Hora Inicio: 9:31 5 jun. 2021
Hora Fin: 15:37 5 jun. 2021
Distancia recorrida: 13,64 km (06:05)
Tiempo en movimiento: 02:15
Altura Mínima: 168 m
Altura Máxima: 616 m
Ganancia Altitud: 647 m
Pérdida Altitud: -639
Tiempo Ascenso: 03:11
Tiempo Descenso: 02:52
Data: 5.06.2021
Puig de na Fàtima . Volta per Puigpunyent – Hermita de Sant Nofre.
Tres llocs a l’illa duen el nom de na Fàtima, Puig de na Fàtima a Valldemossa, Puig de na Fàtima a Puigpunyent, Puig de na Fàtima o de sa Morisca a Santa Ponça, nom de ressonàncies àrabs que significa donzella. Estan lligats a nombroses llegendes, algunes ja recollides al segle XIX per mossèn Antoni Maria Alcover i per l’arxiduc Lluís Salvador.
«¿Quién es que no conoce el Puig de na Fàtima de Puigpunyent?
«La recerca de la ruta que pogué seguir la princesa musulmana Fatima, filla del darrer Walí de Mallorca Abu-Yahie de Medina Mayurqa, i que segons la llegenda havia fuit del setge cristià i l’entrada de les tropes saquejadores aquell darrer dia de 1230 emportada a cavall per un cavaller de confiança i tot duent el seu farcellet de joies… . Conta la llegenda que el dia de la conquesta de l’illa, mentre els cristians entraven dins la ciutat, un musulmà sortia a cavall per una de les seves portes, emportant-se’n la jove princesa per sostreure-la als horrors del saqueig, no deturant-se fins al peu d’una muntanya de Puigpunyent i tornant-se’n altre cop a la ciutat per morir en la lluita. La muntanya prengué el nom de la princesa mora. El poble que atribueix a Fàtima dons taumatúrgics de bruixa-pretén que hi amagar el seu tresor fabulós».
Aparca’m el cotxe al carrer Can vela, davant les pistes de tenis del poliesportiu de Puigpunyent – –
Sortim del poble per la barriada de son Bru de Dalt. Comencem a caminar per la carretera Ma-1101, que va a Esporles i direcció cap al coll des Grau. Als pocs metres deixa’m a l’esquerra el cami de Son Fortesa, antiga carretera d’Estellencs, per on tornarem més tard. Continuem per l’asfalt i als pocs metres passem per davant el Garrover de ses Sabates, «antany els de Superna, ‘possessió’ que hi ha més amunt, quan anaven a Puigpunyent, es posaven les sabates en arribar a aquest garrover i, en anar-se’n d’allí, els hi tornaven a llevar, per a no espatllar-los» (‘Un altre tresor n’és puig de na Fàtima’. Rondalles Mallorquins d’en Jordi des Racó, vol XXIV).
A la tercera corba, trobem el primer pal indicador del camí a seguir i que mos treuen de l’asfalt. Anirem entrant i sortint de la carretera. En sortir a una corba, km-2,900, girem NW, esquerra, per l’asfalt i als 100 m arribem a una corba planera, punt on l’abandonem per la dreta, W, i traspassarem una vella reixa.
Entrem a una zona amb moltes carritxeres i branques de pi, que dificulten enormement la progressió, continuarem SW sense perdre cota fins a una petita coma o torrentera. Iniciem una pujada mitja/forta fins a un alzinar, arribant abaix del mur. Anirem voltejam el mur de W a S, passarem per una rosseguera, i al mateix temps anirem ascendint, trobarem qualque punt verd. En cap moment utilitzarem les mans.
El capdamunt ens sorprèn per lo gran i extens que és. Sabrem que estem a dalt perquè només arribar passarem per una sitja. A la part més alta localitzarem restes etnològiques, destacant un cocó picat a la mateixa pedra i el que podia ser una bassa per recollir aigua. També localitzem les entrades de dues coves i/o avencs, poguent, un d’ells ser la Cova del Puig de na Fàtima de més de 50 m de recorregut i a la que se li atribueixen llegendes de tresors i del bou d’or. AQUI podeu escoltar la llegenda de na Fàtima.
Iniciem el descens, primer pel mateix lloc, però així com anem davallant ho feim en cota més baixa fins a arribar a un antic camí que seguim direcció E ( dreta), mantenint cota fins a arribar novament a l’horrorosa zona carritxera i després sortir novament a la corba on hem entrat al principi.
Continuem seguint els pals indicadors del GR fins a arribar al coll des Grau, 469 m, on abandonem la carretera per agafar una pista, on veim pal indicador. Creuem un portell obert seguit d’un pal indicador de sa Comuna ( privada (?) ). Cap a l’esquerra, gaudim d’una bella i àmplia panoràmica cap a l’interior de Puigpunyent, amb el Puig de na Fàtima en primer terme i el de na Bauçana al fons; a la nostra esquena, la Fita del Ram, anomenada també na Ferrana.
Quan ja tenim bé a la vista les cases de la Campaneta, a la nostra dreta, els indicadors ens treuen del camí principal i ens condueixen cap a un més antic i bell. Es tracta d’un vell camí de ferradura, recuperat per Fodesma en la dècada dels noranta, que ens portarà fins al Coll de na Jordana (616 m). Després d’unes corbes molt pronunciades del camí, minuts abans d’arribar a l’encreuament del Coll d’Estellencs, trobem a l’esquerra un dels dos punts d’accés a l’ermita de Sant Nofre.
Ermita de Sant Onofre
«Aquest centre espiritual, situat en els vessants meridionals del Puig de sa Parra, es troba en estat d’avançada ruïna, però encara manté l’aire misteriós i de pau que omple el lloc». D’aquesta manera se’ns descriu aquest enclavament màgic en la Guia dels Pobles de Mallorca (Consell Insular de Mallorca/Grup Serra, 2001), tota una invitació a deixar-se portar per l’ambient i les vistes que ens regala.
L’hermita de Sant Nofre està emplaçada en terres de Son Fortesa i va ser fundada en 1660 per l’ermità Jaume Català de Santa Magdalena, natural de Selva i membre de la congregació de la Trinitat de Valldemossa. Posteriorment, Príam de Vilallonga i la seva esposa, Onòfria Mir, llavors propietaris de Son Fortesa, van fer possible la construcció de l’oratori, que es va posar sota l’advocació de sant Nofre. Jaume Català va morir en 1689 i l’ermita va ser definitivament abandonada en 1776, després que el seu únic resident, l’ermità Josep de Sant Antoni, morís despenyat al costat de la Font de la Replegada, de camí cap a Puigpunyent. En el segle XIX va haver-hi un segon intent d’ocupació que no va fructificar a causa d’un violent robatori que van sofrir els seus habitants (Font: Guia dels Pobles de Mallorca )
Tornem al camí principal i arribem a l’encreuament, on enganxem amb el camí vell d’Estellencs, la via de comunicació històrica –d’origen medieval- entre els pobles de Puigpunyent i Estellencs, aquest últim sufragani fins a 1913. Comencem a tancar el circuit de la nostra ruta. Deixem a la dreta la pujada al Coll d’Estellencs, a només deu minuts, i iniciem el descens, que ens portarà en primer lloc prop de les cases de la muntanya. Abans, creuarem dos portells oberts sense barrera; el primer de tots ens traurà de l’alzinar.
Després de les cases de la muntanya, que actualment estan abandonades, trobem la font de mina de la pròpia ‘possessió’, que aboca l’aigua en una pila de la qual es proveeix el bestiar que pastura pels voltants. Després passem per la font de l’Albelló A escassos cinc minuts tenim sa Teulera Vella , que deixem a l’esquerra del camí. A partir d’aquí comencem un ràpid descens que ens conduirà a la carretera d’accés a les cases de Son Fortesa.
A la vorera del camí trobarem el que queda de la creu de ferro, amb extrems trevolats i peu de pedra motllurat, commemora el lloc on va morir despenyat l’ermità Josep de Sant Antoni (Antoni Antich Barceló), l’any 1740, el qual vivia a l’ermita de Sant Onofre. A baix del penyal se situa la Font de sa Replegada.
Segons conten els seus biògrafs: Un diumenge (2 d’abril de 1740) es dirigia cap al poble, a l’alba, per a celebrar la primera missa, que se celebrava sempre a la sortida del sol. Caminava a les palpentes, equivocà el camí i caigué per un precipici.
Trobam al BSAL (1939-1941, tom 28, p 235) una ressenya que fa referència a aquest fet:«A 2 de abril de 1740 el E [ermità] José de S. Antonio, Antich, por efecto de una caída en la ermita de Son Forteza. Su cadáver fué depositado en el sepulcro de los señores de Son Noguereta en la iglesia parroquial de Puigpunyent».
Una filera llarga de plataners gegantescos ens acompanyarà fins a travessar uns espaiosos sembrats amb el Puig de na Fàtima a l’esquerra. Entrem a Puigpunyent seguint els mateixos carrers que en l’anada i posant fi a la marxa.
Nota Necrològica:
Mentres fèiem aquesta ruta, El nostre amic i company, Toni Sureda Milan ( Socay) mos deixava en un accident de muntanya a la zona de la serra des Cavall Bernat. Un company molt estimat i gran muntanyenc, que notarem a faltar. Serveixin aquestes línies com a petit homenatge.
