El nom o topònim ens ve del P. Rafel Juan, que correspon al torrent que davalla de l'Hort de sa Casa Nova i voraja la Rota d'en Negre, abans de morir a les proximitats de s'Entreforc, , just davant l'impresionan paret de la Serra de ses Farines.

Pel que fa al topònim del torrent dels Horts en podem oferir unes precisions. Aquest apareix documentat com a tal a un document de l’any 1612 recollit pel P. Rafel Juan M.SS.CC. del monestir de Lluc (JUAN, 1972) on es fa referència a les partions de Son Nebot.

El text, a més, informa dels propietaris. Així l’any 1600 ho era el senyor Antoni Gual de la Portella mentre que l’any 1612 ho fou Don Pere Gual. Pel que a la descripció de les partions, el text traduït del llatí diu així: “[Son Nebot] y afronta de una parte con el torrente llamado de Turixant, y de otra parte con las montañas llamadas La Mola de Son Macip, ahora del señor Juan Fortesa, y de otra con la posesión del magnífico Guillermo Cal.lar, llamada Almaluig, y de otra parte con el collado del romaní, junto a la pared, en el coll del Jou y penyal per damunt la Replegada, just lo torrent dit dels horts, y torrent just als entreforchs”.ORDINAS et al.(1995) corroboren aquest topònim i en fan un ràpida descripció on precisen que correspon al torrent que davalla de s’hort de sa Casa Nova i voreja la Rota d’en Negre, abans de morir a les proximitats de s’Entreforc.

Per altre banda, l’Arxiduc al Die Balearen, no fa cap al·lusió directa al torrent però quan descriu el torrent de Lluc diu: “Hacia la derecha se nos abre el Pas de Beverons que conduce hacia Cosconár. Un gran peñasco en el torrent se llama Sa Peña des Burgá, junto al seregaj del mismo nombre”. (HARSBURG-LORENA, L.S. 1897, traducció 2000). És l’única font on trobem aquesta al·lusió al torrent.

Pel que fa a les dades generals (veure tall topogràfic) el torrent salva un desnivell des de la part inicial del recorregut esportiu a la cta. Ma-10 fins a l’Entreforc d’uns 420 metres (com a data comparativa esmentar que el torrent de Pareis salva 180 m de desnivell des de s’Entreforc fins a la Calobra). El traçat horitzontal és d’uns 1250 metres amb un pendent mitja del 3%.

Accés.-

El torrent presenta diverses opcions d’aproximació i accés, propiciades per l’existència a les rodalies de nombrosos camins, senderons i comellars. La proximitat a la Ma-10 Andratx-Pollença li donen un accés gaire bé immediat a la part superior del recorregut prop de la font de sa Casa Nova. Aquest accés està limitat per tanques modernes, que cal respectar, a més de la verticalitat de les parets laterals del torrent, que tot plegat pot obligar a cercar alternatives d’accés a aquesta part superior. Noltros Agafam l'opció de començar al del Km-25,800 de la Ma-10, just davora unes cases i ho feim per la dreta d'una tanca de pedra fins veure uns grans marges perpendiculars al eix del torrentó ocupen per complert el tàlveg. Es tracta d’uns marges d’una alçada entre els 3 i 4 metres amb escalons volats i en molt bon estat de conservació, que creen unes terrasses escalonades. Una opció a tenir en compte és l’accés des del camí des Burgar. És una variant no tan immediata ni còmode que arranca des de prop de la penya coneguda com sa Foradada seguint direcció a ponent sense perdre alçada fins trobar les penyes que delimiten el torrent i el jaç. Per altre banda més curta és l’alternativa que presenten dues rostes comes que cauen des de les rodalies de la casa Nova d’en Janer fins al tàlveg, A una d’elles – la de més a migjorn – s’hi localitza la cova de n’Esteve i una quarantena de metres més avall el jaç del torrent a l’alçada del S 7,30 del primer tram. L’altre coma, localitzada a la vertical de les penyes planeres vora la corba del mirador de s’Entreforc, arriba fins al S 28. Ambdues comes permeten fent una voltera curs amunt fora el jaç, arribar amb més o menys entrebancs a la zona de la capçalera.

