PUIG DES TEIX

Abans de què el nostre amic Xavier ens deleiti amb la seve escrupulosa descripció de la ruta d'avui vos vui contar unes petites curiositats.

EL CASTELL DES MORO.- Per anar-hi ens em de sortir del Camí de les Rotes per una dessviació cap a la nostre esquerra ( o dreta si devallam). La pujada a la fortificació es realitza per una escaleta rosta que presenta una perillosa culminació, ja que les ruïnes de la construcció ocupen el cim d'un esquerp penyalar, amb una solo porta d'ingrés situada enmig d'un parament de murada poc accesible.

Aquest esperó fortificat (el Castell desMoro) es troba poc documentat, tot i que respon a la tipologia i al sentit de les anomanades bastides, torres de defensa d'origen medieval que protegien els camins i les cases que es trobaven dins elseu camp d'acció.

En relació amb la funció de vigilància del camí, hem de recordar que el camí de les Rotes, que és la ruta que sembla protegida per aquesta fortificació, formava part del camí vell de Valldemossa-Deià, abans de la carretera que passa per Son Marroig i la Pedrissa.

L'Arxiduc, en l'Obra Die Balearen, l'anomena Castellet del Molí, en referència al nom de la possessió que en tenia la propietat.

ES MOROS D'ES CASTELLET.- Dins es Castellet hi habitaven quatre moros i vivien de lo que robaven. A n'es molí de prop d'es Castellet hi anaven a robar farina, i perquè no els atrapassin, se'n tornaven de cul arrera perquè amb ses potades no poguessen sebre per on se n'havien anats.

Un pastor que guardava ses oveies per aquells redols, un dia sentí que es moros tenien una conversa i los escoltà. Deien que sabien que els cercaven agafer i parlavan de com s'havien de lliberar. Si se veien apurats se tirarien penyal avall dins una alfabi i es que s'hi tiraria primer, diria a n'es altres si s'havia fet mal ui així fogirien tots.

Es pastor donà part a la vila (encara no hi havia Guardia Civil) i se pactaren una partida d'homos per anar-los a perseguir de part damunt es penyal. Es pastor quedà baix i quan es moros se veren apurats, apareienses aufabis i se n'hi tira un i queda rebentat.

Els altres moros esperaven que los digués si li havia anat bé. Es pastor cridà a n'es altres tres, de baix

- !! Tirau-vos-hi, que no m'he fet res ¡¡.

Els altres tres moros s'hi tiraren i tots quedaren morts. Aquets quatre moros eran es darrers que habitaven per Deià. Idó

(Habsburg-Lorena, Arxiduc LLuís Salvador.- Rondayes de Mallorca, pàg. 237-39)