Data: 4-10-2014
Recorregut: 18,32 Km
Dificultat: Difícil
Desnivell acumulat de pujada: 767 m.
Desnivell acumulat de baixada: 1.034 m.
Altura máxima: 626 m.
Circular: No
Escorca – Torrent de LLuc – Torrent dels Boverons – Quarter des carabiners – Torre de LLuc
Situació: Es troba a 239 metres d’altura, en un dels llocs més aïllats, esquerpats i muntanyencs de la illa de Mallorca. El lloc es diu Morro d’en Bordils, entre el Carregador de LLuc, tambè anomenat cala Porxo, i la cala el Codolar. La torre controlava l’accés a la Cala és Codolar i Cala Mitjana o Cala Porxo. Aquestes cales en segles passats eren utilitzades com llocs de desembarcament pels pirates.
Tipus de torre: Era una torre de tipus de senyals, encara que tenia artilleria per a controlar. Es comunicava amb la Torre de sa Mola de Tuent i amb el Santuari de Lluc.
Altres noms: Va rebre diferents nom als llarg dels segles. En els segles XVII, XVIII i fins a mitjans del segle XIX el seu nom era «Torre de Cala Mitjana. Torre d’en Bordils, també ha rebut el nom de «Torre de Cosconar». L’última denominació és la de «Torre de Lluc».
Descripció: Es troba en estat de ruïna total, la qual cosa ens dificulta enormement la possibilitat de descriure-la completament. Té plnata circular, de gairabé sis metres de diàmetre. amb un parament de sis peus d’amplada.Té una altura de 7’50 metres. Posseïx ataludament en la seva base. Avui no es pot veure, però la torre havia de posseir la acostumbrada càmera principal i l’entrada es realitzaria per un portal a mitjan altura que avui ja ens és visible.
Aljub: La presència d’una font és dificultosa per tant era necessària la presència d’un aljub proper a la torre. Es va utilitzar un bretxa d’un roca per a, juntament amb una paret improvisar un aljub que recollia l’aigua de pluja d’unes teules amatents sobre unes pedres.
Història: Fou començada a construir l’any 1600 i s’acabà el 1606. Des del segle XCVI el lloc en el qual posteriorment es situà la torre ja era utilitzat com talaia per a prevenir atacs de pirates, donada l’excel·lent situació que gaudia: El sou dels encarregats de la torre era pagat pels haitants d’Escorca. La torre una vegada alçada no va trigar en deteriorar-se i fins i tot en 1686 es parlava de construir-la de nou. El fet que la torre es trobés en el més alt d’un bec i fins i tot la situació que es trobés solitària li va donar avantatges per a convertir-se en una excel·lent talaia, però en canvi presentava una fragilitat molt important i era la que resultava molt vulnerable als llamps. Tal vegada això unit al fet del seu aïllament i de falta de manteniment justifiquen l’estat actual de la torre.
Els torrers eran dos, que no feia focs i que a una llegua terra endins hi havia un home que habitava el cim d’una penya, de la possessió del Cosocnar, propietat d’en Joan Bordils, des de la qual es descobreix la torre, el qual transmetia els avisos de la torre al batle de LLuc.
Armament: S’informa que per la seva elevada posició resulta inadequat el seu foc de artilleria , encara així cal ressenyar l’efecte disuasiu que tenien els tirs sobre les embarcacions. En 1701 la torre ja estava artillerada. Tenia un canó de bala de tres lliures i mitja.
Fuente: www.naturayeducacion.com – Mascaró Pasarius, J. – Camins i Paissatges
L’excursió s’inicia a Escorca (carretera LLuc a sa Calobra) en els voltants del restaurant, on podem aparcar. Comencem descendint cap al torrent de Lluc, pel tradicional camí de ferradura construït, en el seu moment, pel Foment de Turisme. El temps emprat en el descens és de l’ordre d’uns 55’ a 1 hora, depenent, lògicament, del ritme de la nostra marxa.
