Archivos de Etiquetas: Serra de na Burguesa

685. Avenc de sa Moneda

Publicada en de

Distancia recorrida: 13,36 km
Desnivell: -m
Salt més Alt: 41 m
Cordes utilitzades 1×60, 1×40, 1×300 m:
Altura Máxima: 443 m
Ganancia Temps Aproximació: 1’35 h
Temps Retorn: 1,35 h’

Avenc de sa Moneda

Data: 5.10.2019

Avenc de sa Moneda

Per arribar-hi tenim dues opcions; una des de l’urbanització de la Costa d’en Blanes ( Calvià) molta més curta, i l’altre des del mirador de na Burguesa (Palma), avui noltros triem aquesta darrera opció, a continuació vos deig les indicación per arribar-hi des de l’Urbanització de la Costa d’en Blanes, que coincideix amb el trak; entrem per l’avinguda Tomas Blanes Tolosa i seguirem fins a arribar a una rotonda, seguim recte pel carrer Sant Eduard, ens em de fitxar perquè em de prendre esquerra pel carrer Sant Carles, prosseguim en forta pujada fins al carrer Sant Joan també esquerra, veurem un senyal de trànsit de carrer sense sortida, prosseguim fins arribar al carrer Sant Gabriel també esquerra i que en forta pendent ens deixarà a les barrares de l’entrada de la finca s’Hostalet on hi ha una gran esplanada per deixar els cotxes.

Sortim des del Mirador de na Burguesa ( Génova), per la pista que surt del darrera i passa vora les antenes, i que en mitja pujada ens endinsa dins la serra. Es tracta d’una pista ampla i cómoda. Obviarem qualsevol desviament que anem trobant fins que en dur 2,9 km arribarem al coll des Pastor, es tracta d’un punt important, aqui abandonem la pista per agafar el ramal de l’esquerra, als pocs metres i en lleuger descens arribem a un nou encreuament i agafam el ramal de la dreta, deixant el puig Gros de Bendinat (486 m) a la nostra esquerra, arribem al coll de Bendinat, 375 m, continuem per la pista, novament ens trobem amb un ramal ( esquerra) que obviem i continuem per la pista, fins arribar al pla de Vilarrasa, que ens situa a un nou encreuament, el ramal de l’esquerra ens duria a l’Urbanització de las Costa d’en Blanes, és l’altre opció que he comenta al comencement. Noltros continuem per la pista uns 100 m per després abandonar-la per la dreta i ficar-mos dins un pinar espés. Al principi costa mouren’s pero poc a poc anem sortim d’aquesta zona esponerosa per en mitja-forta davallada anirem cercan la depressió que forma el terreny, amb tèndència anar cap a l’esquerra.

Passarem per devora el petit l’Avenc de n’Andreu. Es de petites dimensions, 2,5 m x 1 m i una vertical de 12 mi 37 m de longitud, probablement es comuniqui amb l’avenc de sa Moneda que es troba a tan sols 25 m de distància i uns 15 m mes avall.

Arribat a l’enorme boca de l’avenc de sa Moneda ja podem intuir la grandiositat d’aquesta cavitat.

El nom de la “Moneda” no m’ha quedat clar; uns diuen que és perquè es va trobar una moneda, altres més estudiosos que prové de Monedero ( Podemos no te res a veure), depressió on va l’aigua, altres van més enllà i cita’n a la Diosa Juno que tenia a Grècia el malnom de Moneda per la seva mare receptora de les aigües. La fàbrica de la moneda estava a Atenes a prop de un temple prostituïu, dedicat a l’adoració de Astaré, la Tanit semítica. En qualsevol cas totes me serveixen per anomanar-lo Avenc de sa Moneda.

La cavitat està situada en la Serra de na Burgesa dins la finca de s’Hostalet, presenta una boca de 14 m x 9 m realment impressionant amb una gran figuera, que li dona un certa bellesa ( en s’estiu, pèrque en s’hivern la figuera no te fulles i te deixa veura l’inmensidat del buit ), en la vertical de la via de descens. Encara que es poden instal.lar dues vies, la més vertical de 45 m i practicamente volat en gairebé la seva totalitat, i l’altra lateral es realitza migjançant una vertical de 30 m amb diverses repises intercalades. Tots dos descens desemboquen a la gran sala de 42 m. x 42 m.

