Data: 30/08/2016
Distància total recorreguda: 9,300 Km
Temps total: 3,45 h.
Circular: No
Altura máxima: 215 m.
489. Cala Portitxol i punta de s’Àguila
Sortim del poble de Sant Miquel de Balanzat direcció a la de Sant Mateu d ‘Albarca, aviat veurem un panell indicador de El Portixol i de Sant Mateu.
Uns centenars de metresen trobem amb un latre panell que asenyala, esquerra direcció Sant Mateu (sud) i recte el Portitxol, mentres circulem entre camps de ametllers i garrovers.
Ja ens trobem en el terme de Sant Joan de Labritja i un nou panell que indica, esquerra Sant Mateu, recte Es Margalló-Illa Blanca i el Portitxol, esteim a prop del bar Can Salayetas, la carretera va pujant en revolts fins a l’urbanització «Isla Blanca». En arribar a l’entrada agafem el vial de l’esquerra, pasarem per davant un bar, en vendrá bé a la tornada per fer unes chandis, continuem en davallada per aquest vial principal de l’urbnització que acaba a una gran explanada ui on podem deixar el cotxe a l’ombra d’un pi.
El vial continua davallant peró millor fer-ho a peu pèrqué el ferm está molt mal estat i perquè en vingut a aixó, a caminar.
El vial primer formigonat i cobert de vegetació, pasar després a pista, pasem per davant una casa amb unes parets molt altes i un portal amb unes bigues de fusta que ens recorden a les del Jurassic Park. Continuem davallant fins a arribar a una esplanada, amb una paret de pedra a l’esquerra i també a l’esquerra, marcat amb una marca blava, el començament d’un carrerany que duu a la cala Portitxol. Però encara no hi vaig, sinó que continu davallant per la pista, passem per davant un gran tub metàl·lic i una plataforma de formigó restes de algun invent fracassat, fins a arribar a una barraca esbucada. La pista continua dreta que aviat sa transforma en carrerany i ens durà fins a la mar conegut com a sa Àguila. Amb uns impresionant penyassagats. Com vaig bé de temps arrib fins a la punta de sa Àguila.
La tornada la faix fins arribar a l’esplanada amb una pared de pedra ( que he descrit abans) i agafem el carrerany que en descens ens durá en 25′ fins a la cala Portitxol cala de roques i grava, de 80 metres de longitud i 5 d’amplària, de forma arrodonida i amb les característiques casetes de pescadors.
A mitjan carrarany troben una singular construcció caractarística a les muntanmyes d’Eivissa i que no trobem a Mallorca, es tracta dels forns de Pega o quitrà ( a Mallorca li deim vernis).
Aquestes construccions foren básiques a l’economia i la supervivència dels pagesos d’antany. Es tracta dels forns de pega, característics per la seva secció rodona, la cúpula i el referit exterior. Tot i que no són abundans, resulten fàcilment localizables ja que es bastien sempre vora un camí. La pega o quitrà era un dels productes necessaris per a la vida preturística ( m’encanta aquesta paraula preturística) dels eivissencs. S’extraia de la reïna dels pins i, per la gran capacitats d’imperbeabilització, servía per a la construccció de bots i vaixells, i també per les soles de les esperdanyes i els recipients fets amb fibres vegetals. Dels troncs més gruixuts dels pins s’extraia la reïna, els quals ja javien estat preparats de joves per a dita finalitat. Es llevava l’escorça en una part concreta del tronc fins arribar a la fusta, la qual s’extraia en trossos anomanats teies. Aquestes teies es deixaven al peu de l’arbre perquè s’impregnassin de la reïna que queia del tronc. Després d’ uns mesos, les teies es ficaven al forn. L’escalfament de les teies superiors es progagava a les inferiors i determinava la destil.lació parcial de la reïna que es transformava en pega o quitrà. Amb reïna de ginebre es feia una pega específica per guarir ferides.
Text de El cor des Amunts, Per la passa i la mirada d’en Tomàs Vibot
La tornada la podríem fer circular, tornant per un carrerany que neix just darrere una caseta de pescador enmig de la cala, però com només e vingut amb un cotxe la tornada la faix desfent les passes fetes.
Text de Francisco Penalva
