553. Puigs d’en Farineta o Puig d’en Basset, Puig de ses Celles ó Fel.les ó Veles i Pas dels Garballons

Circular: Sí
Distància total: 12,56 km
Temps total: 6,20 h.
Altura màxima: 411 m
Desnivell acumulat: 707 m

 Torre de sa Mola de Tuent553. Puig d’en Farineta (324 m), El Puig de ses Fel.les ó de ses Celles ò de ses Veles ( 411 m) pel pas dels Garballons.

Avui tenim ruta per terres del SW de Mallorca, concretament per s’Arracó o l’Arracó. Cal destacar els diferents noms que he trobat per definitir el mateix lloc, sobre tot els cims.

Comencem al km 5 de la Ma 1030 la Ctra que va de s’Arracó a Sant Elm, just on hi ha el cementeri i on podem deixar els cotxes. Partirem pel camí de son Verí que hi ha just a l’esquerra i que no deixarem fins a uns 50 m abans d’arribar a ses cases, on a la dreta surt un tirany, marcat amb fites i després ens punts vermells, i que envolta ses cases, els primers metres caminarem al costar d’una reixa, per després abandonar.la per la dreta i començar un ascens cap al Puig d’en Farineta (324 m) en algún mapa surt com  a Puig d’en Basset  al que  hi arribarem per la carena, on podrem gaudir d’unes panoràmiques extraordinàries, inclós de sa costa N d’Eivissa.

Al cim està coronat amb un esplèndid mirador des d’on podrem gaudir de la bellesa de la zona, destacant l’illa de la Dragonera, fins  i tot sa de Cabrera i la d’Eivissa.

El descens l’iniciem direcció N ( dreta) passant per davant un «refugi/porxo» en estat ruïnós on encara es pot llegir a una placa
«S’Arracó. El Ayuntamiento de Andraitx
y el Fomento de Turismo de Mallorca
a Gabriel Font y Martorell 1969».

El descens ho farem per l’esquerra d’aquest refugi-porxo un tirany ens davallarà per una coma fins a un bell pinar al fons. En arribar continuarem per un camí molt evident que surt de la dreta i que continua davallant fin a una torrentera. Aquí girem 180° ( esquerra). Al principi el camí és fàcil, però així com anem avançant es va fent més espès, arribarem a una gorja on hi ha molts de joncs, el terreny està molt brut. Anirem pel costat esquerre de la torrentera en ascens per situar-nos davall les penyes d’en Farineta de  l’esquerra, passarem pel mig d’una escletxa, per després continuar l’ascens fins arribar al coll dels Coloms (250 m), on hi ha un tirany que davalla fins al camí de sa Font de ses Moreres, però que noltros que agafarem, continuarem dreta direcció N fins a una xona planera amb pins i restes d’un porxo «El Porxo des Pi Esbucat».

Ara ens espera una pujada mitjana-forta per l’esquerra fins al cim del Puig de ses Fel.les (411 m). He de dir que aquest cim te varis noms com h pogut veure a diferents publicacions; El Puig de ses Fel.les, El Puig de ses Celles i el Puig de ses Veles, totes bastant perescudes fonèticament.

El descens ho feim direcció N seguint la carena fins a arribar a un gran pi, des d’on continuem fins a un segon pi, per a després en tendència cap a l’esquerra anirem a cercar en descens per la dreta del pas dels Garballons que ens situarà a l’esquerra en un monticle coronat per una pedra de color blanc, des d’aquí iniciem un curt descens fins el coll de ses Fel.les, a la coma d’en Jaume Benet. Continuem en ascens pel sender que transita per dins sa coma fins arriba al coll i cruïlla de senders des Puig de sa Paret des Moro. Aquí girem W ( esquerra) fins a sa carena, a la dreta veurem un tancament de pedra i prenem S (esquerra) cap als Puntals des Forn i abans d’arribar-hi iniciem el descens fins al camí de sa Trapa el GR 221. Prenem S ( esquerra) fins a arribar a les cases de sa Trapa on agafem una ombra per menjar i descansar.

La tornada la feim per la pista fins a arribar a dalt del coll de ses Ànimes. Després continuem tot el temps de davallada sense abandonar sa pista en cap moment, passarem per davant unes cases, per continuar fins a una cruïlla de camins; el Camí de sa Punta de sa Galera a la dreta i el Camí de sa Font des Morers a l’esquerra, ambdós municipals, noltros agafarem aquest darrer el de sa Font des Morers que uneix el Coll de sa Palomera, a s’Arracó, amb l’avinguda de s’Algar, mitjançant l’avinguda de la Trapa a l’interior de sant Elm.

Després de caminar alguns kilòmetres i ja al final passarem per davant un gran dipòsit d’aigua  a pots metrers d’una esplanada al costat de la ctra Ma1030 just al coll de la Palomera. A l’esquerra de l’esplanada surt un tirany que agafarem que ens durà paral·lels a la carretera fins al cementeri on tenim els cotxes. Donant per acabada sa ruta d’avui que al final ha estat més llarga i cansada de els que teníem previst. Acabant a Andratx fent unes merescudes chandis.

veure fotoswikiloc75

445. Sa Trapa, pel pas de sa Xeixa

 

 

Pas-de-sa-Xeixa---sa-Trapa-Data: 5-9-2015

Recorregut: 14,900 Km

Desnivell: 658 positius

Circular: Sí

 

Torre de sa Mola de Tuent

 

 

Pas de sa Xeixa – sa Trapa i pas d’en Grau

Sortim de Sant Eltm, en una placeta enfront de sa Cala s’Algar, on hi ha una parada d’autobús i el Bar-Restaurant Es Molí. Aquí podem deixar els cotxes.