Altre aproximació més llarga és la que baixa per la rota d’en Negre des de el coll des porxo esbucat – poc abans del km 27 de la mateixa c-710 – per un camí de ferradura fins a les barraques de la rota. Des d’allà segueix fora camí per un olivar degradat vora un torrentó paredat fins arribar al tàlveg del torrent dels Horts abans d’engorjar-se prop del sector final.

Descripció.-

Podem considerar que el torrent neix a la divisòria del coll des Jou (732m) on el jaç principal recull les aigües d’un reduïda conca a la vessant nord-oest del puig d’en Galileu. A la capçalera, com és habitual, presenta una llera difusa que serpenteja per dins un frondós alzinar. Una cinquantena de metres davall del coll, uns xaragalls que arrepleguen les aigües de la font Bona i la font des Guix de Son Nebot conflueixen al tàlveg principal. A uns 450 m del seu naixement i després de salvar un desnivell d’aprop de 100 m, el torrentó travessa la carretera Ma-10 a la cota 620, molt prop del quilòmetre 25,8. A partir d’aquest punt travessa s ’hort de sa Casa Nova amb un tàlveg obert amb algun tram paredat coincidint amb una zona d’olivar. Emperò en aquest indret cal esmentar la presència de la font de sa Casa Nova, que és la principal aportació del torrent, tot i que ho fa rebutjant el tàlveg principal. Aquesta font, situada a ran de la carretera, no massa lluny del quilòmetre 25,8, la trobam en la actualitat coberta però així i tot les seves aigües continuen fluint amb abundància cap el torrent. Podem intuir que abans de l’acondicionament dels terrenys de l’hort, l’aigua aprofitava un segon tàlveg que en la actualitat es troba, comveurem,totalment anul·lat i modificat antròpicament. Aquest fet obliga a que les aigües es desviïn per una sèrie de xaragalls dispersos que avancen per l’alzinar –fora la zona de conreu- a la recerca del jaç principal on finalment aboquen. Emperò l’únic jaç existent deixa la zona de conreu i s’interna a l’alzinar, on de tot d’una es comença a engorjar.

Presenta el llit de roca mare amb un primer ressalt destacable, un S 3,50 que es pot evitar fora del jaç per la dreta. A partir d’aquí ja trobam un tàlveg ben definit de roca mare d’uns 2 m d’amplada que cau decididament per un indret ombrívol. El següent bot ja marca l’inici del recorregut esportiu si s’opta per fer-ne el descens integral. Es tracta d’un S 6 que presenta la part inicial folrada de tosca i el tram final de roca bruna ben llenegadissa. Podem equipar a un baga a l’esquerra o bé desgrimpar-ho si la humitat de la roca ho permet.

Gairebé de tot d’una arranca un nou bot, un S 11 que es pot muntar a un clau a la dreta. Pel que fa a l’equipament, serà aquesta una mostra del variat i malmès material que ens trobarem al llarg del descens: claus, bagues fossilitzades i altres invents juntament amb soquets d’expansió ben rovellats i ancoratges de darrera fornada.El salt en qüestió condueix a una raconada engorjada i ombrívola de llum endolcida per les alzines. De les parets laterals pengen vistoses heures (Hedera helix) i frondosos llorers (Laurus nobilis) que fan de sostre. Igualment les parets i roques es troben recobertes de molsa i falgueres, entre les que destaca la abundància de falzia Roja (Asplenium trichomanes).