La gruta ha estat reequipada i millorada recentment, substituint els parabolts per químics.

Muntem la capçalera 1 en els dos químics per a muntar una V i efectuar un petit ràpel de 3 m fins a situar-nos sobre un cornisa on avancem fins al següent químic, a manera de passamans. Seguim el descens d’uns 4 m cap a la boca fins a un altre químic i superar un petit pas en descens desgrimpable però exposat. Amb cura continuem caminant uns 6 m, fins al químic que en vertical de 6 m, ens porta fins al següent químic i fraccionament. Li segueix ràpel de 25 m. Un últim químic per a evitar un frec d’aresta. Acabant amb un altre ràpel de 10 m.

La capçalera 2, la muntem en la part superior N de la boca. Amb un ràpel de 4 m que ens situa en un fraccionament que realitzem totalment en volat, aquest és el punt més complex de tot el descens i remont. Iniciant el ràpel volat sobre la figuera que traspassem, per a després de 45 m ens situa sobre un caramull de terra en plena sala Principal.

Aquesta immensa sala presenta gegantesques bugades estalagmíticas en la qual destaca una enorme columna de 21 m. d’alçada, separada per uns pocs metres d’una altra columna enorme.

D’aquesta gran sala s’inicien una sèrie de passos que val la pena recórrer. Especialment el situat en el costat W, a la qual s’accedeix ascendint per enmig de macizos estalagmítics, i unes finestres que ens permeten admirar des de l’altura la gran sala. Destaca a l’altre costat un pou de 20 m. que dona a la part mes fonda de la cavitat.

Una vegada a la sala podrem gaudir de les gegantesques columnes, explorar els nivells inferior en direcció SW una serie de passos i galeríes per arribar als -54 m i superior que ens situa a una balconada que ens permet visualitzar tota la gran sala.
La sortida la feim remuntant la gran vertical uns pel gran volat i altres per la pared de l’esquerra.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

622. Cova de na Picacento, Avenc des Llac o de s’Aigua Estiulada i cova dels Pastors.

Publicada en de

Circular: Si
Temps total empleat:10,08 h
Recorregut total :  11,49 km
Desnivell positiu: 321 m
Altitud màxima: 450
Ràoel máxim: 44 m.
Material utilitzat en total; Cordes 2×40, 1x30m. 1 xapa, 2 cintes,
mosquetons

cueva

Data: 16.2.2019

Boca-rampa N de sa cova de na Picacento
«»Llac» Avenc des Llac o de s’Aigua Estiulada

Cova-avenc de na Picacento

Iniciem el recorregut a l’explanada del monument de Nostra Sra. de la Pau : L’any 1924, l’urbanista i cap d’Obres Públiques Bernat Calvet va cedir 10.000 metres quadrats de terreny en el cim del puig del Caragol de la Serra de Portopi (conegut actualment com Na Burguesa) per construir el monument dedicat a La Nostra Senyora de la Pau. Les obres no es van realitzar, encara que en 1940 es va construir una capella dedicada a l’Immaculat Cor de María.
L’actual configuració prové de l’any 1967, de 22 metres d’altura i forma prismàtica.Recentment s’ha instal·lat una imatge de la Inmaculada Concepción anomenada La nostra Senyora de la Pau. l’escultura data de 1985 i és obra de l’artista d’Artà (Mallorca) Joan Ginard Ferrer, anomenat Sarasate (1915-1990).

L’oratori actual és un rafal obert, amb coberta de formigó armat, amb un absis tancat per parets convergents que acullen l’altar i una imatge de la Immaculada en el centre.

Comencem pujant per l’àmplia pista, que a poc a poc anem guanyant altitud i disfrutant de les meravelloses vistes sobre Palma i la seva badia. Quan duim 2,6 km estarem atents perquè haurem arribat a l’avenc des llac o de s’Aigua Estiulada, que es troba a l’esquerra i a tan sols 5/6 m del camí. Aquest avenc ho farem de tornada l’horabaixa. Continuem per la pista fins a arribar al Coll dels Pastors on girem a l’esquerra, continuant durant uns 200 m, on girarem dreta que en lleugera davallada durant 1,8 km, fins a arribar a un coll on hi ha una esplanada a la dreta. En aquest punt sortim de la pista ( dreta) per anar a cercar un antic camí, que al començament es poc visible, però als pocs metres es torna molt evident. Aquest antic camí està envaït de vegetació, però no resulta cap problema, continuarem durant 1,9 km. Els darrers 300 m ho farem en davallada, direcció a un grapat de pins, lloc on és trobem les tres boques d’aquesta cova.

