els problemes d’aigua que patia el llogaret de Massanella.

Aquesta séquia, fou construïda per en Jacint Antoni Fontanet Llabrés Montserrat (1706-1762), natural de Son Joan Arnau (Llorito), aleshores encarregat de les païsses de Massanella. amb pedra calcària recollida allà mateix i ajuntada per morter de calç té una longitud aproximada d’uns 8 quilòmetres i assoleix un desnivell de quasi 600 metres, des del seu naixement a la font des Prat, a 800 metres d’altitud, fins a les cases de Massanella, situades a 200 metres d’altitud. Una làpida commemora la construcció de la conducció i, textualment resa així: «Dia 15 de juliol del sant any de 1750, per aquest pont d’aigua, el senyor Abrí-Descatlar i Fuster, Bossa d’Or del Regne de Mallorca, es preocupa amb el seu esforç i recursos».

Proseguim per damunt de la Canaleta, pasem per la roca foradada i el Pont, tota una obra d’aquell temps, a poc arribarem a la La font des Prat de Cúber o font de Massanella, amb una inscripció que deia «Font de Massanella 1748».

Caminem en fort ascens per l’alzinar, a la sortida del mateix ja podem veure el Puig de Massanella i el Pas de n’Argentó per on em de pasar. Ens hem d’anar apropant a la paret oest del contrafort mdel Puig de Massanella fins arribar ben bé a sota, tot això sempre en direcció sud/sud-oest. El pas de n’Argentó no presenta cap dificultat.

Les vistes son extraordinaries, el més aprop i abaix el Puig de ses Bassetes 1,212 m., proseguim el fort ascens per un terreny incòmode i aviat ens situem a l’extrem S. del macis, ara ja només queda caminar i assolir el cim 1,352 m. Si abans les vistes eran extraordinaries ara al cim son de cine. El panorama visual cap a l’est ens situe sobre el colosal puig Tomir de 1.104 m. Si mirem cap el Sud-Oest impresiona la carena calcària que es dirigeis a l’esperó de migjorn i al puig de ses Bassetes 1.212 m. i al coster Nord del cim és un espadat vertiginós que s’aboca sobre el comellar de les Cases de Neus de Comafreda.

La baixa la feim per el camí clàssic, pasem aprop de l’únic arbre una mànific teix i el Pla de la Neu, un àntic dipòsit de neu situat a 1.200 m. d’altitud, és el que es troba més alt.

La davallada és intensa, pasarem per devora de l’avenc de laq Travessa de’uns 49 m. de profunditat, després la famosa fita del Foment que marca la bifurcació del camí, a la dreta indica puig i font, la font de l’Avenc, noltros proseguin el descens fins el Coll de la Línea 824 m, on agafarem direcció Sud ( dreta) per la pista del Comellar del Bosc, que per cert ens ha fet llarguisim, fins arribar a les Cases des Bosc i d’aqui desfeim el cami del matí fins el cotxe. I acabem inmersos a la frescor de les chandis que ens ha preparat na Cati de sa Tafona.
flickr75wikiloc75youtube75

401. Torrent del Comellar d’en Corso

Publicada en de

torrent-del-comellar-d'en-cData: 11-10-2014

Desnivell: 200 m.

Ràpel màxim: 42 m.

Cordes utilitzades: 2 de 40 m. i 1 de 20 m.

 

icono rapel

 

 

Torrent de gran bellesa del tram sud de la serra de Tramuntana, a un lloc poc donat a les les pluges en canvi està guardat per altres torrents de la zona; El Torrent de ses Bardes amb sortida al mar, el Torrent de ses Serres també amb Sortida al mar, el Torrent de ses Basses amb sortida a terra però al limit del Fondal de ses Basses, el propri Torrent del Comellar d’en Corso aquest com afluent del Ratjolí i el més populars de Tots el Torrent del Ratjolí. Tots Ells formen un grup d’excepcionals torrents de la zona.

Crida l’atenció Que aquest torrent sa equipàs recentment al 2011, per en Miquel Martorell i en Xisco Blas, o més encara Que el Torrent de ses Basses Sa equipàss el 2014 per membres de Doblevuit. Lo que demostra que es manté l’esperit explorador pera noves troballes.

Curiós el topònim de Comellar d’en Corso o Corsó, que no he trobat l’origen de la paraula Corso, que podria ser el gentilici dels habitants de l’illa de Còrsega o el llinatge de de un tal Corsó, com el Puig d’en Corsó. A saber.

Iniciem el dia deixant un cotxe als voltants del Camí del Ratjolí al objecte de tenir-lo el més prop per l’arribada i de amb l’altre ens desplacem fins al Coll de sa Gramola.

Agafem el Camí de ses Basses i a uns 500 m. arribem a la entra del camí que baixa a la casa de Can Panxeta, En aquesta ocasió, ens dirigim de fins a ella i en direcció O. anem fins al Comellar d’en Corso. No triguem a localitzar el comellar i descendir al tàlveg,

El valor que té el torrent
no es canvia per argent,
si les passes són doblers
les vivències són els xecs,
la fortuna és mirar
els tresors des Comellar
de’n Corso, joia captiva!
això no té preu + iva

de Miquel Ferrà

Una vegada possants en matèria, no vam trigar a trobar el primer salt i al fons un bellíssim gorg flanquejat per parets còncaves, que es pot salvar per l’esquerra, però vam decidir posar corda a un petit pi cremat.