Un cop abaix es poden observar les dues cascades que corresponen al dos tàlvegs que conflueixen a aquest indret. La del costeresquerra (en sentit hidrogràfic) correspon al recorregut descrit mentre que l’altre pertany al tàlveg modificat abans anunciat. Es tracta d’un congost totalment adaptat per l’home. Uns grans marges perpendiculars al eix del torrentó ocupen per complert el tàlveg. Es tracta d’uns marges d’una alçada entre els 3 i 4 metres amb escalons volats i en molt bon estat de conservació, que creen unes terrasses escalonades. En conseqüència el tàlveg queda anul·lat descartant qualsevol possibilitat d’escorrentia superficial llevat, això sí, del drenatge de les pròpies juntes dels murs. Aquest tipus de construcció de pedra en sec associada a una doble funció –hidràulica i de conreu – es coneix amb el nom de parat (ALOMAR et al, 2005). Tenen per finalitat anul·lar l’escorrentia superficial dels llits dels cursos naturals de tal manera que es poden transformar en terres de conreu. Un altre indret de la Serra on es troben aquests elements és a La Coma des Tossals Verds a Escorca. Això sí els murs sónmés baixos i ocupen un curs molt més obert, gaire bé una coma. Al nostre cas crida l’atenció la dimensió dels murs i la destresa en la construcció de l’obra per tal de acondicionar tan poca superfície de terra aprofitable. En tot cas aquests marges han perdut la funció agrícola per la qual foren bastits i en l’actualitat només hi trobam alguns exemplars d’esveltes alzines (Quercus ilex). L’indici de la circulació hídrica que altre temps tingué aquest tàlveg abans de la construcció dels parats ho denota una potent colada de tosca adossada a la cascada.

Un pic superat aquest primer ressalt important, que podem considerar el punt de l’inici esportiu, el torrent presenta un jaç ben definit i engorjat entre parets. En aquest indret pren una direcció de 350° i l’amplada és de 4 m. De tot d’una apareix un nou bot, un S 14,50 que es pot instal·lar a una baga a un arbre a l’esquerra i que es troba enlairada uns 4 m sobre el tàlveg.

La primera part del salt es un S 11 que presenta un replanet a la part superior produït per uns blocs encastats.

Superats aquests és una cascada de tosca que es detén a un nou replà de majors dimensions igualment format per una gran llosa plana encastada al jaç on en forma una volada. L’amplada en aquest punt és de 1,60m. La resta del bot és un S 3,50 i tant es pot fer seguint la tirada de corda o mutant a una baga a un pont de roca a l’esquerra, opció aquesta que ens facilitarà la recuperació de la corda.

Segueixen una trentena de metres de tàlveg planer on l’element més destacable són les dues cascades folrades de tosca i molsa que pengen del coster dret. Es tracta dels cursos per on es precipita l’aigua que prové de la font de sa Casa Nova, després d’un recorregut d’uns 150 m per uns xaragalls difusos entre l’alzinar que ocupa la part superior del torrent.

La primera de les cascades es troba immediatament després del S 14,50 i fins i tot en època de pluges es pot trobar eixuta o amb un minso reguerol. En canvi la segona, situada uns 25 m més envant, és la que aporta major cabal. Tan és així, que és freqüent trobar el torrent ben eixut fins arribar a aquest punt, on de sobte el trobam actiu i amb un nivell d’aigua apreciable.

El proper ressalt del descens és un S 2,40 que precisament es troba quasi a la vertical de la segona de les cascades. El bot està format per una penya encaixada recoberta de llenegadissa molsa que cal desgrimpar amb manya i esment, ja que no hi trobarem cap ancoratge.

Es a aquest bot on rep l’aportació directa de l’aigua de la font per la qual cosa en època de pluges és possible trobar un gorg d’uns 3 m de llarg i una fondària màxima que pot arribar a un metre i mig. De tot d’una segueix un S 4,70, una petita cascada recoberta de tosca que es pot baixar per l’esquerra gràcies a unes arrels. Igualment en aquest lloc en època de pluges s’hi forma un bell gorg.