En altres coves s’han realitzat petites obres de condicionament més complexes per a l’acumulació d’aigua (com en la Cova de S’Aigo Estiulada o en la Cova des Pastors). Algunes mostren també obres de condicionament destinades a facilitar el seu accés o per a obtenir superfícies planes. Són exemples d’això la Cova des Pastors, que presenta escalonaments facilitant el seu accés;

La cova avenc de na Picacento està situada en la zona coneguda com Ses Pedreretes, en la boga entre les finques de Son Boronat i S’Hostalet, en el vessant enfront del Clot de Son Boronat, del qual es troba separada per un torrent, i a uns 60 metres per sobre del mateix.

L’accés es pot realitzar-se per tres boques diferents: una totalment vertical, amb forma de pou, de secció gairebé circular i uns 5 m de diàmetre, la vertical del qual de 25 m desemboca en el sostre d’una gran sala; una altra en forma de rampa de terra, d’incòmode accés, aquesta es la que escollim noltros per descendir, que condueix al lateral N de la sala, es tracta d’una rampa completament coberta de terra, pedres, i restes d’arbres, tot molt inestable; i la tercera, que presenta una àmplia boca, ocupada per vegetació i continuada per una rampa escalonada de 30 m aproximadament, per aquesta sortim grimpant a l’exterior, si hem estat previsors, abans d’entrar aurem deixat una corda de 30 m instal.lada per facilitar després l’ascens cap a l’exterior. La sala principal Aquesta presenta planta allargada, amb unes mesures de 57 m de longitud x 19 m d’amplària al punt màxim i 8 m d’amplària en el mínim. L’altura mitjana de la sala és de 8 m.

La sala té algunes continuacions, però cap aconsegueix recorreguts considerables. Cal destacar la presència, en el lateral N de la sala, d’una curta galeria que recorda pel seu aspecte a les morfologies de conducció, amb una secció circular molt típica

La caverna és atractiva a causa del seu considerable volum, encara que les concrecions litogénicas són escasses. També cal esmentar la important remoció de terres a la qual s’ha vist sotmesa, probablement a causa de l’acció dels antics cercadors de tresors que van ser atrets per les llegendes intens i variat concrecionamiento, en el qual destade tresors àrabs ocults en aquests terrenys.

Info: ENDINS, n.’ 17-18. 1992. Palma.
CAVIDADES DE LA SERRA DE NA BURGUESA.
ZONA 1 : S’HOSTALET

A la tornada i en arribar al Coll des Pastors prenem NE cap a un diposit d’aigua, per davallar per un tirany fins a la cova des Pastors.La boca de la cova de grans dimensions és visible amb el Google Earth i realment acapara tot l’ample de la cavitat que és de tan sols una sala amb un fons d’uns quaranta metres i una amplària de trenta.
La cova des Pastors servi durant molt temps per a aixoplugar-se en ella els pastors amb els seus ramats. Avui en día està equipada amb multitud de vies d’escalada, el temps canvien.

Cova-avenc des Llac o de s’Aigua Estiulada

La Cova des Llac ni tan sols ho és, es tracta d’un gour condicionat ( encimentad ) per a poder recollir major quantitat d’aigua tal com ocorre en la veïnada «Cova des Pastors«.

El nom de “Estiulada”, podria venir de “Estiu” o sigui Aigua Estiulada “aigua d’estiu o per s’estiu”.

Encara que per a descendir aquest primer «pou» pot fer-se sense equip de progressió és recomanable portar-ho ja que la cornisa on haurem de col•locar-nos és estreta i ens pot donar un bon ensurt pel que podem començar la instal•lació en un pi i col•locar un desviador en un altre per a descendir amb seguretat aquest primer tram. Ja en el repeu en la part dreta podem col•locar el primer fraccionament i el segon en el costat esquerre de la mateixa ja que sobre el nostre cap existeix un spit que podem utilitzar per a iniciar el volat que ens diposités a la sala.