Li segueixen diversos petits gorg tots ells amb aigua, el següent salt rel-levant és de un 20 m. dit el gorg del Fonoll, li eegueix un altre de 8 m. i després el torrent sa posa molt interessant i agafa una forma curiosa forma i bastant estret que acaba amb dos salts seguits de 30 m. segueix un salt de 42 m., encara que es pot fraccionar en dos de 20 m., nosaltres decidim fer-ho tot seguit perquè les plaques del fraccionament no les trobem adequadament instal-lades per després recuperar les cordes i a més perquè patirien molt frec.

En Aquest punt ja gairebé som dins del Ratjolí, ara ja només quede un salt de 20 m.

En l’últim gorg amb aigua crida l’atenció un amagatall fotogràfic instal · lat a la part esquerra que suposo serà per observar la fauna que l’habita.

Ja ens trobem en el tàlveg del Ratjolí, aprofitem cantonada per menjar-nos el bocata i descansar una mica i iniciar el remont, que encara els salts estan equipats amb cordes «Fixes» es troben recollides a les capçaleres per el que no ens son útils.

flickr75wikiloc75youtube75

399. Torre de LLuc

Publicada en de

torre-de-llucData: 4-10-2014

Recorregut: 18,32 Km

Dificultat: Difícil

Desnivell acumulat de pujada: 767 m.

Desnivell acumulat de baixada: 1.034 m.

Altura máxima: 626 m.

Circular: No

 

icono empleo manos

Escorca – Torrent de LLuc – Torrent dels Boverons – Quarter des carabiners – Torre de LLuc

Situació: Es troba a 239 metres d’altura, en un dels llocs més aïllats, esquerpats i muntanyencs de la illa de Mallorca. El lloc es diu Morro d’en Bordils, entre el Carregador de LLuc, tambè anomenat cala Porxo, i la cala el Codolar. La torre controlava l’accés a la Cala és Codolar i Cala Mitjana o Cala Porxo. Aquestes cales en segles passats eren utilitzades com llocs de desembarcament pels pirates.

Tipus de torre: Era una torre de tipus de senyals, encara que tenia artilleria per a controlar. Es comunicava amb la Torre de sa Mola de Tuent i amb el Santuari de Lluc.

Altres noms: Va rebre diferents nom als llarg dels segles. En els segles XVII, XVIII i fins a mitjans del segle XIX el seu nom era «Torre de Cala Mitjana. Torre d’en Bordils, també ha rebut el nom de «Torre de Cosconar». L’última denominació és la de «Torre de Lluc».

Descripció: Es troba en estat de ruïna total, la qual cosa ens dificulta enormement la possibilitat de descriure-la completament. Té plnata circular, de gairabé sis metres de diàmetre. amb un parament de sis peus d’amplada.Té una altura de 7’50 metres. Posseïx ataludament en la seva base. Avui no es pot veure, però la torre havia de posseir la acostumbrada càmera principal i l’entrada es realitzaria per un portal a mitjan altura que avui ja ens és visible.

Aljub: La presència d’una font és dificultosa per tant era necessària la presència d’un aljub proper a la torre. Es va utilitzar un bretxa d’un roca per a, juntament amb una paret improvisar un aljub que recollia l’aigua de pluja d’unes teules amatents sobre unes pedres.

Història: Fou començada a construir l’any 1600 i s’acabà el 1606. Des del segle XCVI el lloc en el qual posteriorment es situà la torre ja era utilitzat com talaia per a prevenir atacs de pirates, donada l’excel·lent situació que gaudia: El sou dels encarregats de la torre era pagat pels haitants d’Escorca. La torre una vegada alçada no va trigar en deteriorar-se i fins i tot en 1686 es parlava de construir-la de nou. El fet que la torre es trobés en el més alt d’un bec i fins i tot la situació que es trobés solitària li va donar avantatges per a convertir-se en una excel·lent talaia, però en canvi presentava una fragilitat molt important i era la que resultava molt vulnerable als llamps. Tal vegada això unit al fet del seu aïllament i de falta de manteniment justifiquen l’estat actual de la torre.

Els torrers eran dos, que no feia focs i que a una llegua terra endins hi havia un home que habitava el cim d’una penya, de la possessió del Cosocnar, propietat d’en Joan Bordils, des de la qual es descobreix la torre, el qual transmetia els avisos de la torre al batle de LLuc.

Armament: S’informa que per la seva elevada posició resulta inadequat el seu foc de artilleria , encara així cal ressenyar l’efecte disuasiu que tenien els tirs sobre les embarcacions. En 1701 la torre ja estava artillerada. Tenia un canó de bala de tres lliures i mitja.

Fuente: www.naturayeducacion.com – Mascaró Pasarius, J. – Camins i Paissatges

L’excursió s’inicia a Escorca (carretera LLuc a sa Calobra) en els voltants del restaurant, on podem aparcar. Comencem descendint cap al torrent de Lluc, pel tradicional camí de ferradura construït, en el seu moment, pel Foment de Turisme. El temps emprat en el descens és de l’ordre d’uns 55’ a 1 hora, depenent, lògicament, del ritme de la nostra marxa.