A continuació segueixen una sèrie de ressalts de major alçada però fàcilment evitables. Primer trobarem un T 7 en forma de tobogan recobert de tosca que podrem baixar per l’esquerra. De tot d’una i a un tram on el tàlveg s’eixampla considerablement, trobam un nou S 7,30 que es pot evitar fora del jaç per la dreta.aquest mateix coster dret i enlairada sobre el jaç una trentena de metres, s’obri la gran boca de la cova dels Aleixandris. En canvi, al coster esquerra les parets del torrent perden verticalitat arribant a ser una coma aspre on a la part superior hi podem trobar restes d’un camí. A dalt d’aquesta coma és a on trobam la cova de n’Esteve. Aquest comellar és una de les opcions d’accés o sortida del torrent que ens portarà per un rost coster prop de la Casa Nova i al mirador de s’Entreforc. Gairebé encadenat apareix el següent bot, un S 8 que tan es pot baixar pel jaç o bé per la dreta per un relleix. Superat aquest hi trobam un salt on ja es necessari fer servir les cordes. Es tracta de un S 12,30 que coincideix a un tram on el torrent comença a perdre engorjament.

Des de la capçalera del salt es té una magnífica panoràmica del coster occidental del puig Roig amb l’emblemàtic quarter des Carrabiners. El bot en qüestió té una instal·lació formada per tres generacions de plaques –atenent a l’estat de rovell que presenten – que es troben a la esquerra una mica enlairades a un placa rocosa inclinada d’accés delicat. Als peus hi trobam un gorg arrodonit amb un gran bloc i llit de còdols. Superat aquest, de tot d’una compareix un T 8, un tobogan folrat de molsa que es pot instal·lar a una baga que hi ha a un gran bloc al bell mig del tàlveg. Superat el salt, el jaç es torna cada cop menys encaixat. Ja per un trammés obert trobarem una sèrie de petits ressalts, un S 2,50, un T 4,70 en forma de tobogan i un nou T 4,70 d’aspecte esglaonat, que es poden baixar sense gaire complicació. És però a continuació d’aquest darrer T 4,70 on apareix el salt que delimita definitivament aquest primer sector del torrent. Es tracta d’un S 28 que ho trobam una quinzena de metres més envant a un indret on l’orientació del tàlveg és de 3° El salt presenta a la capçalera un petit gorguet penjat farcit de còdols que en farà de balconada. És aquí on es troba la instal·lació; dues plaques a l’esquerra, que –massa baixes–compliquen l’entrada del ràpel. El primer tram de la davallada és per una canaleta estreta i ombrívola folrada de tosca que acaba a un nou gorg penjat sovint ple d’aigua pudenta. Fins aquest, el bot amida 9,50 m. Evitades les tèrboles aigües del gorg, el salt continua ja per un tram menys encanyonat, per una gran cascada folrada de tosca molt desfeta per les arrels i recoberta de molsa a la part inferior. Als peus trobarem un gran gorg que, si no presenta el nivell alt, es podrà evitar per la dreta. Des de el gorg penjat fins als peus la tirada amida 18,50 completant els 28 m totals del salt.

Superat aquest salt el torrent canvia d’aspecte. Entram en un segon sector més obert i on la tònica seran els trams planers, combinats amb successius salts generalment d’escassa alçada. El primer d’ells, és un S 6 esculpit a la roca mare i que es podrà evitar per l’esquerra. Segueixen uns 50 m de tàlveg planer sense cap accident destacable llevat d’un T 3, que podrem evitar per l’esquerra i que presenta un gorg a la seva base, engalanat amb un vistós exemplar de Xuclamel (Lonicera implexa). A continuació un gran rost subvertical romp la monotonia del tàlveg. Es tracta de dues grans rampes encadenades que tot plegat formen un T 46 salvant un considerable desnivell. La primera d’elles és un T 22 amb un rost d’uns 30° que es pot muntar a una placa a l’esquerra just damunt un gran bloc poblat d’estepa Joana (Hypericum balearicum). Al coster esquerra del torrent s’hi aprecia una marcada estratificació que presenta un capbussament de 65°. L’orientació del tàlveg és de 322°. Aquest primer tram acaba a un gorg penjat arrodonit que té una fondària de 1,70m. L’indret ens servirà de còmode replà per muntar la segona part del descens. És tracta d’un T 24 que es pot instal·lar a una baga a la dreta sortint del gorg. El salt presenta la part superior més vertical que el bot anterior i està atapeïda de càrritx i tosca. Al tram final perd verticalitat on esdevé gairebé un tobogan. El torrent segueix avançant per una canal ben oberta amb unes magnífiques vistes del voltants, destacant la zona del torrent dels Boverons i del quarter dels Carrabiners.