En la cota -20, 5m podrem accedir a la segona sala havent de cercar l’entrada a través d’una estreta bretxa (pintat en color vermell el número 36 i envoltat d’un cercle ens obre el camí d’aproximació). Al final de la bretxa s’obre una finestra fantàsticament decorada de formacions on hem d’instal-lar la corda en dos ancoratges naturals per a assegurar el descens per una rampa amb forta inclinació que ens dipositarà en el sòl de la sala. Per a accedir a la part més profunda haurem de destrepar per un petit pocete amb summa cura que no se’ns desprengui cap pedra i ens copegi ja que algunes d’elles es troben soltes, l’únic interès del pou és simplement el d’haver aconseguit la cota -33 m. que és la més profunda de la cavitat coneguda. El més destacable de la sala és la impressionant bugada per la qual hem descendit des de la finestra i que partint del sostre arriba fins nosaltres, una preciosa columna es troba la part més alta de la sala recolzada sobre la bugada i just en aquest lloc un grapat de precioses estalactites que amb formes de llances pengen de sostre, sense oblidar les estalagmites que es desenvolupen sobre la bugada i que algun dia posiblemente també es transformin en boniques columnes, també calen destacar en aquesta sala les formacions botroidales que es troben arran de terra d’aquesta. La cova es troba raonablement activa.

De retorn a la sala de l’entrada podrem acostar-nos al gour que dóna nom a l’antre condicionat per l’home per a poder albergar la major quantitat d’aigua possible també anomenat Llac tal com comentàvem al principi al que sense cap mena d’equipament els homes s’arriscaven a accedir per a poder aconseguir el seu preuat «tresor», l’aigua, que sobretot en època estival era tan necessària el que obligava els vilatans a arriscar la seva pròpia vida per a aconseguir-la.

En les proximitats del «llac» i fins i tot a l’interior del mateix es troben múltiples fragments de ceràmiques vàries, en el seu moment es trobaren ceràmiques indígenes i romana. (BARCELO, 1998).

Informació de www.mallorcaverde.es
de José Bermejo.

L’activitat s’ens ha fet més llarga de lo previst i acabem de nit. Però com no pot ser d’una altre manera acabam fent unes cervecetes i xandis.

veure fotos
fotos
wikilocyoutube75
Trakc

    576. Cova dels Coloms i Polvori de na Beiana

    Publicada en de

    Circular: Sí
    Distancia total Recorrida: 3,83 km
    Total Tiempo Actividad: 2,40 h
    Altitud mínima: 156 m
    Altura máxima; 356 m
    Profunditat máxima: -55 m

     576. Cova dels Coloms o de na Burguesa i Polvorí de na Beiana.

    Avui ens endinsarem a la Cova dels Coloms o també Cova de na Burguesa o també Cova de na Beiana i visitarem les que varen ser les instal·lacions militars del polvorí de na Beiana, a la Serra de na Burguesa ( Calvià ).

    Aquesta cova, com moltes altres, té diversos noms; en J. Mascaró la denomina en 1995 com a Cova de na Burguesa. En Joaquim. Montoriol i Pou, gran innovador geoespeleológic, la publica en 1963 i li diu cova des Coloms.

    Després visitarem un dels indrets menys coneguts, el polvorí de na Beiana, unes construccions militars d’alt valor arquitectònic.

    Un projecte signat pel capità d’enginyers Ricardo Echevarria i per l’enginyer comandant Taix és aprovat definitivament el 15 de febrer de 1906 i ratificat per Reial Ordre de 21 d’abril de 1906. Es construeixen unes instal·lacions dotades de tres magatzems separats amb una capacitat cadascun entre 80 i 100 tones de pólvora. Dos d’ells seran soterrats i l’altre situat a l’interior d’una excavació. Es dotarà a les instal·lacions d’un cos de guàrdia amb una capacitat per a vint homes. Al peu de cada magatzem s’hi bastí una garita de guàrdia i control i uns molls de càrrega. S’acabà de construir i entrà en funcionament el 3 d’agost de 1911.

    El polvorí deixà de tenir utilitat per a l’exèrcit sotmès a una forta reorganització gairebé cent anys després de la seva inauguració. L’any 2005 els terrenys foren desafectats i subhastats per part del ministeri de Defensa.