Una vegada en el llit del torrent de Lluc, ho remuntarem lleugerament (1/2 minut) fins a localitzar a la nostra esquerra el torrent des Boverons. Iniciarem el seu ascens, marcat per una fletx vermella i seguint les fites, primer a la dreta del llit i posteriorment a l’esquerra. La progressió en alguns moments farà necessari realitzar alguna grimpada donada el pendent del terreny. En uns 25 minuts, seguint les fites, finalitzarà el tram dur i seguirem ascendint cap a la Caserna de carabiners per l’esquerra del tàlveg per la qual discorre el torrent des Boverons, amb pendents mitjans, estant el camí degudament senyalitzat amb fites. Després d’uns 25’/30’ arribarem a una paret seca (esquerra) que hem de travessar-la per una ensulsiada i en 2’/3’ arribarem a la Caserna de Carabiners.

Estàs fins als collons
i continues caminant,
no li cerquis les raons
al perquè no t’asseus
ja no te sents els peus
sempre anant i tornant
pel Torrent dels Boverons

Miquel Ferrà

Des de la Caserna de carabiners hem de seguir amb direcció Nord, que pràcticament no abandonarem fins a arribar a la Torre de LLuc. Primerament descendirem pel tàlveg situat entre la Caserna i la Roca Vermella (extrem SW del Puig Roig).
En uns 5’ de baixada forta/molt forta entre càrritx arribarem al llit del torrentet i ascendirem pel vessant –en diagonal esquerra-, amb pendent mitjà i posteriorment (uns 2’) baixada mitjana, procurant no perdre molta altura i dirigint-nos cap a dos pins que tenim enfront de nosaltres. Als 2’ travessarem el llit d’un petit torrentet i 2’ després arribarem a un filat (únicament queda el filferro superior) subjectada per troncs.

Continuem en la mateixa direcció, amb pendent mitjana, i 5’ després descendirem (per la nostra dreta) cap al jaç d’un torrent, amb pendent fort –veurem una fita en el vessant situat enfront. Després de 4’ de descens arribarem al llit i progressarem amb pendent mitjana, posteriorment baixada lleugera i planejarem entre el càrritx (sempre seguint les fites) aconseguint als 4’ unes fites situades sobre els troncs d’uns arbres secs, al costat de les restes d’una paret seca. La travessem i seguim planejant seguint les fites i posteriorment amb pendent mitjana, arribarem a les restes d’un antic camí i als 20’/25’ travessarem un portell sense barrera, estret, situat a l’esquerra del que pogués ser les restes d’una petita marjada. Seguim amb direcció Nord, com fins ara, i les fites ens guiaran per pendents mitjanes/fortes, alguna que una altra pujada (curta), fins a arribar als 20’/25’ a un primer graó rocós, que hem de desgrimpar, amb pendent fort/molt fort. Seguint les fites ens condueixen a un segon graó rocós, al que arribem en uns 4’/5’ i novament als 5’ aconseguim un nou pas (aquest una mica més complicat).

Una vegada superat el pas, amb pendent mitjà ens dirigirem cap al serral que tenim enfront de nosaltres, després del qual s’inicia el Morro den Bordils, en el qual, en el seu cim més occidental, s’assenta la torre de LLuc (no la veiem en aquest moment, l’hem pogut veure en el primer tram del recorregut, a uns 4’/5’ una vegada passat el portell estret). En uns 2’ arribem al serral i iniciem l’ascens (fites) pel vessant dret i amb pendent fort, en algun tram molt fort, aconseguirem la base formada per les restes de l’ensulsiada de la torre de LLuc, en uns 20’/25’. Al llarg de l’ascens podem veure restes d’un antic camí que ascendia fins a la torre. Lamentablement l’estat de la torre és ruïnós, quedant únicament en peu la porció NE de la mateixa.

Des de la torre podem observar unes panoràmiques impressionants. Cap al nord la cala Codolar, el Morro d’en Llobera i els penya-segats que formen el vessant oest del Puig Roig. Cap al sud la cala és Tests, el Morro des Capellans, la cala des Capellans, el Morro de sa Vaca i als seus peus és Bancalet. Més allunyada la Mola de Tuent amb la seva torre i com a teló de fons les estribaciones del Puig Major, Morro d’en Pelut.

Una vegada a la torre de LLuc, iniciarem el retorn cap a la caserna dels Carabiners sense gaira aigua, pel que prenem direcció cap a la font des Poll que la trobem més seca que «una lagarto de museo», per tant prenem la decisió de tornar per el camí de les cases de Cosconar, sabent que mitjant camí a Son LLobera troberiem aigua, i des d’aquí a LLuc, però clar els cotxers als tenim hon varem començar, així que no  ens var quedar més remei que cridar un taxi.

flickr75wikiloc75youtube75

395. Torrent des Ratjolí

Publicada en de

Torrent des Ratjoli (62)Data: 23-08-2014

Recorregut esportiu: 200 m.

Desnivell: 110 m.

Cordes: 1 x 30, 3 x 20

Ràpel Màxim: 26 m.

