Archivos de Etiquetas: torrent de pareis

649. Torrent Clot de l’Infern

Publicada en de

Circular: No
Temps total empleat: 6,45 h
Recorregut total: 7,41 km
Desnivell positiu: 388,21
Altitud màxima: 663 m
Ràpel Màxim; 28
Material: 4×30 m

Data: 26.5.2019

Torrent Clot de l’Infern

Iniciem el recorregut en el Nu de sa Corbata, situat en la carretera que descendeix a sa Calobra (Ma.-2141). Podem deixar el cotxe a l’aparcament situat al costat de la carretera en l’esplanada situada enfront del bar. Al tractar-se d’una excursió «no circular», és convenient tenir un cotxe a sa Calobra para regressar a aquest punt una vegada realitzada l’excursió.

La previsió metereològica per avui indica pluja feble al 100% fins l’horabaixa. En arribar al Nuu de sa Corbata mentre esperam a que escampi sa boira i sa pluja aprofitem per fer uns cafetets al bar. Al cap d»hora i mitja seguim igual…parlamentam i decidim posar-nos en marxa.

Des de l’aparcament iniciem el descens, amb direcció E, cap al tàlveg que tenim a la nostra esquerra (N). El pendent és mitja/forta. Als 2′ el camí presenta pendent molt lleuger. Als 2′ el pendent és mitja/fort dirigint-nos, pel tàlveg, cap al costat esquerre (N) o caminar pel centre del tàlveg, buscant el millor camí. Als 5’/6′ trobem una fita; seguim pel tàlveg amb pendent mig, orientant-nos per les fites que anem trobant. Ara ens trobem al costat de les roques que formen el costat esquerre (NW) del tàlveg, avancem planejant o amb pendent mitjana. Als 8’/9′ hem de girar a l’esquerra (N), dirigint-nos cap a les fites que veiem a la part alta de la cresta. La pujada és mitja/forta, arribant a la cresta en 3′.

Des de la cresta descendim, amb pendent fort/mitjana, dirigint-nos cap a la fita que ens encamina cap a un nou tàlveg que ens conduirà cap a l’inici del recorregut tècnic del Torrent del Clot de’l Infern. En aquest tram del recorregut cap al torrent, la direcció dominant és N, amb lleugeres variacions NE i NW, sempre dirigint-nos cap a l’inici del recorregut esportiu del torrent. Des de la cresta descendim amb pendent fort/mitjana, seguint les fites, amb direcció NW. Al’1 ½ seguim a la dreta (NE) amb baixada forta/mitjana, caminant pel costat dret del tàlveg.

Al cap de poc temps, anem planejant amb petites pujades i baixades al costat de la paret de roques que tenim a la nostra dreta. Als 7’/8′ vam arribar al centre del tàlveg, moment en el qual girem a la dreta, seguim les fites. El millor camí, per al descens fins al tàlveg, ho trobem pel costat dret (E) del tàlveg, al costat de la paret de roques de la nostra dreta. Una vegada en el tàlveg, vam seguir a la nostra dreta (NE), posteriorment baixada lleugera/mitjana. Als 2’/3′ arribem a un graó en les roques (fita), situat al NW de la cota 547. Seguim, havent d’efectuar una desgrimpada pel centre del tàlveg, primer una diagonal esquerra, seguida d’una diagonal dreta.
A partir d’aquest moment transitarem per un terreny molt brut, havent de buscar el millor pas entre l’abundant vegetació. El recorregut presenta baixades amb pendent mitjà, havent d’efectuar als 8’/9′ una desgrimpada pel costat esquerre del tàlveg. A continuació la baixada és forta/mitjana, una petita desgrimpada i de nou estem en un tram molt brut amb pendent mitjana/forta. El millor camí ho trobem pel costat dret, planejant o amb baixada lleugera. Continuem avançant pel jaç del torrent amb característiques similars (desgrimpades, baixada lleugera i mitjana/forta, molta vegetació, etc), trobant el millor camí pel costat dret del torrent. Després d’uns 17’/19′ arribarem al primer salt del Torrent del Clot de l’Infern, situat a l’E de la cota 518 (la proximitat de les corbes de nivell ens indiquen, clarament, que hem arribat al recorregut esportiu del torrent).
La descripció tècnica del recorregut del torrent la podem trobar a diferents publicacions, encara que només són 6 salts; un primer de 28 m, seguit d’un de 22 m probablement rl més característic, ja que per accedir a la capçalera s’ha de fer per un passamà aeri i delicat en un dia com a el d’avui que està ploguen i les roques janeguen. El salt s’inicia enmig de la paret i una gran roque que forma un forat. El segueix un de 18 m, seguit d’un de 15 m i el barrer de 30 m fraccionat en 12+18 m.