    Actualment i Urbanísticament la zona consta d’un grau màxim de protecció. Els terrenys varen ser desafectats i venuts a la immobiliària Kühn&Partner fa anys, segons informacions aparegudes als diaris. Per la qual cosa sembla que el destí futur de l’antic polvorí de na Beiana és el de convertir-se en un establiment hoteler a l’estil del fortí del cap Enderrocat o tal vegada en residència d’un magnat gelós de la seva intimitat a l’estil de la Fortalesa de Pollença.

    El nom sembla ser la feminització del malnom Beia, tan comú a Mallorca. Hem vist altres vegades aquest recurs tan habitual per fer referència a diversos accidents geogràfics.

    Continuem:

    Pujam fins al mirador de la serra de na Buguesa o de Porto Pi com es coneixia abans, l’indret anomenat antigament el puig del Caragol de Beiana. On l’any 1924 l’urbanista Bernat Calvet donà 10.000 m² de terreny per construir el monument dedicat a Nostra Senyora de la Pau. Les obres no es realitzaren, però l’any 1940 s’hi bastí una capelleta dedicada a l’Immaculat Cor de Maria i una petita creu. L’actual configuració prové de l’any 1967, quan s’hi aixecà una voluminosa peanya de ciment armat, de 22 m d’alçada. L’escultura de Nostra Senyora de la Pau data de 1985 i és obra de Joan Ginard -Sarasate-.

    Aquesta serra fou, fins a principi del segle XX un conegut lloc de pastoreix d’estiu pel remat de la zona, d’aquí el nom que rep el coll dels Pastors. I ja més recentment recordem el trist succés i negre de principis dels anys noranta, quan la serra fou objecte de l’especulació urbanística i fou víctima d’un gran incendi provocat que va destruir la vertent més septentrional.

    Caminarem per la pista durant exactament 1 km en lleugera pujada, fins a arribar a una corba de 90°, punt clau, ja que serà el punt inicial i final, on l’abandonarem i agafarem un tirany N ( dreta), per aquest mateix tirany tornarem més tard, però estarem atents perquè només a uns 10/12 m de dita corba abandonarem el tirany ( dreta), per agafar un altre tirany menys evident, que en mitja i a vegades forta davallada ens durà a un petit comellar o torrentera molt brut de vegetació i que fa mal avançar que seguirem fins que un gran salt ens talla el pas. Esteim al capdamunt del polvorí de na Beiana. En aquest punt remuntarem uns metres per la seva esquerra, i ens situarem a una àmplia cornisa, i cercarem un petit forat situat sobre la boca principal de la cova.

    Accedim a la cova per aquest foradi i entrem a la sala Central, el primer que ens crida l’atenció és que no és fosc gràcies a l’entrada de la claredat de l’exterior a través de la boca principal i la sala dels Blocs al nivell inferior.

    Ara ens toca recorre la cova per totes les seves sales i regates; un recorregut prou interessant i entretengut, començant per la sales Central, de les Estàtues, de les Columnes, dels Quiròpters, ses saletes dels Grafitis i de l’Eco, per sortir finalment per la galeria de l’Argila, que d’argila no te  res però de pols no te l’acabes. Superarem el pas de s’Escaleta encara amb restes de s’escaleta  de fusta, seguirem per una gatera i finalment sortirem a l’exterior per un altre foradí parescut al que hem fet servir per entrar. Tal vegada el tram més «complicat» sigui l’accés Rampa de les Columnes, vertical amb pocs agafatais i bastant relliscós.

    Dins la cova podem trobar alguns grafitis prou antics fets pels mateixos soldats i per desgràcia alguns més recents de gent que necesita deixar la seva cagada per tot on va, com un d’un tal «Pascual».

    Igual que la Cova d’en Domingo, la cova des Coloms, fou visitada durant molt de temps pels soldats del polvorí de Beiana, deixant en ella gran quantitat de grafitis, i qualque altre petròglif. El grafiti més antic detectat correspon a l’any 1920 i el seu responsable es J. Pérez. Un altre d’en Ramón Pallares, coincideix amb el fi de la guerra civil espanyola.