Dificultat: Fàcil

Temps: 1’00 h.

 

 

 

 

 

Torrent des Ratjoli

 

Magnific torrent per fer-ho amb poc temps, practicar el remont i gaudir d’un paratge de gran bellesa, malgrat lo perjudicat que ho ha deixat el gran incendi pasat.  Abans de l’incendi era com un jardí amb vegetació exuberamt, pi, mata, fonoll marí,garballó, jonc i altres, ara no es el mateix.

El primer salt de 26 m. es el més gran noltros. Varem deixar una corda de 30 m. fitxa per després remontar-ho. De totes maneres es pot salvar per l’esquerra.  Tots els salts están equipats amb dos químics cadascun. Després del gran salt venen petis salts, un primer tobogan de 5 m, un salt de 9 m, salt de 12 m, tobogán de 24 m, salt de 9 m, salt de 7 m, salt de 5 m. a tots ells no va fer falta deixar cordes fitxes per remonra-ho perquè estavan equipats amb cordes.

flickr75

390h. Picos de Europa; Descenso del Rio Sella

Publicada en de

Descenso-rio-Sella-16-copiaData: 09/07/214

Datos técnicos: Actividad de Piragúismo. Descenso del Rio Sella

Grado de dificultad: fácil
Tiempo total invertido: 3,21 h.
Distancia Total Recorrida: 8,6 millas nauticaspiragüismo

 

Su descenso es Internacionalmente conocido, se celebra el primer sábado de agosto posterior al día 2 de dicho mes entre Arriondas y Ribadesella (Principado de Asturias – España), con un recorrido de 15 km a lo largo del río Sella. La prueba está organizada por la Federación Española de Piragüismo y por delegación por el Comité Organizador del Descenso Internacional del Sella y por la Federación de Piragüismo del Principado de Asturias, y está declarada Fiesta de Interés Turístico Internacional.

flickr75wikiloc75youtube75

390g. PiCOS DE EUROPA; 7º día; Pico Torrecerredo de 2.648 m.

Publicada en de

 

 

P7110748---copiaData: 11/07/214

Datos técnicos: Pico Torrecerredo con sus 2.648 m. es cumbre de los Picos de Europa y de la Cordillera Cantábrica.

Altitud máxima: 2.648 m.
Altitud mínima: 1.009 m.
Grado de dificultad: difícil
Ruta: de ida y vuelta.
Desnivel Acumulado, total: 3.350 m.
Tiempo total invertido: 15 h.
Distancia Total Recorrida: 23,6 Kmicono empleo manos

 

Ahí lo tenemos! Torrecerredo. 2.650 m. La Cima de Picos de Europa y de la cordillera Cántabra.

Pico Torrecerredo

Pico Torrecerredo

A la Derecha de la foto, La arista de cabrones. El pico puntiagudo, la Torre Labrouche. En el Centro, él, Torrecerredo. Hacia la Izquierda: Torre Bermeja, Collada Bermeja y finalmente Torre de Coello.
La foto esta tomada desde la horcada Arenera.

¡ ya habíamos tomado una decisión, dura, no hacer “Peña Santa de Castilla!. Las condiciones meteorológicas adversas y un nevero colgante a mitad de la Canal estrecha, así lo aconsejaban. Pero, por otro lado, hoy tocaba hacer Torrecerredo, con sus neveros. Y nos pusimos en marcha.

Buen tiempo con algunas nubes. Son las 07.00AM, nos levantamos, desayunamos y nos ponemos en marcha, son las 08.00AM y dejamos Casa Cipriano, para con la furgoneta, dirigirnos al collado de Pandébano donde llegamos a las 08.30AM. Iniciando la ascensión a Torre Cerredo.

08.45AM, con dirección a la Majada de Tenerosa, Noroeste, y por el sendero que nos lleva al refugio del Picu Urriellu, nos ponemos en marcha. Durante la ascensión al refugio, pasaremos por, la base del Monte Varera, que nos lleva al Collado Vallejo, pasando por el Jou Lluengo y en Zinc – Zanc, buen sendero pero con fuerte pendiente, llegamos al Refugio situado en la base de la Cara Noreste, del Picu. Son las 10.30AM, hemos subido en menos de 2 h. (buen ritmo. La verdad es que los ánimos estaban a tope.). Descansamos, reponemos fuerzas y ¡ llega nuestro amigo Erik! (con un cliente), casualidad, también va a Torrecerredo. Nos saludamos, intercambiamos puntos de vista, y nosotros partimos, son las 11.00AM. (Isabel ha decidido quedarse en el refugio y esperar nuestra vuelta. La verdad es que el “Picu” y su entorno bien merecen un tiempo de contemplación y disfrute).