La orientació del tàlveg no varia gaire, seguint la direcció 353° i s’hi poden contemplar vistosos exemplars de l’espècie protegida Digitalis minor i més rarament de la ranunculàcia Delphinium pictum. Pocs ressalts d’interès trobam a aquest boci de tàlveg planer i sense accidents d’esment llevat d’un primer T 7,50 en forma de tobogan que es pot evitar tant per la dreta com per l’esquerra, un nou T 7,50 igualment desgrimpable sense problemes pel mateix jaç i finalment un T 6 que es supera sense emperons. En total es recorren uns 100 m. Després d’aquests el torrent canvia momentàniament d’aparença.

Per uns instants s’engorja a un indret on forma unasèrie de ressalts successius amb els respectius gorgs, normalment amb aigua. La direcció del torrent és de 330°. Aquest petit tram engorjat i sinuós te un primer salt de 3,50 que es pot instal·lar a una baga vella a un pont de roca a la dreta. Aquesta opció du de ple dins el gorg d’aigües tèrboles, si es vol evitar es pot mirar de desgrimpar per una canaleta a la dreta ben vertical i bruta de càrritx on convé tenir la precaució de muntar un passamà. Dos petits ressalts (S 1,20 ambdós) segueixen i desemboquen a un nou gorg que te una llargària de 4,50 m que acaba a un S 5,40. El podem instal·lar a una baga a l’esquerra. És un salt recobert de tosca que acaba a un replà de roca mare seguit tot d’una d’un tobogan de 2,30 m. La sortida de l’engorjat és un S 3,20 amb un gran gorg engalanat d’abundants joncs (Scirpus holoschoenus) que es pot evitar fent un pas per un relleix a l’esquerra. De totes maneres tot aquest tram pot esser evitat amb una feixuga voltera pel rocam fora del jaç, el qual abandonarem per l’esquerra poc abans del primer S 3,50 per retornar-hi a l’alçada del gorg dels Joncs. De bell nou el torrent torna a ser una canal oberta amb accidents de poca importància.

Tan sols són dignes d’esment un gorg amagat per un gran ullastre (Olea europaea var. Silvestris), dos T 7 que es poden desgrimpar sense complicacions i un boci planer ocupat per un gorgs llarguers i pocs profunds, hàbitat de nombrosos exemplars de Rana perezi. Els costers són rosts atapeïts de bardissa que s’enfilen cap a les proximitats de sa Rota d’en Negre. Tan és així que a un indret on el torrent no és més que uncurs de minsa entitat, al coster esquerra s’hi localitzen les reste del parament d’un camí que s’enfila per un comellar amb marges i ullastres amb direcció cap els covals del mirador de s’Entreforc, prop de s’Arreplegada. La direcció del tàlveg en aquest indret és de 2° i al marge dret localitzam un coll amb ullastres que uneix la contrada amb el Burgar molt prop de la Miranda a la baixada des de Escorca cap a s’Entreforc.

A partir d’aquest punt el recorregut es torna més atractiu. Fins arribar a la zona dels verticals bots finals, el torrent presenta una configuració caracteritzada per l’alternança de zones obertes de tàlveg planer amb esporàdics trams engorjats amb salts d’escassa altura i gorgs aquàtics que conserven aigua fins i tot a l’estiu.

Deixat el coll enrere el primer salt és un S 4,70 escalonat, caracteritzat per una gran penya al lateral. Tan es pot desgrimpar per l’interior, on s’hi localitza un gorg en colze, com per fora del jaç per qualsevol costat.

De tot d’una apareix un S 5,50 sense equipament que es pot evitar per l’exterior per l’esquerra. És un salt ben encaixat a la roca mare amb un gorg d’uns 9 m de llarg i una fondària màxima de 1,20 m. Segueixen 25 m oberts i planers sense interès fins arribar a un nou salt, un S 4 amb una figuera (Ficus carica) al bell mig i el corresponent gorg als peus que es pot evitar fora del tàlveg fent una voltera. Després d’aquest la orientació
del tàlveg és de 318° i enfila el tall del torrent de Pareis anunciat per les omnipresents penyes de s’Entreforc.

Apareix un nou bot, un S 5, format per dos salts encadenats; un primer S 3,50 que es desgrimpa per l’interior i de tot d’una un S 1,40 que acaba a un gran gorg arrodonit que es podrà evitar per la dreta si el nivell no és molt alt. Just a la vertical d’aquest gorg apreciam clarament, com a uns penyals, la marcada estratificació cauperpendicular al jaç formant un plec en roca calcaria intensament deformat i tectonitzat (Foto 4).

A continuació la llera presenta una vintena de metres horitzontals interromputs per petits ressalts; dos S 3 i més envant un S 3,50. Aquest darrer salt, brut i embolicat de plantes espinoses, es pot equipar a una baga a la dreta i marca l’inici d’un tram engorjat. L’orientació del tàlveg no és gaire diferent essent de 312° mentre que en aquest indret la panoràmica del tall de s’Entreforc és magnífica. De seguida apareix un S 5 que es pot equipar a una baga a un ullastre que es troba a la dreta a uns 3 m sobre el tàlveg. El ràpel ens du a una olla penjada que fragmenta el bot. Des d’aquest replà s’instal·la un nou S 4,50 a una placa a la dreta que acaba en un gran gorg circular on la remullada és fa inevitable. Existeix la possibilitat de evitar-lo si a la capçalera del S 5 sortim del tàlveg per la dreta, per un esquetjar on hi ha una estaca de ferro clavada al rocam. Aquest ancoratge casolà permet rapelar prop de quinze metres i aterrà al lateral del gorg esmentat sense banyar-nos gaire. Aquesta estaca de ferro no presenta gaire garanties de seguretat, per tant noltros montam una baga a un pont de roca. En tot cas, és tracta d’un gorg assolellat on abunden els familiars granots (Rana perezi) i que a l’extrem forma una platja de còdols amb exemplars de olivella o escanyacabres (Cneorum tricoccon).

A partir d’aquest punt el torrent és un jaç obert amb pocs accidents de rellevància pel general amb el tàlveg planer i a bocins poc definit.

A l’esquerra no passarà desapercebuda una coma oberta i ample; és la rota d’en Negre. Es tracta d’unazona de conreu marjada que pertany a la possessiód’Escorca. En l’actualitat és una zona de ullastres i olivar molt degradat amb un camí de ferradura que la uneix amb la casa Nova. A més de les terres de conreu s’hi localitzen dos porxos, un d’ells d’uns 40 m2 (ORDINAS et al. 1995) i una petita cisterna coberta bastida aprofitant un cocó natural de la roca. L’ estat de conservacióés molt bo i és un magnífic exemple d’aprofitament dels escassos recursos hídrics de la zona associats a la escorrentia superficial.

En aquesta zona del torrent els ullastres i les oliveres arriben gairebé al tàlveg, delimitat per una paret de pedra seca al marge esquerra. En canvi al coster dret s’hi localitza un rellar –en aquest tram encara poc desenvolupat–d’aspecte turmentós; és l’indret conegut com es Burgar. Aquesta contrada de límits pocs precisos compren una extensa i esquerpa zona entre la casa Nova i Escorca. Apareix documentat l’any 1612 i del seu topònim es poden treure vàries interpretacions. Tal com diu el DCVB ho defineix com un camp de brucs (Erica arborea) mentre que la proposada per Coromines l’associa a “agullonat, furgat” fent possible referència al modelat càrstic de la zona (ORDINAS et al. 1995). És aquesta darrera interpretació la que tal volta s’ajusta més a les característiques del terreny i l’assignació, al nostre parer, més propera.