Després d’un recorregut esportiu de l’ordre d’unes 2 h, vam arribar a la cova des Comellar de l’Infern o de sa Piqueta, descrita així per en Jesús García Pastor a la seva obra Rutes Amagades de Mallorca, també coneguda, per alguns, com a cova dels Perduts. La gruta té davant l’entrada un enorme penyal, dividint l’embocadura en dos. Medeix 17 m de fondària, amb una amplitud de 34,5 m, i una altària de 3,5 m, adornada amb columnes i estalagmites.
Des de la base de l’últim salt, descendim els 50 m restants amb pendent mitjana/forta cap a la llera del torrent, arribant als 5’/6′. Una vegada en el Torrent de Pareis, vam continuar cap a l’esquerra (NW), dirigint-nos cap a sa Calobra, passant als 2’/3′ al costat de la Cova des Romagueral (dreta).
A partir de la Cova des Romagueral, el llit del torrent es comença a estrènyer de forma extraordinària i les seves altes parets quasi perpendiculars semblen voler-se tocar al cap d’amunt.

Finalment arribem a sa Calobra amb un bon xop. Avi no hi ha xandis… que les sustituiem per una xocolata ben calenteta.

veure fotos
fotos
wikiloc
Trakc

    577. Torrent dels Horts

    Publicada en de

    Circular: Sí
    Distancia total recorrida: 5 km.
    Recorrido Torrente: 1.5Km.
    Tiempo total actividad: 5 h.
    Tiempo descenso torrente: 4 h.
    Rapel máximo: 55 m.  directo. o 35+20 .( otra opción. 40+20.)
    Cuerdas: 2×40 y 2×60. (disfrutar del rapell de 55 m integro.)
    Altitud mínima: 280 m.
    Altitud máxima: 663 m.
    Desnivel 420 m.

    577. Torrent dels Horts.

    El nom o topònim ens ve del P. Rafel Joan, que correspon al torrent que davalla de l’Hort de sa Casa Nova i voreja la Rota d’en Negre, abans de morir a les proximitats de s’Entreforc, , just davant l’impressionant paret de la Serra de ses Farines.

    Pel que fa al topònim del torrent dels Horts en podem oferir unes precisions. Aquest apareix documentat com a tal a un document de l’any 1612 recollit pel P. Rafel Joan M.SS.CC. del monestir de Lluc (Joan, 1972) on es fa referència a les partions de Son Nebot.

    Pel que fa a les dades generals (veure tall topogràfic) el torrent salva un desnivell des de la part inicial del recorregut esportiu a la cta. Ma-10 fins a l’Entreforc d’uns 420 metres (com a data comparativa esmentar que el torrent de Pareis salva 180 m de desnivell des de s’Entreforc fins a la Calobra). El traçat horitzontal és d’uns 1250 metres amb un pendent mitja del 3%.

    Accés.-
    El torrent presenta diverses opcions d’aproximació i accés, propiciades per l’existència a les rodalies de nombrosos camins, senderons i comellars. La proximitat a la Ma-10 Andratx-Pollença li donen un accés gaire bé immediat a la part superior del recorregut prop de la font de sa Casa Nova. Aquest accés està limitat per tanques modernes, que cal respectar, a més de la verticalitat de les parets laterals del torrent, que tot plegat pot obligar a cercar alternatives d’accés a aquesta part superior. Noltros agafam l’opció de començar al del Km-25,800 de la Ma-10, just a una corba i devora unes cases i ho feim per la dreta d’una tanca de pedra fins a veure uns grans marges perpendiculars a l’eix del torrentó ocupen per complet el tàlveg. Es tracta d’uns marges d’una alçada entre els 3 i 4 metres amb escalons volats i en molt bon estat de conservació, que creen unes terrasses escalonades. Una opció a tenir en compte és l’accés des del camí des Burgar. És una variant no tan immediata ni còmode que arranca des de prop de la penya coneguda com sa Foradada seguint direcció a ponent sense perdre alçada fins a trobar les penyes que delimiten el torrent i el jaç. Per altra banda més curta és l’alternativa que presenten dues rostes comes que cauen des de les rodalies de la casa Nova d’en Janer fins al tàlveg, A una d’elles – la de més a migjorn – s’hi localitza la cova de n’Esteve i una quarantena de metres més avall el jaç del torrent a l’alçada del S 7,30 del primer tram. L’altre coma, localitzada a la vertical de les penyes planeres vora la corba del mirador de s’Entreforc, arriba fins al S 28. Ambdues comes permeten fent una voltera curs amunt fora el jaç, arribar amb més o menys entrebancs a la zona de la capçalera.