11.00AM, nos ponemos en marcha, en dirección Noreste, dando la espalda al refugio, cogemos un sendero, que remontando una pedriza pasamos por la base del Neverón de Urriellu, donde iniciamos una ascensión para llegar a una “enclexa” llamada la Brecha de los Cazadores. (desde allí tenemos unas vistas del Urriellu espectaculares, hoy, las nubes lo impedían parcialmente). Ahora en dirección Noroeste, alcanzamos la horcada de la Corona del Rasu, donde nos cruzamos con cuatro montañeras Vascas que regresan del Pico Cabrones, las saludamos y les dejamos claro que “los mallorquines ya estamos aquí”. Ahora en dirección, Norte, y continuando por sendero bien definido, pasamos por de bajo del diente del Urriellu, nos adentramos en el Jou de las torres Areneras, para realizar una pequeña trepada y llegar a la Horcada Arenera (2.280m.).Son las 12.00PM En Este punto se nos une el compañero Erik con su cliente, descansamos observamos las majestuosas vistas, y Erik nos da una magistral explicación de lo que tenemos ante nuestros ojos, Pico Cabrones, su cresta, Torre Pardida, Torre Labrouche, como no, Torre Cerredo, Torre Mermeja, Torre de Coello, etc. y Erik, se marcha. Nosotros continuamos unos minutos, haciendo fotos, reponiendo fuerzas y disfrutando de las vistas.

A las 12.30PM. Con dirección y vistas de Torre Cerredo, descendemos el collado, sendero definido, que nos dará entrada al Jou de Cerredo, previamente habremos tenido que cruzar algún nevero. Ya, en el Jou de Cerredo, lo normal, es ir por la derecha debajo de la Torre labrouche, (será por donde volveremos) pero los neveros aconsejan ascender más hacia la izquierda y centrados, donde no hay neveros. Así, lo hacemos y en pocos minutos, iniciamos la trepada de 400m, aunque algún nevero al final debemos pasar. Ya en la base, iniciamos la trepada propiamente dicha,a mitad, nos cruzamos, con un grupo de montañeros y con Erik y su cliente que descendían, les dejamos pasar, saludos y buenos propósitos. Continuamos la ascensión, “la cosa se iba embrutan”, pero quedaban 200m, ¡vamos para arriba¡ y llegamos CIMA DE TORRE CERREDO, son las 14.00PM. Nuestros rostros eran un vergel de Felicidad. ¡ también lo habíamos conseguido¡ Empezamos hacer fotos, Neus gravando todo lo que veía y mas,etc., y los demás, disfrutando de las maravillosas vistas del macizo Central y oriental de los Picos de Europa, las nubes por debajo de nosotros, yo buscando con la vista, Peña Santa de Castilla y la encontré. Ana, Juanjo Palmira y Sion, también disfrutando. Después comimos,y son las 15.00PM, tenemos que volver. Todo va sobre lo planificado.

Iniciamos el descenso, 15.00PM, con precaución, el nivel de escala fue de II+ y algunos tramos de III+, pero el factor psicológico era alto, teníamos 400 m. de destrepe. Con cierta tensión y buen hacer, pero felices, llegamos a la base, serían las 15,45PM, Aquí decidimos ir por la izquierda, pasando por la base de la Torre Labrouche, y pasar por al lado de algunos neveros. Cuando estamos cerca del Jou de Cerredo, y pasando el penúltimo nevero, tuvimos un incidente, Pep resbala y se hace un esguince en el pie derecho, tras unos minutos de preocupación.-gracias equipo.- reanudamos la marcha, eso sí, con paso más lento.- Pep bajaba con un esguince de importancia.-pero el tío bajaba.- desandamos todo lo andado por la mañana y Llegamos al refugio Urriellu a las 19.00PM, nos reencontramos con Isabel, ya pasaba un poco de pena, saludamos algunos conocidos.- Montañero Chamoso.- nos recuperamos un poco y continuamos descendiendo hacia el Collado de Pandébano, donde teníamos el coche y después a sotres donde llegamos a las 21.00 PM. ( en descenso normal hubiéramos llegado a sotres a las 19.00 PM)

flickr75wikiloc75youtube75

390f. PICOS DE EUROPA; Ruta del Cares, 6º día, Puente Poncebos – Caín

Publicada en de

9/07/2014. icono senderismo

Ruta-del-Cares-(69)---copiaDatos técnicos: Ruta del cares

Altitud máxima: 572 m.
Altitud mínima: 117 m.
Grado de dificultad: fácil +
Ruta: de ida y vuelta.
Desnivel Acumulado, total: 535 m.
Tiempo total invertido: 8 h.
Distancia Total Recorrida: 33,01 Km

 

El recorrido de este desfiladero, llamado por muchos autores: La Garganta Divina, nos permite unir Asturias con León atravesando las profundidades de los Picos de Europa cuyas cimas nos miran desde más de 2.000 metros por encima y disfrutando con las preciosas vistas que nos ofrecen las cristalinas aguas del rio Cares y las canales que se precipitan vertiginosamente desde las alturas hasta sus aguas.

Esta excursión transcurre por un camino bien marcado y sin ninguna complicación salvo su longitud, 12 Km de ida y otros tantos de vuelta si no disponemos de combinación de vehículos (Poncebos en Asturias y Cain en Leon).

A pesar de su sencillez y de la anchura del camino (más de 1,5 metros) debemos vigilar pues bordea a menudo cortados que caen vertiginosamente sobre el río Cares.