    Altres transcripcions:
    – 1969, El cabo Grandoso. – Bauza … Ribera, Pagés Ribera 23-9-1935.
    – Cabo Juan Ramón Artillería 13-08-30 Muro.
    – 13-08-30Artillero, de Felanitx, Rafael García.
    – J.A.B. 2 de C.R.T. 6-6-64 Bayana. -Artillero M. Morey Vaquer 10-12-59 Bayana.
    – Los artilleros de bayana, 26-11-43, G.P.; M.P.; F.M.; R. O.
    – Los artilleros de ultramar, quincena del año 1921, Juan Forti.
    – Los tres artilleros de cuota. Guillermo Martorell 1926, Joaquin Tous Rovira, (el tercer nombre es inteligible).
    – Miguel Borras, 5-6-1923.
    – Los dos artilleros Juan Figueras y Juan Ramón … en fecha 14-10-45.
    – Juan Soli Mujal, 14-10-45. – 21 de mayo, Ramón Pallares 1939.
    – 1939 Ramón (el apellido es difícil de precisar).
    – Juan Vera, 1937

    En acabar aprofitem per menjar a l’ombra de la gran balma. Després iniciem la davallada per anar a cercar l’entrada de la sala dels Blocs i la Galeria Artificial que té un recorregut de 40 m. Segons sembla ser, la galeria es va construir per extreure el gúa de la cavitat (MONTORIOL1963).
    La sala dels Blocs, té una dimensió de 35 x 40 m i una altura de 27 m fins al seu sostre i, arribant als 38 m fins al sostre de la cavitat de la sala Central. És un enfonsament i buidatge de la cavitat, predominant la morfologia clàstica, que ha quedat al descobert. Gràcies a això, la sala Central és il·luminada per la llum natural.

    En acabar anem a cercar un antic tancat amb estaques de ferro i fil ferro de pues ( avui en dia no representa cap dificultat) que ens servirà de guia per davallar fins al camí des Caragol que ens durà per dins el complex militar de Beiana, on podrem veure les excel·lents construccions dels polvorins i les torretes de vigilància.

    Continuem fins al final on es troba la Cantina i tot duna ens ve al cap unes fresques chandis….., després i al seu costat s’inicia un camí molt envaït per la vegetació, per això a vegades pareix més un tirany que un camí, que transcorre per dins el torrent/barranc del Mal Pas, passarem per devora un forn de calç, el camí avança en lleugera pujada, en arribar a un encreuament, no agafarem el de la dreta que ens duria a prop del Coll dels Pastors,  sinó que continuarem pel de l’esquerra ( recte), a mesura que anem guanyant altitud anirem ampliant les meravelloses vistes sobre Palma, continuem sense abandonar el camí fins  arribar a dalt de tot, a la pista on hem començat avui mati i  que he comentat a l’inici.

    Hem consultat les següents fonts:
    BERMEJO, J., LÓPEZ, B., MINGUILLÓN, R., MATEU, T. y HERRÁEZ, G., 2014.Grafitis y petroglifos en las cuevas de Mallorca. : 64-73. Grupo de Espeleología de Villacarrillo, G.E.V. (ed.) Gota a gota nº 4 64-73. Grupo de Espeleología de Villacarrillo, G.E.V. (ed.)

    TOPONIMADEMALLORCA.NET

    MINGUILLÓN, R. y GARCÍA, P., 2016. Cova dels Coloms, Serra de Na Burguesa (Calvià, Mallorca). Gota a gota, nº 12: 13-19. Grupo
    de Espeleología de Villacarrillo, G.E.V. (ed.)

    Corpus Cavernario Mayoricense de José Antonio Encinas.

    veure fotoswikiloc75youtube75

    570. Cova dets Albons o des Tuputup

    Publicada en de

    Data: 14-03-2018
    Circular: Sí
    Tiempo aproximación: 22′
    Tiempo Total de la Actividad: 3,15 h
    Prundidad máxima: -21 m:
    Altitud máxima:

     570. Cova dets Albons o des Tuputup

    Aquesta cova no era sa planetjada, però el mal temps i les intenses plujes del matí ens han fet modificar lo programat.

    Cova fàcil i còmoda tant pel seu recorregut com per la seva aproximació.

    El nom d’Albons li posà M.A. Barceló per les plantes del mateix nom que devia haver pel seu envoltant. I amb el nom de Tuputup la coneixia l’Arxiduc.

    Es troba en els terrenys de la finca de s’Hostalet a la serra de na Burguesa en el terme municipal de Calvià.

    La millor manera d’arribar-hi és per la pista que surt del carrer de Sant Gabriel a la part alta de la Urb. Costa d’en Blanes a Calvià.