Caminem direcció N. pel carrer asfaltat de la Trapa cap a Can Tomeví. Sis minuts més endavant, s’acaba l’asfalt i continua la pista, que és ample i planera. Que ascendeix a la Trapa. L’ascens avança i salva un important desnivell. Després d’uns 60′ arribem al coll de ses Ànimes 365 m., i aprofitem per arribar una mica mes amunt al putget de 375 m. on podem admirar les impressionants vistes sobre la contrada. Descendim per l’altre vessant la Vall de Sant Josep. Hem d’anar en cura perquè a una corba molt tancada ens hem de sortir de la pista pel caminoi ( hi ha un pal indicador GR 221) que ens durà pel mig de la zona cremada fins a la planera del Puig de ses Basses, on hi ha una gran fita/Monjoia, des d’aquí ens dirigim al mirador d’en Josep Sastre construït pel Foment de Turisme, situat a la part alta del Cap Fabioler.

Després desfeim el camí fet fins arribar a les cases de la Trapa i que per no ser repetitius no mencionaré tot el completxe però si destacar el impressionant sistema de marjades i la xarxa hidràulica.

Aquest antic monestir, una de les branques dels benedictins, fou la dels cistercencs, els qui el 1122, en la Baixa Normandia, en el bosc de la Trappe, van fundar el monestir “Domus Dei”. La Revolució Francesa obligà als monjos de la Trapa a emigrar a Espanya, primer a Aragó i després, quan les tropes de Napoleó van entrar a Espanya en 1808, a Mallorca. Aquí el canonge Pere Roig d’Andratx els va cedir en 1810, i després els va llegar en herència, el Vall de Sant Josep. En 1820 la Corts Espanyoles van aprovar la supressió de les ordres monacals i La Trapa va ser saquejada pels veïns.

La Trapa va ser subhastada en 1853 i va passar a mans privades. En 1980 va ser adquirida pel GOB, l’associació ecologista de Balears, gràcies a les aportacions de ciutadans, artistes, institucions i organitzacions internacionals i així salvarla de la salvatge especulació urbanística que tan de mal ens ha fet. Des de llavors, la restauració està totalment aturada.

A la  gran era que fa de esplèndid mirador sobre la Dragonera, aprofitem per dinar i descansar davall l’ombra d’un dels pocs pins que han sobreviscut als nombrosos i terribles incendis.

Ens posem en marxa per anar a cercar el pas de sa Xeixa. Comencen a davallar des de el mateix mirador on s’esmuny la vall de Sant Josep i que fa de torrentera cap a la vertiginosa costa de ponent. Als pocs metres ens trobem les familiars fletxetes vermelles que ens acompanyaran duran tot el pas de sa Xeixa. Es tracte d’un pas llarg i bastant vertical però no presenta cap dificultat tècnica tants sols unes pètites desgrimpades. Només cal anar amb molta cura per la quantitat de pedra solta i grava que hi ha.

Una vegada superat el pas seguirem en descens per un camí de cabra fins a l’altre costat de Cala Embasset i arribar fins a la Torre del mateix nom, que per cert cada vegada que hi anem la trobem mes deteriorada.

Tornem pel camí de la torre, per la plana des Freu, on a la dreta i a pocs metres s’inicia el tirany que ens menarà a Sant Elm per la costa dels Grecs i el pas d’en Grau, zona declarada ANEI (Àrea Natural d’Especial Interès).Transcorre per la costa dels Grecs, documentada el 1789, se situa entre cala en Basset i l’illa Mitjana.

El pas d’en Grau és una fesa entre penyals situada damunt una cornisa uns 30 m sobre el mar. Seguint pel mateix caminoi arribarem a un altre camí molt més ample amb restes evidents d’una urbanització fallida sinó hagués estat un altre, del tants, atemptats sobre la nostra costa.

Des de la torre fins a les primeres cases de Sant Eltm hi ha tan sols uns 1.300 m per el que hi arribem sense donar-nos conta.

Ara ens refrescarem amb unes xandis ben fresquetes en el bar des Molí.

Nota sobre el topònim de Xeixa: El blat xeixa és una varietat antiga de blat autòcton de les Illes Balears, pertany a la família dels blats tous panificables i a les illes es troben altres subvariedats com el Xeixa Rotja i la Garonzona. El pa elaborat de manera tradicional amb aquesta farina és més digestiu, es tolera més bé i, per tant, dóna menys maldecaps a les persones amb problemes per pair el blat modern. A més, aporta nutrients que s’assimilen millor gràcies a la fermentació amb massa mare.
Es va sembrar durant molt de temps, però tenia poca producció i una canya molt llarga. Això feia que, segons el temps, la pluja o el vent, el blat s’ajagués a terra i encara fos menys productiu. Ara bé, el gust del pa de xeixa i l’aroma és un record inoblidable. Per sort, en els últims temps, diferents pagesos ecològics de casa nostra estan fent l’esforç de recuperar-lo i forners artesanals tornen a fer pa com el d’abans amb aquesta farina.

 

flickr75youtube75

comptadors de visites per a pàgines web
Persones han visitat aquesta pàgina