En pleno verano y en las horas centrales del día, si esta despejado, debemos protegernos del calor y llevar suficiente agua. Estamos en un desfiladero, por tanto no habrá viento que nos refresque. Por otra parte en las horas centrales el sol esta en su punto más alto y en muchos tramos no contaremos con sombras, además las paredes de Picos son de caliza de color gris claro que reflejará el Sol, aumentando si cabe su intensidad. Veremos el río en el fondo del Desfiladero, pero no tendremos oportunidad de bajar hasta el agua a refrescarnos. La solución ropa fresca, gorra o sombrero y agua suficiente.

http://larutadelcares.com/ Aquí, dejo un Link, donde podemos ver la maravillosas vistas de esta ruta de senderismo. Como Doblevuit, siempre quiere más, a la vuelta, Sión y Pep, descendieron hasta el mismísimo rio Cares y los últimos 3Km. Los hicieron por el antiguo y verdadera ruta del Cares. Esta ruta hoy no esta recomendada, incluso prohibida, pues el desprendimiento de Rocas es muy frecuente, como pudimos verificar,incluso en algunos tramos cortaba el sendero.

flickr75wikiloc75youtube75

Torrent de son Torrella

Publicada en de

torrent-son-Torrella-para-wData: 15-08-2014

Recorregut esportiu: 200 m.

Circular: Sí

Cordes: 2 x 20, 1 x 10

Ràpel Màxim: 18 m.

Dificultat: Fàcil

Temps: 1’15 h.icono empleo cuerda

 

 

Magnific torrent d’iniciació i molt equipat i quan dic molt es molt. Avui no teniem massa temps perquè teniem dinar amb el companys i perquè ja feia massa dies aturats i el personal necesitava activitat.

Deixam els cotxes a l’entrada de l’embassament de Cúber i ens dirigim per la carretera amb direcció a la base militar, i a uns 20 m. aban d’arribar sortim de la carretera per ficarn-nos dins el torrent. A partir d’aquí venen un parell de petits salts i ben aviat arriobem al salt gran de 18 m. Després ve una succió de petits salts fins arribar a la partr final formigoneda.

Lo millor del día, a part de la companyia, va ser que gracis a na Catí que, per cert té una vista privilegida, va veure a dalt de la muntanya una cabra enganxada per un potó i cap per avall damunt una alzina. No podiem seguir i deixarla morir  així que en Juan va pendre per amut i la va lliberar.

flickr75wikiloc75youtube75

390d. PICOS DE EUROPA.- 4º día; Peña Castil, por la majada de las Moñas y descenso por la canal de Fresnedal.

Publicada en de

Cima Peña Castil 2.441 m

Data: 8/07/2014. icono senderismo
Datos técnicos:

Altitud máxima: 2.441m.
Altitud mínima:862m.
Grado de dificultad: Difícil, por larga, cresterios y fuertes desniveles.
Ruta: Circular
Desnivel Acumulado, total: 3.344m
Tiempo total invertido: 11h.
Distancia Total Recorrida: 17 Km.

Descripción del itinerario: Actividad de Montañismo.

Estamos potencialmente contentos y motivados.¡el día anterior habíamos escalado el Picu Urriellu. Pero el tiempo no terminaba de acompañar, llovía suave y había densa niebla. Pero nos pusimos en marcha,¡faltaría más!, nos vamos a Peña Castil, una cima bonita y de panorámicas impresionantes.

Sotres.- son las 8,00AM, nos levantamos, desayunamos y nos ponemos en marcha, dirección, a los Invernales del Texu donde dejamos la furgoneta, son las 09,00AM y ya en ruta nos dirigimos al Collado de Pandebano, no subimos por la pista forestal sino por el viejo camino que la atraviesa.

Son las 10.00AM,llegamos al Collado de Pandébano, ha dejado de llover, pero la niebla no desaparece. Desde Allí, nos dirigimos dirección a la Majada de la Tenerosa. Ya, y entre la niebla, se visiona la Canal de las Moñas. A pocos minutos de la salida del Collado y mucho antes de llegar a la majada de Tenerosa, giramos a la izquierda.-según nuestro sentido de marcha.- buscamos un sendero, a veces nada evidente, y empezamos el ascenso, la niebla nos envuelve al grupo, en dirección a la canal, que finaliza en un colladito, allí se encuentra la majada de las Moñas (tres cabañas de montaña en muy mal estado), son las 11.00AM.- hemos llegado. En Este punto, hay dos opciones, 1º la normal que es seguir por el centro del valle, en dirección Noroeste, para llegar a la cima de Cabezas de Tortorios (2,139m) y desde allí, alcanzar el Collado Camburero (2083m) e iniciar la ascensión a la Cima de Peña Castil. (2.441m). O bien, 2º opción,desde la majada de las Moñas, girar dirección Oeste, e iniciar un ascenso directo a cabeza de Moñas, para desde allí, realizar un cresterio que nos llevaría a la cima del Coterón (2.032m) y a la cima de Cabeza de Tortorios (2.139m).