En tot cas, ens trobam a una zona de llera oberta envaïda pel càrritx (Ampelodesma mauritanica) que, com ja hem esmentat, avança vorejada al coster esquerra per una paret seca i un rellar al dret. Aquest tram que amida uns 140 m té com a únics accidents destacables un S 6,50, un S 3,50 i un S 5 que es podran superar sense gaire problemes.

És però al final d’aquest tram – deixant enrere la rota d’en Negre – on el torrent canvia radicalment d’aspecte.

El tàlveg avança ara per un esquetjar de formes ja més evolucionades amb morfologies de lapiaz d’escala mètrica a decamètrica; principalment estries, canals i canals paral·lels (rillenkarren, rinnenkarren, solution flutes). És per aquest paratge on el jaç incideix formant una pregona esquerda. Un S 7,30 marca l’inici del tercer i darrer sector del descens. És tractad’un salt estret i ombrívol que ha aprofitat les profundes esquerdes del rocam per encaixar-se pregonament. El descens és fa per una tosca que folra la roca, gràcies a una baga que es troba a un arbre a la dreta. A la base és un gorg fondo i estret amb trespol de roca mare d’una amplada de 1,10 m. A l’extrem una zona de còdols comunica amb un tram d’una vintena de metres. El llit és roca mare nua i segueix el recorregut a traves del esquetjar. El proper accident rellevant és un S 2 desgrimpable que dona a una olla penjada. És un gorg rodó ocupat per una gran penya que enllaça immediatament amb un S 6. La davallada és possible per una baga a un arbre a l’esquerra. És un salt estret amb un petit relleix a la part superior. Dins el gorg l’amplada del tàlveg és de 3,30 m. Segueix aquest bell sector amb un nou salt al jaç ben encaixat. És un S 11 que presenta a la capçalera un gorg penjat que fa de balconada damunt el salt. La davallada és veu interrompuda per una altra olla penjada. Aquest nou gorg és farcit de còdols i té les parets ben llises formant una barbacana, la qual cosa fa que la sortida sigui ben complicada. És per això que convé baixar desviant-se cap a la dreta per tal d’evitar entrar dins un gorg de tan complicada escapatòria.

Un cop abaix destaca una gran morfologia de dissolució, un gran pont de roca a la paret dreta del salt.,

A partir d’aquí el descens comença a guanyar verticalitat i s’intueix el gran salt que marcarà el final del torrent i l’espectacular arribada al torrent d’Albarca.

Però abans s’han de superar uns petits ressalts. un punt on el jaç amida tan sols 1,50 m d’amplada, uns grans blocs envaeixen el tàlveg la qual cosa obliga a una nova desgrimpada per un S 3,5. De tot d’una apareix un S 3 equipat amb dues plaques que acaba dins un gorg tancat per una gran penya. Aquesta forma un nou S 3 que és una mica complicat de superar.

Tan es pot fer un curt pas d’escalada pel bloc per després seguir rapelant, com fer un pas interior per davall el gran bloc i un cop a l’altre costat fer servir la corda de passamà. En tot cas una vegada passat aquest incòmode ressalt, el torrent ja es troba als metres finals. El tàlveg segueix essent estret –1,80 m en aquest punt– però a més s’acaba d’encaixar descrivint un traçat sinuós. De fet, descriu un colze i de tot d’una el jaç s’obri definitivament amb una orientació de 325° cap al S 58: l’anunciat i espectacular salt final.

Un passamà instal·lat a un pont de roca assegura l’accés a la capçalera del salt. El primer tram d’aquesta darrera vertical s’instal·la a 3 plaques i la primera tirada de corda amida 22 m. El descens es fa donant l’esquena a –la cada cop més propera serra de ses Farines–, que en les cotes inferiors és una gran murada vertical de parets rogenques amb balmes i covals penjats.

El S 58 és als metres inicials un S 22 que és una gran rampa de roca mare. Més avall presenta un gran replà amb ullastres, punt on es comença a mostrar recoberta de tosca. Cal anar baixant amb tendència a la dreta, sense arribar a una gran canal atapeïda de figueres on es veuen unes bagues. De fet al llarg de la davallada es possible anar trobant bagues, cintes i plaquesdisperses arreu que ofereixen diverses opcions d’ancoratge
pel descens. Però a la via de descens descrita, com dèiem, cal anar baixant amb tendència a la dreta per tal d’evitar el centre d’aspecte més descompost, fins trobar un pont de roca amb bagues a un petit replanet (de sa cabreta)

Es troba als 22 metres de l’ancoratge principal i a uns metres d’una canal amb figueres (Ficus carica). Des d’aquí s’instal·la el següent salt, un S 36 (opcional 19+17). Noltros ho feim d'una tirada (36 m.).

En aquesta part la cascada presenta alguns trams de tosca descomposta que cal anar evitant. El vertader entrebanc però, són uns frondosos llorers (Laurus nobilis) just enmig de la vertical de baixada, els quals es precís evitar amb manya per tal de no embolicar les cordes amb branques i arrels. Una vegada superades les empipadores lauràcies s’hi localitza un replanet –als 19 m de l’ancoratge– . A la dreta d’aquest es veuen dues plaques sobre un relleix ample. Per arribar-hi cal fer un curt pèndol i pot ser una alternativa de baixada en cas de problemes amb les cordes. Seguint però per la via descrita, tan sols resten 17 m més per arribar als peus de la paret.

Un pic a baix s’aprecia tota la cascada, amb el tram central-superior recobert de tosca amb uns característics esglaons invertits i el coster dret –lloc de la davalladaon domina la roca mare atapeïda de molsa amb la zona dels llorers.

La base del S 58 és un gran replà d’uns 16 m ocupat per blocs de gran mida. Després d’un indret planer, els blocs es perllonguen formant un marcat rost descendent fins arribar al tàlveg del torrent d’Albarca. Caldrà fer una sèrie de desgrimpades més i superar algunsressalts entre blocs, per tal d’anar a cercar el sender que du, cap el camí de pujada a Escorca o en sentit contrari cap a s’Entreforc i el torrent de Pareis. Són aquestes les dues alternatives de tornada. La més aconsellable, sense dubte, es tornar cap a Escorca pujant pel camí des Burgar –habitual via d’accés des de l’ermita de Sant Pere fins a s’Entreforc–. Cal prendre direcció cap a Lluc –curs amunt del torrent d’Albarca– fins trobar el punt de confluència amb el camí esmentat anunciat per nombroses fites. El camí ascendeix amb forta pendent deixant enrere la balma des Burgar permés endavant suavitzar-se descrivint una sèrie de llargs revolts. En tot cas cal preveure poc més d’una hora de pujada per arribar al restaurant i ermita d’Escorca a la Ma-10 a prop del km 25. L’altre opció–emprada per alguns fosquers– correspon a baixar el torrent de Pareis. És una alternativa llarga i de complexa combinació ja que finalitza a sa Calobra, punt ben allunyat del inici del nostre descens.

A continuació resumim algunes dades tècniques del torrent:

Material: 2 cordes de 30 metres i 2 de 50 metres.
Es aconsellable aquesta combinació de cordes, –així com les habituals cordes de recanvi– degut a la varietat dels salts i per facilitar el muntatge del salt final. A més del material bàsic personal –insistir en l’ús de la baga d’ancoratge– cal dur alguna baga de més i material per renovar instal·lacions.

Desnivell de la zona esportiva: 420m

Temps del descens: 4 hores pel recorregut integral.

 

Font: ENDINS, núm. 30. 2006. Mallorca

EL TORRENT DELS HORTS (Escorca, Mallorca)

per Gabriel SANTANDREU 1 i Miquel TRIAS 1