    Altra aproximació més llarga és la que baixa per la rota d’en Negre des del coll des Porxo Esbucat – poc abans del km 27 de la mateixa c-710 – per un camí de ferradura fins a les barraques de la rota. Des d’allà segueix fora camí per un olivar degradat vora un torrentó paredat fins a arribar al tàlveg del torrent dels Horts abans d’engorjar-se prop del sector final.

    El torrent presenta nombrosos salts i desgrimpades, més de cinquanta, la majoria petits. Dependent de l’època que es faci i de les pluges caigudes trobarem tots els gorgs plens d’aigua i tal vegada que corri aigua, el que farà imprescindible l’us del neoprè. Noltros ho em fet passat unes setmanes després de fortes pluges per qual cosa hem trobat bastants de gorgs amb aigua, de fet el primer tram corria aigua vinent de sa font de sa Casa Nova que ràpidement es filtrava,  però tots salvables per un costat o l’altre, també dir que qualcun ens obliga a fer maniobres laterals ocurrents.

    Destacar el salt final que dóna al torrent d’Albarca. Per fer-ho hi ha vàries opcions. La que noltros feim es la que en arribar a la capçalera del gran salt i després de superar dos petits maleïts gorgs  ens obliga a fer un curt pas d’escalada, després superar dos grans blocs prosseguim amb la corda fins a arribar a les plaques de l’esquerra i muntar un passamà per assegurar la maniobra. El gir que fa el tàlveg és notable. Aquest salt és de 30 m. fins a un petit replà davall un llorer que per arribar-hi em de descendir amb tendència a la dreta, on hi cabem tot el grup. Muntem les cordes de 60 m i iniciem el descens donant l’esquena a la cada cop més propera i impresionant serra de ses Farines.

    Acabat aquest salt arribem a una zona de càrritx i d’enormes blocs rocosos. Aprofitem per plegar cordes i menjar alguna cosa.

    Continuem per la dreta en lleugera davallada per tal d’anar a cercar el sender que du, cap al camí de pujada a Escorca o en sentit contrari cap a s’Entreforc i el torrent de Pareis. En pots minuts arribarem al pal indicador que senyala la pujada pel camí des Burgar El camí ascendeix amb forta pendent deixant enrere la balma des Burgar permès endavant suavitzar-se descrivint una sèrie de llargs revolts. Fins a arribar a l’Ermita de Sant Pere/ Escorca, on tenim els cotxes.

    Per descriure els descens fins el tàlveg, que millor que aquest fragment del poema de Miquel Costa i LLobera titulat » El Torrent de Pareis»

    Va per trist roquisar el torrent d'Aubarca;
l'horrenda Fosca abarca
les aigues pures davallant del Gorg;
i dels dos torrentals per confluència
sa greu magnificència
desplega formidable l'Entreforc.
    Font: ENDINS, núm. 30. 2006. Mallorca
    EL TORRENT DELS HORTS (Escorca, Mallorca)
    per Gabriel SANTANDREU 1 i Miquel TRIAS 1

    veure fotoswikiloc75youtube75

    574. Punta dels Capellans

    Publicada en de

    Circular: Sí
    Distancia total Recorrida: 11 km.
    Total Tiempo Actividad: 10 h. (6h movimiento y 4 detenidos.)
    Altitud mínima: 1 m Nivel del Mar.Altitud Máxima: 368 m.
    Desnivel Positivo acumulado: 938 m.
    Desnivel Negativo acumulado:938 m.
    Descenso a Capellans: 1 km.
    Grado pendiente: 50 al 60%
    Grado pendiente, desde inicio torrentera a Puntals: 20 al 40%