Pues eso hicimos, el Cresterio de tres cimas de más de 2.000m. ( si el día esta despejado lo descrito es evidente y hay algunos hitos y todo. Pero no fue nuestro caso, la niebla nos seguía acompañando, con algunos y breves claros).
Nada, decido lo que queríamos, y siendo las 11.00AM, iniciamos ascenso directo a cabeza de moñas, fuerte subida, donde llegamos a las 11.45AM. En la cima, la niebla persiste, recuperamos fuerzas, hacemos fotos y en marcha hacia la cima del Coterón y desde esta a la Cima de cabezas de Tortorios,donde llegamos a las 13.00.PM,Fotos, descanso, esperamos haber si se despeja la niebla. nada. Nos dirigimos, ahora con leve descenso dirección Norte, en busca de un evidente paso (corte en la cresta, unos metros antes habremos pasado al lado de un avenc en la misma creta), que nos dará paso al Collado de Camburero (2.048m). Sin problemas, llegamos al Collado, son las 13.45PM. Aquí, en dirección sur, la Canal del Fresnedal , por donde nosotros al descender continuaremos la excursión (1.000m de descenso y al inicio de la canal un neverón del copón, que superamos por el lateral izquierdo según dirección descendiendo), en dirección Norte, vamos a buscar el paso que nos llevaría al Urriellu y dirección Noroeste, a la Cima de Peña Castil.

Son las 14.00PM, iniciamos ascenso con fuerte pendiente y sendero al inicio poco evidente, en una hora de ascenso, por momento la niebla desaparecía y pudimos ver las bellas vistas del entorno, llegamos a la Cima. ¡ objetivo alcanzado! Hicimos una “Fita”, fotos , comimos y descansamos. La niebla no se va, son las 16.00.PM Tenemos que regresar Nos quedan +- 5 horas de descenso hasta Sotres.

El descenso, con prudencia, bien a las 17.00PM, llegamos al collado de Camburero, en dirección sur, iniciamos el largo y bonito descenso por la canal des fresnedal (1.000m), que nos llevara hasta Vega del toro o sotres y desde allí, caminando por buena pista, hasta los Invernales del Texu, donde nos espera nuestra furgoneta que en 10′, llegaremos a Sotres.

El descenso de la canal, en todo momento evidente, será de 2 horas hasta llegar a Vega de Toro y 1,30′ hora más, por la pista hasta los Invernales de Texu. Son las 20.30 PM, llegamos a Sotres. ¡Felices, también lo habíamos conseguido.! ( Sonia,ya estaba preocu

flickr75wikiloc75youtube75

390c. PICOS DE EUROPA.- 3er y 4º día. Picu Urriellu (Naranjo de Bulnes), Via directa Hnos. Martínez- V

Publicada en de

Doblevuit- Picos de Europa. Picu Urriellu. Primer Largo V

icono escalada

Data; 6/7-07-2014

Altitud máxima: 2.519 m.
Altitud mínima:1.115 m.
Grado de dificultad: V. Difícil, por la escalada de la cara sur de los Hnos. Martínez-V
Ruta: de ida y vuelta.
Desnivel Acumulado, total: 2.799 m.
Tiempo total invertido: 10 h. y Dormir una noche en el Refugio.
Distancia Total Recorrida: 17 Km

 

Descripción del itinerario: Actividad de montañismo y escalada.

 

Nota: Esta excursión, se puede hacer en un solo día (ir ascender y volver), pero tiene algunos inconvenientes, el más importante, que si no estas a primera hora (7.30 a 8.30) en la base de la vía, puedes encontrar bastantes cordadas delante tuya y aumentan los riesgos. Nosotros, optamos por lo más eficiente y seguro, además de tener tiempo para ver el entorno que rodea el “Picu.”

( día 6/7/2014) Son las 07.00AM.- Sotres.- nos levantamos, desayunamos y nos ponemos en marcha. A las 08,30 llegamos al collado de Pandébano y con dirección a Majada de Terenosa (Noroeste, además existe indicadores de direcciones) nos ponemos en marcha, por sendero bien definido ( y” como norte la punta del Picu, si el tiempo lo permitía) enseguida llegamos a la Majada de la Terenosa (queda a nuestra derecha). El día no acompaña la niebla es densa , más de 10 metros no nos vemos, pero continuamos ascendiendo por el sendero.-muy ben definido.- llegamos al collado Vallejo. Desde Allí, si el tiempo lo permite tenemos unas vistas maravillosas del “Picu” y de su entorno, continuamos ascendiendo,con fuerte subida y en Zinc – Zanc que nos llevara en 1.30 h hasta el refugio. Donde llegamos a las 11.30 AM (tres horas desde el Collado de Pandébano).
Nos acomodamos en el refugio y pasamos el día en él, diversas pequeñas actividades el tiempo no daba para más. A Las 18.00 horas llego Eric , nuestro compañero de cordada y guía de montaña, con él hablamos de montañismo, de Mallorca y como no planificamos la Escalada del día siguiente. Son las 20.00PM. Llega Fernando, el otro compañero de cordada y guía de montaña ( sección Femenina se “alborota” , es joven y apuesto y además buen tío, claro que sí.) Todos juntos nos fuimos a cenar un poco de “bautxa” y a dormir, mañana a las 07.00 AM en pie.

(07/07/2014). Son las 07.00, AM, nos levantamos, desayunamos, nos preparamos y nos ponemos en marcha, son las 08.00AM.
Desde el refugio de Vega de Urriello deberemos descender,- dirección sur.- un poco por un sendero poco definido cerca del sendero por el cual el día anterior habíamos hecho la aproximación, para ir a coger la canal de la Celada, por la cual en fuerte ascenso llegaremos rodeando el Naranjo y en una hora llegamos a su cara sur. La mejor opción para subir esta canal es por su lado izquierdo, y una vez situados en el circo superior del valle ya solo nos quedará alcanzar el pie de vía a la altura de una pendiente rocosa escalonada de color blanco, más o menos a la mitad de la cara sur.