Una vegada en el llit del torrent de Lluc, ho remuntarem lleugerament (1/2 minut) fins a localitzar a la nostra esquerra el torrent des Boverons. Iniciarem el seu ascens, marcat per una fletx vermella i seguint les fites, primer a la dreta del llit i posteriorment a l’esquerra. La progressió en alguns moments farà necessari realitzar alguna grimpada donada el pendent del terreny. En uns 25 minuts, seguint les fites, finalitzarà el tram dur i seguirem ascendint cap a la Caserna de carabiners per l’esquerra del tàlveg per la qual discorre el torrent des Boverons, amb pendents mitjans, estant el camí degudament senyalitzat amb fites. Després d’uns 25’/30’ arribarem a una paret seca (esquerra) que hem de travessar-la per una ensulsiada i en 2’/3’ arribarem a la Caserna de Carabiners.
Estàs fins als collons
i continues caminant,
no li cerquis les raons
al perquè no t’asseus
ja no te sents els peus
sempre anant i tornant
pel Torrent dels Boverons
Miquel Ferrà
Des de la Caserna de carabiners hem de seguir amb direcció Nord, que pràcticament no abandonarem fins a arribar a la Torre de LLuc. Primerament descendirem pel tàlveg situat entre la Caserna i la Roca Vermella (extrem SW del Puig Roig).
En uns 5’ de baixada forta/molt forta entre càrritx arribarem al llit del torrentet i ascendirem pel vessant –en diagonal esquerra-, amb pendent mitjà i posteriorment (uns 2’) baixada mitjana, procurant no perdre molta altura i dirigint-nos cap a dos pins que tenim enfront de nosaltres. Als 2’ travessarem el llit d’un petit torrentet i 2’ després arribarem a un filat (únicament queda el filferro superior) subjectada per troncs.
Continuem en la mateixa direcció, amb pendent mitjana, i 5’ després descendirem (per la nostra dreta) cap al jaç d’un torrent, amb pendent fort –veurem una fita en el vessant situat enfront. Després de 4’ de descens arribarem al llit i progressarem amb pendent mitjana, posteriorment baixada lleugera i planejarem entre el càrritx (sempre seguint les fites) aconseguint als 4’ unes fites situades sobre els troncs d’uns arbres secs, al costat de les restes d’una paret seca. La travessem i seguim planejant seguint les fites i posteriorment amb pendent mitjana, arribarem a les restes d’un antic camí i als 20’/25’ travessarem un portell sense barrera, estret, situat a l’esquerra del que pogués ser les restes d’una petita marjada. Seguim amb direcció Nord, com fins ara, i les fites ens guiaran per pendents mitjanes/fortes, alguna que una altra pujada (curta), fins a arribar als 20’/25’ a un primer graó rocós, que hem de desgrimpar, amb pendent fort/molt fort. Seguint les fites ens condueixen a un segon graó rocós, al que arribem en uns 4’/5’ i novament als 5’ aconseguim un nou pas (aquest una mica més complicat).
Una vegada superat el pas, amb pendent mitjà ens dirigirem cap al serral que tenim enfront de nosaltres, després del qual s’inicia el Morro den Bordils, en el qual, en el seu cim més occidental, s’assenta la torre de LLuc (no la veiem en aquest moment, l’hem pogut veure en el primer tram del recorregut, a uns 4’/5’ una vegada passat el portell estret). En uns 2’ arribem al serral i iniciem l’ascens (fites) pel vessant dret i amb pendent fort, en algun tram molt fort, aconseguirem la base formada per les restes de l’ensulsiada de la torre de LLuc, en uns 20’/25’. Al llarg de l’ascens podem veure restes d’un antic camí que ascendia fins a la torre. Lamentablement l’estat de la torre és ruïnós, quedant únicament en peu la porció NE de la mateixa.
Des de la torre podem observar unes panoràmiques impressionants. Cap al nord la cala Codolar, el Morro d’en Llobera i els penya-segats que formen el vessant oest del Puig Roig. Cap al sud la cala és Tests, el Morro des Capellans, la cala des Capellans, el Morro de sa Vaca i als seus peus és Bancalet. Més allunyada la Mola de Tuent amb la seva torre i com a teló de fons les estribaciones del Puig Major, Morro d’en Pelut.
Una vegada a la torre de LLuc, iniciarem el retorn cap a la caserna dels Carabiners sense gaira aigua, pel que prenem direcció cap a la font des Poll que la trobem més seca que «una lagarto de museo», per tant prenem la decisió de tornar per el camí de les cases de Cosconar, sabent que mitjant camí a Son LLobera troberiem aigua, i des d’aquí a LLuc, però clar els cotxers als tenim hon varem començar, així que no ens var quedar més remei que cridar un taxi.