     574. Punta dels Capellans, pels passos de ses Piquetes i de s’Argamassa

    Sortim del turístic port de la Calobra direcció al torrent de Pareis, per vial asfaltat que condueix a la placeta d´en Vidal, dedicad a Francesc Vidal Sureda (1888-1942) per la seva dedicació a favor del turisme a Mallorca. Els serveis de bany estan tancats, oberts únicament per als turistes en temporada estiuenca i aquestes encara no han arribat en massa. Des de la placeta, coneguda també amb el nom de Racó d´en Lluc, anem a través d’uns túnels d’uns 200 metres de llongitud i perforats en els penya-segats, que comuniquem amb la desembocadura del Torrent de Pareis. Abans de la construcció d’aquest accés, realitzat l’any 1950, el camí entre el torrent i el port es feia a través d’un dificultós pas escalonat anomenat pas des Carrer Nou, el qual aprofitava un sortint dels penyals. En el que l’any 1924 es varen fer construir uns 300 escalons

    Traspassat el túnel ens deixa a s’Olla i després de descendir els últims graons deixem a la nostra dreta sa Font Salada, una de les cinc fonts que es troben dins de torrent de Pareis de la qual brolla aigua salada, les altres són la font de s’Hort des Bosc nom que rep d’un antic hortet que hi havia a la zona, la fonteta de s’Om, fonteta de s’Anguila i és Degotís, aquest tan conegut pels aficionats a fer el torrent, ja que en s’estiu, és l’únic lloc on pots beure. Cal dir que a més de les cinc fonts documentades hi ha una surgència d’aigua que surt de baix dels cingles de s’ Olla que alimenta aquest gorg.

    Sense sortir de s’Olla ens dirigim al gorg del mateix nom, el gorg de s’Olla de gran superfície i d’escassa fondària que te sempre aigua. El creuem per la part menys fonda on l’aigua ens arriba fins als genolls i ens situa davall el cingle del mateix nom.

    Ja veim ses piquetes que marquen la via per on pujar/escalar, en un indret espectacular.
    Comencem l’eixida, un darrer l’altre i en pocs minuts em assolit gran altitud i podem anant gaudint de les impressionants vistes sobre s’Olla i els penya-segats que l’envolten. Les piquetes són de gran ajuda per anar superant tram a tram. Quan s’ha acabem ens queden unes darreres grimpades que ens deixaran a la part superior del pas. Ara només queda continuar per dins aquest Torrentó fins al pla del Pí, amb el seus cinc característics grans pins, un bon lloc per descansar. On coincidim i feim una xarradeta amb uns companys que van als Forats Grossos.

    Continuem la ruta NE en forta pujada per situar-nos a la part alta del plà on ja veure’m restes d’un antic traçat, continuem N en un terreny una mica més planer i aviat arribem al mirador del pare Rafel ( 397 m). Un lloc, elevat i dominant d’amplíssims horitzons. Mirant cap a l’Est s’abrassa amb tota la seva impressionant grandesa el Puig Roig, que avança cap aquí la punta de la Penya Vermella damunt precipitats costaners i elevats cingles espadats. Baix a les mostres peus, entrant en el mar, la Punta dels Capellans, i les cales Capellans (a la dreta)i Teix (a l’esquerre). Al lluny -punta més avançada sobre el mar- el Morro d’en Llobera i, un poc més ençà, el sortint del Morro d’en Bordils amb la Torre de Lluc, Continuem pel camí en davallada, superaran un revolt de camí empedrat en bon estat. Continuarem fins a arribar a la cota 374 m, on és pot veure l’amplíssima coma per on davallar, com a única possibilitat de penetrar aquell món estrany i hostil.
    Començarem per la part mes propera al contrafort ( esquerra), per situar-nos quasi davant un petit calladet (esquerra), per, des d’aquí, emprendre una molt forta davallada NE pel mig de la coma, ens pot servir de referència un gran pi que deixam a dalt a l’esquerra. Girem N Continuem davallant per l’esquerra d’aquesta torrentera on podrem veure un petit Ninot, continuem davallant ja per terreny menys complicat.

    La vista sobre el braç que entra al mar que forma la Punta dels Capellans és d’una immensa bellesa.
    Queda superar el tram que ens separa fins la punta, salvant els diferents desnivells sempre per l’esquerra. per terreny primer complicat per després passar a mes clar.