Via-Martinez-SurYa en la base, son las 09.00AM, organizamos las dos cordadas (Eric, Palmira, Sión y David. Y la Buena. Fernando, Ana, Neus y Pep). La Escalada tiene 5 largo, entre dificultad V hasta II, según se asciende. La 1º de 15 m es la más dificultosa con el paso de la bailarina (V). La Cordada de Eric, empezó, y realizaron 4 largos hasta el anfiteatro,desde donde, ya con grimpada (II) se llega a la cima. Después fuimos la cordada de Fernando, llegamos al anfiteatro, con 3 largos, el 1º de 15 metros, un 2º de 60 metros y un 3º de 40 metros. La escalada, con niebla, fue espectacular. Nos reencontramos en el anfiteatro (reunión en el 4º largo), desde allí,con una trepada de grado II, unos 150 m. ! llegamos a la Cima.¡ Allí estaba la Santina, que nos protegía y nos esperaba, fue simplemente “abominablemente emocionante. Eran las 11.30AM una hora antes de lo previsto. La niebla, algunos claro hubo, nos impide ver la majestuosidad de los Picos de Europa, desde el “Picu”. !Daba igual, otra vez será.¡ Nos hicimos fotos, repusimos fuerzas y comentamos nuestras emociones. Son las 13.00OPM, tenemos que descender, total no aclara y el frio ya empieza a sentirse.
La dos cordadas juntas, descendemos (destrepar) hasta la reunión del anfiteatro (reunión del 4º largo si ascendemos), desde allí, se montan dos Rappell de 60 metros y ya estamos en la base. Objetivo alcanzado. Felices. (en el descenso, nos cruzamos con una cordada de 2 escaladores, de Gijón y Santander, es habitual).

Hay, que salir rápido de la base , el riesgo de caída de piedras es grande y sabemos que hay una cordada ascendiendo. Nos vamos en busca de la Canal de la Celada, en el camino nos encontramos con otro amigo, el guía Chamoso, venían de la “bonita”. Todos juntos nos fuimos para el refugio. Allí, nos despedimos,de Eric y Fernando y de los demás, con más peña que alegría. – la verdad.-.Eran las 16.00PM, iniciamos el descenso, por el mismo sendero que ascendimos el día anterior.- estamos contentos no lo podíamos disimular, ni tampoco lo queríamos. Llegamos al Collado de Pandébano a las 18.30PM (solo tardamos 2.30 horas en descender, como íbamos.-jiji.-), cogimos nuestra furgoneta y a las 19.00 en Sotres, nuestro campamento base.

El Picu Urriellu, Torre Cerredo y Peña Santa de Castilla, eran nuestro máximos objetivos. ! Dios, ya hemos alcanzado el 1º “ascender el Naranjo¡. Ahora por los otros dos, aunque al final peña Santa de Castilla se tuvo que renunciar por fenómenos meteorológicos muy adversos. Otra vez será, volveremos.

flickr75wikiloc75youtube75

378. Punta de la Galera pel pas dels Pescadors.

Publicada en de

icono empleo manospunta de la galeraData: 3-maig-2014
Circular: –
Recorregut total: 21 Km.

Una ruta espectacular que iniciem en el Pla de ses Coves Blanques pel cami dels pressos a sa Cala de Sant Vicenç per arribar al pas dels Pescadors i davallar fins a Cala Castell. seguint la costa per la zona de El Blanquer i recorre tota la Galera, enmig de dues cales Cala Castell i Cala Estremer.
La Punta de la Galera es un petita península d’uns 730 m. ( del Penyal fins sa Punta) de llargària amb una elevació máxima de 73 m.

Està situada enmig de Cala Castell i Cala Estremer al Nord de l’Illa.

Aquesta vegada em iniciat el seu recorregut des de la zona del Blanquer a Cala Castell vorera mar fins arribar a la zona més estreta just devall el Penyal, on em de superar una “ rosseguera” formada per gravilla plana característica de la roca de la zona.

A partir d’aquí i ja des d’una possició més elevada comença un caos de grans blocs de roques, i a mesura que en anem fent lluny de Cala Castell contemplarem inestimables imatges de la marina: la Punta Topina, el grans penyasegats del Rellar de Cala Castell de 318 m. d’alttitud, la serra de Cornavaques, la Cala i al fons el Castell del Rei.

Necessitarem prop d’una hora per arribar a l’altre extrem, la Punta.

La tornada la farem pel mateix costat pel que em vingut, la costa Nord de la peninsula. En arribar abaix del Penyal no descendim fins a la mar, sino que ascendim grimpant pel seu costaner E. molt aeri fins arribar al cim, per després seguir la carena fins a sa falda del penyassagat i el Pas dels Pescadors.

Una vegada superat el Pas devallem direcció E. per la zona de l’Àguila fins el Pla de les Coves Blanques.

flickr75wikiloc75 youtube75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina