Data: 25-7-2015
Salt mes alt: 35 m.
Desnivell: 280 m.
Cordes utilitzades: 2 x 40 ; 1 x 20
Temps: 3 h. dependent del grup
Torrent des Guix (Miramar)
Un poquet d’història:
L’acció de l’Arxiduc sobre el paisatge, quasi sempre encertada, es pot veure avui encara en forma de camins i de miradors que humanitzen delitosament un paisatge tan aspre. El 1923 un projecte que hauria representat la continuació de l’obra arxiducal fins a les darreres conseqüències no va arribar a veure la llum; es tractava de la declaració de Parc Nacional de les terres de Miramar, promoguda pel Foment de Turisme i avortada pel poc interès del govern de Madrid. Fet més de plànyer quan veim el procés d’urbanització que sofreixen aquests indrets.
Els torrents que s’obriren antany eren llocs enclotats,misteriosos i aïllats de l’exterior, característiques que motivaren els exploradors a ficar-s’hi de manera semblant a allò que empeny els espeleòlegs a penetrar dins les cavitats malgrat les innombrables dificultats que això implica. D’un temps ençà el torrentisme ha pres molta força a Mallorca, s’han obert nous torrents arreu, però clar, els torrents celats, misteriosos i pregons ja són coneguts, de manera que els torrenters radicals fa temps que exploren qualsevol curs d’aigua que tengui un mínim de dificultat. Per això es fan populars alguns torrents que, com els que aquí descrivim, no amaguen cap misteri en llur caixer, torrents que es veuen d’enfora, i que almenys se n’intueix la dificultat de ben lluny, tal com es fa en una via d’escalada. Per tant aquí l’interès, no és la llera ombrívola, tancada, íntima d’altres torrents; és la verticalitat, la llum enlluernadora, la vista oberta als horitzons il·limitats de la mar i a les roques titàniques presidides per la Foradada
ENDINS, núm. 26. 2004. Mallorca per Gabriel SANTANDREU 1 i Miquel TRIAS 1
“Uno de los motivos de atracción que muchos sintieron por las tierras de Miramar, fue la existencia de un legendario buitre que el Archiduque tenía en cautividad en el citado predio. Este buitre había sido regalado al Archiduque por unos jóvenes que sabían del amor que hacia los animales y las plantas sentía tan ilustre prócer, y éste lo había colocado dentro de una gran jaula que situó en los jardines de Miramar. El buitre estaba debidamente atendido por un sirviente puesto a su servicio. La existencia de este buitre en cautividad, inspiró al poeta Juan Alcocer una bella composición titulada “El buitre de Miramar”. Al morir el Archiduque este buitre fue trasladado al parque zoológico de Barcelona donde acabó sus días”.
Sabater, G., Mallorca en la vida del Archiduque, Ed. Associació amics de l’arxiduc, 1995
“Luis Salvador adquirió en 1872 la propiedad de Miramar, la cual había pasado al dominio privado en 1811 por acuerdo de las Cortes de Cádiz, por tratarse de una propiedad real desde los tiempos de Jaime II de Mallorca. En el propio predio de Miramar, el propio Ramón Llull había fundado en 1276 un colegio misional dedicado a la enseñanza de lenguas orientales regido por franciscanos, ocupado hacia 1400 por los jerónimos y posteriormente por los dominicos. En la imprenta del cenobio de Miramar se estampó en 1485 el primer libro impreso en Mallorca. El ilustrado archiduque, que conocía estos acontecimientos, restableció en 1876 el oratorio primitivo de la Trinidad y exalzó la memoria de Ramón Llull erigiendo un monumento conmemorativo, justamente en el sexto centenario de la original obra luliana, el primer centro dedicado a la formación de misioneros en toda la cristiandad”.
Palomero, J., Prólogo, Urios, G., Nachtwey, J., Traducción, Columbretes, 1895, Ed. Exmo. Ayto. Castellón, 1990
El Torrent
El millor per accedir al torrent és començar pel torrent de son Gallard. El primer bot el de la mateixa carretera, ho poden evitar si desgrimpem per la dreta fàcil.
Del torrent de son Gallard haurem de fet 6 bots el darrer de 13,5 m. on hi ha un gran arbre tombat i mort, i on passa el camí que uneix Miramar amb son Marroig. Arribar en aquest punt prenen el camí de l’esquerra amb lleugera pujada que també va al mirador de son Gallard, una esplèndida atalaia en aquesta magnífica costa. Aquí en aturem per berenar alguna cosa i fer unes fotos.
Tornem al camí i prosseguim uns 4′ per ell fins arribar a la llera del torrent, a tants sol 8 m de la primera reunió, no es fàcil de localitzar perquè està darrere una carritxera (esquerra), però s’entueix, ja que és imprescindible per fer el primer bot encaixonat de 8 m fins a arribar al primer gran bot de 35 m. però abans amb de fer un bot de 17 m si volem arribar a la reunió que està a la dreta. Aquí amb d’anar amb atenció perquè el bot és de 18 m. però només en deixa a una passamans a l’esquerra i la reunió està uns metres més avall però a la dreta, per tant si ho volem fer tot d’una tirada em de contar els 18 m.
En aquesta reunió gairebé hi caben dues persones i ben avingudes, val més prendre-li-ho en calma. El salt no té cap problema pero el pati es impresionant. Després de caminar uns 100 m trobarem les restes d’un antic camí. Seguim caminant i desgrimpen una bona part del torrent fins a arribar al bot de 30 m on a la mitat hi ha un gorg amb aigua, encara que es pot salvar per la dreta.
El següent bot ho feim amb una corda de 40 per aprofitar els dos desnivells d’uns 20 m, li segueix un penúltim bot amb una piqueta a terra que es pot desgrimpar.
El darrer bot de 17 m ens aproxima a la vorera de la mar, que baixarem caminant per dins un pinar amb tendència cap a l’esquerra per anar a cercar sa caleta de còdols des Guix.
Aquí es quedam per prendre un bany ben merescut menjar i fer sa siesta a una bona ombra.
La tornada la feim amb direcció cap a sa Foradada vorera mar per l’antic camí de la Mar, i d’aquí a la pista que ens puja a les cases de son Marroig.