    Caminarem per la pista que duu a les antenes un 25′ fins a arribar a un encreuament, on la pista es divideix en dos, la de l’esquerra duu a ses antenes i la de la dreta al coll dels Pastors. Bé idò noltros ja em arribat, la cova es troba a 1,5 m de la pista just a dit encreuament.

    La seva entrada és de 3 m x 1 m aproximadament.

    De tot duna pareix que és vertical però no és així, ja en començar forma un pendent que facilita el descens durant uns 12 m fins a arribar a la primera sala. Així com anem avançant les dimensions de la cova van augmentant.

    Una seria de d’escletxes entre bloc i passos estrets condueixen a altres sales amb abundants formacions estalagmítiques. Gateres i laminadors desemboca’n a una diaclassa de trajectòria vertical i el seu final a -21 m.

    veure fotosyoutube75

    563. Cova de sa Sorpresa

    Publicada en de

    Data: 17-02-2018

    Circular: Si
    Tiempo Total de la Actividad: 3,30 h.
    Distancia Total recorrida: 4,100 km
    Altitud máxima: 385 m
    Profunditat: -25 m

    563. Cova de sa Sorpresa

    No confondra sa Cova de sa Sorpresa amb l’avenc de sa Sorpresa, la primera es troba a la zona de les antenes en el Puig des Mirador a 380 m, i la segona es troba a la zona del Puig Grosa de Bendinat  i el  Coll des Pastors a 473 m,

    Aquesta cavitat sa cova de sa Sorpresa es de fàcil accés només está a tan sols 8 m del camí que duu a ses Antenes, a una zona anomanada sa Plana de Vilarrasa, molt a prop de s’avenc de s’Escletxa de sa Fusta  de -25m

    La boca de s’entrada fà aproximadament 1’10 x 0,90 d’accés vertical a una primera petita sala a -7 m de 5 x 8, continuem per la dreta cap a la sala de la Rampa d’uns 7 m on ens aurem de rossegar tot el tram, hi ha qualque punt que no fà més de 0,60 m de terra  i pedres, després arribem a la part on s’axample. En aquest punt podem vistar, a la dreta, la sala del Myotragus de gran bellesa.  Continuem descendent per la rampa  vertical fins arribar a una sala mes ampla, a la mdreta tenim la sala des Pou la més profunda de la cavitat, continuem fins a la sala de sa Bassa, la mes gran  i bella de tota  la cavitat, on destacant les finisimes estalagtites i estlagmites, sempre tan fràgils.

    Continuem descendint fins  -15 m a la sala on hi ha un basiot envoltat de bellisimes formacions.

    Iniciem el retorn i visitem les restes oseas que suposadament pertanyan a un Myotragus Balearicus, visitarem la part mes profunda a la sala des Pou, i pujarem per la rampa fins a la sortida.

    Es una cova petita d’uns 100 m d’envergadura, però carregada de espeleotemes, gours, estalgmites, estalagtites, banderoles, excèntriques, columnes… Cal anar amb molta cura per no rompre les formacions.

    Per avencs, fondals i coves,
    la terra les va a engolir,
    i allà en meravelles noves
    l´abisme feren florir.
    Dins aquell fosc captiveri
    feren palaus de misteri
    cambres i banys de platxeri
    com cap reina en pot tenir

    Les Dones d´Aigua
    (Costa i Llobera)

    veure fotosyoutube75

    463. Avenc de sa Moneda

    Publicada en de

    Aproximació; 2 km

    Circular: sí

    Ràpel màxim: 41 m

    Cordes: 1 x 60 m, 1 x 40 m. 1 x 20 m.

    6 plaques i 2 baques

    icono rapel

    463. AVENC DE SA MONEDA.

    Per arribar a l’inici de la ruta d’avui ens hem de situar amb els cotxes a la Urbanització de la Costa d’en Blanes; entrem per l’avinguda Tomas Blanes Tolosa i seguirem fins a arribar a una rotonda, seguim recte pel carrer Sant Eduard, ens em de fitxar perquè em de prendre esquerra pel carrer Sant Carles, prosseguim en forta pujada fins al carrer Sant Joan també esquerra, veurem un senyal de trànsit de carrer sense sortida, prosseguim fins arribar al carrer Sant Gabriel també esquerra i que en forta pendent ens deixarà a les barrares de l’entrada de la finca s’Hostalet on hi ha una gran esplanada per deixar els cotxes.

    Comencem a caminar per la pista forestal, arribarem a un encreuament de camins, noltros em de seguir O (recte) durant uns 200 m i en arribar a una corbe abandonem la pista ( fites) per la dreta per endinsar-nos en un tupid bosc per un sender poc evident fins sortir del bosquet i arribar a una zona mes buida de vegetació damunt una torrentera.

    Passarem per devora el petit l’Avenc de n’Andreu. Es de petites dimensions, 2,5 m x 1 m i una vertical de 12 mi 37 m de longitud, probablement es comuniqui amb l’avenc de sa Moneda que es troba a tan sols 25 m de distància i uns 15 m mes avall.

    Arribat a l’enorme boca de l’avenc de sa Moneda ja podem intuir la grandiositat d’aquesta cavitat.

    El nom de la “Moneda” no m’ha quedat clar; uns diuen que és perquè es va trobar una moneda, altres més estudiosos que prové de Monedero ( Podemos no te res a veure), depressió on va l’aigua, altres van més enllà i cita’n a la Diosa Juno que tenia a Grècia el malnom de Moneda per la seva mare receptora de les aigües. La fàbrica de la moneda estava a Atenes a prop de un temple prostituïu, dedicat a l’adoració de Astaré, la Tanit semítica. En qualsevol cas totes me serveixen per anomanar-lo Avenc de sa Moneda.

    La cavitat està situada en la Serra de na Burgesa a la zona de s’Hostalet, presenta una boca de 14 m x 9 m realment impressionant amb una gran figuera, que li dona un certa bellesa ( en s’estiu, pèrque en s’hivern la figuera no te fulles i te deixa veura l’inmensidat del buit ), en la vertical de la via de descens. Encara que es poden instal.lar  dues vies, la més vertical d’uns 45 m i practicamente volat en gairebé la seva totalitat, i l’altra lateral es realitza migjançant una vertical de 30 m amb diverses repises intercalades. Tots dos descens desemboquen a la gran sala de 42 m. x 42 m.

    El comencemen del descens no impresiona gaire perquè sa figuera te tapa sa visual, però una vegada que has pasat per dintre la fuaque la cosa canvia, en aquest moment pots disfrutar de la inmensidad de la sala i les seves columnes.

    Aquesta immensa sala presenta gegantesques bugades estalagmíticas en la qual destaca una enorme columna de 21 m. d’altura, separada per uns pocs metres d’una altra columna enorme.

    D’aquesta gran sala s’inicien una sèrie de passos que val la pena recórrer. Especialment el situat en el costat W, a la qual s’accedeix ascendint per enmig de macizos estalagmítics, i unes finestres que ens permeten admirar des de l’altura la gran sala. Destaca a l’altre costat uin pou de 20 m. que dona a la part mes foda de la cavitat.

    Per davallar muntem dues vies, una a la part mes alta de la boca amb un fraccionament amb un ràpel de 45 m, en el que podem gaudir suspesos dins la seva immensitat.

    Per muntar la segona via em de davallar uns metres fins a la part mes baixa de la boca devora una figuera SE. Damunt una roca hi ha un spit on podem muntar una corda per davallar uns 10/11 m fins a una cornisa de 3 m ,on hi ha un pont de roca que ens serveix per muntar la baga de la reunió. Aquí tenim dues opcions; una primera és muntar la corda per fer un ràpel directe de 20 m però com te rosament es aconsellable muntar al nivell inferior un desviament a un altre pont de roca. La segona opció es davallar uns 2,5 m fins a un spit per muntar la corda del descens. Noltros optem per la primera opció. En qualsevol cas el ràpel es de 20 m, que ens deixan damunt un turó que després davallarem fins a la sala.

    Una vegada a la sala podrem gaudir de les gegantesques columnes, explorar els nivells inferior en direcció SW una serie de passos y galeríes per arribar als -54 m  i  superior que ens situa a una balconada que ens permet visualitzar tota la gran sala.
    La sortida la feim remuntant la gran vertical uns pel gran volat i altres per la pared de l’esquerra.

    Un día intens.

    flickr75youtube75wikiloc75

    comptadors de visites per a pàgines web
    Persones han visitat aquesta pàgina