    La tornada la farem desfent les nostres passes cap al Pla dels Pins. Després del cingle, el camí fa un grapat de llaçades i acaba per desaparèixer, és una baixada que es pot fer per qualsevol lloc, segurament la millor via és pel costat més apropat a la mar ( dreta) fins a arribar als grans pins que donen nom a aquest pla,
    Ara iniciem en lleugera pujada l’itinerari cap al pas de s’Argamassa. A ‘Marines de Tramuntana’ dels germans Sastre, s’anota: «El pas de s’Argamassa constitueix la ruta clàssica que comunica el torrent amb el morro de sa Vaca i la possessió des Cosconar. El pas no és dificultós de seguir ni de difícil ascens. Actualment és complicat per mor d’algunes grans esllavissades i desploms de roques, que la fan certament perillosa, malgrat la instal•lació d’uns cables i cordes de seguretat en bona part del recorregut». Es diu que un temps presentava uns graons obrats amb pedra i morter, fet que segurament va donar origen al seu nom. Encara que actualment aquesta versió ha perdut força perquè mai hi ha agut argamassa a la seva construcció, i en canvi agafaria el nom del Puig de Es Gamassà situat just al damunt de la cova de sa Pols o des Pas de s’Argamassa.
    S’inicia una davallada vertiginosa cap al llit del Torrent de Pareis, primer per una llarga i aèria cornisa, seguit d’una desgrimpada fins a un calladet coronat per una petita agulla, punt on poder admirar l’impressionant Olla als nostres peus. Seguim el descens i a s’enfront podem veure el Camí de s’Hortet que travessa el Coll de S’Obaga, com es pot observar, baixant per un esgarrifós coster, empresa que feia ben merescudes les pobres hortalisses que s’hi collien. Poc més enllà de l’hortet es veu el Gorg de sa Xemeneia Acabem al tàlveg del torrent, baix el cingle des Bolitx i la boca de la cova de sa Pols o des Pas de s’Argamassa , un coval de 20 m de llargària per 12 m de fondària i uns 6 d’altària.

    veure fotoswikiloc75

    439. Morro de sa Vaca per pas de ses Piquetes i de s’Argamassa

    Publicada en de

     

     

    pas de ses PiquetesData: 13-6-2015

    Tipus:  circular

    Temps incluides aturades: 7 h

    Distancia total recorrida. 8 km.
    Altitud mínima: -5 m ( dentro del torrente de Pareis final del Pas de S’argamassa).
    Altitud máxima: 284 m.
    Desnivel acumulado Positivo: 476 m.
    Desnivel Acumulado Negativo: 476.

    ferrata

     

     

    Morro de sa vaca per pas de ses Piquetes i pas de s’Argamassa

    Iniciem l’excursió en el Port de sa Calobra, deixant el cotxe en l’aparcament. Ens dirigim cap a la platja de sa Calobra i després de travessar els túnels arribem a la desembocadura del Torrent de Pareis. Des de l’aparcament hem trigat de l’ordre de 12’/14’. Una vegada en el torrent, hem de travessar els dos petits gorgs que es formen en s’Olla, amb la finalitat d’arribar a la base de la paret rocosa on s’inicia l’ascens pel Pas de ses Piquetes. Rep el nom de les piquetes o clavilles que hi ha clavades a la roca per ajudar l’ascens. El primer tram es el mes “fàcil” perquè es el que té mes agarres, així i tot decidim posar una corda per asegurar i facilitar l’ascens. Després venen dos trams diferenciats, el segón tramp, que també em utilizat corda de seguretat, es el més “complicat” per tenir menys agafades com per la verticalitat que té, i el darrer o tercer tram no presenta cap tipus de dificultat, se supera amb una petita grimpadeta. Realment es tracta d’una torrentera per la que escalarem.
    Una vegada superat el pas, seguirem per la llera del torrent fins el final, havent de realitzar alguna petita grimpada, amb el Turmàs a la nostra esquerra. Ens em de dirigir cap el plà dels Pins. Aqui comencenrem a perdre primer altura i ens dirigirem direcció N i localitzar un colledet a la part alta esquerra, es fácil de veure perquè está just devora un petit ninot. Des d’aquí comencerem els descens fins el coll des Banquelet, i tot duna prendre el fort ascens al cim del Morro de sa Vaca de tan sols 279 m. d’altària, però dus d’assolir i amb unes vistes panoràmiques dificils d’igualar, miris cap on miris.

    Una vegada menjat els bocatas i reposat forces, iniciem el descens i tornar al pla dels Pins. Una vegada en el punt en el qual hem arribat, al matí, continuarem pel mateix, amb direcció SE per dirigir-nos al Pas de s’Argamassa. El temps empijora, se senten trons i el cel es cubreix d’un gris que acollona. Proseguim i al pots minuts comença a ploure d’una manera exagerada, no ens dona temps a cercar refugi i quan ho trobem ja esteim xops. Lo bo es que ens em refrescat lo dolent que tot patina una barbaritat i a mes s’ha fet fanquet. Seguirem les fites amb pendent mitjana, al principi, que passa a fort i finalment a fort/molt fort. Als 8’/9’ tindrem a la nostra esquerra (E), la paret rocosa que formen els escarpes del costat dret Torrent de Pareis. Planejem al costat d’aquesta paret rocosa i, posteriorment, amb baixada lleugera, arribem als 4’/5’ a un coll (veurem una espectacular roca a la nostra dreta), en el qual hem de realitzar una petita desgrimpada (fites). Continuem descendint seguint les fites, amb pendent fort i fort/molt fort i als 4’ arribarem a inici d’un cable d’acer que ens permet assegurar-nos en la desgrimpada, trobant a continuació del mateix una corda. Ens trobem en l’inici del Pas de s’Argamassa. Una vegada realitzat el descens, ajudats pel cable i la corda, continuem cap a la llera del Torrent de Pareis. El pendent en aquest sector és, en general, fort/molt fort, amb alguna desgrimpada, havent de parar esment a la presència de pedres que poden lliscar-se vessant a baix. Transcorreguts uns 10’/12’ arribem a una nova desgrimpada, ajudats per una corda i, una vegada superat, vam continuar descendint seguint les fites. Al cap d’uns 7’/8’, amb desgrimpada inclosa, arribem, després del pas d’unes mates, a la llera del Torrent de Pareis.

    Únicament ens queda seguir la llera del Torrent de Pareis cap a sa Calobra, invertint de l’ordre de 10’/12’ a arribar al punt en el qual hem de travessar, de nou, un gorg i, una vegada superat, continuar fins als túnels, invertint de l’ordre d’uns 5’, i finalment, una vegada travessats, arribar al Port de sa Calobra i l’aparcament on hem deixat el cotxe (10’/12’).

    flickr75wikiloc75

    430b. Pas de ses Argolles

    Publicada en de

    pas-de-ses-argollesData: 11-3-2015

     

     

     

    icono empleo manos

     

     

     

    Pas de ses Argolles

    Aquest pas ho varem fer com a sortida del torrent de Pareis que veniem de fer el torrent del Colt de l’Infern, per tanto la descripció també la podeu trobar a l’apartat de torrents. Per aixó només faré referència al pas.

    Arribat al jaç del torrent de Pareis, iniciem el remot ( dreta) fins a arribar ( 15»/20») en el punt clau on , en cas de seguir, hauriem d’abandonar el torrent per l’esquerra per salvar uns grans blocs, el temps empleat ha estat de 50′. Bé doncs just en aquest punt i en el costat oposat del torrent ( dreta) hem de trobar una fletxeta vermella que ens indica el lloc exacte per on hem d’iniciar la gran grimpada que ens durá 20′. Dic gran perquè gairebé tot el recorregut fins a arribar al Nus de sa Corbata és molt vertical el que precisa grimpar metre a metre.

    El primer tram és bastant vertical que superarem amb una bona grimpada. Hem de seguir ascendint i grimpant fins a arribar a les parets del muralló i altiplà, l´únic tram on no utilitzarem les mans,  amb abundant càrritx, aqui canviem de direcció i prenem cap a la dreta (O)  que sense perdre massa altura hem d’arribar fins al final. El pas de ses Argolles encara no es veu però s’intueix, just darrere d’uns blocs ens trobem amb una altra fletxeta vermella que ens indica l’inici del pas. Es tracta d’un pas molt vertical i aeri i on hem de posar especial atenció en l’últim tram sent el més exposat ja que la roca de l’esquerra ens escup al buit, però amb l’ajuda d’una corda que hi ha muntada ho superem un a un sense dificultat. La corda està lligada a dues argolles amb piquetes bastants rovellades i una d’elles rematada amb ciment (?).

    Sortim del pas i grimpa que grimpa per terreny molt dur fins a superar un desnivell directe de 650 m. i d’aqui a l’aparcament del Nus de sa Corbata. Des de la sortida del pas fins el Nus de sa Corbata aurem trigat 1’45 h. Aquesta si és una ruta de pinyol vermell.

    Ara ens esperen unes fresques chandis en el bar-restaurant de Sa Tafona de Caimari.

     

     

    flickr75youtubewikiloc75

    comptadors de visites per a pàgines web
    Persones han visitat aquesta pàgina